| dbpprop:abstract
|
- Leó Szilárd was a Hungarian physicist who conceived the nuclear chain reaction and worked on the Manhattan Project. He was born in Budapest in the Austro-Hungarian Empire, and died in La Jolla, California.
- Leó Szilárd war ein ungarisch-deutsch-amerikanischer Physiker und Molekularbiologe. Szilárd ist vor allem bekannt durch seine Beteiligung an der Konstruktion der ersten U.S. -amerikanischen Atombombe. Weniger bekannt ist die Tatsache, dass er nach erfolgreicher technischer Konstruktion der Bombe entschieden von ihrem Einsatz im Krieg abriet. Den ersten Einsatz bei Hiroshima hielt er für einen Fehler, den zweiten bei Nagasaki für eine Grausamkeit. Szilárd war ein hochbegabter Theoretiker, ein ideenreicher rastloser Erfinder und Visionär und galt als originelle, z.T. skurrile Persönlichkeit.
- Leó Szilárd va ser un físic jueu hongarès-nord-americà que va treballar en el Projecte Manhattan. Va néixer a Budapest i va morir en La Jolla, Califòrnia. Va ser probablement el primer científic que va pensar seriosament a construir bombes atòmiques. (Havia llegit el relat de ficció "bombes atòmiques" dintre de la novel·la de ciència-ficció de H. G. Wells The World Set Free). Va pensar en la possibilitat d'una reacció nuclear en cadena el 12 de setembre de 1933 mentre esperava per a creuar el carrer en l'Avinguda de Southampton en Bloomsbury. Segons es diu, Szilárd va tenir aquesta idea com conseqüència de l'empipada per la negativa d'Ernest Rutherford a parlar sobre l'energia nuclear. Szilárd també va ser el copropietari, al costat de Enrico Fermi, de la patent sobre el reactor nuclear. Era conegut pels seus col·legues com un pensador excèntric, de pensament ràpid, "tan bo i afectuós que espanta a la gent" amb declaracions estranyes i aparentment incongruents, però summament perspicaces. Tenia una gran capacitat per a predecir esdeveniments polítics. Es creu que de jove predir la Primera Guerra Mundial, diversos anys abans que comencés. Quan va aparèixer el partit nazi, va avisar que un dia controlaria Europa. En 1934, va detallar els incidents de Segona Guerra Mundial, la qual cosa li va fer adoptar el costum de residir exclusivament en hotels, amb una maleta preparada sempre a mà. Szilárd va fugir a Londres a 1933 per a evitar la persecució nazi. A Londres, va llegir un article escrit per Rutherford en The Times, després de la qual cosa va concebre la idea d'una reacció nuclear en cadena. Durant l'any següent, va demanar una patent sobre la reacció nuclear en cadena. Primer va intentar crear aquesta reacció en cadena mitjançant beril·li i indi, però no va aconseguir la reacció que esperava. En 1936, va cedir la palesa de reacció en cadena a l'Almirallat Britànic per a assegurar el secret de la patent. En 1938, va acceptar una oferta per a dirigir la investigació en la Universitat de Columbia a Manhattan, i es va traslladar a Nova York. Allí va treballar al costat del premi Nobel Enrico Fermi. Després d'estudiar la fissió el 1939, va concloure que l'urani seria l'element capaç de produir la reacció en cadena. Szilárd va contribuir decisivament al desenvolupament del Projecte Manhattan. Va enviar una carta confidencial a Franklin D. Roosevelt explicant aquesta possibilitat, i animant al desenvolupament d'aquest programa, i va obtenir el suport d'Albert Einstein a l'agost de 1939. Més tard, es va traslladar a la Universitat de Xicago per a seguir treballant en el desenvolupament de la bomba. Allí, amb Fermi, va col·laborar en la construcció del primer "reactor neutrònic", una pila d'urani i grafit amb la qual es va obtenir la primera reacció nuclear autònoma en cadena en 1942. Com la guerra continuava, Szilárd estava cada vegada més molest a causa que estava sent forçat a cedir la direcció dels seus experiments científics als militars, i es va enfrontar en nombroses ocasions amb el general Leslie Groves, el cap militar del Projecte Manhattan. El seu ressentiment cap al govern nord-americà es va incrementar a causa del seu intent fallit d'evitar l'utilització de la bomba atòmica en la guerra. Supervivent del "naufragi" d'Hongria després de la Primera Guerra Mundial, havent sofert tot tipus d'opressions, Szilárd sentia passió per la preservació de vida humana i la llibertat, sobretot la de comunicar idees. Esperava que el govern nord-americà, que abans de la guerra s'oposava al bombardeig de civils, no usés la bomba, si bé l'únic objectiu possible d'un arma d'aquesta magnitud és precisament matar civils. Esperava que la mera amenaça de la bomba forçaria a l'Alemanya o al Japó a rendir-se. Més que amenaçar a l'Eix amb la bomba, Harry Truman va decidir simplement usar-la, malgrat les protestes de Szilárd i molts altres científics del projecte, causant la mort d'aproximadament 300.000 civils japonesos i destruint totalment Hiroshima i parcialment Nagasaki. El 1943, es va nacionalitzar com ciutadà dels Estats Units. En 1947, es va passar de la física a la biologia molecular, treballant extensament amb Aaron Novick. Va passar els seus últims anys en el Salk Institute en San Diego.
- Leó Szilárd byl americký fyzik maďarského původu. Jako první zjistil, že řetězová reakce je uskutečnitelná. Když se obával, že Němci jí brzy získají, spolu s Albertem Einsteinem napsal list Franklinovi D. Rooseveltovi, americkému presidentovi a později se zúčastnil projektu Manhattan. Je autorem mnohých patentů (například elektronový mikroskop a urychlovač částic). Výrazně se podílel na zkonstruování prvního atomového reaktoru. Szilárd patřil do skupiny známých maďarsko-židovských fyziků a matematiků z Budapešti. Patřili sem i Paul Erdős, Edward Teller, John von Neumann a Eugene Paul Wigner. Jejich američtí kolegové je kvůli jakoby „nadpozemským“ schopnostem nazývali „The Martians“ (Marťani).
- Leó Szilárd fue un físico judío húngaro-estadounidense que trabajó en el Proyecto Manhattan. Nació en Budapest y murió en La Jolla, California. Fue probablemente el primer científico que pensó seriamente en construir bombas atómicas. (Había leído el relato de ficción "bombas atómicas" dentro de la novela de ciencia-ficción de H. G. Wells The World Set Free). Pensó en la posibilidad de una reacción nuclear en cadena el 12 de septiembre de 1933 mientras esperaba para cruzar la calle en la Avenida de Southampton en Bloomsbury. Según se dice, Szilárd tuvo esta idea como consecuencia de su enfado por la negativa de Ernest Rutherford a hablar sobre la energía nuclear. Szilárd también fue el copropietario, junto a Enrico Fermi, de la patente sobre el reactor nuclear. Era conocido por sus colegas como un pensador excéntrico, de pensamiento rápido, "tan bueno y cariñoso que asusta a la gente" con declaraciones extrañas y aparentemente incongruentes, pero sumamente perspicaces. Tenía una gran capacidad para predecir acontecimientos políticos. Se cree que de joven predijo la Primera Guerra Mundial, varios años antes de que comenzara. Cuando apareció el partido nazi, avisó de que un día controlaría Europa. En 1934, detalló los incidentes de Segunda Guerra Mundial, lo cual le hizo adoptar la costumbre de residir exclusivamente en hoteles, con una maleta preparada siempre a mano. Szilárd huyó a Londres en 1933 para evitar la persecución nazi. En Londres, leyó un artículo escrito por Rutherford en The Times, después de lo cual concibió la idea de una reacción nuclear en cadena. Durante el año siguiente, pidió una patente sobre la reacción nuclear en cadena. Primero intentó crear esta reacción en cadena mediante berilio e indio, pero no consiguió la reacción que esperaba. En 1936, cedió la patente de reacción en cadena al Almirantazgo Británico para asegurar el secreto de la patente. En 1938, aceptó una oferta para dirigir la investigación en la Universidad de Columbia en Manhattan, y se trasladó a Nueva York. Allí trabajó junto al premio Nobel Enrico Fermi. Después de estudiar la fisión en 1939, concluyó que el uranio sería el elemento capaz de producir la reacción en cadena. Szilárd contribuyó decisivamente al desarrollo del Proyecto Manhattan. Envió una carta confidencial a Franklin D. Roosevelt explicando esta posibilidad, y animando al desarrollo de este programa, y obtuvo el apoyo de Albert Einstein en agosto de 1939. Más tarde, se trasladó a la Universidad de Chicago para seguir trabajando en el desarrollo de la bomba. Allí, con Fermi, colaboró en la construcción del primer "reactor neutrónico", una pila de uranio y grafito con la cual se obtuvo la primera reacción nuclear autónoma en cadena en 1942. Como la guerra continuaba, Szilárd estaba cada vez más molesto a causa de que estaba siendo forzado a ceder la dirección de sus experimentos científicos a los militares, y se enfrentó en numerosas ocasiones con el general Leslie Groves, el jefe militar del Proyecto Manhattan. Su resentimiento hacia el gobierno estadounidense se incrementó debido a su intento fallido de evitar el empleo de la bomba atómica en la guerra. Superviviente del "naufragio" de Hungría después de la Primera Guerra Mundial, habiendo sufrido todo tipo de opresiones, Szilárd sentía pasión por la preservación de vida humana y la libertad, sobre todo la de comunicar ideas. Esperaba que el gobierno estadounidense, que antes de la guerra se oponía al bombardeo de civiles, no usara la bomba, si bien el único objetivo posible de un arma de esta magnitud es precisamente matar civiles. Esperaba que la mera amenaza de la bomba forzaría a Alemania o Japón a rendirse. Más que amenazar al Eje con la bomba, Harry Truman decidió simplemente usarla, a pesar de las protestas de Szilárd y muchos otros científicos del proyecto, causando la muerte de aproximadamente 300.000 civiles japoneses y destruyendo totalmente Hiroshima y parcialmente Nagasaki. En 1943, se nacionalizó como ciudadano de los Estados Unidos. En 1947, se pasó de la física a la biología molecular, trabajando extensamente con Aaron Novick. Pasó sus últimos años en el Salk Institute en San Diego.
- Leó Szilárd oli unkarilaissyntyinen yhdysvaltalainen ydinfyysikko, joka keksi fissiossa ilmenevän ketjureaktion. Szilárd osallistui Yhdysvaltain armeijan Manhattan-projektiin, jonka päämääränä oli kehittää ydinase.
- Leó Szilárd était un physicien hungaro-américain. Parmi les premiers à envisager les applications miltaires de l'énergie nucléaire dès 1933, il a participé au projet Manhattan.
- Fájl:Szilárd Leó 1916. jpg Szilárd Leó 18 évesen Szilárd Leó magyar származású fizikus. Az első, aki felismerte, hogy nukleáris láncreakció létrehozható. Mivel félelmetes lehetőségnek tartották, hogy először a náci Németország fejlessze ki az atombombát, meggyőzték Franklin D. Rooseveltet, hogy nekik kell elsőnek lenniük. Részt vett az erre irányuló Manhattan-tervben.
- Era nato a Budapest ai tempi dell'Impero Austro-Ungarico da una famiglia di origine ebraica. Suo padre era un ingegnere civile. Szilard fu il primo, nel 1933, ad avere l'idea di una reazione nucleare a catena. Diresse insieme ad Enrico Fermi la costruzione del primo reattore nucleare e successivamente partecipò al Progetto Manhattan. Nel 1947 Szilard cambiò completamente il campo di studi passando dalla fisica alla biologia molecolare. Szilard era noto ai suoi colleghi per la sua personalità eccentrica, ed era inoltre molto abile nel predire eventi politici. Disse di avere predetto lo scoppio della Prima Guerra Mondiale quando aveva 16 anni. Quando nacque il Partito Nazista in Germania disse che un giorno avrebbe controllato l'Europa, e nel 1934 anticipò alcuni dettagli della Seconda Guerra Mondiale. Era solito risiedere in stanze d'albergo, con una valigia sempre a portata di mano.
- レオ・シラード は、ハンガリー生まれのアメリカのユダヤ人物理学者である。 ハンガリー名はシラールド・レオー (Szilárd Leó)。 またカナ表記ではしばしばジラードとされている場合がある。 日本では一般には、アインシュタインを通じたルーズベルト大統領への進言によって原子爆弾開発のきっかけを作った人物として有名である。 シラードはひとつのことを突き詰めるタイプの学者ではなかったが、感情や既成の価値に捕われることなく自らの誠実さに従って判断することを信条とし、科学のみならず世界情勢に関しても人よりも先を見通すことに長けていた。 研究成果を論文の形で発表するよりも特許を申請することを好み、原子炉を始めとする多くの先進的なアイデアが特許の形で残されている。 また、科学者を組織し、様々なロビー活動を行った。 亡命後はスーツケースを携えてホテル暮らしをし、しばしば一日中、湯舟に浸かって思索するのを好んだ。
- Leó Szilárd, Hongaars: Szilárd Leó was een Hongaars-Amerikaans natuurkundige. Hij is vooral bekend door zijn ontdekking van het principe van de kettingreactie en medewerking aan de eerste Amerikaanse atoombom in het Manhattan-project.
- Leó Szilárd – węgierski fizyk i biolog molekularny, który wyemigrował do Stanów Zjednoczonych. Jest uważany za pierwszego naukowca, który systematycznie i planowo wspierał budowę bomby atomowej. Wcześniej znano tylko "bomby atomowe", które Herbert George Wells opisał w swej książce science-fiction The World Set Free. Wedle przekazów, idea nuklearnej reakcji łańcuchowej nasunęła się Szilárdowi, gdy 12 września 1933 czekał na światłach przed "Southampton Row" w Bloomsbury. Pomysł ten wpadł mu do głowy ze złości, że Ernest Rutherford nazwał jego pracę o energii atomowej "bezsensem" – Szilárd był współwłaścicielem patentu na reaktor atomowy (U.S. Patent 2708656). To z powodu jego inicjatywy rozpoczęto budowę pierwszej bomby atomowej na świecie. Leó Szilárd był też tym, który przekonał Einsteina do napisania listu do prezydenta Roosevelta, który przyczynił się do rozpoczęcia prac nad projektem Manhattan. Oprócz niego, uczestniczyli w tym projekcie trzej inni wybitni węgierscy uczeni: Edward Teller, John von Neumann i Eugene Wigner, sam Szilárd mówił ironicznie o "węgierskiej konspiracji". Całą czwórkę nazywano też "The Martians". Jednakże Leó Szilárd był też tym, który w 1945 usiłował USA odwieść od planu zrzucenia bomby atomowej na Japonię, albo przynajmniej je opóźnić. Nie ukrywał potem, iż uważa zrzucenie bomby atomowej na Hirosimę za tragiczny błąd.
- Leo Szilard foi um físico nuclear húngaro naturalizado americano e nascido em Budapeste, notabilizado por seus trabalhos em fissão nuclear controlada. Estudou no Instituto de Tecnologia de Budapeste e na Universidade de Berlim, na qual recebeu um PhD a e ensinou física. Fugindo do Socialismo passou pela Alemanha, Suíça e Inglaterra, onde iniciou seus trabalhos em física nuclear. Mudou-se para os EUA para trabalhar como pesquisador na Columbia University. No ano seguinte foi um dos cientistas que convenceram o Presidente Franklin D. Roosevelt usar a energia atômica para fins militares. Na Universidade de Chicago, com o italiano Enrico Fermi, criava a primeira cadeira sobre reação nuclear. Tornou-se cidadão americano. Fez importantes contribuições para o desenvolvimento da primeira bomba atômica, mas protestou contra seu lançamento sobre Hiroshima e Nagasaki, no Japão.
- Файл:Szilárd Leó 1916. jpg Силард, Лео Ле́о Си́лард — американский физик. В ряде русских книг неправильно назван Сцилард или Сциллард. Вместе с Энрико Ферми определил критическую массу U и принял участие в создании первого ядерного реактора. Предложил использовать графит как замедлитель нейтронов. Занимался расчётами критической массы урана и управлением ядерным цепным процессом. Предложил использовать гетерогенные системы, указал на возможность деления на быстрых нейтронах. Изучал регуляцию клеточного метаболизма, образование антител, процессы старения и функционирования центральной нервной системы, молекулярные основы человеческой памяти. Один из инициаторов Пагуошского движения. Автор ряда меморандумов по вопросам, связанным с новыми открытиями в физике, с проблемами мирного использования атомной энергии, контроля над производством ядерных бомб. Работал в Германии, Англии и США, в области ядерной физики и техники, термодинамике, рентгеновской кристаллографии, теории ускорителей, молекулярной биологии, генетике, иммунологии.
- Leó Szilárd, född 11 februari 1898 i Budapest, död 30 maj 1964 i La Jolla i Kalifornien, var en ungersk-amerikansk kärnfysiker, som 1947 övergick till att forska inom molekylärbiologi. Han var tidigt mycket engagerad i Pugwashrörelsen. Szilard hade en säregen personlighet. Flera personliga minnen om honom finns i Georg Kleins böcker Ateisten och den heliga staden och Skapelsens fullkomlighet och livets tragik. Det var på Szilards initiativ som Albert Einstein skrev brev till president Roosevelt om behovet av amerikansk atombombsforskning. I juli 1945 skrev Szilard ett brev till president Truman om atombombens användning. Han påminde om att USA:s atombomb hade tagits fram som en beredskap för den händelse att Hitler skulle lyckas utveckla atombomber. Eftersom Tyskland nu var besegrat behövdes ingen bomb. För Japans del borde det räcka med ett offentligt tillkännagivande om bombens existens och verkan samt därefter ett erbjudande om kapitulation. Brevet fick omkring 150 undertecknare men det nådde aldrig Truman. Det stoppades på vägen och hemligstämplades; det blev inte offentligt förrän på 1960-talet. Brevet till Roosevelt
- Файл:Szilárd Leó 1916. jpg Лео Сілард Лео Сілард — американський фізик. Лео Сілард відомий своїми працями в області ядерної фізики. У 1934 р. виявив ефект руйнування хімічного зв'язку під впливом нейтронів, який став відомий як ефект Сіларда—Чалмерса. У 1939 р. разом із іншими показав можливість здійснення ланцюгової ядерної реакції при поділі ядер урану. Разом з Енріко Фермі визначив критичну масу U і взяв участь у створенні першого ядерного реактора. У 1942 — 1946 рр. як співробітник Металургійної лабораторії Чиказького університету брав участь у «Манхеттенському проекті».
|
| rdfs:comment
|
- Leó Szilárd was a Hungarian physicist who conceived the nuclear chain reaction and worked on the Manhattan Project. He was born in Budapest in the Austro-Hungarian Empire, and died in La Jolla, California.
- Leó Szilárd war ein ungarisch-deutsch-amerikanischer Physiker und Molekularbiologe. Szilárd ist vor allem bekannt durch seine Beteiligung an der Konstruktion der ersten U.S. -amerikanischen Atombombe. Weniger bekannt ist die Tatsache, dass er nach erfolgreicher technischer Konstruktion der Bombe entschieden von ihrem Einsatz im Krieg abriet. Den ersten Einsatz bei Hiroshima hielt er für einen Fehler, den zweiten bei Nagasaki für eine Grausamkeit.
- Leó Szilárd va ser un físic jueu hongarès-nord-americà que va treballar en el Projecte Manhattan. Va néixer a Budapest i va morir en La Jolla, Califòrnia. Va ser probablement el primer científic que va pensar seriosament a construir bombes atòmiques. (Havia llegit el relat de ficció "bombes atòmiques" dintre de la novel·la de ciència-ficció de H. G. Wells The World Set Free).
- Leó Szilárd byl americký fyzik maďarského původu. Jako první zjistil, že řetězová reakce je uskutečnitelná. Když se obával, že Němci jí brzy získají, spolu s Albertem Einsteinem napsal list Franklinovi D. Rooseveltovi, americkému presidentovi a později se zúčastnil projektu Manhattan. Je autorem mnohých patentů (například elektronový mikroskop a urychlovač částic). Výrazně se podílel na zkonstruování prvního atomového reaktoru.
- Leó Szilárd fue un físico judío húngaro-estadounidense que trabajó en el Proyecto Manhattan. Nació en Budapest y murió en La Jolla, California. Fue probablemente el primer científico que pensó seriamente en construir bombas atómicas. (Había leído el relato de ficción "bombas atómicas" dentro de la novela de ciencia-ficción de H. G. Wells The World Set Free).
- Leó Szilárd oli unkarilaissyntyinen yhdysvaltalainen ydinfyysikko, joka keksi fissiossa ilmenevän ketjureaktion. Szilárd osallistui Yhdysvaltain armeijan Manhattan-projektiin, jonka päämääränä oli kehittää ydinase.
- Leó Szilárd était un physicien hungaro-américain. Parmi les premiers à envisager les applications miltaires de l'énergie nucléaire dès 1933, il a participé au projet Manhattan.
- Fájl:Szilárd Leó 1916. jpg Szilárd Leó 18 évesen Szilárd Leó magyar származású fizikus. Az első, aki felismerte, hogy nukleáris láncreakció létrehozható. Mivel félelmetes lehetőségnek tartották, hogy először a náci Németország fejlessze ki az atombombát, meggyőzték Franklin D. Rooseveltet, hogy nekik kell elsőnek lenniük. Részt vett az erre irányuló Manhattan-tervben.
- Era nato a Budapest ai tempi dell'Impero Austro-Ungarico da una famiglia di origine ebraica. Suo padre era un ingegnere civile. Szilard fu il primo, nel 1933, ad avere l'idea di una reazione nucleare a catena. Diresse insieme ad Enrico Fermi la costruzione del primo reattore nucleare e successivamente partecipò al Progetto Manhattan. Nel 1947 Szilard cambiò completamente il campo di studi passando dalla fisica alla biologia molecolare.
- Leó Szilárd, Hongaars: Szilárd Leó was een Hongaars-Amerikaans natuurkundige. Hij is vooral bekend door zijn ontdekking van het principe van de kettingreactie en medewerking aan de eerste Amerikaanse atoombom in het Manhattan-project.
- Leó Szilárd – węgierski fizyk i biolog molekularny, który wyemigrował do Stanów Zjednoczonych. Jest uważany za pierwszego naukowca, który systematycznie i planowo wspierał budowę bomby atomowej. Wcześniej znano tylko "bomby atomowe", które Herbert George Wells opisał w swej książce science-fiction The World Set Free.
- Leo Szilard foi um físico nuclear húngaro naturalizado americano e nascido em Budapeste, notabilizado por seus trabalhos em fissão nuclear controlada. Estudou no Instituto de Tecnologia de Budapeste e na Universidade de Berlim, na qual recebeu um PhD a e ensinou física. Fugindo do Socialismo passou pela Alemanha, Suíça e Inglaterra, onde iniciou seus trabalhos em física nuclear. Mudou-se para os EUA para trabalhar como pesquisador na Columbia University.
- Файл:Szilárd Leó 1916. jpg Силард, Лео Ле́о Си́лард — американский физик. В ряде русских книг неправильно назван Сцилард или Сциллард. Вместе с Энрико Ферми определил критическую массу U и принял участие в создании первого ядерного реактора.
- Leó Szilárd, född 11 februari 1898 i Budapest, död 30 maj 1964 i La Jolla i Kalifornien, var en ungersk-amerikansk kärnfysiker, som 1947 övergick till att forska inom molekylärbiologi. Han var tidigt mycket engagerad i Pugwashrörelsen. Szilard hade en säregen personlighet. Flera personliga minnen om honom finns i Georg Kleins böcker Ateisten och den heliga staden och Skapelsens fullkomlighet och livets tragik.
- Файл:Szilárd Leó 1916. jpg Лео Сілард Лео Сілард — американський фізик. Лео Сілард відомий своїми працями в області ядерної фізики. У 1934 р. виявив ефект руйнування хімічного зв'язку під впливом нейтронів, який став відомий як ефект Сіларда—Чалмерса. У 1939 р.
|