| dbpprop:abstract
|
- "Latins" can refer to several groups of people. Its meaning has changed throughout time, and can still refer to different things even today.
- Die Latiner waren ein Hauptstamm der Italiker, eng verwandt mit den Faliskern. Sie sind zu einem nicht genau zu bestimmenden Zeitpunkt, vielleicht zu Beginn des 1. Jahrtausends v. Chr. , in das Gebiet des heutigen Italien eingewandert. Die lateinische Sprache wurde mit dem Aufstieg Roms zu einer Weltsprache.
- Els llatins eren els habitants del Laci (Latium) regió que envolta Roma. Els llatins van formar una confederació de ciutats llatines que es va aliar al regne de Roma. La primitiva aliança entre Roma i la Confederació Llatina es va concertar en peu d'igualtat. Alternativament nomenaven cadascuna al general en cap, i era aquest el que escollia el seu estat major (sis tribuns militars per cadascuna de les quatre divisions). El botí es distribuïa en parts iguals i també les terres. Les guarnicions establertes eren mixtes i les noves poblacions creades es poblaven també per meitat amb ciutadans romans i llatins, i obtenien el seu assentament (i el vot) a l'assemblea federal. Amb la República romana el pacte federal va ser revisat cap al 493 aC, i Roma va assumir els assumptes de guerra i pau, i es va arrogar en exclusiva el dret a nomenar comandant en cap de l'exèrcit confederal. Una part dels oficials del contingent llatí van passar a ser romans (els oficials llatins eren dotze Praefecti sociorum, encarregats sis d'ells de l'ala dreta i sis de l'ala esquerra). Els contingents de cada ciutat llatina tenien el seu cap local, els dos decurions de les turmes (Decuriones Turmarum) i Prefectes de les Cohorts (Praefecti cohortium). Progressivament les noves ciutats i colònies que van anar fundant-se, encara que dotades del dret llatí, eren poblades en la seva majoria per ciutadans romans, els quals eren lleials a la seva pàtria. Els ciutadans llatins gaudien dels drets de ciutadania passiva (municeps) a Roma i en qualsevol altra ciutat de la confederació que no fos la seva. Per tant, i llevat de les magistratures, gaudien de tots els drets privats, i fins i tot participaven en alguns casos en el comicis tribunats (comitia tributa). El 389 els llatins i els volcs van ser derrotats pels romans dirigits pel dictador Camil a Marcius Mons. Cap al 384 aC la Lliga va perdre drets polítics i quan el 343 aC es va rebel·lar (només Laurentum va restar lleial a Roma), va ser dissolta. Totes les colònies de dret llatí, amb l'excepció de Velitres, restaren fidels a Roma. L'antiga lliga políticomilitar va passar a ser una confederació de caràcter religió, i es van concertar pactes independents entre Roma i cadascuna de les ciutats llatines.
- Latinové byli obyvatelé severozápadní části Latia ve starověku.
- Hesíodo, en la Teogonía (1010 a. C. / 1014 a. C. ) se refiere a la figura de Latino, rey que gobernaba sobre un pueblo del Tirreno: los latinos. Esta es la primera ocasión en la que son citados como habitantes del Latium. Los primeros en establecer una conexión entre esta última región y una ciudad de Asia Menor, Troya (a través de la figura de Eneas), fueron dos escritores griegos del siglo V a. C. , Helánico de Lesbos y Damastes de Sigeo. Posteriormente, el historiador siciliano Timeo de Tauromenio, hace la mención del origen del troyano de los penates custodiados en un santuario de Lavinium (Lavinia), ciudad sagrada para toda la nación latina. Fabio Pictor, Tito Livio, Dionisio de Halicarnaso, Apiano y Dion Casio acreditan la versión de Helánico, de Damaste y de Timeo. En su historia de Roma, Livio escribe: Oppidum condunt; Aeneas ab nomine uxoris Lavinium appellat (fundando pues una ciudad, a la que Eneas, por el nombre el de su esposa llamo Lavinia). En esos mismos años dicha leyenda será sublimada poéticamente en la Eneida de Virgilio. Según la opinión de los historiadores de la antigüedad y el mayor poeta épico romano, después de las muertes del rey Latino y de Eneas, la población autóctona comenzó a mezclarse con los troyanos para dar origen al pueblo latino
- Au sens initial, le terme « Latins » désigne les habitants [[italiques de la région [[italienne du [[Latium pendant l'[[Rome antique|Antiquité romaine. Dans le sens moderne, les Latins sont les habitants des pays et des régions où les langues sont dérivées du [[latin : l'[[Italie, l'[[Espagne, le [[Portugal, la [[France, la [[Roumanie, mais aussi la [[Suisse (cantons francophones, plus le [[Tessin italophone) et la [[Belgique romane. Par extension, sont aussi appelés « Latins » les peuples des pays d'[[Amérique latine|Amérique ayant été colonisés par les nations latines européennes.
- A latinok indoeurópai nyelvet beszélő ókori itáliai nép, a latiumi síkság lakói. A vegyes eredetű nép (többnyire hamvasztásos jellegű temetkezés jellemző kultúrájukra, de felbukkan a halottak eltemetése is) eredetileg számos kis közösségben, úgynevezett populusban élt, amelyek az i. e. 8. század – i. e. 4. században fokozatosan olvadtak össze nagyobb államokba, a legerősebb közülük Róma volt. A populusok vallási jellegű szövetséget alkottak, amelyek közül a legtöbb tagot a Jupiter Latiaris kultuszcsoportja számlálta at Alba-hegyen. Vezetése korán római kézbe került, ám ez nem jelentett egyben politikai irányító szerepet is. A legjelentősebb ferentiai liga Diana ariciai szentélye körül tömörült, és az i. e. 6. század – i. e. 4. században egész Latium központjának számított, ahol a független populusok képviselői egyenlő feltételek alapján tárgyaltak, megválasztották szövetségi tisztségviselőiket és egyeztették politikai tisztségviselőiket. Ezeket a feltételeket a római etruszk uralom és a többi latin állam Róma ellen viselt háborúja után Spunius Cassius consul szerződésben újra megerősítette. A helyzet változatlan maradt az i. e. 5. század zavaros időszakában is, ám a következő században Róma egyre nagyobb mértékben kezdett beleavatkozni szomszédai ügyeibe. A latinok i. e. 340 és i. e. 338 között fegyvert fogtak az új politika ellen, ám a rómaiak a samnisok segítségével leverték őket, a szövetséget feloszlatták, a kisebb államokat bekebelezték, a nagyobbakat pedig alávetett szövetségeseikké tették.
- I Latini erano un popolo italico pre-romano. Sono comunemente ritenuti di lingua e cultura indoeuropea, forse discesi in Italia nel corso del II millennio a.C. , ma le loro vere origini sono avvolte nel mistero: secondo alcuni studiosi provenivano dall'Europa centrale danubiana o, secondo la storiografia greco-romana, dall'Asia minore, anche se teorie di una loro origine autoctona non sono da escludere. Erano imparentati con altre popolazioni italiche ed in particolare con i Falisci, la cui emigrazione fu, se non contemporanea, quantomeno prossima cronologicamente alla loro. I Latini diedero origine al popolo romano.
- ラテン人は元来インド・ヨーロッパ語族系統に属し、南欧のイタリア半島中西部に居住していた民族を指す。古代ローマ文明を築いた主要な民族であり、その言語（ラテン語）は古代ローマの公用語としてヨーロッパ各地の言語に多大な影響を及ぼした。 現代においてはイタリア・フランス・スペイン・ポルトガル・ルーマニアに住む人々がラテン人の系譜を引く末裔と呼べるが、長い年月を経て異民族･他民族との混血が行われてきたため、古代のラテン人と同一の存在ではない。 また中南米に居住する、スペインやポルトガルなどのラテン系民族の植民者と混血した人々は、ネイティブアメリカンやアングロ・アメリカ人と区別するために、ラテン人あるいはラテンアメリカ人と呼ばれることがある。
- De Latijnen of Latini waren een Italische stam, nauw verwant aan de Falisken. Ze zijn op een niet precies bekend tijdstip, misschien tussen 1200 en 1000 voor Christus, naar het gebied van het huidige Italië getrokken, waarschijnlijk vanuit Centraal-Europa. Ze vestigden zich aan de benedenloop van de rivier de Tiber in een deel van het later naar hen genoemde landschap Latium. Romeinen en Latijnen spraken dezelfde taal, het Latijn. In de 6e eeuw v. Chr. was Rome nog niet veel meer dan een van de 30 Latijnse stadstaatjes. Een tijdlang was Alba Longa zelfs nog machtiger dan Rome. Na 500 v. Chr. begon Rome echter te domineren binnen de Latijnse confederatie. In de 5e eeuw werden de Latijnen enigszins in het nauw gedreven door de expansie van het Umbro-Sabellische volk der Volsken, dat het zuidoostelijk deel van Latium bewoonde. Onder Romeinse leiding slaagden de Latijnen erin de Volsken de baas te worden (overwinning van 458 v. Chr. onder leiding van Cincinnatus). Mogelijk waren de Romeinen minder zuivere Latijnen. De legende van de Sabijnse maagdenroof doet vermoeden dat de bevolking van Rome een belangrijk Sabijns element bevatte. Bovendien waren volgens de overlevering minstens drie van de koningen van Rome van Etruskische afkomst, hetgeen wijst op een sterke culturele invloed van dat volk. Aanvankelijk was de bond van Rome en de Latijnen een vrij losse confederatie. Het overwicht van Rome werd gedurende enige decennia aan het wankelen gebracht door de nederlaag die Rome in 387 v. Chr. leed tegen de Gallische Boii onder leiding van koning Brennus. Onenigheid over de toewijzing van op de Volsken veroverd land leidde vervolgens tot een opstand van de Latijnen tegen Rome. Door de Romeinse overwinning in de Latijnse Oorlog werd de suprematie van Rome over de Latijnen echter bevestigd. De confederatie werd nu een door Rome met straffe hand geregeerde federatie. Romeinen en Latijnen kwamen overeen dat handel alleen via Rome mocht plaatsvinden. Dit was een belangrijke stap in de uitbreiding van de Romeinse macht over Midden-Italië. Toen Rome ook zijn gezag hersteld had over de Volsken en Sabijnen en de kleinere volken der Hernici, Aequi en Aurunci had het een stevige machtsbasis gevestigd in een gebied dat min of meer overeenkomt met de huidige Italiaanse regio Latium.
- Latynowie – jedno z plemion italskich żyjące w regionie ujścia Tybru i Gór Albańskich, który został nazwany od nich Lacjum (Latium vetus). Najważniejszym miastem początkowo była Alba Longa (dziś Albano). Latynowie stworzyli cywilizację zwaną kulturą Lacjum. W czasie dominacji Etrusków znajdowali się pod ich panowaniem, zwłaszcza bardzo silnego miasta-państwa Weje. Zgodnie z legendą w 753 p.n.e. na ich terenach powstało miasto Rzym, które najpierw pokonało Weje, aby z czasem rozrosnąć się w hegemona Italii i wielkie imperium. Z języka Latynów wyrosła łacina, która stała się językiem urzędowym imperium i fundamentem kultury europejskiej.
- Os latinos foram um povo de origem indo-européia que habitou sobretudo a zona centro-meridional da península itálica. Informações sobre os latinos e as cidades latinas (em italiano) Shvoong - os Latinos (em português)
- Latinii erau o populaţie italică antică din Latium Vetus (Vechiul Latium), care a migrat în această regiune în secolele al VIII-lea sau al IX-lea î. Hr. din nord. Deşi locuiau în oraşe-state independente, latinii aveau aceeaşi limbă, aceeaşi religie şi un puternic simţ al înrudirii exprimat prin mitul că toţi erau descendenţii lui Latinus, socrul lui Aeneas. Latinus era venerat asemenea lui Jupiter Latiaris pe Mons Albanus într-un festival anual la care luau parte toţi latinii, inclusiv romanii. Ambiţiile teritoriale romane au provocat unirea celorlalţi latini împotriva sa (341 î. Hr. ), însă în cele din urmă victoria a aparţinut Romei. În consecinţă, unele dintre statele latine au fost încorporate în statul roman, iar locuitorii lor au devenit cetăţeni romani cu drepturi depline. Alţii au devenit aliaţi ai Romei, bucurându-se de anumite privilegii. Treptat, odată cu răspândirea puterii Romei în Italia, 'latin' a încetat să denumească o etnie, devenind un termen legal.
- Латины — народ италийской группы, язык которых находился в ближайшем родстве с сабинским, умбрским и оскским языками. Послужили основой формирования римского народа и романских народов в ходе романизации. Историческая область проживания — Лациум.
- Latinarna var ett folk från Latium Vetus som sträckte sig från Rom längs kusten söderut i nuvarande Italien. De bodde i stadsstater och de hade latin som gemensamt språk samt gemensam religion. Latinarna, som tidigare länge letts i en försvarsallians av Alba Longa, förlorade till slut sin självständighet till den Romerska republiken genom de latinska krigen (343—338 f. Kr.).
|
| rdfs:comment
|
- "Latins" can refer to several groups of people. Its meaning has changed throughout time, and can still refer to different things even today.
- Die Latiner waren ein Hauptstamm der Italiker, eng verwandt mit den Faliskern. Sie sind zu einem nicht genau zu bestimmenden Zeitpunkt, vielleicht zu Beginn des 1. Jahrtausends v. Chr. , in das Gebiet des heutigen Italien eingewandert. Die lateinische Sprache wurde mit dem Aufstieg Roms zu einer Weltsprache.
- Els llatins eren els habitants del Laci (Latium) regió que envolta Roma. Els llatins van formar una confederació de ciutats llatines que es va aliar al regne de Roma. La primitiva aliança entre Roma i la Confederació Llatina es va concertar en peu d'igualtat. Alternativament nomenaven cadascuna al general en cap, i era aquest el que escollia el seu estat major (sis tribuns militars per cadascuna de les quatre divisions). El botí es distribuïa en parts iguals i també les terres.
- Latinové byli obyvatelé severozápadní části Latia ve starověku.
- Hesíodo, en la Teogonía (1010 a. C. / 1014 a. C. ) se refiere a la figura de Latino, rey que gobernaba sobre un pueblo del Tirreno: los latinos. Esta es la primera ocasión en la que son citados como habitantes del Latium. Los primeros en establecer una conexión entre esta última región y una ciudad de Asia Menor, Troya (a través de la figura de Eneas), fueron dos escritores griegos del siglo V a. C. , Helánico de Lesbos y Damastes de Sigeo.
- Au sens initial, le terme « Latins » désigne les habitants [[italiques de la région [[italienne du [[Latium pendant l'[[Rome antique|Antiquité romaine. Dans le sens moderne, les Latins sont les habitants des pays et des régions où les langues sont dérivées du [[latin : l'[[Italie, l'[[Espagne, le [[Portugal, la [[France, la [[Roumanie, mais aussi la [[Suisse (cantons francophones, plus le [[Tessin italophone) et la [[Belgique romane.
- A latinok indoeurópai nyelvet beszélő ókori itáliai nép, a latiumi síkság lakói. A vegyes eredetű nép (többnyire hamvasztásos jellegű temetkezés jellemző kultúrájukra, de felbukkan a halottak eltemetése is) eredetileg számos kis közösségben, úgynevezett populusban élt, amelyek az i. e. 8. század – i. e. 4. században fokozatosan olvadtak össze nagyobb államokba, a legerősebb közülük Róma volt.
- I Latini erano un popolo italico pre-romano. Sono comunemente ritenuti di lingua e cultura indoeuropea, forse discesi in Italia nel corso del II millennio a.C. , ma le loro vere origini sono avvolte nel mistero: secondo alcuni studiosi provenivano dall'Europa centrale danubiana o, secondo la storiografia greco-romana, dall'Asia minore, anche se teorie di una loro origine autoctona non sono da escludere.
- De Latijnen of Latini waren een Italische stam, nauw verwant aan de Falisken. Ze zijn op een niet precies bekend tijdstip, misschien tussen 1200 en 1000 voor Christus, naar het gebied van het huidige Italië getrokken, waarschijnlijk vanuit Centraal-Europa. Ze vestigden zich aan de benedenloop van de rivier de Tiber in een deel van het later naar hen genoemde landschap Latium. Romeinen en Latijnen spraken dezelfde taal, het Latijn. In de 6e eeuw v. Chr.
- Latynowie – jedno z plemion italskich żyjące w regionie ujścia Tybru i Gór Albańskich, który został nazwany od nich Lacjum (Latium vetus). Najważniejszym miastem początkowo była Alba Longa (dziś Albano). Latynowie stworzyli cywilizację zwaną kulturą Lacjum. W czasie dominacji Etrusków znajdowali się pod ich panowaniem, zwłaszcza bardzo silnego miasta-państwa Weje. Zgodnie z legendą w 753 p.n.e.
- Os latinos foram um povo de origem indo-européia que habitou sobretudo a zona centro-meridional da península itálica. Informações sobre os latinos e as cidades latinas (em italiano) Shvoong - os Latinos (em português)
- Latinii erau o populaţie italică antică din Latium Vetus (Vechiul Latium), care a migrat în această regiune în secolele al VIII-lea sau al IX-lea î. Hr. din nord. Deşi locuiau în oraşe-state independente, latinii aveau aceeaşi limbă, aceeaşi religie şi un puternic simţ al înrudirii exprimat prin mitul că toţi erau descendenţii lui Latinus, socrul lui Aeneas.
- Латины — народ италийской группы, язык которых находился в ближайшем родстве с сабинским, умбрским и оскским языками. Послужили основой формирования римского народа и романских народов в ходе романизации. Историческая область проживания — Лациум.
- Latinarna var ett folk från Latium Vetus som sträckte sig från Rom längs kusten söderut i nuvarande Italien. De bodde i stadsstater och de hade latin som gemensamt språk samt gemensam religion. Latinarna, som tidigare länge letts i en försvarsallians av Alba Longa, förlorade till slut sin självständighet till den Romerska republiken genom de latinska krigen (343—338 f. Kr.).
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
