| dbpprop:abstract
|
- Langues d'oïl is the linguistic and historical designation of the Gallo-Romance languages originating from the northern territories of Roman Gaul, which today make up northern France, part of Belgium, and the Channel Islands. These languages have all been replaced by Standard French (an oïl variety itself) as the official and predominant language in their territories, except in the Channel Islands, where English is the predominant language.
- Als Langues d’oïl (Oïl-Sprachen) wird eine Gruppe romanischer Sprachen, genauer gesagt galloromanischer Sprachen bezeichnet, die auch als Dialekte angesehen werden. Der Name leitet sich von der im Mittelalter in diesen Sprachen üblichen Bezeichnung für „ja“ ab. Aus dem lateinischen hoc ille ist im Laufe der Zeit oïl entstanden, im heutigen Standardfranzösisch heißt es oui. Im Gegensatz dazu stehen die südlichen langues d’oc (aus lat. hoc), die zusammenfassend als Okzitanische Sprache bezeichnet werden. Verbreitungsgebiet der Langues d’oïl ist Nordfrankreich, die Inseln im Ärmelkanal, Belgien und im Nordwesten der Schweiz. Das moderne Französisch hat sich aus einer Variante der Langue d’oïl des Raumes Paris, dem franzischen Dialekt, der auf Französisch francien heißt, entwickelt. Die Sprachen sind folgende: Bourguignon-morvandiau, Champenois, Franc-comtois, Gallo, Lorrain, Normand (fränkische und armorikanische Zone), Anglonormannisch (mittlerweile ausgestorbene Sprache des englischen Adels im Mittelalter), Auregnais, Jèrriais (Insel Jersey, vom Aussterben bedroht), Sercquiais Picardisch (fränkische Zone), Saintongeais und Poitevin und Wallonisch (fränkische Zone). Zur zentralen Zone des franzischen Dialektes gehören folgende Gebiete: Île-de-France, Orléanais, Touraine, Ouest de la Champagne, Berry und Bourbonnais.
- La llengua d'oïl (llengua en la que « oïl » vol dir « sí ») va ser llengua romànica que va evolucionar i va formar les anomenades llengües d'oïl; una de les llengües d'oïl ha esdevingut el francès, imposada com a llengua oficial. El francès que conté igualment elements de vocabulari i de sintaxi d'occità i d'altres idiomes. Les llengües d'oïl, llengües regionals de França segons la llista establida sobre la base de l'informe d'abril del 1999 del professor Bernard Cerquiglini : borgonyó-morvandià xampanyès franc-comtès francès gal·ló lorenès mayennais normand picard poiteví-saintongès való Algunes varietats del normand són parlades a les Illes Anglonormandes i reconegudes com a llengües regionals pels governs de les illes (jerseiès i guerneseiès són reconeguts com a llengües regionals de les Illes Britàniques). El való, el picard, el lorenès (anomenat gaumais) i el xampanyès són reconeguts a Valònia (Bèlgica) com a llengües endògenes.
- Las lenguas de oíl (en francés langues d'oïl) es una familia de lenguas romances originadas en territorios de la actual Francia septentrional, parte de Bélgica, de Suiza, y las islas Anglonormandas, en el Canal de la Mancha. Hay que distinguir entre dos usos del término: Langue d'oïl es una expresión del francés antiguo que se traduce como lengua de oíl. En este sentido sería una lengua del grupo de lenguas romances habladas en el norte de Francia. A partir de la segunda mitad del siglo XX hay una tendencia a usar la expresión en plural para distinguir una lengua concreta aislada del grupo lingüístico como un todo. El término langue d'oïl también se puede usar en un sentido histórico para referirse al antiguo francés, para diferenciarlo de la otra gran lengua galo-romance, el occitano o lengua de oc, ya que oïl y oc son las palabras para sí en las respectivas lenguas. El latín vulgar desarrolló diferentes métodos para asentir: hoc ille para la langue d'oïl y hoc para la langue d'oc. El subsiguiente desarrollo de "oïl" a "oui" se realizó en el francés moderno.
- Le terme langue d'oïl désigne globalement la branche des langues gallo-romanes qui se sont développées dans la partie Nord de la Gaule, puis dans la partie Nord de la France, dans le sud de la Belgique et dans les îles Anglo-Normandes. Cette branche "nord-galloromaine" a subi davantage l'influence des langues celtiques et germaniques que sa cousine "sud-galloromaine", la langue d'oc, du Sud de la Gaule où les Romains s'étaient installés plus tôt et de façon plus dense. On rencontre le terme langue d'oïl aussi bien au singulier qu'au pluriel, les langues d'oïl, le terme ayant deux sens et deux usages différents: Au singulier, la langue d'oïl est synonyme de français au sens large, d'après la classification la plus traditionnelle de la linguistique romane. La langue d'oïl implique alors que les variétés du domaine d'oïl sont des dialectes de la langue française, ou plutôt des variantes mutuellement intelligibles avec le français. (On peut faire le parallèle avec le terme deutsch qui en linguistique signifie la langue allemande, composée de dialectes mutuellement intelligibles, ou encore le terme occitan ou langue d'oc). Au pluriel, langues d'oïl signifie qu'il y a des langues distinctes dans le domaine d'oïl: le berrichon, le bourguignon-morvandiau, le champenois, le franc-comtois, le français, le gallo, le lorrain, le mayennais, le normand, le picard, le poitevin, le saintongeais, le wallon. Une langue d'oïl au singulier signifie une des langues de cette branche. Cette vision s'est développée depuis les années 1970 et fait concurrence à la précédente. L'Académie française retient la définition suivante : la langue d'oïl regroupe l'ensemble des parlers pour lesquels oui se disait oïl (prononcez ou, d'où "oui"). Selon cette définition, il n'y a donc pas de distinction particulière entre le parler franceis/françois (français historique) et tous les autres. De plus, la langue d'oïl étant un ensemble de parlers, il n'y a pas lieu d'utiliser le pluriel les langues d'oïl.
- La lingua d'oil (orig. langue d'oïl) è una lingua romanza medievale derivante dal gallo-romano; è la lingua da cui si è sviluppata nel corso dei secoli l'attuale lingua francese, imposta come lingua ufficiale dell'antica Gallia. La denominazione "d'oïl" è nata come metodo per distinguere le varietà linguistiche della Francia settentrionale e meridionale basandosi sulle differenti modalità di esprimere un'affermazione in ciascuna varietà, ecco quindi rispettivamente la lingua "d'oil" e la lingua "d'oc". Alcuni sostengono che questa distinzione sia di mano dantesca, mentre altri riportano che le due espressioni erano in uso già dal Duecento, e quindi Dante avrebbe solamente aggiunto l'espressione lingua "di si" per riferirsi alle lingue dell'area Italica. Con lingua d'oil, si raggruppano diversi dialetti di un'unica derivazione, chiamate anche lingue regionali di Francia, il cui elenco è stabilito sulla base del rapporto, dell'aprile 1999, del Professor Bernard Cerquiglini: borgognone-morvandiau champenois francoconteese gallo lorenese mayennais normanno piccardo pittavino-santongese vallone Alcune varietà di normanno (normand) sono parlate nelle Isole anglo-normanne e riconosciute come lingue regionali dai governi delle isole (il jersiais e il guernesiais sono riconosciuti come lingue regionali delle isole britanniche dal Regno Unito e la Repubblica d'Irlanda e dalla cattedra del Consiglio britannico-irlandese). Il vallone (wallon), il piccardo (picard), il lorenese ed il champenois sono riconosciuti in Vallonia e si trovano collegamenti con altre lingue autoctone.
- ファイル:Langues d'oïl. PNG オイル諸語の分布。 オイル語langue d'oil は中世時代の北フランスで話された諸言語の総称で、フランス北部におけるラテン語の諸方言を指す。実際にそうした名を持つ固定の言語が存在した訳ではないので、「オイル諸語langues d'oil」とも呼ばれる。フランス語がこの「オイル」のうちのイル・ド・フランスで使われていた一種（フランシア語）から発達したと考えられている為に、オイル語が「古フランス語」だとされることもあるが、実際にはフランシア語とは異なる言語も多く含まれていた。 ワロン語などのバリエーションは近世・近代においてフランス語の方言として処理されたが、その言語的差異は明らかに独立言語としての特徴を有している。未だ続けられるフランスの強圧的な言語政策によって危機に瀕するこれらの言語は地方で母語として使われている。
- Langue d'Oïl is in de geschiedenis van de Romaanse talen de naam voor een Gallo-Romaanse taalsubfamilie waaruit tussen de 8e en de 12e eeuw diverse nieuwe Romaanse talen zoals het Oudfrans zijn afgesplitst. Daarvan worden onder andere het Frans, Franco-Provençaals, Waals, Picardisch en Normandisch nog steeds gesproken. Vanwege de vroege afsplitsing kunnen deze talen niet beschouwd worden als varianten van dezelfde taal. In sommige grammatica's worden de termen "langue d'oïl" en "Oudfrans" soms door elkaar heen gebruikt als benaming voor dezelfde taal die de voorloper is geweest van het moderne Frans. Om begripsverwarring te vermijden is dit af te raden. Het Provençaals is geen langue d' oïl maar voortgekomen uit het Langue d'Oc ofwel Occitaans. Deze zuidelijke tegenhanger van de Langue d'Oïl had in de Middeleeuwen een hoger ontwikkelde literaire cultuur dan de Langue d'Oïl. Beide talen behoren tot de Gallo-Romaanse tak van de Romaanse talen die via het Latijn zijn voortgekomen uit de Italische talen, een grotendeels uitgestorven taalgroep die een westelijke tak was van de Indo-Europese taalfamilie.
- Langue d'oïl er en lingvistisk og historisk betegnelse på de gallisk-romanske språk som hadde sin opprinnelse i de nordlige områdene av romersk Gallia, et område som i dag utgjør nordlige Frankrike, deler av Belgia og kanaløyene. Disse språkene har alle blitt erstattet av standard fransk (en variant av oïl i seg selv) som de offisielle og dominerende språket i disse områdene, unntatt på kanaløyene hvor engelsk er det dominerende språket. Langue d'oïl er grunnlaget for moderne fransk. Langue d'oïl betyr «ja-språket» og betegnet opprinnelig måten å si ja på, oïl, noe som skilte seg mellom nordlige og sørlige Frankrike. I sørlige Frankrike var det samme oc, og fortsatt blir benyttet, derav betegnelsen langue d'oc, eller oksitansk. Det var Dante som først nevnte dette begrepet i sitt verk De vulgari eloquentia hvor han beskrev tre språk: oïl, oc og si.
- Langues d'oïl (języki oïl) to podgrupa języków romańskich, występujących w północnej Francji na Wyspach Normandzkich oraz w Walonii.
- Langues d'oïl ("Línguas de oïl", em francês) é a designação lingüística e histórica das Línguas galo-românicas originadas nos territórios setentrionais da Gália romana, agora ocupados pela França setentrional, parte da Bélgica e as Ilhas do Canal.
- Fişier:Langues d'oïl. PNG Repartiţia geografică a limbilor Oïl, cu excepţia francezei, pot fi văzute pe această hartă în diferite nuanţe de galben şi verde Langues d'oïl este termenul lingvistic şi istoric care desemnează limbile galo-romanice originare din nord-estul teritoriilor Galiei romane, mai exact nord-estul provinciei romane Gallia Comata, cu cele trei subdiviziuni ale sale Gallia Aquitania, Gallia Belgica şi Gallia Lugdunensis, care acoperă astăzi aproximativ jumătatea de nord a Franţei, majoritatea Belgiei, zona Canalului Mânecii şi extremitatea sud-vestică a Germaniei de azi. Romance languages Gallo-Romance languages Langue d'oïl and Oïl languages Langue d'oc or Occitan language
- Язык ойль (также ланг д’ойль фр. Langues d'oïl) — общее название романских идиомов северной Франции в средние века в противовес всем южнофранцузким идиомам, получившим название языки ок. Приблизительная географическая граница между этими языковыми ареалами изначально сложилась ещё в позднеантичной Галлии III—V веков и проходила по среднему и нижнему течению реки Луара и далее до г. Лион и Женева. На основе диалектов ланг д’ойль сложился старофранцузский язык, а затем — на основе парижского говора — и современный французский язык.
- Langue d'oïl betecknar den franska eller snarare de dialekter som talades i norra halvan av Frankrike under medeltiden. Dessa är grunden för modern franska. Termen betyder "ja-språket" och betecknade ursprungligen sättet att bejaka (hoc ille), vilket skilde sig åt i norra och södra Frankrike. Språket i den södra landshalvan benämndes langue d'oc och är ursprunget till occitanskan. Det var Dante som först nämnde denna term i sin De vulgari eloquentia där han talade om tre språk: oïl, oc och si.
- Oïl dilleri, Kuzey Fransa, Belçika ve Channel adaları'nda konuşulan bir dil grubu.
- 奥依语（langue d'oïl），是罗曼语族的一支，源自现在法国卢瓦尔河以北、一部分比利时和海峡群岛的地区。 Langue d'oïl 通常是指整个奥依语支的语言，而最多人说的 langue d'oïl 是法语。但是有时，langue d'oïl 又用来指除法语外的所有 oïl 语言。自从20世纪中叶之后，在法语中若指整个语支的语言，改用了复数形式的 langues d'oïl 来表示。 在历史角度上， langue d'oïl 指旧法语，以便区分高卢-罗曼语支，如奥克语。
|
| rdfs:comment
|
- Langues d'oïl is the linguistic and historical designation of the Gallo-Romance languages originating from the northern territories of Roman Gaul, which today make up northern France, part of Belgium, and the Channel Islands. These languages have all been replaced by Standard French (an oïl variety itself) as the official and predominant language in their territories, except in the Channel Islands, where English is the predominant language.
- Als Langues d’oïl (Oïl-Sprachen) wird eine Gruppe romanischer Sprachen, genauer gesagt galloromanischer Sprachen bezeichnet, die auch als Dialekte angesehen werden. Der Name leitet sich von der im Mittelalter in diesen Sprachen üblichen Bezeichnung für „ja“ ab. Aus dem lateinischen hoc ille ist im Laufe der Zeit oïl entstanden, im heutigen Standardfranzösisch heißt es oui. Im Gegensatz dazu stehen die südlichen langues d’oc (aus lat.
- La llengua d'oïl (llengua en la que « oïl » vol dir « sí ») va ser llengua romànica que va evolucionar i va formar les anomenades llengües d'oïl; una de les llengües d'oïl ha esdevingut el francès, imposada com a llengua oficial. El francès que conté igualment elements de vocabulari i de sintaxi d'occità i d'altres idiomes.
- Las lenguas de oíl (en francés langues d'oïl) es una familia de lenguas romances originadas en territorios de la actual Francia septentrional, parte de Bélgica, de Suiza, y las islas Anglonormandas, en el Canal de la Mancha. Hay que distinguir entre dos usos del término: Langue d'oïl es una expresión del francés antiguo que se traduce como lengua de oíl. En este sentido sería una lengua del grupo de lenguas romances habladas en el norte de Francia.
- Le terme langue d'oïl désigne globalement la branche des langues gallo-romanes qui se sont développées dans la partie Nord de la Gaule, puis dans la partie Nord de la France, dans le sud de la Belgique et dans les îles Anglo-Normandes. Cette branche "nord-galloromaine" a subi davantage l'influence des langues celtiques et germaniques que sa cousine "sud-galloromaine", la langue d'oc, du Sud de la Gaule où les Romains s'étaient installés plus tôt et de façon plus dense.
- La lingua d'oil (orig. langue d'oïl) è una lingua romanza medievale derivante dal gallo-romano; è la lingua da cui si è sviluppata nel corso dei secoli l'attuale lingua francese, imposta come lingua ufficiale dell'antica Gallia.
- ファイル:Langues d'oïl.
- Langue d'Oïl is in de geschiedenis van de Romaanse talen de naam voor een Gallo-Romaanse taalsubfamilie waaruit tussen de 8e en de 12e eeuw diverse nieuwe Romaanse talen zoals het Oudfrans zijn afgesplitst. Daarvan worden onder andere het Frans, Franco-Provençaals, Waals, Picardisch en Normandisch nog steeds gesproken. Vanwege de vroege afsplitsing kunnen deze talen niet beschouwd worden als varianten van dezelfde taal.
- Langue d'oïl er en lingvistisk og historisk betegnelse på de gallisk-romanske språk som hadde sin opprinnelse i de nordlige områdene av romersk Gallia, et område som i dag utgjør nordlige Frankrike, deler av Belgia og kanaløyene. Disse språkene har alle blitt erstattet av standard fransk (en variant av oïl i seg selv) som de offisielle og dominerende språket i disse områdene, unntatt på kanaløyene hvor engelsk er det dominerende språket.
- Langues d'oïl (języki oïl) to podgrupa języków romańskich, występujących w północnej Francji na Wyspach Normandzkich oraz w Walonii.
- Langues d'oïl ("Línguas de oïl", em francês) é a designação lingüística e histórica das Línguas galo-românicas originadas nos territórios setentrionais da Gália romana, agora ocupados pela França setentrional, parte da Bélgica e as Ilhas do Canal.
- Fişier:Langues d'oïl.
- Язык ойль (также ланг д’ойль фр. Langues d'oïl) — общее название романских идиомов северной Франции в средние века в противовес всем южнофранцузким идиомам, получившим название языки ок.
- Langue d'oïl betecknar den franska eller snarare de dialekter som talades i norra halvan av Frankrike under medeltiden. Dessa är grunden för modern franska. Termen betyder "ja-språket" och betecknade ursprungligen sättet att bejaka (hoc ille), vilket skilde sig åt i norra och södra Frankrike. Språket i den södra landshalvan benämndes langue d'oc och är ursprunget till occitanskan.
- Oïl dilleri, Kuzey Fransa, Belçika ve Channel adaları'nda konuşulan bir dil grubu.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
