| dbpprop:abstract
|
- The term La Franja ("The Strip", more properly Franja de Aragón in Spanish; Franja d'Aragó or Franja de Ponent in Catalan; and Francha d'Aragón or Francha de Lebán in Aragonese) is a term that refers to the territory comprising the Catalan-speaking territories of Aragon bordering Catalonia. Usually La Franja is considered to be comprised by the municipalities of the following comarcas: Ribagorza, La Litera, Bajo Cinca, Bajo Aragon-Caspe, Bajo Aragon and Matarraña. The thin strip of land is very diverse geographically, ranging from valleys in the Pyrenees to the flat lands by the Ebro, all are included under this umbrella term. As such, La Franja does not have any official recognition nor historical entity by itself, but the term is mostly used in neighbouring Catalonia, especially within Catalan nationalism.
- La Franja de Ponent (en aragonès Francha de Lebán), o Franja d'Aragó, comprèn els pobles catalanòfons de la comunitat autònoma de l'Aragó. Limita amb Catalunya a l'est i amb el País Valencià al sud. Fora del fet de pertànyer a l'Aragó, no té cap estructura administrativa comuna. S'allarga per les tres províncies que formen aquesta comunitat autònoma i forma part dels Països Catalans. Amb una població de 47.686 habitants, els franjolins representa un 0'33% de la població total dels Països Catalans. Les anomenades comarques naturals de la Franja de Ponent són: Ribagorça Llitera Baix Cinca Matarranya
- El término Franja de Aragón (Franja d'Aragó en catalán) se aplica habitualmente al Aragón catalanófono que abarca la zona oriental de Aragón, limítrofe en su mayor parte con Cataluña, si bien con el tiempo han surgido nuevas y diversas aplicaciones no siempre coincidentes respecto al territorio al cual hacen referencia.
- On appelle Frange d’Aragon (Franja de Aragón en castillan, Franja d'Aragó en catalan, Francha d'Aragón en aragonais) le territoire de langue catalane situé dans la Communauté autonome d'Aragon limitrophe de la Catalogne. Les comarques dites naturelles de la Frange d'Aragon sont : La Ribagorza. La Litera (es) ou Llitera (ca) (Litera). Le Bajo Cinca (es) ou Baix Cinca (ca) (Zinca Baxa). La Matarraña (es) ou Matarranya (ca) (Matarraña). Depuis 2003, la comarque du Matarranya a été divisée en trois comarques distinctes : le Matarraña/Matarranya, le Bajo Aragón Caspe/Baix Aragó-Casp et la comarque du Bajo Aragón. Les autres dénominations traditionnelles de ce territoire sont la Frange du Ponant (Franja de Ponent en catalan, Franja de Poniente en castillan) surtout en Catalogne et Frange du Levant (Franja de Levante en castillan, Francha de Lebán en aragonais) ou Aragon Oriental (Aragón Oriental) principalement dans le reste de l’Aragon. Pour éviter les disputes, on l’appelle simplement La Frange. Le territoire de la Frange d'Aragon n’a aucune structure administrative spécifique, et se situe de fait dans la Communauté autonome d'Aragon. Les limites officielles des comarques ne coïncident pas avec les limites linguistiques qui définissent la Frange. Les comarques incluent des communes ne parlant pas le catalan comme Binéfar (Litera). Il est à noter enfin que plusieurs partis régionalistes ou nationalistes aragonais, comme le Partido Aragonés, sont violemment opposés à l'appellation-même de Frange.
- La Frangia d’Aragona (Franja de Aragón in spagnolo, Franja d'Aragó o Franja de Ponent in catalano, Francha d'Aragón o Francha de Lebán in aragonese) è un territorio comprendente le zone dell'Aragona orientale al confine con la Catalogna dove la lingua maggiormente diffusa è il catalano nella sua varietà occidentale (o dialetti da esso derivati).
- Franja de Ponent of La Franja is een gebied in het oosten van de autonome gemeenschap Aragón, en bestaat uit 4 comarcas. Deze streek, die telkens de oostelijke strook van de drie Aragonese provincies (Huesca, Teruel en Saragossa) omvat, is vooral Catalaanstalig, in tegenstelling tot de rest van Aragón, waar vooral Castilliaans en Aragonees wordt gesproken. Het Catalaans is geen officiële taal in Aragón. Volgens een recent onderzoek is La Franja het gebied waar de hoogste orale kennis van het Catalaans is.
- Franja de Ponent er et begrep som brukes for å referere til den vestlige, katalanskspråklige delen av Aragón, langs grensa til Catalonia. Følgende comarcaer regnes vanligvis å utgjøre Franja de Ponent: Ribagorza, La Litera, Bajo Cinca, Bajo Aragón-Caspe, Bajo Aragón og Matarraña. Begrepet Marques de Ponent ble tatt i bruk i 1929, av den katalanske geografen Pau Vila, for å referere til dette området. Første gang begrepet Franja de Ponent dukka opp, var i andre halvdel av 1970-tallet.
- Pas Zachodni (kat. Franja de Ponent) – katalońskojęzyczny obszar w formie południkowego pasa wzdłuż wschodniej granicy wspólnoty autonomicznej Aragonii w Hiszpanii. Administracyjnie należy do comarek: Ribagorza (kat. Ribagorça), La Litera/La Llitera, Bajo Cinca/Baix Cinca, Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp, Matarraña/Matarranya i Bajo Aragón (kat. Baix Aragó). Pas Zachodni zalicza się do ziem Korony Aragońskiej. W jej ramach podlegał na przemian Aragonii właściwej i Katalonii. Po definitywnym przyłączeniu Królestwa Aragonii do Hiszpanii, w 1833 r. przeprowadzono nowy podział administracyjny zrywający tradycyjne więzi kulturalne i językowe. W wyniku tego Pas Zachodni przyłączono do trzech prowincji aragońskich: Huesca, Saragossa i Teruel. W zakresie administracji kościelnej, Pas Zachodni do połowy XX w. należał prawie w całości do diecezji Lleida, Tortosa i Urgell, podległych katalońskiej metropolii Tarragony. Starania biskupów aragońskich doprowadziły jednak do przyłączenia wszystkich parafii leżących w Aragonii do diecezji Saragossa i Barbastro-Monzón, zwykle przy sprzeciwie wiernych. Zmiany te doprowadziły do trwającego nadal konfliktu o prawo własności zbiorów muzeum diecezjalnego w Lleidzie. W chwili obecnej nadal ponad 90% mieszkańców tego obszaru deklaruje rozumienie języka katalońskiego, ponad 80% – umiejętność mówienia w tym języku. Z tego powodu Pas Zachodni zalicza się do krajów katalońskich. Język kataloński nie jest urzędowym w Aragonii, chociaż prawo aragońskie gwarantuje jego ochronę. Katalończycy zwracają uwagę, że podział administracyjny Aragonii temu nie sprzyja (gminy katalońskojęzyczne są połączone w comarki z gminami hiszpańsko- i aragońskojęzycznymi) i postulują jego zmianę. Obecnie 4 comarki są oficjalnie dwujęzyczne i posiadają urzędowe nazwy dwujęzyczne (patrz wyżej). W kortezach Aragonii trwają od wielu lat spory o ustawę o językach, która miałaby nadać katalońskiemu status oficjalnego.
- O termo Faixa de Aragão (Franja d'Aragó em catalão) é aplicado para o território de língua catalã que abrange a zona mais oriental de Aragão, limítrofe com a Catalunha, se bem que com o tempo surgiram novas e diversas aplicações, nem sempre coincidentes a respeito do território que fazem referência.
- За́хідна сму́га (кат. Фра́нжа да Пуне́н, Franja de Ponent, араг. Francha de Lebán) - близько 60 населених пунктів в іспанській Автономній області Арагон, на кордоні з Каталонією, де розмовною мовою є каталанська (діалекти каталанської, включаючи перехідні говірки від арагонської та іспанської до каталанської). Західна смуга не є цілісним адміністративним утворенням. Населення - 47.686 осіб. Західна смуга включає в себе 4 найсхідніші райони Арагону : Рібагорсу (її північну, центральну і західну частини), Літеру, Баш-Сінку та Матарранью. Загалом на Західній смузі каталанською говорять до 90% населення - це найбільший показник з усіх каталанських країн. Однак до сьогоднішнього дня ця мова не має офіційного статусу (каталанську не використовують у місцевому діловодстві, у навчальних закладах її вивчають лише факультативно) : зараз лише готується проект закону, який би нормалізував лінгвістичну ситуацію на Західній смузі, однак навіть там каталанську на території Арагону пропонується називати "арагонською" (хоча насправді арагонська мова поширена в іншій частині Арагону - а саме на півночі області).
|
| rdfs:comment
|
- The term La Franja ("The Strip", more properly Franja de Aragón in Spanish; Franja d'Aragó or Franja de Ponent in Catalan; and Francha d'Aragón or Francha de Lebán in Aragonese) is a term that refers to the territory comprising the Catalan-speaking territories of Aragon bordering Catalonia. Usually La Franja is considered to be comprised by the municipalities of the following comarcas: Ribagorza, La Litera, Bajo Cinca, Bajo Aragon-Caspe, Bajo Aragon and Matarraña.
- La Franja de Ponent (en aragonès Francha de Lebán), o Franja d'Aragó, comprèn els pobles catalanòfons de la comunitat autònoma de l'Aragó. Limita amb Catalunya a l'est i amb el País Valencià al sud. Fora del fet de pertànyer a l'Aragó, no té cap estructura administrativa comuna. S'allarga per les tres províncies que formen aquesta comunitat autònoma i forma part dels Països Catalans.
- El término Franja de Aragón (Franja d'Aragó en catalán) se aplica habitualmente al Aragón catalanófono que abarca la zona oriental de Aragón, limítrofe en su mayor parte con Cataluña, si bien con el tiempo han surgido nuevas y diversas aplicaciones no siempre coincidentes respecto al territorio al cual hacen referencia.
- On appelle Frange d’Aragon (Franja de Aragón en castillan, Franja d'Aragó en catalan, Francha d'Aragón en aragonais) le territoire de langue catalane situé dans la Communauté autonome d'Aragon limitrophe de la Catalogne. Les comarques dites naturelles de la Frange d'Aragon sont : La Ribagorza. La Litera (es) ou Llitera (ca) (Litera). Le Bajo Cinca (es) ou Baix Cinca (ca) (Zinca Baxa). La Matarraña (es) ou Matarranya (ca) (Matarraña).
- La Frangia d’Aragona (Franja de Aragón in spagnolo, Franja d'Aragó o Franja de Ponent in catalano, Francha d'Aragón o Francha de Lebán in aragonese) è un territorio comprendente le zone dell'Aragona orientale al confine con la Catalogna dove la lingua maggiormente diffusa è il catalano nella sua varietà occidentale (o dialetti da esso derivati).
- Franja de Ponent of La Franja is een gebied in het oosten van de autonome gemeenschap Aragón, en bestaat uit 4 comarcas. Deze streek, die telkens de oostelijke strook van de drie Aragonese provincies (Huesca, Teruel en Saragossa) omvat, is vooral Catalaanstalig, in tegenstelling tot de rest van Aragón, waar vooral Castilliaans en Aragonees wordt gesproken. Het Catalaans is geen officiële taal in Aragón.
- Franja de Ponent er et begrep som brukes for å referere til den vestlige, katalanskspråklige delen av Aragón, langs grensa til Catalonia. Følgende comarcaer regnes vanligvis å utgjøre Franja de Ponent: Ribagorza, La Litera, Bajo Cinca, Bajo Aragón-Caspe, Bajo Aragón og Matarraña. Begrepet Marques de Ponent ble tatt i bruk i 1929, av den katalanske geografen Pau Vila, for å referere til dette området. Første gang begrepet Franja de Ponent dukka opp, var i andre halvdel av 1970-tallet.
- Pas Zachodni (kat. Franja de Ponent) – katalońskojęzyczny obszar w formie południkowego pasa wzdłuż wschodniej granicy wspólnoty autonomicznej Aragonii w Hiszpanii. Administracyjnie należy do comarek: Ribagorza (kat. Ribagorça), La Litera/La Llitera, Bajo Cinca/Baix Cinca, Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp, Matarraña/Matarranya i Bajo Aragón (kat. Baix Aragó). Pas Zachodni zalicza się do ziem Korony Aragońskiej.
- O termo Faixa de Aragão (Franja d'Aragó em catalão) é aplicado para o território de língua catalã que abrange a zona mais oriental de Aragão, limítrofe com a Catalunha, se bem que com o tempo surgiram novas e diversas aplicações, nem sempre coincidentes a respeito do território que fazem referência.
- За́хідна сму́га (кат. Фра́нжа да Пуне́н, Franja de Ponent, араг.
|