| dbpprop:abstract
|
- The koto (or) is a traditional Japanese stringed musical instrument derived from the Chinese guzheng. The koto is the national instrument of Japan. Koto are about 180 centimetres (71 in) long, and made from kiri wood. They have 13 strings that are strung over 13 movable bridges along the length of the instrument. Players can adjust the string pitches by moving these bridges before playing, and use three finger picks (on thumb, index finger, and middle finger) to pluck the strings. One of the characters for koto, 箏, is also read as sō in certain contexts. Though often called by a number of other names, these terms almost always refer to similar, but different instruments, such as the Chinese guzheng (箏) or guqin (琴, called kin in Japanese).
- Das Koto, eine mit Seide bespannte Wölbbrett-Zither, ist ein japanisches Musikinstrument, das auf der chinesischen Guzheng basiert.
- El koto és un instrument de corda japonès d'origen xinès, similar a una cítara. Aquest instrument ha sigut utilitzat àmpliament no sols en l'interpretació de la música tradicional, sinó també en molts gèneres contemporanis. Es va introduir des de la Xina durant la era nara. Una de les obres més conegudes és Rokudan no Shirabe. Rokudan va ser composta per Yatsuhashi Kengyō Hi ha diversos tipus de koto: El més tradicional de 13 cordes. El Jushichigen (lit. "17 cordes), inventat pel músic Michio Miyagi Kotos de 23 y 30 cordes desenvolupades per una de les més famoses intèrpretes contemporànies, Keiko NOSAKA Hachijugen (lit. 80 cordes) inventat per Michio Miyagi com un instrument cromàtic que pogués acoblar-se als requisits tècnics dels lenguatges musicals occidentals. Aquest va ser utilitzat en sols una composició del mestre Miyagi. Desgraciadament, l'únic instrument d'aquest tipus va ser destruit durant els bombardeigs a Tòquio, però existeix una còpia al Museu de Michio Miyagi (Miyagi Michio Kinenkan) a Tòquio. Per a polsar el koto s'utilitzen tres ungles fetes de bambú ubicades sobre els dits pulgar, índex i medi de la mà dreta. La forma d'aquestes ungles varia d'acord a l'escola d'interpretació: Yamada i Ikuta. La funció més bàsica de la mà esquerra és la de polsar les cordes durant l'execució amb la fi de canviar lleugerament l'afinació i així fer ornamentació sobre uns sons.
- Koto on perinteinen japanilainen kielisoitin. Se on tavallisesti noin 180 senttimetrin pituinen, ja siinä on 13 perinteisesti silkistä, mutta nykyisin keinokuiduista valmistettua kieltä. Kotolla on yli 1000-vuotinen historia. Se on mahdollisesti kehittynyt kiinalaisesta gŭzhēng-soittimesta 600-luvulla. Aluksi kotoa käytettiin ainoastaan japanilaisessa hovimusiikissa, mutta 1600-luvulta lähtien muussakin japanilaisessa musiikissa. Perinteisesti Japanissa kotolla on ollut vastaava asema kuin pianolla länsimaissa. Nykyään on olemassa myös 17- ja 20-kielisiä kotoja sekä bassokotoja. Koton loivasti kaareva kaikukoppa on valmistettu keisaripuusta (Paulownia tomentosa). Legendan mukaan koton ulkonäön esikuvana on ollut kyyryasentoinen lohikäärme, joka on Kiinassa ja Japanissa onnen symboli. Liikuteltavat kielisillat ovat perinteisesti norsunluuta, mutta nykyisin muovia. Soitin viritetään siirtelemällä kielisiltoja haluttuun asemaan. Kotoa soitetaan kolmella peukaloon, etu- ja keskisormeen kiinnitettävällä sormustinmaisella näppäimellä. Yleisimmät koton viritystavat tunnetaan nimillä hirachōshi (平調子) ja kumoichōshi (雲井調子).
- Le koto (筝 en japonais, ou 琴 en japonais classique) est un instrument de musique à cordes pincées utilisé en musique japonaise traditionnelle, notamment dans le Kabuki et le Bunraku. Originaire de Chine, il fut introduit au Japon entre le VIIe et le VIII siècle, et était joué principalement à la Cour impériale; l'usage s'en est ensuite démocratisé.
- Fájl:Japanese Koto. jpg 13 húros koto A koto egy tradícionális japán húros hangszer. Nagyméretű, mintegy 180 cm hosszú és 13 húrja van. Pengetve játszanak rajta. A hangszer típusa Kínából származik, ahol a 7. században már használták.
- Il koto è uno strumento musicale cordofono appartenente alla famiglia della cetra introdotto dalla Cina in Giappone durante il periodo Nara.
- 箏（そう）は、日本の伝統楽器。弦楽器のツィター属に分類される。一般にことと呼ばれ、「琴」の字を当てられるが、正しくは「箏」であり、「琴（きん）」は本来別の楽器である。最大の違いは、箏では柱（じ）と呼ばれる可動式の支柱で弦の音程を調節するのに対し、琴（きん）では柱が無いことである。 ファイル:Koto (sou)-overview. jpeg 箏 ※ただし、柱（箏の駒）は「琴柱」の方が一般的である（商品名も琴柱）。箏の台は琴台（きんだい）と必ず琴の方を使う。 なお箏を数える時は一面、二面（いちめん、にめん）と数える。
- Een koto (箏) is een Japans muziekinstrument, dat oorspronkelijk afkomstig is uit China. Een koto is een zither en behoort tot de snaarinstrumenten. In de Japanse muziek is de koto net zo belangrijk als de piano in de westerse muziek. Er bestaan twee uitvoeringen; beide bespannen met snaren van zijde: de K'in, een zevensnarig solo-instrument met een lengte van circa 1 meter. de So, een begeleidingsinstrument met 13 of meer snaren, en een lengte tussen de 1,8 en 2 meter. De K'in is tijdens de Nara-periode (tussen 650 en 750) uit China ingevoerd in Japan, als instrument voor hofmuziek (gagaku). De So is uit de K'in ontwikkeld. De koto wordt bespeeld met beide handen. De snaren worden geplukt met drie vingers van de rechterhand, te weten met een (meestal ivoren) plectrum aan de duim, de wijs- en de middelvinger. Door links van de brug op de snaar te drukken met de linkerhand kan de toonhoogte worden gevarieerd. Akira Ifukube schreef moderne muziek voor zowel een 20- als een 25-snarige koto.
- Koto, Sou - tradycyjny japoński instrument muzyczny, należący do grupy chordofonów szarpanych, rodzaj cytry, narodowy instrument Japonii.
- O Koto é um instrumento musical de cordas dedilhadas, composto de uma caixa de ressonância com diversas cordas, semelhante a uma grande cítara. Atualmente é o mais popular dentre os instrumentos musicais tradicionais japoneses. Tanto quanto piano ou violino, meninas em idade escolar aprendem o koto. A história do koto é longa. O instrumento já com as suas principais características atuais foi introduzido no século VI (época do imperador Kinmei) vindo da China (dinastia T’ang). Ele já possuía o corpo feito com a madeira tradicional do Japão o Kiri (Paulownia), sendo todo laqueado. Ele era chamado de Kin-no-Koto. Data desta época a partitura mais antiga para o Koto (Yuran-fu que se encontra guardada no Templo Shinhoin). O instrumento está presente na literatura japonesa desde a antiguidade. Nos Contos de Genji (Genji Monogatari de Murasaki Shikibu 978-1016) o Koto aparece em diversas passagens. O seu personagem principal, o príncipe Hikaru Genji, quando exilado em Akashi tocava e mantinha diálogos musicais com Lady Akashi. Em outra obra, Contos de Heike (Heike Monogatari), a amada do imperador, Kogo, foi descoberta em seu esconderijo pelo som de seu koto. Durante séculos a música de koto foi cultivada pela nobreza. No século XVII, Yatsuhashi Kengyo fundou um estilo independente, o Yatsuhashi Ryu. Em 1664, foi impresso um livro escrito por Sosan Nakamura, Shichiku Shoshin Shu, onde constam as partituras das principais músicas de Yatsuhashi Kengyo, Rokudan no Shirabe, Hachidan no Shirabe e Midare, executadas até hoje. Yatsuhashi criou as afinações consideradas as mais tradicionais para o koto, o Hira e o Kumoi. Neste século ainda houve a popularização do instrumento como acompanhamento de dança e como conjunto formado juntamente com Shakuhachi e Sangen. Atualmente existem duas correntes, a Ikuta Ryu e a Yamada Ryu. A escola Ikuta foi fundada por Ikuta Kengyo no final do século XVII baseada na transposição para o Koto das fórmulas existentes para o Shamisen (Sangen) principalmente na alternância de cantos com instrumentais originados do Jiuta. A característica fundamental desta escola está em sua ênfase nas técnicas instrumentais. No final do século XVIII surgiu a escola Yamada fundada por Yamada Kengyo (1757 a 1817). Ela se baseava em narrativas, dando um maior destaque ao canto. Apesar de terem algumas peças do repertório em comum, os estilos se diferem na sua orientação. Tecnicamente o estilo de execução também é diferente. O formato da unha é diferente. O estilo Ikuta usa a unha com o formato retangular, e o estilo Yamada adota uma unha de forma oval, isto leva os instrumentistas sentarem de maneira diferente com relação ao instrumento. O instrumentista da escola Ikuta senta num ângulo oblíquo enquanto o da escola Yamada senta em ângulo reto. A posição que a mão toca as cordas também difere; a escola Ikuta toca com a mão inclinada em relação às cordas, e a escola Yamada toca com a mão na posição vertical. No início deste século houve a popularização do koto principalmente pelas mãos de Michio Miyagi. Apesar de pertencer à escola Ikuta, Miyagui praticamente formou a sua escola, introduzindo elementos ocidentais na composição de músicas japonesas. O koto moderno tem treze cordas que podem ser de seda ou nylon. As cordas são afinadas através de trastes móveis, que permitem a mudança de afinação durante a execução da música. O corpo é formado por duas pranchas de Kiri, com aproximadamente 180 centímetros, formando uma caixa de ressonância. Existem variações no instrumento como o koto de dezessete cordas, inventado por Michio Miyagi, que faz o baixo das músicas, e outros modelos com vinte e uma e com oitenta cordas. Chieko Mori young Composer and Koto Improviser (English) Compre Kotos e outros instrumentos japoneses tradicionais A informação sobre koto Compre um koto Grupo Jishin Shamidaiko Lista de instrumentos de cordas
- Koto este un instrument japonez provenit din China cu 13 corzi ataşate de o placă de lemn de paulownia (Paulownia tomentosa), cu lungimea de aproximativ 180 cm şi lăţimea de 25 cm. Placa de lemn este goală în interior. Faţa superioară are două orificii. În vechime corzile erau de mătase. În prezent corzile se fac din nailon sau din teflon. Instrumental produce sunete prin ciupirea corzilor de către degetele index, arătător şi mijlociu, la care se poartă un fel de unghii numite tsume (爪). Fişier:Koto performance. ogg
- Файл:Japanese Koto. jpg Японское 13-струнное кото Кото или японская цитра — японский щипковый музыкальный инструмент. Кото наряду с флейтами хаяси и сякухати, барабаном цудзуми и лютней сямисэном относится к традиционным музыкальным японским инструментам. Сходные инструменты характерны для культуры Кореи и Китая.
- Koto är ett traditionellt japanskt stränginstrument som kom till Japan från Kina under eller strax före 700-talet. För det kinesiska instrumentet, se: guzheng.
- Koto, (琴 veya 箏), Japonya'ya özgü telli bir çalgıdır. Bu müzik aleti, aslen Çin kültürüne aittir. Ancak günümüzde, çalgı tümüyle Japonya'da ilgi görmekte ve bu ülkeyle özdeşleşmiş bulunmaktadır.
- 日本箏，日語寫為「箏」或「琴」，通常稱為「こと」，是日本傳統音樂中一項重要的樂器，一般認為源自於中國的古箏。日本箏的長度大約180 cm，有十三根弦，弦由十三個可移動的琴柱架著，演奏者可根據需要移動琴柱的位置來調音。演奏時以拇指、食指、中指戴上撥子撥動琴弦來演奏。
|
| rdfs:comment
|
- The koto (or) is a traditional Japanese stringed musical instrument derived from the Chinese guzheng. The koto is the national instrument of Japan. Koto are about 180 centimetres (71 in) long, and made from kiri wood. They have 13 strings that are strung over 13 movable bridges along the length of the instrument. Players can adjust the string pitches by moving these bridges before playing, and use three finger picks (on thumb, index finger, and middle finger) to pluck the strings.
- Das Koto, eine mit Seide bespannte Wölbbrett-Zither, ist ein japanisches Musikinstrument, das auf der chinesischen Guzheng basiert.
- El koto és un instrument de corda japonès d'origen xinès, similar a una cítara. Aquest instrument ha sigut utilitzat àmpliament no sols en l'interpretació de la música tradicional, sinó també en molts gèneres contemporanis. Es va introduir des de la Xina durant la era nara. Una de les obres més conegudes és Rokudan no Shirabe. Rokudan va ser composta per Yatsuhashi Kengyō Hi ha diversos tipus de koto: El més tradicional de 13 cordes. El Jushichigen (lit.
- Koto on perinteinen japanilainen kielisoitin. Se on tavallisesti noin 180 senttimetrin pituinen, ja siinä on 13 perinteisesti silkistä, mutta nykyisin keinokuiduista valmistettua kieltä. Kotolla on yli 1000-vuotinen historia. Se on mahdollisesti kehittynyt kiinalaisesta gŭzhēng-soittimesta 600-luvulla. Aluksi kotoa käytettiin ainoastaan japanilaisessa hovimusiikissa, mutta 1600-luvulta lähtien muussakin japanilaisessa musiikissa.
- Le koto (筝 en japonais, ou 琴 en japonais classique) est un instrument de musique à cordes pincées utilisé en musique japonaise traditionnelle, notamment dans le Kabuki et le Bunraku. Originaire de Chine, il fut introduit au Japon entre le VIIe et le VIII siècle, et était joué principalement à la Cour impériale; l'usage s'en est ensuite démocratisé.
- Fájl:Japanese Koto. jpg 13 húros koto A koto egy tradícionális japán húros hangszer. Nagyméretű, mintegy 180 cm hosszú és 13 húrja van. Pengetve játszanak rajta. A hangszer típusa Kínából származik, ahol a 7. században már használták.
- Il koto è uno strumento musicale cordofono appartenente alla famiglia della cetra introdotto dalla Cina in Giappone durante il periodo Nara.
- 箏（そう）は、日本の伝統楽器。弦楽器のツィター属に分類される。一般にことと呼ばれ、「琴」の字を当てられるが、正しくは「箏」であり、「琴（きん）」は本来別の楽器である。最大の違いは、箏では柱（じ）と呼ばれる可動式の支柱で弦の音程を調節するのに対し、琴（きん）では柱が無いことである。 ファイル:Koto (sou)-overview.
- Een koto (箏) is een Japans muziekinstrument, dat oorspronkelijk afkomstig is uit China. Een koto is een zither en behoort tot de snaarinstrumenten. In de Japanse muziek is de koto net zo belangrijk als de piano in de westerse muziek. Er bestaan twee uitvoeringen; beide bespannen met snaren van zijde: de K'in, een zevensnarig solo-instrument met een lengte van circa 1 meter. de So, een begeleidingsinstrument met 13 of meer snaren, en een lengte tussen de 1,8 en 2 meter.
- Koto, Sou - tradycyjny japoński instrument muzyczny, należący do grupy chordofonów szarpanych, rodzaj cytry, narodowy instrument Japonii.
- O Koto é um instrumento musical de cordas dedilhadas, composto de uma caixa de ressonância com diversas cordas, semelhante a uma grande cítara. Atualmente é o mais popular dentre os instrumentos musicais tradicionais japoneses. Tanto quanto piano ou violino, meninas em idade escolar aprendem o koto. A história do koto é longa. O instrumento já com as suas principais características atuais foi introduzido no século VI (época do imperador Kinmei) vindo da China (dinastia T’ang).
- Koto este un instrument japonez provenit din China cu 13 corzi ataşate de o placă de lemn de paulownia (Paulownia tomentosa), cu lungimea de aproximativ 180 cm şi lăţimea de 25 cm. Placa de lemn este goală în interior. Faţa superioară are două orificii. În vechime corzile erau de mătase. În prezent corzile se fac din nailon sau din teflon.
- Файл:Japanese Koto. jpg Японское 13-струнное кото Кото или японская цитра — японский щипковый музыкальный инструмент. Кото наряду с флейтами хаяси и сякухати, барабаном цудзуми и лютней сямисэном относится к традиционным музыкальным японским инструментам.
- Koto är ett traditionellt japanskt stränginstrument som kom till Japan från Kina under eller strax före 700-talet. För det kinesiska instrumentet, se: guzheng.
- Koto, (琴 veya 箏), Japonya'ya özgü telli bir çalgıdır. Bu müzik aleti, aslen Çin kültürüne aittir. Ancak günümüzde, çalgı tümüyle Japonya'da ilgi görmekte ve bu ülkeyle özdeşleşmiş bulunmaktadır.
- 日本箏，日語寫為「箏」或「琴」，通常稱為「こと」，是日本傳統音樂中一項重要的樂器，一般認為源自於中國的古箏。日本箏的長度大約180 cm，有十三根弦，弦由十三個可移動的琴柱架著，演奏者可根據需要移動琴柱的位置來調音。演奏時以拇指、食指、中指戴上撥子撥動琴弦來演奏。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
