| dbpprop:abstract
|
- The Khanate of Kokand was a state in Central Asia that existed from 1709–1876 within the territory of modern eastern Uzbekistan, southern Kazakhstan, Tajikistan and Kyrgyzstan. The name of the city and the khanate is also often spelled as Khoqand in modern scholarly literature.
- Das Khanat von Kokand war ein Staat im Ferghanatal, mit der Hauptstadt Kokand. Es existierte von ca. 1710 bis 1876, als es von den Russen annektiert wurde. Besonders im frühen 19. Jh. verfügte es über Wohlstand und etwas Einfluss.
- El Khanat de Kokand fou un estat d'Àsia Central que va existir el 1709–1876 en el territori dels actuals Uzbekistan, Tadjikistan i Kirguizistan. Es va establir quan el xaibanid Shahrukh, cap dels Minglar Usbecs establí un principal independent a la Vall de Fergana. Hi construí una ciutadella com a capital a la petita vila de Kokand. Comprenia els territoris de Taixkent, Fergana, Kokand i Cimkent, de majoria usbeca. L'estat fou fundat per Shah Rukh I (mort el 1694) i Umar Khan (1700-1710), i poc se sap dels primers successors, Xahrukh II Bei (1710-1721), Abd-al Rahman (1721-1739), Abdelk Karim (1739-1746), Irdana Bei (1746-1774) i Nar Buta Beg (1774-1798). Els khans de Kokand han estat: 1694 - .... Rustam Haji Sultan .... - .... Ashur Qul Khan 1710 - 1721 Shah Rukh II Khan 1721 - 1739 Abd ar-Rahman Khan 1736 - 1746 Abd al-Karim Khan 1746 - 1770 Irdana Bi Erdeni Khan 1770 Sulayman Khan 1770 Shah Rukh III Khan 1770 - 1800 Narbuta Khan 1800 - 1809 `Alim Khan 1809 - 1822 Muhammad `Umar Khan 1822 - 1841 Muhammad `Ali Khan 1842 - 1845 Shir 'Ali Khan 1845 Murad Beg Khan 1845 - 1858 Muhammad Khudayar Khan 1858 - 1862 Muhammad Malla Beg Khan 1862 Shah Murad Khan 1862 - 1863 Muhammad Khudayar Khan 1863 - Jul 1865 Muhammad Sultan Khan 1865 Bil Bahchi Khan 1865 - 1866 Muhammad Sultan Khan (2a) 1866 - 22 Jul 1875 Muhammad Khudayar Khan 1875 Nasir ad-Din Khan 1875 - 1875 Muhammad Pulad Beg Khan Desembre 1875 - 19 de febrer 1876 Nasir ad-Din Khan (2a) Els successors governarien des de Ferghana. Alim Khan (1798-1809) va fer construir la mesquita d'Aq Mechet, i Muhammed Umar Sheykh (1809-1822) hagué d'enfrontar-se a Bukhara i Khiva. Muhammad Ali Madali (1822-1842) es va enfrontar als intents expansionistes de Bukhara i Rússia, com el seu successor Shir 'Ali Khan (1842-1845). El darrer khan, Khudayar (1845-1876), governà tot el període l'interegne de Malla Beg (1858-1862) i Mohammad Pulat Beg, fou sotmès el 1866 pels russos però va lluitar fins el 1876, any en què el seu successor Nasr ad-Din fou definitivament derrotat i el regne desmantellat.
- El Kanato de Kokand o Joqand fue uno de los tres kanatos uzbecos creados tras la división del Kanato de Chagatái junto con los de Bujara. El Kanato de Kokand, que tiene su origen en la ciudad de Fergana, se estableció entre 1709 y 1876 en los territorios del actual Uzbekistán (Este), Tayikistán y Kirguistán. El gran número de pueblos nómadas de los kirguizes y de los kazajos, muy activos bajo la soberanía del Kazajistán oriental, se convirtieron, rápidamente, en sus vasallos. A principios del siglo XIX Kokand se anexó la ciudad de Tashkent. Sintiéndose amenazado por un ataque del Kanato de Bujara que se preparaba para anexarse Tashkent, el general ruso Mijail Cheminiev aprovechó la ocasión para dirigir una ofensiva sobre el Kanato de Kokand. Después de los encarnizados combates de 1876 Rusia se anexionó Kokand propiciando, de esta forma, que se le abriera la ruta hacia el resto del Asia Central.
- Kokandin kaanikunta (myös Quqonin kaanikunta ja Uzbekkien kaanikunta) on entinen valtio Keski-Aasiassa. Se käsitti osia nykyisistä Uzbekistanista ja Kirgisiasta. Kokandin kaanikunta perustettiin vuonna 1709. Sen pääkaupunkina oli vuodesta 1740 Kokand (Quqon). Alue liitettiin Venäjään vuonna 1876.
- Le khanat de Kokand fut l'un des trois khanats ouzbeks issus de la dislocation du khanat de Djaghataï, avec ceux de Boukhara et de Khiva. Le Khanat de Kokand, qui prend ses origines dans la ville de Ferghana, se situait entre 1709 et 1876 sur les territoires des actuels Ouzbékistan (est), Tadjikistan et Kirghizstan. La grande horde des peuples nomades des Kirghizes et des Kazakhs, active dans le Kazakhstan oriental, devint rapidement sa vassale. Au début du XIX siècle Kokand annexa la ville de Tachkent. En 1868, le khan Khoudoyar, coupé de Boukhara, accepta la proposition du général von Kaufmann de signer un traité commercial. Désormais les Russes pouvaient voyager librement dans le khanat de Kokand (dont la ville regroupait 80 000 habitants), ainsi que les sujets du khan de Kokand en Russie. Ceux-ci purent donc établir des caravannes-sérails dans les contrées environnantes. Kokand était devenue dépendante économiquement de ce traité, indispensable à sa survie. Cependant la population mécontente se souleva contre le khan, entre 1873 et 1876. L'opposant principal était le Kyptchak Abdourakhman-Avtobatchi. Le khan prit la fuite et son fils Nasr-Eddine lui succéda. Entretemps, en 1875, la forteresse de Makhram (siège des partisans d'Abdourakhman) fut prise par les forces du général von Kaufmann. En 1876, le général Skobeliev conquit avec 2 800 hommes le reste de la région, notamment à la bataille d'Andijan. Abdourakhman fut envoyé comme prisonnier à Ekaterinoslav. En février, le khan Nasr-Eddine revint dans sa capitale, mais l'opposition des imams galvanisait la foule contre lui. Le khan signa donc l'union avec la Russie et partit vivre à Orenbourg. Le général von Kaufmann devint le premier gouverneur du Turkestan russe et le général Skobeliev, gouverneur de l'oblast de Ferghana, ancien khanat de Kokand, désormais disparu. Les Russes continuaient leur avancée en Asie centrale, au grand dam des Anglais. En 1917-1918, les Anglais tentèrent de restaurer pendant trois mois le khanat de Kokand en mettant à sa tête Moustapha Tchokaï qui fut battu par les Bolcheviks.
- Il Khanato di Kokand era uno stato indipendente dell'Asia centrale esistito tra il 1709-1876 su un territorio oggi diviso tra Uzbekistan, Tagikistan e Kirghizistan. Fu fondato da Shaybanid Shahrukh nella parte occidentale della pianura di Fergana che scelse come capitale la piccola città di Kokand dove fece costruire una cittadella fortificata. Sia suo figlio (Abd al-Karim) che suo nipote (Narbuta Beg) allargarono la cittadella, ma entrambi furono costretti a pagare un tributo alla dinastia Qing cinese tra il 1774 ed il 1798, cosa che di tanto in tanto viene ricordata dai cinesi per affermare la loro sovranità sull'intera valle di Fergana. Alim, figlio di Narbuta Beg, fu tanto crudele quanto efficiente: assoldò un esercito mercenario di tajiki e conquistò tutta la valle di Fergana, incluso Khodjend e Tashkent. Fu però assassinato dal fratello Omar nel 1809. Madali (Mohammed Ali), figlio di Omar, salì al trono nel 1821 all'età di 12 anni. Durante il suo regno il khanato raggiunse la massima estensione territoriale. Nel 1841 il capitano britannico Arthur Conolly, dopo aver fallito di creare un'alleanza tra i khanati dell'area in funzione anti Russa, nel novembre 1841 lasciò Kokand per Bukhara cercando di soccorrere il colonnello Charles Stoddart, ma furono entrambi giustiziati nel 1842. Nonostante gli sforzi della vedova di Omar, la famosa poetessa Nadira, anche Madali si distinse per crudeltà e dissolutezza dando all'emiro Nasrullah Khan di Bukhara il pretesto per invadere Kokand nel 1842. I cittadini di Kokand però, preferendo i propri despoti a quelli stranieri, si ribellarono poco dopo e si scelsero come khan Shir Ali, cugino di Madali. Negli anni successivi il regno fu sconvolto da lotte intestine e conflitti etnici, dando buon gioco ad incursioni provenienti da Bukhara e dalla Russia. Shir Ali regnò dal 1845 al 1865, eccetto un breve periodo nel 1858 quando il regno fu governato dall'Emiro Nasrullah. Nel frattempo la Russia continuava le sue pressioni conquistando Tashent nel 1866, Khujand nel 1867. Sospito dai Russi, Yakub Beg, già signore di Tashkent, riparò a Kashgar che conquistò ai Cinesi. Nel 1868 un trattato commerciale trasformò Kokhand in uno stato vassallo e l'ormai inutile Khudayar Khan, il nuovo re, spese tutte le sue energie per abbellire il suo palazzo. Le relazioni dei visitatori occidentali che capitavano a Kokhand raccontano che vi si trovavano 600 moschee e 15 madrase. Una insurrezione anti russa e contro l'oppressivo regime fiscale di Khudayar indusse quest'ultimo all'esilio nel 1875. Gli successe Pulad, suo parente, la cui politica anti-russa provocò l'annessione del regno da parte dei generali Konstantin Petrovich Von Kaufman e Mikhail Skobelev nel marzo 1876, ma solo dopo accesi combattimenti. Il Khanato di Kokand fu dichiarato decaduto ed i suoi territori incorporati nella provincia di Fergana del Turkestan russo.
- コーカンド・ハン国(ウズベク語 : Qo'qon xonligi)は、18世紀後半から19世紀前半にかけて、フェルガナ盆地を中心に中央アジアに栄えたテュルク系イスラム王朝。現ウズベキスタン領フェルガナ州西部のコーカンド(ホーカンド)を都としてカザフスタン、キルギス、タジキスタンの一部に及ぶ西トルキスタンの東南部に君臨する強国に成長、一時は清朝の支配する東トルキスタンにまで勢力を伸ばしたが、内紛と周辺諸国の圧力から急速に衰え、ロシア帝国に併合されて滅んだ。 ウズベクと称されるジョチ・ウルス系の遊牧民が中心となって建設されたいわゆる「ウズベク3ハン国」のひとつであるが、他の2ハン国と異なり建国時から一貫して君主はチンギス・ハーンの血を引かないミング部族の出身である。
- Het Kanaat van Kokand was een kanaat in Centraal-Azië die bestond van 1709 tot 1876 binnen het gebied van het huidige Oezbekistan, Tadzjikistan en Kirgizië.
- Chanat Kokandu – dawne państwo w środkowej Azji, z ośrodkiem w Kokandzie. Obejmował terytorium dzisiejszego Uzbekistanu, południowego Kazachstanu, Tadżykistanu i Kirgistanu. Chanat utworzono w 1709 roku. W roku 1821 doszło do potężnej rebelii Kazachów, którą z trudem udało się stłumić. W 1841 roku Chanat Kokandu został zaatakowany i zaanektowany przez Emirat Buchary. Jednakże solidarna walka mieszkańców chanatu doprowadziła do odzyskania niepodległości w rok później. W latach 1862-1867 toczyła się wojna z Rosją, w wyniku której chanat utracił Taszkent i Chodżent. Traktat pokojowy z 1868 uczynił z chanatu wasala Rosji. Niezadowolenie z nowego porządku spowodowało wybuch powstania antyrosyjskiego w 1873 roku. W 1876 wojska rosyjskie stłumiły powstanie i zlikwidowały chanat Kokandu.
- O Canato de Kokand ou Koqand foi um dos três canatos uzbeques criados quando o emir Shahrukh dos uzbeques Minglar declarou a independência do Canato de Bukhara, estabelecendo um principado na parte ocidental do Vale de Fergana. Esse emir construiu uma cidadela para ser capital na pequena localidade de Kokand, aí se iniciando o Canato do mesmo nome. Abrangia os territórios do actual Uzbequistão (leste), Tadjiquistão e Quirguistão. O grande número de povos nómadas quirguizes e cazaques, muito activos sob a soberania do Cazaquistão oriental, converteram-se rapidamente en seus vassalos. No início do século XIX Kokand anexou a cidade de Tashkent. Sentindo-se ameazado por um ataque do Canato de Bukhara que se preparava para anexar Tashkent, o general russo Mikhail Cheminiev aproveitou a ocasião para dirigir uma ofensiva sobre o Canato de Kokand. Depois dos encarniçados combates de 1876 o Império Russo anexou Kokand propiciando desta forma que se abrisse a rota para o resto da Ásia Central.
- Hanatul Kokand a fost un stat în Asia Centrală, pe teritoriul de azi al sud-estului Uzbekistanului, vestului Kârgâzstanului şi nordului Tadjikistanului. În perioada extensiunii sale maximale (primul sfert al sec. XIX) avea cca 220 mii km². S-a format în 1709 prin secesiunea părţii răsăritene a Emiratului Buhara, mişcare condusă de aristocratul de origine uzbecă Şahruh, fondatorul dinastiei Şeibanizilor, care a stat în fruntea Kokandului pînă la anexarea lui de către Rusia. Capitala hanatului era oraşul Kokand, iar limbile oficiale erau farsi şi ciagatai. Începînd cu anul 1850 Kokandul s-a aflat sub o permanentă presiune politică, militară şi economică a Imperiului Rus, care căuta să-şi asigure dominaţia în Asia Centrală şi să nu admită o eventuală expansiune a englezilor în zonă. În 1868 hanul Kokandului a fost nevoit să accepte suzeranitatea Rusiei. În 1873 populaţia Kokandului începe o revoltă antirusă, reprimată de trupele imperiale în 1876. Drept consecinţă ruşii au lichidat Hanatul Kokandului, anexîndu-l la Imperiu.
- Кокандское ханство — государство, существовавшее с 1709 по 1876 на территории современных Узбекистана, Таджикистана, южного Казахстана и Киргизии. В период наибольшего расширения занимало около 220 тыс. км². В 1917—1918 годах здесь была предпринята попытка создания демократической республики, так называемая Кокандская автономия, разгромленная большевиками.
- Kokand Hanlığı, bugünkü Özbekistan, Kırgızistan ve Tacikistan sınırları içinde kalan bir alanda, 1740 - 1876 yılları arasında varlığını sürdürmüş olan Kırgız devleti. Buhara Hanlığı ve Hive Hanlığı ile birlikte "Kırgız üç hanlığı" olarak anılmıştır. Kırgız Ming aşiret reisi Şahruh Biy (Bey'in Kırgızcası) 1709'da Kokand'dan Nakşibendi hocalarını kovarak iktidarı elde etmiştir. 1758 yılında bir süre için Çin hakimiyetini tanımak zorunda kalan hanlık, 19. yüzyılın ilk yarısında Alim Muhammed ve Mehmed Ali Han'lar zamanında Taşkent ve Yesi şehirlerini içine alarak Balkaş Gölü'ne kadar uzanmış, tüm Kırgız topraklarına hâkim olmuştur. Hanlık 1800'de Taşkent'i, 1826'da Doğu Türkistan'ın en önemli kenti Kaşgar'ı dahi ele geçirdi. Hanlık 19. yüzyıl'ın ikinci yarısında yine komşu bir Türk Devleti olan Buhara Hanlığı ile yaşanan çatışmaların da etkisi ile iyice zayıfladı. Sadece Taşkent şehir 1840-1865 arasında iki hanlık arasında yedi kez el değiştirdi. Bu zayıflıktan ötürü diğer hanlıklar gibi Kokand Hanlığı da 1860'ların başından itibaren Orta Asya Türk hanlıklarının üzerine askeri harekat düzenleyen Rusya'nın karşısında duramadı. 24 Ekim 1862'de ilk olarak Kırgızistan'ın bugünkü başkenti Bişkek düştü. 15 Haziran 1864'te Yesi, 19 Haziran'da da Evliya-Ata şehri Rus işgaline girdi. 7 Mayıs 1865'te Taşkent yakınlarındaki meydan savaşında Alem Kul komutasındaki Kokand ordusu Rus ordusu karşısında dağıldı. Bunun üzerine General Çernayev komutasındaki Rus ordusu 16 Mayıs 1865'te Taşkent'e savaşsız girdi. Taşkent'in kaybıyla Hanlığın direnci iyice kırıldı. Buhara Hanlığı'nın ise Taşkent'in işgalinden sonra Rusya'ya karşı Kokand Hanlığı ile ittifak yapması beklenirken, Buhara Hanı 14 Temmuz 1865'te Kokand'ı işgal ile Kokand Hanı Seyid Muhammed'i esir etti. Bir yıl sonra 1 Haziran 1866'da Hocend şehri Rusların eline geçti. 17 Temmuz 1867'de Rus Çarı "Türkistan Genel Valiliği"nin kurulmasına ilişkin "ukaz"ı imzaladı ve bu makama Alman asıllı General Konstantin von Kaufmann getirildi. Bu şahıs, Orta Asya Türk hanlıklarına savaş açmak, barış yapmak ve dış ilişkileri yürütmek yetkileriyle donatıldı. Mayıs 1868'de bilfiil Kokand kenti askeri harekatını sürdüren Rus işgaline girerken 2.500 Kokand askeri de hayatını kaybetti. Hanlık, böylece 1868'de Rus himayesine girerek kukla devlet haline geldi. Han ilan edilen Nasruddin 1875'te işgalden kurtuluş mücadelesini başlattıysa da, Rus ordusu 22 Eylül 1875'te Nemengan'a girdi ve isyanı bastırmaya çalıştı. Kokand bir ara tekrar Türk birliklerinin eline geçtiyse de, von Kaufmann'ın atadığı Albay Skobolev 28 Şubat 1876'da Kokand'ı kesin olarak işgal etti ve direnişçi Türk komutan Polat Bey idam edildi. 28 Şubat 1876'da tamamen Rusya'ya ilhak olundu ve 1876-1885 yılları arasında hanedan üyelerinin de yakalananları Ruslar tarafından idam edildi. 1915 yılında Kokand Hanlığı'nı yeniden kurabilmek amacıyla bir isyan başladı ve 1916'da isyan tüm Fergana'ya sıçradı. 1917'deki Rus Devrimi'nden sonra, 9 Aralık 1917-20 Şubat 1918 arasında üç ay süren Kokand Cumhuriyeti kezâ Ruslar tarafından ortadan kaldırıldı. Hanlık toprakları üzerinde, Sovyet Devrimi sonrasında 27 Ekim 1924'te Özbek Sovyet Sosyalist Cumhuriyeti kurulmuştur. Aynı topraklar üzerinde ve Özbekistan'a bağlı bulunan Tacikistan Özerk Cumhuriyeti 1929 yılında ayrı bir devlet olarak yapılanmıştır. Orta Asya'nın en stratejik bölgelerinden biri olan Fergana vadisi'nde kurulmuş olan hanlığın son hanlarından Hüdayar Han'ın sarayı günümüzde müze olarak kullanılmaktadır. Hanlar II. Şahruh 1710 — 1721 Abdurrahman 1721 — 1739 Abdulkerim 1739 — 1746 Erdana bi Erdeni 1746 — 1770 Suleyman 1770 III. Şahruh 1770 Narboto Biy 1770 — 1800 Alim 1800 — 1809 Muhammed Ömer 1809 — 1822 Muhammed Ali 1822 — 1842 Şer Ali 1842 — 1845 Murat Biy 1845 Muhammed Kudayar 1845 — 1858 Muhammed Molla Bey 1858 — 1862 Şah Murat 1862 Muhammed Kudayar 1862 — 1863 Muhammed Sultan 1863 — 1866 Muhammed Kudayar 1866 — 1875 Nasruddin 1875 — 1876 Polat 1876
- 浩罕汗国(Qo`qon Xonligi),中亚一古国,18世纪初由乌兹别克明格部落建立,1876年为俄国灭亡。
|
| rdfs:comment
|
- The Khanate of Kokand was a state in Central Asia that existed from 1709–1876 within the territory of modern eastern Uzbekistan, southern Kazakhstan, Tajikistan and Kyrgyzstan. The name of the city and the khanate is also often spelled as Khoqand in modern scholarly literature.
- Das Khanat von Kokand war ein Staat im Ferghanatal, mit der Hauptstadt Kokand. Es existierte von ca. 1710 bis 1876, als es von den Russen annektiert wurde. Besonders im frühen 19. Jh. verfügte es über Wohlstand und etwas Einfluss.
- El Khanat de Kokand fou un estat d'Àsia Central que va existir el 1709–1876 en el territori dels actuals Uzbekistan, Tadjikistan i Kirguizistan. Es va establir quan el xaibanid Shahrukh, cap dels Minglar Usbecs establí un principal independent a la Vall de Fergana. Hi construí una ciutadella com a capital a la petita vila de Kokand. Comprenia els territoris de Taixkent, Fergana, Kokand i Cimkent, de majoria usbeca.
- El Kanato de Kokand o Joqand fue uno de los tres kanatos uzbecos creados tras la división del Kanato de Chagatái junto con los de Bujara. El Kanato de Kokand, que tiene su origen en la ciudad de Fergana, se estableció entre 1709 y 1876 en los territorios del actual Uzbekistán (Este), Tayikistán y Kirguistán. El gran número de pueblos nómadas de los kirguizes y de los kazajos, muy activos bajo la soberanía del Kazajistán oriental, se convirtieron, rápidamente, en sus vasallos.
- Kokandin kaanikunta (myös Quqonin kaanikunta ja Uzbekkien kaanikunta) on entinen valtio Keski-Aasiassa. Se käsitti osia nykyisistä Uzbekistanista ja Kirgisiasta. Kokandin kaanikunta perustettiin vuonna 1709. Sen pääkaupunkina oli vuodesta 1740 Kokand (Quqon). Alue liitettiin Venäjään vuonna 1876.
- Le khanat de Kokand fut l'un des trois khanats ouzbeks issus de la dislocation du khanat de Djaghataï, avec ceux de Boukhara et de Khiva. Le Khanat de Kokand, qui prend ses origines dans la ville de Ferghana, se situait entre 1709 et 1876 sur les territoires des actuels Ouzbékistan (est), Tadjikistan et Kirghizstan. La grande horde des peuples nomades des Kirghizes et des Kazakhs, active dans le Kazakhstan oriental, devint rapidement sa vassale.
- Il Khanato di Kokand era uno stato indipendente dell'Asia centrale esistito tra il 1709-1876 su un territorio oggi diviso tra Uzbekistan, Tagikistan e Kirghizistan. Fu fondato da Shaybanid Shahrukh nella parte occidentale della pianura di Fergana che scelse come capitale la piccola città di Kokand dove fece costruire una cittadella fortificata.
- Het Kanaat van Kokand was een kanaat in Centraal-Azië die bestond van 1709 tot 1876 binnen het gebied van het huidige Oezbekistan, Tadzjikistan en Kirgizië.
- Chanat Kokandu – dawne państwo w środkowej Azji, z ośrodkiem w Kokandzie. Obejmował terytorium dzisiejszego Uzbekistanu, południowego Kazachstanu, Tadżykistanu i Kirgistanu. Chanat utworzono w 1709 roku. W roku 1821 doszło do potężnej rebelii Kazachów, którą z trudem udało się stłumić. W 1841 roku Chanat Kokandu został zaatakowany i zaanektowany przez Emirat Buchary. Jednakże solidarna walka mieszkańców chanatu doprowadziła do odzyskania niepodległości w rok później.
- O Canato de Kokand ou Koqand foi um dos três canatos uzbeques criados quando o emir Shahrukh dos uzbeques Minglar declarou a independência do Canato de Bukhara, estabelecendo um principado na parte ocidental do Vale de Fergana. Esse emir construiu uma cidadela para ser capital na pequena localidade de Kokand, aí se iniciando o Canato do mesmo nome. Abrangia os territórios do actual Uzbequistão (leste), Tadjiquistão e Quirguistão.
- Hanatul Kokand a fost un stat în Asia Centrală, pe teritoriul de azi al sud-estului Uzbekistanului, vestului Kârgâzstanului şi nordului Tadjikistanului. În perioada extensiunii sale maximale (primul sfert al sec. XIX) avea cca 220 mii km². S-a format în 1709 prin secesiunea părţii răsăritene a Emiratului Buhara, mişcare condusă de aristocratul de origine uzbecă Şahruh, fondatorul dinastiei Şeibanizilor, care a stat în fruntea Kokandului pînă la anexarea lui de către Rusia.
- Кокандское ханство — государство, существовавшее с 1709 по 1876 на территории современных Узбекистана, Таджикистана, южного Казахстана и Киргизии. В период наибольшего расширения занимало около 220 тыс. км².
- Kokand Hanlığı, bugünkü Özbekistan, Kırgızistan ve Tacikistan sınırları içinde kalan bir alanda, 1740 - 1876 yılları arasında varlığını sürdürmüş olan Kırgız devleti. Buhara Hanlığı ve Hive Hanlığı ile birlikte "Kırgız üç hanlığı" olarak anılmıştır. Kırgız Ming aşiret reisi Şahruh Biy (Bey'in Kırgızcası) 1709'da Kokand'dan Nakşibendi hocalarını kovarak iktidarı elde etmiştir.
- 浩罕汗国(Qo`qon Xonligi),中亚一古国,18世纪初由乌兹别克明格部落建立,1876年为俄国灭亡。
|