| dbpedia-owl:abstract
|
- El khanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218. Després del govern dels kitan al nord de Xina, els tungús Jurchen van formar un nou regne; la majoria dels kitan va continuar vivint sota domini de la nova dinastia, però una part dels kitan va marxar a Occident; alguns es van establir al nord del Tarim, on els turcs uigurs de Turfan, de Bashbaligh i de Kudjha els van reconèixer un paper dominant. Després un segon grup de kitan va entrar a Kashgària, però fou rebutjada pels khan dels karakhànides de Kashgar Arslan Ahmed; un altre grup dirigit per un príncep de nom (en xinès) Ye-li Ta-che o Yeh-lü Tas-shih, fou més afortunat i es va crear un principat al Tarbagatai, on van fundar la ciutat d'Imil. A l'oest de l'Issiq Kul, el karakhànida que governava a Balasagun, estava amenaçat en aquesta època pels turcs karluks del baix Ili i pels turcs kankhli del nord de la mar d'Aral, i va demanar l'aliança de Ta-che, però aquest va aprofitar el moment per deposar al khan karakhànida i va ocupar el seu lloc. Ta-che va prendre el títol imperial turc de gur-khan (rei del món) que també van portar els seus descendents. Una mica després es va imposar als dos khans karakhànides que governaven a Kashgar i a Khotan que el van recoèixer com a sobirà. Els seus dominis son coneguts a la història com Imperi Kara-khitai (Khitai o Kitan Negres). Els kara-khitai foren refractaris a la religió musulmana i més orientats cap al budisme i el confucionisme; tenien baixos impostos (sobre el valor de les propietats) i no creaven feus pels familiars dels khans (seguint el sistema administratiu xinès); fins i tot la llengua administrativa fou potser el xinès. El cristianisme va florir a aquest imperi sense ser religió d'estat i un bisbe cristià és esmentat a Kashgar, i s'han trobat inscripcions cristianes a Tchu. El sobirà que vivia a Balasagun, portava el títol de gur khan (khan universal). Tenien com a vassalls a l'est als sobirans uigurs (turcs de religió budista i nestoriana) que portaven el títol de iduq qut o idiqut (santa majestat); els karlucs eren nestorians al segle XII i s'havien sotmés als kara khitai. Ta-che va governar des de vers el 1130 al 1143. Després de dominar tres khanats karakhànides orientals va atacar als occidentals de la Transoxiana i darrera aquest, el khanat seljúcida governat per Sandjar del Khurasan. El maig o juny del 1137 va derrotar a Khodjand al Karakhànida de Samarcanda, Rokn al-Din Mahmud. Sandjar va córrer en ajut del seu vassall però fou al seu torn derrotat a Qatwan o Katwan, al nord de Samarcanda. Bukharà i Samarcanda van passar a la sobirania del gur-khan, que va deixar subsistir a la segona d'aquestes ciutats, a títol de vassalls, una branca karakhànida representada per Tamghatx Khan Ibrahim, al que va seguir Tchagrhri Khan Djalal al-Din Ali i el fill d'aquest Kilidj Tamgatx Khan Masud. El mateix 1141 els kara-khitai van envair Khwarazm, i el senyor local, Atsiz, es va haver de reconèixer vassall i pagar tribut. El seu successor Arslan va restar quasi tot el seu regnat tributari dels kara-khitai. A Ta-che el va succeir la vídua Ta-pu-yen </ref>com a regent amb el nom de regnat de Hsien-tch'ing i després el seu fill Ye-liu Yi-lie amb el nom de regne de Shao-hsing, a la mort del qual la seva germana Pu-su-wan (nom de regne Tch'eng-t'ien) va exercir la regència durant la qual un exèrcit kara-khitai va saquejar Balkh. El 1178 el fill de Yi-lie, Ye-liu Tche-lu-ku (nom de regne Tchi-lu-ku) va assolir personalment el govern com a gurkhan i en el seu govern l'imperi Kara Khitai va entrar en decadència. A l'estat kara khitai s'havia refugiat Kutchlug, fill de Tayang el khan dels naimans mongols. L'acompanyaven fidels naiman i alguns markit; aquestos es van anar a instal·lar a Uigúria però en foren expulsats pel sobirà dels uigurs; en canvi Kutchlug fou acollit al país kara khitai per Tche lu-ku, a Balasagun, i li va donar la ma de la seva filla. Els kara khitai eren una aristocràcia mongola però governaven sobre les poblacions turques islamitzades el que els feia vulnerables; al sud-oest tenien als xas o shahs (després sultans) de Khwarizm (Coràsmia), turcs musulmans de la Transoxiana, que de moment eren els seus vassalls. Kutchlug aviat va planejar usurpar el tron del seu sogre i es va aliar al vassall d'aquest, el shah Muhammad de Khwarizm, per enderrocar al sobirà i repartir-se els territoris kara khitai. El 1209 el idiqut Bartchuq dels uigur va rebutjar reconèixer la sobirania del gur khan i va acceptar la de Genguis khan; el comissari del gurkhan a Uigúria, Chaukam, que residia a Turfan o a Kara-Khodja, fou assassinat. El 1210 el khwarizmshah, d'acord amb Kuchtlug, es va revoltar i va atacar territori dels kara khitai; aquestos van contraatacar i van ocupar Samarcanda un khanat karakànida vassall al seu torn de Khwarizm Mentre Kutchlug es va revoltar a la zona de l'Ili, va entrar a Uzkend on el gur khan tenia el seu tresor i es va dirigir contra Balasagun; el gur khan el va anar a combatre i el va derrotar prop de Balasagun, però al mateix temps el seu general Tayanqu era derrotat pel khwarizmshah prop de Talas. L'exèrcit kara khitai es va replegar cap a Balasagun però els habitants, turcs d'origen, els van tancar les portes; els soldats kara khitai van conquerir la ciutat a l'assalt i la van saquejar. Però en el mig d'aquesta anarquia, Tche-lu-ku va ser fet presoner per Kutchlug; el va tractar amb deferència i fins a la seva mort el 1213 el va considerar el nominal sobirà, però Kutchlug va assolir personalment les regnes del poder efectiu. El 1211 el sobirà dels carlucs, Arslan, que tenia capital a Qayaligh, va desconèixer també als kara khitai i va reconèixer igualment a Genguis khan; el mateix va fer l'aventurer turc Buzar, que s'havia creat un regne (el regne d'Almaligh, prop de la moderna Kuldjha a l'Ili superior). Entre 1211 i 1213 Kuchtlug es va enfrontar amb el seu antic aliat Muhammad de Khwarizm per la delimitació de les fronteres entre ambdós; Khwarizm va governar per un temps al nord de la línia del Sirdarià cap a Otrar, Chah, i Sairam, però finalment es va retirar al sud del riu. Kutchlug va governar l'imperi del 1211 al 1218. A la Kashgària els reietons turcs musulmans de la família dels karakhànides, eren encara els seus vassalls. Quant governava, el gur khan Teche-lu-ku havia empresonat al fill del khan karakhànida de Kashgar Arslan khan Abul Modzaffer Yusuf, i a la seva mort el 1205 el seu fill Arslan khan Abul Fath Muhammad el va succeir però estava presoner; el 1211 Kutchlug el va alliberar i el va enviar com el seu representant (governador) als territoris karakhànides de Kashgar, però els emirs de la zona van refusar acceptar-lo i el van matar. Kutchlug va fer assolar llavors la Kashgària durant tres o dos anys (1211 o 1212 a 1213 o 1214), fins que la fam provocada per les lluites va obligar als emirs a reconèixer l'autoritat de Kutchlug. Va seguir una persecució religiosa. Kutchlug era probablement nestorià (com els naiman) i la seva dona, filla del gur khan, era budista, i ambdós volien fer renunciar als musulmans de Kashgar i Khotan de la seva fe, i els van deixar escollir entre budisme i cristianisme; quan el imam principal de Khotan va protestar, fou crucificat a la porta de la seva madrassa. Aquestes persecucions van abocar a la Kashgària a simpatitzar amb els mongols. En una data desconeguda el rei d'Amaligh, Buzar, que s'havia declarat vassall de Genguis khan, fou sorprès per gent de Kutchlug mentre casava i va ser assassinat. Quan va atacar la ciutat d'Amaligh, la vídua, Salbak-Turkan, la va defensar i Kutchlug no la va poder ocupar. El fill del difunt Suqnaqtegin, va conservar el tron i va esdevenir un enemic de Kutchlug i un fidel aliat de Genguis Khan El 1218 Genguis Khan va decidir enviar contra Kutchlug al general Djebé (fletxa), amb 20.000 homes. En principi fou enviat per protegir Almaligh però quan hi va arribar ja Kutchlug s'havia retirat cap a la Kashgària. Balasagun i totes les ciutats de la actual regió de Semirechie, van obrir les portes al general mongol. Djebé es va dirigir a Kashgària on la població musulmana el va acollir com a alliberador. Djebé va impedir el pillatge amb amenaces de càstigs severs i fou saludat com una benedicció. Kutchlug va fugir cap al Pamir però fou atrapat i mort a la vora del riu Sariq-qol. Així tot el Turquestan oriental i el país de l'Ili, Issiq Qul, Tchu i Talas va passar a Genguis khan, i a l'imperi dels khwrizmshahs que va esdevenir terra de frontera, una frontera que era també religiosa doncs del costat mongol quedaven els pobles nestorians, budistes i xamanistes, i només la Kashgària era de religió musulmana (encara que de cultura turca).
- Die Kara-Kitai oder Kara-Chitai waren eine Dynastie, die ein Großreich in Zentralasien gründete und die Epoche von 1128–1218 entscheidend mitgestaltete. Die Kara- (d. h. Schwarzen) Kitai stammten von den Nomadenstämmen ab, die zwischen 907 und 1125 das Reich der Kitan in Nordwestchina und der Mongolei gebildet hatten. Nach der Zerschlagung dieses Reichs durch die Dschurdschen wurde ein Teil der Stämme nach Westen getrieben, wo sie sich als Kara-Kitai neu formierten. Einige Historiker bezeichnen die Kara-Kitai-Herrschaft daher als „Westliche Liao“ (Xi Liao) und die Epoche bis 1125 in Nordwestchina demgegenüber als „Nördliche Liao“. Sie wurden zunächst von den östlichen Karachaniden (d. h. „Schwarze Chane“) gegen nomadische Aufständische zur Hilfe gerufen, besiegten die Karachaniden aber bald selbst und besetzten große Teile Kaschgars und des Siebenstromlands. Unter Chan Yelü Dashi (reg. 1124–1143) erfolgte die Gründung eines neuen Reiches im Siebenstromland, wobei die Verwaltung von Nomaden und Bauern streng getrennt wurde. Hauptstadt wurde Balasagun im heutigen Kirgisistan. Als es nach 1137 zu Angriffen auf die westlichen Karachaniden in Transoxanien kam, führte dies bald zum Zusammenstoß mit den Seldschuken. Diese wurden 1141 von den Kara-Kitai in der Katwansteppe schwer geschlagen. Darauf erkannten sowohl die Choresm-Schahs als auch die (zu diesem Zeitpunkt nicht mehr relevanten) Karachaniden in Transoxanien die Oberhoheit der Kara-Kitai an. Nach dem Höhepunkt des Reiches um die Mitte des 12. Jahrhunderts kam es gegen Ende des Jahrhunderts zu Kämpfen mit den Choresmiern, die sich aus der Oberhoheit der Kara-Kitai befreit hatten und nach Aufständen in den Städten auch Transoxanien erobern konnten. 1210 wurden die Kara-Kitai von den Choresmiern besiegt, woraufhin der am Hof beliebte Naimanenprinz Kütschlüg seinen Schwiegervater, den Chan Yelü Zhilugu (reg. 1178-1211) in einer Folge von Armeerevolten unter Hausarrest stellte. Kütschlüg konnte sich noch bis 1218 behaupten, bevor sich die Bevölkerung seines Reiches aufgrund seiner Maßnahmen gegen die ansässigen Stämme und seiner Verfolgung der Moslems in Kaschgar und Khotan (er war ein zum Buddhismus übergetretener Nestorianer) freiwillig den anrückenden Mongolen unterwarf und er auf der Flucht getötet wurde. Mit Dschingis Khan verband ihn eine langjährige Rivalität, da er sich dessen Expansion entgegenstellt hatte, bevor er zu den Kara-Kitai fliehen musste . Die Kara-Kitai existierten am Rand anderer Herrschaftsgebiete aber möglicherweise bis ins 14. Jahrhundert weiter, als Timur Lenk von Samarkand aus das Tschagatai-Chanat eroberte.
- The Kara-Khitan Khanate, or Western Liao was a Khitan empire in Central Asia. The dynasty was founded by Yelü Dashi, who led the remnants of the Liao Dynasty to Central Asia after fleeing from the Jurchen conquest of their homeland in North and Northeast of modern day China. The empire was usurped by the Naimans under Kuchlug in 1211; traditional Chinese, Persian and Arab sources consider the usurpation to be the end of the empire. The empire was later destroyed by the Mongol Empire in 1218.
- El kanato de Kara-kitai, o Liao Occidental fue un imperio kitai en Asia Central. La dinastía fue fundada por Yelü Dashi, quien guio a los restos de la dinastía Liao a Asia Central después de huir de la conquista Jurchen de su tierra natal en Manchuria. El imperio fue usurpado por los naimanos bajo Kuchlug en 1211; las fuentes tradicionales chinas, persas y árabes consideran esta usurpación como el final del imperio. El Imperio fue destruido por los mongoles en 1218.
- Karakitain valtakunta oli kitaanien perustama feodaalinen valtio Keski-Aasiassa noin 1140–1213. Valtakunnan perustaja oli Kiinaa hallinneeseen kitaanidynastiaan kuulunut Jelyi Daši, joka džurtšeneille vuonna 1125 kärsityn tappion jälkeen valloitti Turkestanin sinne aikaisemmin asettuneiden mongolinsukuisten kitaanien avulla. Karakitain eli ”mustien kitaanien” valtakunta käsitti Amudarjalta ja Balhašjärveltä Kunlunille ja Beišanvuoristoon ulottuvan alueen. Karakitait viettivät paimentolaiselämää Talas- ja Tšujokien laaksoissa, mutta eivät verotusta lukuun ottamatta juurikaan puuttuneet alueen muiden kansojen elämään. Pääkaupunkina toimi Balasagun nykyisen Tokmakin lähellä. Vuonna 1211 mongoleja paenneet naimaanit vangitsivat Karakitain hallitsijan. Tšingis-kaani valloitti alueen vuonna 1218. Karakitait sulautuivat alueen turkkilaisiin kansoihin.
- Les Kara-Khitans ou Qara Khitaï (Khitans noirs) sont une branche du peuple protomongol des Khitans qui avait créé en Chine la dynastie des Liao. À la chute des Leao, les Kara-Khitans créèrent en Asie centrale un khanat parfois appelé Liao de l’Ouest, qui dura de 1118 à 1123. Ils furent expulsés par les Joutchen, les ancètres des Mandchous. Pendant leur séjour ils furent profondément sinisés et perdirent leurs vertues ancestrales. Ils ont adoptés le Boudhisme. Ils n'oublient pourtant pas leurs traditions car retournent au nomadisme et traversent l'Asie à la recherche d'une terre d'acceuil. Les Karakhanides firent appel à eux, ils accoururent mais loin de les aider ils se subsituèrent à eux. Ye-liu Ta-che se fit procclamer Gur khan (le khna lac) c'est à dire khan universel. C'est lui qui fonda le grand empire des kara khitaï, celui des kitans noirs. Boudhousites, leur empire le fut aussi. Leur victoire eut un grand ressentiment, pour la première fois l'islam recul en Asie, des provinces musulmanes passent sous le joug d'infidèles. Sandjar, dernier grand Seldjoukide ses devait d'intervenir. En mai-juin 1137 ils entrent aux Ferghana et défaisent les forces envoyées par le gouverneur de Samarkand. Sandjar engage la bataille, le 9 septembre 1141 à Katwan. Ce fut terrible. Les turcs laissèrent sur place plus de 30.000 hommes. Tout le pays entre le Syr-Daria et l'Amou-Daria tombe dans leurs mains. C'est à ce moment qu'en Europe, la légende du Pêtre Jean connait un nouvel essort. On attendait de ce souverain oriental qu'il prit l'islam à revers. Leur victoire est également l'occasion pour les turcs d'un nouveau déferlement sur l'Iran Oriental. Sandjar tente de contenir cela, il est défait en 1153 et fait prisonnier. Il meurt en captivité en 1157. Le régime des Kara-khitaï Ils laissent sur place les gouverneurs déjà en poste. Exigeant d'eux le tribut et l'hommage que les Chinois attendent de leurs alliés. Ils conservent le chinois comme langue officielle. Leur système de taxation est maintenue jusqu'au XXème siècle selon Barthold. Les femmes semblent avoir joué un grand rôle dans l'empire ainsi que leurs amants. Les femmes selon la tradition khitan participaient à la vie économique, politique, religieuse et même militaire car peuvent mener des armées à la guerre. Source: J-P Roux, Histoire de l'Asie Centrale, Fayard, Paris, 2003, 528p.
- I Kara Khitay, o Kara-Khitan ("Khitan neri") - mongolo Хар Хятад; Kara Kitad; cinese tradizionale 西遼 cinese semplificato 西辽 Xī Liáo -, furono una branca del popolo proto-mongolo dei Khitan, che aveva creato in Cina la dinastia dei Liao (907-1125). La dinastia fu fondata da Yelü Dashi, che guidò ciò che restava della Dinastia Liao in Asia Centrale dopo aver evitato la conquista da parte dei Jurchen della loro madrepatria in Manciuria. L'impero fu usurpato dai Naiman di Kuchlug nel 1211. Le fonti tradizionali cinesi, persiane e arabe concordano nel ritenere che tale usurpazione costituisse di fatto la fine dell'impero. L'impero fu definitivamente distrutto dai Mongoli nel 1218. Alla caduta dei Liao, i Kara-Khitan crearono in Asia centrale un khanato che talvolta è definito dei Liao dell'Ovest (Xi Liao) e che sopravvisse dal 1124 al 1218.
- 西遼（せいりょう、拼音：Xī Liáo）は、1132年から1211年までトルキスタンに存在した国の中国史料での呼び名。1125年に、金に滅ぼされた遼の皇族である耶律大石が西に逃れて建てたのでこう呼ばれる。 主にペルシア語などのイスラーム史料からはカラ・キタイ（ قرا ختاىQarā Khitā'ī：カラー・ヒターイー）と呼ばれる。この語は黒い契丹の意味とされるが、遼の国号である「大契丹国」の契丹語ないしテュルク語での音写に基づいたものなど、別説もあり詳細は不明。なお後遼という表記も散見される。 天山山脈の南北のシルクロードルートを押さえ、中継貿易で栄えた。首都はベラサグン（フスオルド Ghuzz Orda / غزباليغ Ghuzz-Balïγ 。現在のキルギスタントクモクの付近）。
- 서요 혹은 카라 키탄(Kara Khitan)은 요의 일족인 야율대석(西遼의 德宗)이 요가 멸망한 후 중앙아시아에 세운 나라이다. '서요'는 중국식 국호이고 '카라 키탄'은 대거란이라는 의미로, 거란인들이 스스로를 가리킨 명칭이다. 이슬람 교도는 카라 키타이(검은 거란 혹은 위대한 거란이란 뜻)라 부르고 있는데, '키타이'는 이란식 이름이다. 1132년 건국되고 수도는 발라사군. 동서 투르키스탄을 영유(領有)하고 1211년 나이만의 왕자 쿠츨루크에게 멸망되었다. 소수의 거란인으로 지배한 정복 왕조로서 주민 대다수가 이슬람 교도였다. 재정은 중앙아시아 여러 나라로부터 공납(貢納)과 위구르 상인이나 이슬람 상인 등의 동서 무역에 의한 수입에 의존했다. 또한 동서 교류의 요지에 위치하고 있었기 때문에 서방의 이슬람 세계와 동방의 중국 세계의 문화 교류에도 큰 역할을 했다. 그 후 서요에 대신한 쿠치루크의 지배는 칭기즈 칸 군대에 곧 무너졌다.
- Het kanaat van Kara-Kitan of de Westelijke Liao was een Kitanrijk in Centraal-Azië. De dynastie was in 1124 gesticht door Yelü Dashi, die de overgeblevenen van de Liao-dynastie naar Centraal-Azië leidde na te zijn gevlucht voor de inval van de Jurchen in hun vaderland in Mantsjoerije in 1125. De macht over het rijk werd in 1211 geüsurpeerd door de Naimanen onder leiding van Kuchlug. In traditioneel Chinese, Perzische en Arabische bronnen wordt de usurpatie door de Naimanen beschouwd als het einde van het Kara-Kitan rijk. Het rijk werd uiteindelijk in 1218 door het Mongoolse Rijk verwoest.
- Chanat Kara Kitajów (albo Karakitajów, Karakitanów) (mong. Хар Хятад - Czarni Kitanowie) albo Zachodnia dynastia Liao – państwo w Turkiestanie z ośrodkiem w dolinie rzeki Czu i Siedmiorzeczu, istniejące w latach ok. 1130 do 1218, założone przez Kitanów, którzy uciekli na zachód po upadku dynastii Liao. Nazwa Czarni Kitanowie była używana przez kronikarzy muzułmańskich i została następnie przejęta przez Mongołów. Natomiast dla Chińczyków państwo Kara Kitajów było Zachodnią dynastią Liao, kontynuacją pierwotnej, "wschodniej", dynastii Liao.
- Каракитайское (Кара-киданьское) ханство — средневековое феодальное государство, существовавшее в Средней и Центральной Азии в 1140—1218 гг. Было основано киданьским принцем Елюем Даши в 1124 году после падения империи Ляо. Мусульмане называли страну Каракитайским (Кара-киданьским) ханством, китайцы — Западным Ляо. Столицей ханства был город Хусыфдо на реке Чу. Империя занимала территорию от Амударьи и Балхаша до Куньлуня и нагорий Бэйшаня. В 1211 году ханство было покорено найманами во главе с Кучлуком. В 1218 году оно было завоёвано Чингисханом и вошло в состав Монгольской империи.
- Каракитаї (Сі Ляо — західне Ляо) — династія, яка керувала державою в Центральній Азії у період 1128–1218 р. Каракитаї походять від кочових племен, які утворили між 907 та 1125 державу Кітан на північному заході Китаю і Монголії. Після зруйнування держави Кітан чжурчженями частина племен перейшла на захід, де вони сформували Каракитайське ханство. Деякі історики позначають цю епоху як західне Ляо (до 1125) на противагу пізнішому, північному Ляо.
- Tây Liêu, còn gọi là Hãn quốc Kara-Khiết Đan, được thành lập bởi Da Luật Đại Thạch (耶律大石) người đã dẫn khoảng 100.000 hậu duệ người Khiết Đan sau khi thoát khỏi sự xâm lăng của người Nữ Chân vào đất nước họ, nhà Liêu hay vương triều Khiết Đan. Nhà nước này tồn tại cho đến khi các đội quân kỵ binh Mông Cổ của Thành Cát Tư Hãn tràn xuống (20.000 quân do viên tướng trẻ Triết Biệt chỉ huy) và nó được người châu Âu nói đến như là Kara-Kitai, Kara-Khitai, Kara-Khitay, Kara-Khitan còn ở Trung Quốc thì là Tây Liêu. Các hậu tố Kitai hay Khitai được nói đến trong các sử liệu Nga.
- The Kara-Khitan or Qara-Khitai Khanate, also known as Western Liao (1124-1218) was a sinicized Khitan empire in Central Asia. The dynasty was founded by Yelü Dashi, who led the remnants of the Liao Dynasty to Central Asia after fleeing from the Jurchen conquest of their homeland in North and Northeast of modern-day China. The empire was usurped by the Naimans under Kuchlug in 1211; traditional Chinese, Persian and Arab sources considered the usurpation to be the end of the Kara-Khitan rule. The empire was later taken by the Mongol Empire in 1218. Most of the Muslim subject to the empire considered themselves to have been parts of China as they embraced Chinese tradition and administration. The people in Middle East at that time also considered this empire as one of the Chinese states, thus Cathay or Khitan was equivalent to China in their understanding. Later, the European picked up this 'Cathay' terminology when they referred to China.
|
| rdfs:comment
|
- El khanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
- Die Kara-Kitai oder Kara-Chitai waren eine Dynastie, die ein Großreich in Zentralasien gründete und die Epoche von 1128–1218 entscheidend mitgestaltete. Die Kara- (d. h. Schwarzen) Kitai stammten von den Nomadenstämmen ab, die zwischen 907 und 1125 das Reich der Kitan in Nordwestchina und der Mongolei gebildet hatten. Nach der Zerschlagung dieses Reichs durch die Dschurdschen wurde ein Teil der Stämme nach Westen getrieben, wo sie sich als Kara-Kitai neu formierten.
- The Kara-Khitan Khanate, or Western Liao was a Khitan empire in Central Asia. The dynasty was founded by Yelü Dashi, who led the remnants of the Liao Dynasty to Central Asia after fleeing from the Jurchen conquest of their homeland in North and Northeast of modern day China. The empire was usurped by the Naimans under Kuchlug in 1211; traditional Chinese, Persian and Arab sources consider the usurpation to be the end of the empire. The empire was later destroyed by the Mongol Empire in 1218.
- El kanato de Kara-kitai, o Liao Occidental fue un imperio kitai en Asia Central. La dinastía fue fundada por Yelü Dashi, quien guio a los restos de la dinastía Liao a Asia Central después de huir de la conquista Jurchen de su tierra natal en Manchuria. El imperio fue usurpado por los naimanos bajo Kuchlug en 1211; las fuentes tradicionales chinas, persas y árabes consideran esta usurpación como el final del imperio. El Imperio fue destruido por los mongoles en 1218.
- Karakitain valtakunta oli kitaanien perustama feodaalinen valtio Keski-Aasiassa noin 1140–1213. Valtakunnan perustaja oli Kiinaa hallinneeseen kitaanidynastiaan kuulunut Jelyi Daši, joka džurtšeneille vuonna 1125 kärsityn tappion jälkeen valloitti Turkestanin sinne aikaisemmin asettuneiden mongolinsukuisten kitaanien avulla. Karakitain eli ”mustien kitaanien” valtakunta käsitti Amudarjalta ja Balhašjärveltä Kunlunille ja Beišanvuoristoon ulottuvan alueen.
- Les Kara-Khitans ou Qara Khitaï (Khitans noirs) sont une branche du peuple protomongol des Khitans qui avait créé en Chine la dynastie des Liao. À la chute des Leao, les Kara-Khitans créèrent en Asie centrale un khanat parfois appelé Liao de l’Ouest, qui dura de 1118 à 1123. Ils furent expulsés par les Joutchen, les ancètres des Mandchous. Pendant leur séjour ils furent profondément sinisés et perdirent leurs vertues ancestrales. Ils ont adoptés le Boudhisme.
- I Kara Khitay, o Kara-Khitan ("Khitan neri") - mongolo Хар Хятад; Kara Kitad; cinese tradizionale 西遼 cinese semplificato 西辽 Xī Liáo -, furono una branca del popolo proto-mongolo dei Khitan, che aveva creato in Cina la dinastia dei Liao (907-1125). La dinastia fu fondata da Yelü Dashi, che guidò ciò che restava della Dinastia Liao in Asia Centrale dopo aver evitato la conquista da parte dei Jurchen della loro madrepatria in Manciuria. L'impero fu usurpato dai Naiman di Kuchlug nel 1211.
- 西遼（せいりょう、拼音：Xī Liáo）は、1132年から1211年までトルキスタンに存在した国の中国史料での呼び名。1125年に、金に滅ぼされた遼の皇族である耶律大石が西に逃れて建てたのでこう呼ばれる。 主にペルシア語などのイスラーム史料からはカラ・キタイ（ قرا ختاىQarā Khitā'ī：カラー・ヒターイー）と呼ばれる。この語は黒い契丹の意味とされるが、遼の国号である「大契丹国」の契丹語ないしテュルク語での音写に基づいたものなど、別説もあり詳細は不明。なお後遼という表記も散見される。 天山山脈の南北のシルクロードルートを押さえ、中継貿易で栄えた。首都はベラサグン（フスオルド Ghuzz Orda / غزباليغ Ghuzz-Balïγ 。現在のキルギスタントクモクの付近）。
- 서요 혹은 카라 키탄(Kara Khitan)은 요의 일족인 야율대석(西遼의 德宗)이 요가 멸망한 후 중앙아시아에 세운 나라이다. '서요'는 중국식 국호이고 '카라 키탄'은 대거란이라는 의미로, 거란인들이 스스로를 가리킨 명칭이다. 이슬람 교도는 카라 키타이(검은 거란 혹은 위대한 거란이란 뜻)라 부르고 있는데, '키타이'는 이란식 이름이다. 1132년 건국되고 수도는 발라사군. 동서 투르키스탄을 영유(領有)하고 1211년 나이만의 왕자 쿠츨루크에게 멸망되었다. 소수의 거란인으로 지배한 정복 왕조로서 주민 대다수가 이슬람 교도였다. 재정은 중앙아시아 여러 나라로부터 공납(貢納)과 위구르 상인이나 이슬람 상인 등의 동서 무역에 의한 수입에 의존했다. 또한 동서 교류의 요지에 위치하고 있었기 때문에 서방의 이슬람 세계와 동방의 중국 세계의 문화 교류에도 큰 역할을 했다. 그 후 서요에 대신한 쿠치루크의 지배는 칭기즈 칸 군대에 곧 무너졌다.
- Het kanaat van Kara-Kitan of de Westelijke Liao was een Kitanrijk in Centraal-Azië. De dynastie was in 1124 gesticht door Yelü Dashi, die de overgeblevenen van de Liao-dynastie naar Centraal-Azië leidde na te zijn gevlucht voor de inval van de Jurchen in hun vaderland in Mantsjoerije in 1125. De macht over het rijk werd in 1211 geüsurpeerd door de Naimanen onder leiding van Kuchlug.
- Chanat Kara Kitajów (albo Karakitajów, Karakitanów) (mong. Хар Хятад - Czarni Kitanowie) albo Zachodnia dynastia Liao – państwo w Turkiestanie z ośrodkiem w dolinie rzeki Czu i Siedmiorzeczu, istniejące w latach ok. 1130 do 1218, założone przez Kitanów, którzy uciekli na zachód po upadku dynastii Liao. Nazwa Czarni Kitanowie była używana przez kronikarzy muzułmańskich i została następnie przejęta przez Mongołów.
- Каракитайское (Кара-киданьское) ханство — средневековое феодальное государство, существовавшее в Средней и Центральной Азии в 1140—1218 гг. Было основано киданьским принцем Елюем Даши в 1124 году после падения империи Ляо. Мусульмане называли страну Каракитайским (Кара-киданьским) ханством, китайцы — Западным Ляо. Столицей ханства был город Хусыфдо на реке Чу. Империя занимала территорию от Амударьи и Балхаша до Куньлуня и нагорий Бэйшаня.
- Каракитаї (Сі Ляо — західне Ляо) — династія, яка керувала державою в Центральній Азії у період 1128–1218 р. Каракитаї походять від кочових племен, які утворили між 907 та 1125 державу Кітан на північному заході Китаю і Монголії. Після зруйнування держави Кітан чжурчженями частина племен перейшла на захід, де вони сформували Каракитайське ханство. Деякі історики позначають цю епоху як західне Ляо (до 1125) на противагу пізнішому, північному Ляо.
- Tây Liêu, còn gọi là Hãn quốc Kara-Khiết Đan, được thành lập bởi Da Luật Đại Thạch (耶律大石) người đã dẫn khoảng 100.000 hậu duệ người Khiết Đan sau khi thoát khỏi sự xâm lăng của người Nữ Chân vào đất nước họ, nhà Liêu hay vương triều Khiết Đan.
- The Kara-Khitan or Qara-Khitai Khanate, also known as Western Liao (1124-1218) was a sinicized Khitan empire in Central Asia. The dynasty was founded by Yelü Dashi, who led the remnants of the Liao Dynasty to Central Asia after fleeing from the Jurchen conquest of their homeland in North and Northeast of modern-day China. The empire was usurped by the Naimans under Kuchlug in 1211; traditional Chinese, Persian and Arab sources considered the usurpation to be the end of the Kara-Khitan rule.
|
