| dbpprop:abstract
|
- The Kalmar War (1611–1613) was a war between Denmark–Norway and Sweden. Denmark–Norway had dominion over the strait between the Baltic Sea and the North Sea. Sweden sought an alternative trade route through northern Norway to avoid paying Denmark's Sound Toll, and attempted to control the land route through sparsely populated Lapland. In 1607, Charles IX of Sweden declared himself "King of the Lapps in Nordland" and began “collecting” taxes in Norwegian territory, even south of Tromsø. Since Sound Dues to pass through the strait between the Baltic and the North Sea were Denmark's main source of income, Denmark did not want alternative trade routes established, particularly when established through Norwegian territory. Denmark protested. King Charles IX of Sweden ignored King Christian IV of Denmark and Norway’s protests. Finally, in 1611 in response to Sweden's claim of a traditionally Dano-Norwegian area in Northern Norway, Denmark invaded Sweden. A force of 6000 men laid siege on the city of Kalmar, ultimately taking it. Norwegian forces, although stationed on the border, were instructed not to enter Sweden. On October 20th, King Charles IX of Sweden died and was succeeded by his son, Gustavus Adolphus. On ascending the throne, Gustavus Adolphus sued for peace, but Christian IV saw an opportunity for larger victories, and strengthened his armies in southern Sweden. England and the Dutch Republic were also invested in the Baltic Sea trade, and pressured to curtail Denmark's power by ending the Kalmar War before a decisive victory could be attained. The Danes, while well-equipped and strong, had relied heavily on mercenary forces and Christian IV, low on funds, was finally amenable to persuasion in 1613. With England’s intercession, the Treaty of Knäred was signed on January 20, 1613. Denmark reached its victory, restoring Norwegian control of Sweden's land route through Lapland by incorporating Lapland into Norway (and thus under Danish rule). Further, Sweden had to pay a high ransom for two fortresses captured by Denmark. Sweden, however, achieved a major concession — the right of free trade through the Sound Strait, becoming exempt of the Sound toll. Although a side-note to the war, the Battle of Kringen, in which Scottish mercenary forces were defeated by Gudbrandsdal militiamen from Lesja, Dovre, Vaage, Fron, Lom and Ringebu is a noted military event in Norway, celebrated to this day.
- Der Kalmarkrieg (schwedisch Kalmarkriget) von 1611 bis 1613 bezeichnet einen militärischen Konflikt zwischen den Königreichen Dänemark und Schweden. Nominell ging es dabei um den Titel des „Königs der Lappen“, den sowohl der dänisch-norwegische König Christian IV. als auch der schwedische König Karl IX. für sich beanspruchten (bereits seit 1607 trieb Karl IX. daher in der Finnmark Steuern ein). Tatsächlich waren jedoch wirtschaftliche Interessen ausschlaggebend, da der Handel mit Fisch und Fellen aus der von beiden Ländern beanspruchten Finnmark im Norden Skandinaviens höchst einträglich war. Ein weiterer Grund war das Bestreben Christians IV. und Karls IX. nach der Vorherrschaft im Ostseeraum. Nachdem Karl IX. von Schweden Verhandlungen über die strittigen Fragen ablehnte, erklärten sich beide Staaten gegenseitig den Krieg. Nach dem Tod Karls IX. im Oktober 1611 wurde der Krieg durch den erst 17jährigen Thronfolger Gustav II. Adolf fortgesetzt. Im Mai 1612 gelang es den überwiegend aus deutschen Söldnern bestehenden dänischen Truppen, die Festung Älvsborg (dänisch Elfsborg) am Göta älv und damit den einzigen Zugang Schwedens zum Kattegat einzunehmen. Im August desselben Jahres wurde Kalmar besetzt. Im gleichen Jahr brannten schwedischen Truppen die damals noch dänische Stadt Vä in Schonen nieder. Durch die Vermittlung Englands und der Niederlande kam es im Januar 1613 zum Frieden von Knäred. Schweden musste die Finnmark an Dänemark abtreten. Zwar erhielt es Kalmar zurück, musste jedoch bis 1618 eine Million Taler Entschädigung an den dänischen König Christian IV. zahlen. Bis zur endgültigen Bezahlung im Jahre 1619 blieb die Festung Älvsborg in dänischer Hand. Siehe auch: Liste der Kriege, Liste von Schlachten
- La Guerra de Kalmar va durar de 1661 a 1613. Dinamarca dominava l'estret entre el Mar Bàltic i el Mar del Nord. Suècia va buscar una ruta alternativa per Noruega per no haver de pagar tribut a Dinamarca. Per fer-ho va fixar-se en la despoblada terra de Lapland. El 1607, Carles IX de Suècia es declarà "Rei dels Lapps a Norland" i començà a "recaptar" impostos en territori noruec, fins i tot al sud de Tromsø. Ja que els tributs al vaixells mercants eren la principal font d'ingressos danesa, aquest país no va veure gens bé l'establiment d'una nova ruta comercial, especialment per territori noruec, i va protestar. El rei suec Carles IX va ignorar les protestes de Cristià IV de Dinamarca i Noruega. Finalment, el 1611 Dinamarca va envair Suècia. Un exèrcit de 6.000 homes assetjà i conquerí Kalmar. Les tropes noruegues van rebre ordres expresses de no intervenir. El 20 d'octubre el rei de Suècia morí, i va ser succeït pel seu fill, Gustau Adolf. Aquest oferí la pau als seus enemics, però el monarca danès va voler aprofitar-ho per reforçar els números dels seus soldats. Anglaterra i els Països Baixos també havien invertit en el comerç del Mar Bàltic, i pressionaren Dinamarca per evitar una victòria decisiva. Els danesos, tot i que ven equipats, havien abusat massa de l'ús de mercenaris, i degut al mal estat dels seus cofres van acceptar signar el Tractat de Knäred, el 20 de gener de 1613. El resultat de la guerra va ser la tornada a la situació inicial, amb Lapland integrat a Noruega (i per tant sota domini danès). A més, Suècia hagué de pagar un important rescat per dues fortaleses capturades. No obstant això, Suècia va aconseguir el lliure pas de mercaderies per l'Estret de Sound, com ja tenien Anglaterra i els Països Baixos. Com a anècdota cal dir que la derrota del coronel Sinclair a la vall de Gudbrandsdal per homes reclutats a Lesja, Dovre, Vaage, Fron, Lom i Ringebu va ser la batalla més important a Noruega.
- La Guerra de Kalmar tuvo lugar entre 1611 y 1613 enfrentando a Dinamarca y Suecia. Dinamarca dominaba el estrecho entre el mar Báltico y el mar del Norte, hecho que le reportaba cuantiosos beneficios en concepto del cobro de peajes. Suecia buscaba una ruta comercial alternativa para evitar pagar dicho peaje a los daneses a través del norte de Noruega. Suecia buscó controlar la ruta terrestre a través de la escasamente poblada Laponia. En 1607, Carlos IX de Suecia se declaró así mismo "Rey de los lapones de Nordland", comenzando a recaudar tributos en territorio noruego, incluso al sur de Tromsø. Dado que los peajes del Sund constituían la principal fuente de ingresos para Dinamarca, ésta no estaba dispuesta a acepatar rutas comerciales alternativas, particularmente cuando esta fue establecida a través de territorio noruego, y por ello Dinamarca protestó. Carlos IX ignoró las protestas del rey Cristián IV de Dinamarca. Finalmente, en 1611, como respuesta a las pretensiones suecas sobre esta área del norte de Noruega, Dinamarca invadió Suecia. Una fuerza de 6.000 hombres sitió la ciudad de Kalmar, tomándola finalmente. Sin embargo, a las fuerzas noruegas estacionadas en la frontera se les dieron instrucciones para no entrar en Suecia. El 20 de octubre Carlos IX moría, siendo sucedido por su hijo Gustavo Adolfo. Recién subido al trono, Gustavo Adolfo buscó la paz, pero Cristián IV vio la oportunidad de aumentar sus victorias, fortaleciendo sus fuerzas en el sur de Suecia. Inglaterra y la República de Holanda también estaban involucradas en el comercio a través del mar Báltico, por lo que presionaron a Dinamarca para que pusiese fin a la guerra antes de obtener una victoria decisiva. Los daneses, a pesar de estar bien equipados y fuertes, habían confiado demasiado en fuerzas mercenarias y Cristián IV, bajo ya de fondos, fue finalmente persuadido en 1613. Con la intercesión de Inglaterra, se firmó el Tratado de Knäred el 21 de enero de ese mismo año. Dinamarca recuperó el control sobre la ruta terrestre abierta por los suecos, incorporando Laponia a Noruega (y de esta forma pasando a control danés). Además, Suecia tuvo que pagar un alto rescate por dos fortalezas capturadas por Dinamarca. Suecia, sin embargo, consiguió una gran concesión: el libre derecho a comerciar a través del Estrecho del Sund, estando exenta de pagar peajes. Uno de los hechos destacados de la guerra fue la Batalla de Kringen, donde las fuerzas mercenarias escocesas fueron derrotados por milicianos del valle de Gudbrandsdal procedentes de las poblaciones de Lesja, Dovre, Vågå, Fron, Lom y Ringebu, constituyendo un de los hechos militares más importantes de la historia de Noruega, y que aún hoy día se sigue celebrando.
- La guerre de Kalmar oppose la Suède au Danemark entre 1611 et 1613. Les détroits reliant la mer Baltique à la mer du Nord étant contrôlés par le Danemark, la Suède cherche depuis plusieurs années à mettre sur pied une nouvelle voie commerciale qui passerait par la Laponie peu peuplée et le Nord de la Norvège, territoires appartenant eux-aussi au Danemark . En 1607, Charles IX s'était proclamé roi des Lapons et du Norrland et avait commencé à collecter des taxes dans ces régions. Les péages dans les détroits étant la principale source de revenu du royaume de Danemark-Norvège, le roi Christian IV s'est rapidement opposé à la volonté suédoise de créer une nouvelle route commerciale et a protesté vivement. En 1611, en réponse aux prétentions suédoises sur le nord de la Norvège, le Danemark attaque la Suède et une armée de 6000 hommes met le siège devant la ville de Kalmar et prend la ville. Les troupes norvégiennes stationnées à la frontière ont elles reçu l'ordre de ne pas attaquer. Le 20 octobre, Charles IX meurt et son fils Gustave II Adolphe lui succède. Il demande immédiatement au Danemark de conclure un traité de paix, mais Christian IV voit alors une opportunité de remporter une plus grande victoire et fortifie ses armées dans le sud de la Suède . Les Pays-Bas et l'Angleterre, également impliquées dans le commerce en mer Baltique, font cependant pression sur le Danemark pour qu'il signe la paix. Les Danois, bien que bien équipés et forts, manquent d'argent et sont amenés à signé le traité de Knäred le 20 janvier 1613. Le Danemark obtient alors le contrôle sur la Laponie suédoise et la Suède est contrainte de payer une forte rançon pour les deux forteresses que les Danois occupent. La Suède obtient en revanche le droit d'être exempté du péage sur l'Øresund. L'Angleterre et les Pays-Bas obtiennent les mêmes droits.
- La guerra di Kalmar fu un conflitto combattuto dal regno danese, di cui faceva parte anche la Norvegia, contro la Svezia tra il 1611 ed il 1613.
- カルマル戦争（カルマルせんそう, Kalmar War, 1611年 - 1613年）は、デンマークとスウェーデンがカルマル地方を巡って争った戦争である。 時代背景は、ロシア帝国における動乱期であった。当時のスウェーデンは、ロシア、ポーランド、デンマークの包囲網による脅威を受けていた。スウェーデンはロシア動乱では、ロシアと一時共闘関係あったが、ポーランドは、スウェーデンと同じヴァーサ朝であった為、スウェーデン王位を要求していた。デンマークも北方における優位を保つ為に国力を増強するといった状況であった。 かかる背景において、スウェーデンでは、新国王グスタフ・アドルフが17歳で即位するのである。新国王に対し、最初にスウェーデンに干渉を行ったのがデンマーク王クリスチャン4世であった。戦争は、スウェーデン領カルマル地方にある主要な要塞を巡って行われた。 この戦争は、グスタフ・アドルフの戦歴の中で唯一の苦戦であった。一方クリスチャン4世は、軍備の増強、特に陸軍を強化した。デンマークは、イェータ川河口を占領した。その後スウェーデンも反撃し、デンマークはカルマル地方を領有出来なかったが、スウェーデンの主要な要塞エルブズボルイを陥落させる事には成功した。そして1613年のクネレド条約でグスタフ・アドルフから譲歩を引き出し、スウェーデンは、多額の賠償金を支払う事で要塞の返還に合意した。しかしスウェーデンは、カルマル地方を辛うじて死守する事には成功した。 グスタフ・アドルフが苦戦したのは、彼がまた王位に就いた直後であった事や、当時のスウェーデン軍が弱体化していたこと、国庫の破綻など国民の不満が高まっていた事などが原因であった。その中で、イングランドを調停者に迎え、引き分けに持ち込むことに成功したのは、1612年にスウェーデンの宰相となったアクセル・オクセンシェルナによる外交手腕によるおかげであった。
- De Kalmaroorlog of de Oorlog van Kalmar was een oorlog tussen Denemarken-NoorwegenDenemarken en Koninkrijk Zweden (1523-1814)Zweden van 1611 tot 1613. De oorlog werd gevoerd over de aanspraken van beide landen op het uiterste noorden van Scandinavië. Denemarken behaalde een groot aantal overwinningen, maar het bleek onmogelijk om Zweden geheel te veroveren. Groeiende internationale druk bracht Denemarken tot het sluiten van de Vrede van Knäred, waarmee de oorlog werd beëindigd. De Kalmaroorlog was de laatste oorlog waarin Denemarken zijn positie als belangrijkste macht in Noord-Europa wist te handhaven.
- Kalmarkrigen er en krig som ble utkjempet mellom Danmark-Norge og Sverige. Krigen begynte i 1611 og varte fram til 1613. Det eneste store slaget ble utkjempet i juni 1611, og der ble den svenske hæren beseiret ved Kalmar. I 1612 satte den svenske kongen Gustav II Adolf i gang et fryktelig hærtog i Skåne. Ikke mindre enn 24 kirkesogn ble plyndret og brent ned. Krigens mest varige politiske konsekvens var at Nord-Norge ble anerkjent som den Dansk-Norske konges arveland, noe som inntil da hadde vært bestridt av den Svenske kongemakten. Krigen begynte på grunn av Sveriges forsøk på å bryte Danmark-Norges monopol på handelen med Russland. Danmark-Norge kontrollerte nemlig Øresund. Svenskekongen ble beseiret av Gert Rantzau og den skånske adelsmann Anders Bille under Slaget ved Vittsjö. Svenskekongen unnslapp så vidt med livet i behold. Det neste som skjedde var at kong Christian IV oppfordret de overlevende menneskene i Væ til å bosette seg i den planlagte festningsbyen Christianstad, som skulle bli en «lås for Skåne». I januar 1613 underskrev Danmark og Sverige en fredsavtale ved Knærød. Resultatet av krigen ble at Danmarks stilling som den førende nasjon i Norden ble slått fast, og svenskene måtte betale en stor krigsskadeerstatning til Danmark-Norge.
- Кальмарская война (1611—1613) — разгоревшийся в 1611 году вооружённый конфликт Дании во главе с Кристианом IV и Швеции во главе с Карлом IX по вопросу о контроле над Зундом и Нарвой. Одним из мотивов к войне служило стремление Швеции возвратить себе Сконе и прочие южные провинции, оставшиеся под властью Дании после распада Кальмарской унии. Постоянные споры происходили и из-за норвежских границ. Попытки уладить спорные вопросы мирным путем не удались; многочисленные конгрессы, созывавшиеся с конца XVI в. , сильнее только обнаруживали взаимную вражду обоих народов. Наконец Кристиан IV объявил войну и сам стал во главе войска, вторгшегося в шведские пределы. Город Кальмар скоро был взят датчанами, но Кальмарский замок продолжал защищаться. Шведские войска явились к нему на помощь, и 17 июня под стенами крепости произошла одна из самых кровопролитных битв в северной истории. Она возобновлялась три раза; оба короля принимали в ней участие. Датчане вышли из нее победителями благодаря, главным образом, личной отваге Кристиана. В начале августа крепость сдалась датчанам. 30 октября Карл IX умер; войну продолжал сын его Густав-Адольф. Посредниками явились Англия, Нидерланды и Бранденбург, имевшие в виду привлечь скандинавских государей к участию в общеевропейских делах. Переговоры о мире открылись зимой 1612 года. Все завоевания датчан были возвращены шведам за миллион талеров. Швеция отказывалась от своих владений в Лапмаркене; датчанам разрешалась беспошлинная торговля в Швеции, шведам — в Дании; торговля с Ригой и Курляндиею объявлена свободной; пленники были обменены, Штеттинский мир восстановлен. Кристиан подписал акт Кнередского мира 26 января 1613 года.
- Kalmarkriget kallas det svensk-danska krig som pågick 1611-1613 och främst utkämpades vid Kalmar med omnejd. I överensstämmelse med det s.k. nederländska krigföringssättet från 1500-talet rörde sig striden huvudsakligen om intagande och försvar av fasta platser. Danskarna började 3 maj 1611, under Kristian IV:s eget befäl, belägra Kalmar och tog mot slutet av månaden staden med storm. Slottet uppgavs 3 augusti av befälhavaren Krister Some. Den 11 juni hade Karl IX anlänt till slottets undsättning samt efter prins Gustaf Adolfs lyckade överrumpling av Kristianopel den 25 juni och ankomsten av förstärkningar vågat en stormning mot det danska lägret den 17 juli. Men kungen blev tvungen att dra sig tillbaka till Ryssby, 20 km norr om Kalmar. Där slog han 22 augusti tillbaka ett anfall från kung Kristian. Öland och Borgholm föll i danskarnas händer, men återtogs 7 oktober av Gustaf Adolf, varefter krigsrörelserna i dessa trakter avstannade för året. År 1612 hände inget annat på Kalmarsidan än att Öland på nytt erövrades av danskarna. Strider förekom även i Bohuslän och Dalsland och för dessa brukar namnet Brännefejden användas. Freden slöts i Knäred där svenskarna tvingades att erlägga Älvsborgs lösen.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
