| dbpprop:abstract
|
- Kakheti is a historical province in Eastern Georgia inhabitant by Kakhetians who speak a local dialect of Georgian. It is bordered by the small mountainous province of Tusheti and mountain-range of Greater Caucasus to the north, Azerbaijan to the east and the south, and the Georgian province of Kartli to the west. Kakheti is geographically divided into the Inner Kakheti to the east of Tsiv-Gombori mountain-range and the Outer Kakheti to the west of it. The major river of the eastern part is Alazani, of the western part - Iori. The Georgian David Gareja monastery complex is partially located in this province and is subject to a border dispute between Georgian and Azerbaijani authorities.
- Kachetien bezeichnet sowohl einen historischen georgischen Staat im Nordosten Georgiens, an den Südhängen des Großen Kaukasus, als auch eine Verwaltungsregion des heutigen Staates Georgien.
- | Capital | Telavi | Creació | 1465 Independència | Dissolució | 1727 unió a Kartli | Llengua oficial | georgià Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del segle IX fins el 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit. Cap el 745 va quedar sotmès al àrabs el país dels Tsanars. Aquest grup tribal d'origen georgià però de fet independent i només nominalment aliat a regne dels Kartvels, habitava a les muntanyes més enllà de les valls del Thergui, Aragvi i Iori. El cap de tribu electe era el Khevisbéri i tenia el poder religiós i polític. El cap que governava sobre la unió de les tribus va esdevenir el Khorépiscopa i a meitat del segle VIII governava sobre les regions de Kakhètia, Kukhètia, Gardabania i territoris veïns cada una sota en Khevisbéri local. El primer Khorépiscopa va ser Grigol (787-827) que es va fer independent. A la seva mort els khevisbéri de Gardabania van assolir el poder però el país va prendre el nom de Kakhètia perquè n'era el districte més gran. Jordi II de Abkhàzia es va estendre en direcció al nord de Kakhètia i va sotmetre els pobles del nord del Caucas com els alans però no a la Kakhètia. El 977 Kviriké II de Kakhètia va atacar Kartli. David III de Taoklardjètia acudí a la capital de la regió, Uplistsikhé, amenaçada per Kviriké II de Kakhètia, que en arribar els reforços va aixecar el setge. El 1010 Kvirike III el gran va ser deposat i empresonat per Bagrat el unificador, rei de Kartli i Abkhàzia que va ocupar el país a mes de Herèthia. Bagrat va unificar els diversos regnes georgians i va morir el 1014 i el seu successor, Jordi, va voler acabar l'obra recuperant Taoklardjètia que pertanyia als bizantins, i encara que inicialment ho va aconseguir, va ser derrotat el 1022 i va haver de cedir altra cop totes les possessions de David III; a més, a Herèthia i Kakhètia els senyors nobles locals es van rebel·lar i van fer presoners els eristhavis (governadors) de Jordi, i van forçar la tornada del rei Kviriké III el gran. Aquest rei va emparentar amb els Bagratuni i la seva filla es va casar amb Gurgen III Kvirike, rei de Tachir, tronc dels reis Kvirikain o Kvirikani de Lori que van subsistir fins el segle XIII governant al Azerbaijan Cap el 1060 el rei Bagrat IV de Geòrgia va enviar a Ivané Liparitisdzé, al que havia retornat les seves possessions després de la rebel·lió del seu pare, i al que va fer general en cap, a lluitar a Kakhètia i Herèthia que volia ocupar. Però el 1064 els seljúcides van fer irrupció a Geòrgia del sud que van saquejar ocupant alguns punts. Bagrat va continuar la lluita a Kakhètia i tanmateix va entrar al Shirvan, on el rei Pariburz, per fer front al atac, es va sotmetre als seljúcides als que va pagar tribut. El 1069 Alp Arslan, soldà dels seljúcides, va envair la Geòrgia oriental i Pariburz de Shirvan es va convertir a l'islam i llavors Agsartan rei de Kakhètia es van sotmetre al sultà. El 1080 el seljúcides van iniciar la invasió massiva de Geòrgia. El sultà Malik Shah instal·la al país tribus turques. Giorgi II de Geòrgia va fer submissió i va viatjar a Esfahan personalment on es comprometé a pagar un tribut anyal, el qual però no va evitar la instal·lació de colons turcs, que es quedaven amb les millors terres. El sultà es comprometé amb Giorgi a ajudar-lo a conquerir la Kakhètia, i li envia un exercit amb el qual va envair Herèthia assetjant la fortalesa de Vedjini, però no va poder-la ocupar i sen va anar a caçar a l'Adjamèthia (Geòrgia Occidental) deixant l'exèrcit turc que saquegés la Kakhètia El 1104 un grup d'aznauris oposats a la política pro seljúcida del rei de Kakhètia Agarstan, que ja s'havia convertit al islam, dirigits per Kavthat, Arichian i Baram, el van fer presoner i el van entregar a David IV de Geòrgia. Aquest va declarar la Kakhètia unida a Geòrgia com a domini real (deixant només els territoris dels aznauris que li eren fidels) i va nomenar governador a Arichian. El 1105 el soldà del seljúcides, del que Agarstan era vassall, va enviar un exèrcit sota el comandament d'un altre vassall, l'emir de Gandja. Els invasors foren derrotats a Ertsukhi i el domini georgià sobre Kakhètia va quedar consolidat. El rei David IV poc després va casar a la seva filla gran, Thamara, amb l'hereu de Shirvan Manucher, fill del shah Apriduni, assegurant el flanc oriental de Kakhètia. El 1117 Geòrgia va conquerir la ciutat de Guichi, a l'est de la Herèthia i el 1118 va conquerir la principal fortalesa del turcs, la de Loré, que controlava la Geòrgia del Sud. El príncep Demetri, fill de David IV de Geòrgia, va fer també una campanya a Shirvan, on el shah, pressionat per la noblesa local, es mostrava encara favorable als turcs. Durant els següents anys Kakhètia seguí els destins de Geòrgia de la que formava només un districte. El 1461 el atabek de [Samtskhé], Kvarkare I Djakèli es revolta i venç al rei Giorgi VII de Geòrgia. El 1465 Kvarkare Djakèli torna a derrotar el rei al llac Pharavani i el fa presoner. Giorgi fou alliberat el 1466, però els senyors de Kartli ja no el van reconèixer i va haver de passar a Kakhètia on es va proclamar rei el mateix any sota el nom de Giorgi I. La seva dinastia va ser hàbil en sotmetre's als veïns mitjançant tributs no massa elevats, i així va viure una era de pau i prosperitat. La capital era Gremi i la segona ciutat Dzegami a la que s'anomenava Bazari (es a dir mercat). El rei Levan va permetre l'establiment de fortaleses russes per controlar als muntanyesos, però davant la preocupació dels turcs i perses, els russos es van retirar. El 1578 el rei va negociar hàbilment amb Mustafa Lula Pasha que va acceptar un petit tribut i una submissió nominal El 1585 l'enviat rus Rusine Danilov va proposar al rei que demanes el protectorat rus. La situació era propicia perquè Persia estava amb guerra amb l'imperi Otomà i Rússia era aliada dels perses. El 1585 els russos envien una ambaixada dirigida per Rodion Berkin que signa el tractat de protectorat. El 1590 el shah Abbas va signar la pau amb els turcs però encara no es va oposar a la iniciativa del rei de Kakhètia però si li va demanar d'enviar al seu fill Constantí com hostatge. Cap el 1600 el rei Alexandre va demanar a Rússia que ataques el principat de Saxamkalo (Sachamkalo) al Daguestan, car els nòmades d'aquesta regió atacaven Kakhètia. Boris Gudonov, tsar de Rússia va enviar un exercit a Saxamkalo però va ser derrotat. El 1602 Pèrsia reinicia la guerra contra els turcs i demana la presencia dels reis aliats. Els de Kartli i Kakhètia no si presenten. Alexandre abdica. El shah envia al fill del rei Alexandre, Constantí, que s'havia criat com un persa i era musulmà, amb un exèrcit, i el 1605 aquest va fer matar al seu pare, a sa germà rei Giorgi IX de Kartli i a d'altres nobles i es va proclamar rei. El país es revolta sota la direcció de la jove de Alexandre, Kethévan. Constantí va morir. Teimuraz, fill de Kethévan, va ser proclamat rei i finalment el shah el va reconèixer a contracor. El 1614 el Shah va ocupar el país i Teimuraz va ser deposat i es va exiliar a Imerètia. Els perses es van establir al país i una nova revolta nacional va esclatar als pocs mesos. Els perses son expulsats, i Teimuraz torna del exili i venç a un exercit enviat contra ell. El 1616 el shah va enviar un exercit mes nombrós y Teimuraz va tornar a fugir a Imerètia però el poble va seguir la resistència. Tres expedicions van seguir entre 1616 i 1617 i van morir milers d'habitants del país i molts altres foren deportats. El 1624 el Shah volia conquerir el país i abans d'enviar un exercit va voler convertir al islam a la ex reina Kethévan, molt popular a Geòrgia, i que estava presonera dels perses, com a model pels georgians. El 12 de setembre de 1624 la reina Kethévan, va ser martiritzada per no voler convertir-se al Islam i va morir a Shiraz. El 1625 després de la derrota persa a Kartli, Teimuraz va ser cridat i per tercer cop proclamat rei. El 1632 l'exèrcit persa va ocupar el país però dos anys després una revolta va cridar de nou a Teimuraz per quarta vegada i va governar. El 1639 va cridar a Rússia sense resposta. Per fi el 1648 Rustam de Kartli el va expulsar del país a petició de Persia. Rustam va passar a ser governador persa de Kakhètia del 1648 al 1656 en què va ser destituir (a Kartli segui com a rei dos anys mes) i es van començar a establir al país tribus nòmades, establint una gran fortalesa a Bakhtrioni. La catedral d'Alaverdi es va convertir en un castell. Els habitants van enviar ambaixades a Moscou, i el mateix Teimuraz va acudir al tsar demanant ajuda. El 1660 esclata la rebel·lió general. Els eristhavis de Ksani Chalba i d'Elisvar, al Kartli, ers van unir a la revolta. La rebel·lió l'encapçalen Bidzina Txolokaxvili i l'eristhavi de Aragvi, Zaal amb el seu fill Zurab. Les tribus dels Tuches, Phchaves, i Khesvurs dirigides per Zevza Gaprindauli, Nadira Khochauli i Gogolauri van combatre als perses a Nakérala, un turó de la regió, mentrestant altres revoltats atacaven Bakhtrioni i Alaverdi. Els perses sorpresos, foren derrotats arreu i els que no van morir van fugir del país amb les tribus de civils que s'hi havien establert. El rei de Kartli, Vakhtang, va ser cridat al tron de Kakhètia (Vakhtang era fill de Teimuraz). Els caps de la revolta es van presentar al Shah assumint la responsabilitat i deslliurant als demes, i van ser torturats i executats. Vakhtang va demanar al Shah que havia de fer i el 1663 el shah, després de consultes amb l'imperi Otomà, va decidir que nomenaria rei de Kakhètia al fill de Vakhtang, Artxil, rei de Imerètia. Aquest va tornar a Imerètia quant el seu pare va morir, (havia caigut en desgracia les ultimes setmanes). El 1732 el shah va decidir deposar al llavors rei i establir un govern dirigit pel berglarbeg de Gandja i Karabagh, Gordjaspi Kakhabrixvili (Bejan Khan) un funcionari oportunista, al que després van seguir d'altres. Els districtes de Kaki i Enilessi en foren separats i els de Txari i Belakuni entregats als lekhs (lesguians). Molts naturals del país es van fer musulmans i se'ls anomenava Inguilo (que vol dir « conversos »). Però la resistència popular fou forta i finalment el Shah, que tenia altres problemes, va decidir restablir la dinastia i va nomenar a David, fill d'Irakli (ex rei de Kartli) amb el nom musulmà d'Imam Kuli Khan. El 1744 el rei Teimuraz fou nomenat rei de Kartli i el seu fill Irakli rei de Kakhètia. Des llavors ambdós regnes van ser com un de sol. Després de la mort del pare el 1762, amb l'anuència del shah de Pèrsia, els dos regnes es van unificar. Per els anys següents vegeu Kartli *Grigol 787-827 Dachi Gardabani 827-839 Samuel 839-861 Gabriel 861-881 Padala I 881-893 Kvirike I 893-918 Padala II 918-929 Kvirike II 929-976 David 976-1010 Kvirike III el gran 1010 a Geòrgia 1010-1022 Kvirike III el gran (segona vegada) 1022-1029 Gagik 1029-1058 Agsartan I 1058-1084 Kvirike IV 1084-1102 Agsartan II 1102-1104 a Geòrgia 1104-1466 Giorgi I (el 1446 Giorgi VIII de Geòrgia), virrei de Kakhètia 1442-1466, rei 1466-1476 Alexandre I 1476-1511 Giorgi II 1511-1513 a Geòrgia 1513-1520 Levan 1520-1574 Alexandre II 1574-1603 David I 1603-1604 Giorgi III 1604-1605 Alexandre II (segona vegada) 1605 Constantí I 1605 Teimuraz I (rei a Kartli 1625-1632) 1605-1614 a Persia 1614-1615 Isa Khan, governador 1614-1615 Teimuraz I (segona vegada) 1615-1616 a Persia 1616-1623 Peihar Khan, governador 1616-1623 Teimuraz I (tercera vegada) 1623-1632 a Persia 1632-1634 Salim Khan, governador 1632-1634 Teimuraz I (quarta vegada) 1634-1648 Rustam de Kartli 1648-1656 (rei de Kartli 1633-1658) a Persia 1648-1664 Rustam Khan, governador 1648-1656 Salim Khan, governador (segona vegada) 1656-1659 Murtaz Ali Khan, governador 1659-1664 Artxil (Shah Nazar Ali Khan I de Imerètia) 1664-1676 Irakli I (Shah Nazar Ali Khan II de Kartli 1688-1692 i 1695-1703) 1676-1677 a Persia 1677-1703 Bejan Khan, governador 1677-1683 Rewas Xolakashvili governador 1677-1690 Descongeut, governador 1690-1695 Qalbali Khan, governador 1695-1703 David II (Imam Kuli Khan)1703-1721 Constantí II (Mahmud Kuli Khan, rei a Kartli 1723) 1721-1732 Teimuraz II (rei a Kartli 1744-1762) 1732-1736 Alexandre III 1736-1738 Teimuraz II (segona vegada) 1738-1744 Irakli II (rei a Kartli 1762-1798) 1744-1798 Giorgi III (rei Giorgi XII de Kartli 1798-1800) 1798-1800 David III (rei David XII de Kartli 1800-1801) 1800-1801 a Rússia 1801
- Kachetie, též Kacheti, je gruzínský kraj (region, gruz. mchare) rozkládající se ve východní části Gruzie. Krajským městem je Telavi.
- Kajeti es una región de Georgia. Está situada en el este del país limitando con Rusia y Azerbaiyán. Tiene una extensión de 11.310 km² y una población de 407.000 habitantes (2002). Su capital es Telavi.
- Kakheti on hallintoalue (mkhare) Georgian itäosassa. Alueella on noin 403 600 asukasta (2007) ja sen pinta-ala on 11 311 neliökilometriä. Kakhetin pääkaupunki on Telavi.
- La Kakhétie est une région du sud-est de la Géorgie, dans le Caucase.
- Fájl:Georgia Kakheti map. png Kaheti közigazgatási régió (Kaheti mhare) elhelyezkedése Grúziában Fájl:KakhetiHistorical. jpg Kaheti történelmi régió - határai némileg eltértek a mai közigazgatási határoktól Kaheti Grúzia egyik közigazgatási és hagyományos régiója, az ország keleti részében. Területe 11 310 km² (akkora, mint a magyar Jász-Nagykun és Hajdú-Bihar megyék együtt). Népessége 407 000 fő (2002-es adat). A kahetiek sajátos grúz nyelvjárást beszélnek. Fájl:Alazani Caucasus. jpg Az Alazani folyó síksága, a háttérben a Kaukázus hegyei
- Kakheti (Kaxeti, georgiano: კახეთი}, oppure italianizzata come Kachezia o Cachezia, è una provincia storica situata nella Georgia orientale abitata dai kachezi che parlano un dialetto locale del georgiano. Confina a nord con la piccola provincia montana di Tusheti e la catena montuosa del Caucaso Maggiore, a est e a sud con l'Azerbaigian, e a ovest con la provincia georgiana di Kartli. Kakheti è geograficamente divisa in due regioni: la Kakheti Interna a est dei monti Tsiv-Gombori e la Kakheti Esterna a ovest di questi. Il fiume più grande della parte orientale è l'Alazani, mentre di quella occidentale lo Iori. Il complesso del monastero di David Gareja georgiano è parzialmente situato in questa provincia ed è soggetto a una contesa riguardante i confini tra le autorità georgiane e Azerbaigiane.
- Kacheti is een regio (mchare) in het oosten van Georgië met ongeveer 407.000 inwoners. De hoofdstad is Telavi. De Kachetiërs spreken een lokale variant (dialect) van het Georgisch. De naam van de regio gaat terug op een historisch koninkrijk, dat tot 1801 heeft bestaan.
- | Stolica | Telawi | Kod Regionu ISO 3166 | GE-KA | Liczba prowincji | Powierzchnia | 11 310 km² | Populacja | 407 000 | align=center colspan=2 | Kachetia – region wschodniej Gruzji. Na północy graniczy z małą prowincją Tuszetii w łańcuchu górskim Wielkiego Kaukazu, na południu i wschodzie z Azerbejdżanem oraz na zachodzie z gruzińską prowincją Kartlią. Główną rzeką wschodniego regionu jest Alazani, natomiast zachodniego Iori. Mieszkańcy Kachetii mówią dialektem języka gruzińskiego. Gruziński kompleks klasztorny Dawid Garedża położony częściowo w Kachetii jest sporną kwestią między władzami gruzińskimi a azerskimi.
- Kakheti é uma província na região da Georgia Oriental, faz divisa com o Azerbaijão ao leste e ao sul. É uma área de disputa fronteiriça devido ao fato de o complexo monasterial de David Gareja se encontrar nos dois territórios.
- Кахе́тия — регион (край, мхаре) и историческая область на востоке Грузии, в верховьях рек Иори и Алазани. До VIII века область входила в Картлийское царство, затем самостоятельное княжество. С XII века в Грузинском царстве. Со второй половины XV века — Кахетинское царство, с 1762 года в Картлийско-Кахетинском царстве. С 1801 в Российской империи. Столица — Телави. Лингвисты выделяют кахетинский диалект грузинского языка.
- Kaheti, Gürcistan’ın doğusu kesiminde idari bölge. Kuzeyinde Tuşeti bölgesi ve Kafkas Dağları, güneyinde ve doğusunda Azerbaycan, batısında ise Kartli bölgesi yer alır. Kaheti, coğrafi olarak İç Kaheti ve Dış Kaheti olmak üzere iki bölgeye ayrılır. Bölgenin başlıca akarsuları Alazani nehri ve onun bir kolu olan İori ırmağıdır. Bölge nüfusunun önemli bir kısmı Azerilerden oluşuyor. Kaheti bölgesindeki en önemli kenti Telavi'dir. Başlıca tarihles kalıntı ise, Azerbaycan sınırında yer alan Davit Gareca Manastır kompleksidir.
- 卡赫季州 （კახეთის მხარე）是格魯吉亞的一個州，位於該國最東部。面積11,310平方公里，人口407,000 （2002年）。首府泰拉維。 8世紀建立封建國家。11世紀曾經短暫地被納入格魯吉亞王國的版圖，直到大衛四世執政時才能把這個地區牢牢控制。1460年代獨立，1762年與卡特利合併為卡赫季-卡特利王國。1801年併入沙俄。
|
| rdfs:comment
|
- Kakheti is a historical province in Eastern Georgia inhabitant by Kakhetians who speak a local dialect of Georgian. It is bordered by the small mountainous province of Tusheti and mountain-range of Greater Caucasus to the north, Azerbaijan to the east and the south, and the Georgian province of Kartli to the west. Kakheti is geographically divided into the Inner Kakheti to the east of Tsiv-Gombori mountain-range and the Outer Kakheti to the west of it.
- Kachetien bezeichnet sowohl einen historischen georgischen Staat im Nordosten Georgiens, an den Südhängen des Großen Kaukasus, als auch eine Verwaltungsregion des heutigen Staates Georgien.
- | Capital | Telavi | Creació | 1465 Independència | Dissolució | 1727 unió a Kartli | Llengua oficial | georgià Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del segle IX fins el 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit. Cap el 745 va quedar sotmès al àrabs el país dels Tsanars.
- Kachetie, též Kacheti, je gruzínský kraj (region, gruz. mchare) rozkládající se ve východní části Gruzie. Krajským městem je Telavi.
- Kajeti es una región de Georgia. Está situada en el este del país limitando con Rusia y Azerbaiyán. Tiene una extensión de 11.310 km² y una población de 407.000 habitantes (2002). Su capital es Telavi.
- Kakheti on hallintoalue (mkhare) Georgian itäosassa. Alueella on noin 403 600 asukasta (2007) ja sen pinta-ala on 11 311 neliökilometriä. Kakhetin pääkaupunki on Telavi.
- La Kakhétie est une région du sud-est de la Géorgie, dans le Caucase.
- Fájl:Georgia Kakheti map. png Kaheti közigazgatási régió (Kaheti mhare) elhelyezkedése Grúziában Fájl:KakhetiHistorical. jpg Kaheti történelmi régió - határai némileg eltértek a mai közigazgatási határoktól Kaheti Grúzia egyik közigazgatási és hagyományos régiója, az ország keleti részében. Területe 11 310 km² (akkora, mint a magyar Jász-Nagykun és Hajdú-Bihar megyék együtt). Népessége 407 000 fő (2002-es adat).
- Kakheti (Kaxeti, georgiano: კახეთი}, oppure italianizzata come Kachezia o Cachezia, è una provincia storica situata nella Georgia orientale abitata dai kachezi che parlano un dialetto locale del georgiano. Confina a nord con la piccola provincia montana di Tusheti e la catena montuosa del Caucaso Maggiore, a est e a sud con l'Azerbaigian, e a ovest con la provincia georgiana di Kartli.
- Kacheti is een regio (mchare) in het oosten van Georgië met ongeveer 407.000 inwoners. De hoofdstad is Telavi. De Kachetiërs spreken een lokale variant (dialect) van het Georgisch. De naam van de regio gaat terug op een historisch koninkrijk, dat tot 1801 heeft bestaan.
- | Stolica | Telawi | Kod Regionu ISO 3166 | GE-KA | Liczba prowincji | Powierzchnia | 11 310 km² | Populacja | 407 000 | align=center colspan=2 | Kachetia – region wschodniej Gruzji. Na północy graniczy z małą prowincją Tuszetii w łańcuchu górskim Wielkiego Kaukazu, na południu i wschodzie z Azerbejdżanem oraz na zachodzie z gruzińską prowincją Kartlią. Główną rzeką wschodniego regionu jest Alazani, natomiast zachodniego Iori.
- Kakheti é uma província na região da Georgia Oriental, faz divisa com o Azerbaijão ao leste e ao sul. É uma área de disputa fronteiriça devido ao fato de o complexo monasterial de David Gareja se encontrar nos dois territórios.
- Кахе́тия — регион (край, мхаре) и историческая область на востоке Грузии, в верховьях рек Иори и Алазани. До VIII века область входила в Картлийское царство, затем самостоятельное княжество. С XII века в Грузинском царстве.
- Kaheti, Gürcistan’ın doğusu kesiminde idari bölge. Kuzeyinde Tuşeti bölgesi ve Kafkas Dağları, güneyinde ve doğusunda Azerbaycan, batısında ise Kartli bölgesi yer alır. Kaheti, coğrafi olarak İç Kaheti ve Dış Kaheti olmak üzere iki bölgeye ayrılır. Bölgenin başlıca akarsuları Alazani nehri ve onun bir kolu olan İori ırmağıdır. Bölge nüfusunun önemli bir kısmı Azerilerden oluşuyor. Kaheti bölgesindeki en önemli kenti Telavi'dir.
- 卡赫季州 （კახეთის მხარე）是格魯吉亞的一個州，位於該國最東部。面積11,310平方公里，人口407,000 （2002年）。首府泰拉維。 8世紀建立封建國家。11世紀曾經短暫地被納入格魯吉亞王國的版圖，直到大衛四世執政時才能把這個地區牢牢控制。1460年代獨立，1762年與卡特利合併為卡赫季-卡特利王國。1801年併入沙俄。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
