| dbpprop:abstract
|
- Julius Martov or L. Martov (Ма́ртов, real name Yuli Osipovich Zederbaum) was born in Istanbul in 1873. The son of Jewish middle class parents, he became the leader of the Mensheviks in early twentieth century Russia. Forced to leave Russia and with other radical political figures living in exile, Martov joined the Russian Social Democratic Labour Party (RSDLP). At the Second Congress of the RSDLP in London in 1903, there was a dispute between Martov and Vladimir Lenin over who was to be considered a member of the RSDLP. Lenin had published his ideas for moving the party forward in his pamphlet What is to be Done?, which was considered to be a document putting forward the views of the entire Iskra group led by Lenin and Martov. However, in the London Congress of the party differing definitions of party membership were put forward by the two men, with Lenin arguing for a restricted membership of fully committed cadre while Martov argued for a looser interpretation of membership. Both Martov and Lenin based their ideas for party organization on those prevailing in the European Social Democratic parties in particular that of Germany. When the vote was taken on the disputed question, the group led by Lenin lost and split. However, they were referred to as Bolsheviks throughout the Congress and subsequently as they had won a vote to determine the composition of the Iskra editorial board, hence their adoption of the name Bolshevik which literally means 'person of the majority'. The minority or Menshevik faction adopted that title. Ironically, the vote on the editorial board was not seen as important by any of the disputants at the time, and in fact the Bolsheviks were generally in a minority but some delegates had not been present for the crucial vote who would otherwise have voted for the Mensheviks. Martov became one of the outstanding Menshevik leaders along with George Plekhanov, Fedor Dan and Irakli Tsereteli. Leon Trotsky too was a member of the Menshevik faction for a brief period but soon broke with them. After the reforms brought about by the 1905 Revolution, Martov argued that it was the role of revolutionaries to provide a militant opposition to the new bourgeois government. He advocated the joining together of a network of organisations,trade unions, cooperatives, village councils and soviets, to harass the bourgeois government until the economic and social conditions made it possible for a socialist revolution to take place. Martov was always to be found on the left wing of the Menshevik faction and supported the reunification with the Bolsheviks in 1905. That fragile unity was short lived, however, and by 1907 the two factions had again split in two. In 1911 Martov notably wrote the pamphlet "Spasiteli ili uprazdniteli? Kto i kak razrushal R.S. -D.R.P. ," "Saviours or destroyers? Who destroyed the RSDLP and how", which denounced the Bolsheviks for among other things, raising money by "expropriations," that is, robbing banks . This pamphlet was denounced by both Kautsky and Lenin. In 1914 Martov opposed the First World War, which he viewed as an imperialist war in terms very similar to those of Lenin and Trotsky. He therefore became the central leader of the Menshevik Internationalist faction which organised in opposition to the Menshevik Party leadership. After the February Revolution in 1917, Martov returned to Russia but was too late to stop some Mensheviks joining the Provisional Government. He strongly criticized those Mensheviks such as Irakli Tsereteli and Fedor Dan who, now part of Russia's government, supported the war effort. However, at a conference held on June 18, 1917, he failed to gain the support of the delegates for a policy of immediate peace negotiations with the Central Powers. When the Bolsheviks came to power as a result of the October Revolution in 1917, Martov became politically marginalised. This is best exempified by Trotsky's comment to him and other party members as they left the first meeting of the council of Soviets after October 25 1917 in disgust at the way in which the Bolsheviks had seized political power: "You are pitiful isolated individuals; you are bankrupts; your role is played out. Go where you belong from now on — into the dustbin of history!". Martov silently walked away without looking back. He paused at the exit seeing a young Bolshevik worker wearing a black shirt with a broad leather belt, standing in the shadow of the portico. The young man turned on Martov with unconcealed bitterness: 'And we amongst ourselves had thought, Martov would at least remain with us. ' Martov stopped and with a characteristic movement tossed up his head to emphasize his reply: 'One day you will understand the crime in which you are taking part. ' Waving his hand wearily he left the hall. For a while Martov led the small Menshevik opposition group in the Constituent Assembly until the Bolsheviks abolished it. On one occasion a factory section chose Martov as their delegate ahead of Lenin in a soviet election. Shortly afterwards the factory found its supplies reduced. The Mensheviks were banned along with other political parties (except for the Bolshevik led Communist Party of the Soviet Union) by the Soviet government during the Russian Civil War. Martov supported the Red Army against the White Army during the Civil War; however, he continued to denounce the persecution of liberal newspapers, the Cadets and the Socialist-Revolutionaries. In 1920 Martov was allowed to travel legally to Germany. He had not intended to stay in exile in Germany, and only did so because of the repression by the ruling Communist Party in Russia of the Russian Social Democratic Workers Party. He died in Schömberg, Germany three years later. In the period before his last fatal illness, however, he was able to launch the newspaper Socialist Messenger which remained the publication of the Mensheviks in exile in Berlin, Paris and eventually in New York until the last of them had died. It has been rumoured that Lenin, also on his deathbed at the time, provided funds for this last venture of Martov.
- Julius Martow war ein russischer Politiker und Sprecher der Menschewiki in der Sozialdemokratischen Arbeiterpartei Russlands (SDAPR).
- Julius Martov o L. Martov (Ма́ртов, el seu nom real era Iuli Osipovich Zederbaum) va néixer a Constantinoble el 1873 fill d'una família jueva de classe mitjana, fou un revolucionari socialista rus líder de la fracció menxevic. Després d'abandonar Rússia per motius polítics, es va unir al Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR), en el que ja militaven moltes altres figures polítiques radicals russes a l'exili. En el segon congrés d'aquest partit, celebrat a Londres en 1903, es va produir una discussió entre Martov i Lenin sobre qui havia de ser considerat com a membre del POSDR. Prèviament Lenin havia publicat les seves idees sobre com potenciar el partit en el seu pamflet Què fer?, el que es considerava com el document on s'exposaven els punts de vista del del Grup d'Iskra ("L'Espurna", periòdic fundat per Lenin per a difondre i aglutinar als socialdemòcrates revolucionaris), liderat per Lenin i Martov. No obstant això, en el congrés de Londres ambdós capdavanters van exposar postures oposades sobre la pertinença al partit; d'una banda Lenin defensava una militància restringida de quadres plenament compromesos, mentre que Martov proposava una interpretació més flexible. Tant Martov com Lenin basaven les seves propostes en el tipus d'organització que prevalia en els partits socialdemòcrates a Europa, en particular a Alemanya. Quan es van votar les propostes, el grup liderat per Lenin va perdre, produint-se la seva escisió. A pesar del resultat de la votació, el grup liderat per Lenin era denominat com a "bolxevic", que significa majoria, mentre que a l'altre grup se li denominava "menxevic" o minoria. Això es devia al fet que els primers havien guanyat en la votacions sobre programa i per a l'elecció del consell editorial d'Iskra. Irònicament, aquest vot sobre el consell editorial no havia estat considerat tan important en el congrés, i de fet els bolxevics estaven normalment en minoria, però per a aquesta votació havien estat absents diversos delegats que haurien votat pels menxevics. Martov es va convertir en un destacat líder menxevic juntament amb Pável Axelrod, Fedor Dan i Irakli Tsereteli i després amb Georgi Plekhanov i transitòriament amb Leon Trotsky, que un temps va pertànyer a la fracció menxevic, però es va separar d'ells poc després. Després de la Revolució russa de 1905, Martov defensava que el paper dels revolucionaris era conformar una oposició militant al nou govern burgès, creant una xarxa d'organitzacions de sindicats, cooperatives, consells rurals i soviets que acorralessin al govern fins que es produïssin les circumstàncies socials i econòmiques que fessin possible la revolució socialista. Martov sempre va estar en l'ala esquerrana de la fracció menxevic, advocant per la reunificació amb els bolxevics, que finalment es va produir en 1906, encara que aquesta unió va ser tan fràgil que el 1907 les dues fraccions es van separar de nou. El 1914 Martov va formar part de l'oposició a la Primera Guerra Mundial, que veia com a una guerra imperialista, igual que Lenin i Trotsky, convertint-se en el capitost centrista de la fracció internacionalista, oposada a la direcció del partit menxevic. Després de la Revolució russa de 1917, Martov va tornar a Rússia però no va poder impedir que alguns menxevics com Irakli Tsereteli i Fedor Dan s'unissin al govern provisional, que mantenia la política de guerra. En el congrés del 18 de juny de 1917 no va aconseguir el suport dels delegats per a defensar el començament immediat de negociacions de pau. Quan els bolxevics van prendre el poder l'octubre de 1917, Martov va ser marginat políticament. Mostra d'això és el comentari que Leon Trotsky va fer d'ell quan Martov abandonava una reunió del Consell de Soviets disgustat per la forma en la que els bolxevics s'apoderaven del poder polític: "torna on et pertany, a la galleda d'escombraries de la història". Martov encara lideraria per un temps el petit grup d'oposició menxevic a l'Assemblea Constituent Russa, fins que va ser abolit pels bolxevics. Els menxevics van ser prohibits pel govern soviètic juntament amb els altres partits polítics (excepte el Partit Comunista Rus) durant la Guerra Civil Russa. Encara que Martov va donar suport a l'Exèrcit Roig contra els russos blancs durant la guerra civil, va continuar denunciant la persecució dels periòdics liberals i rebutjant el bolxevisme i la seva concepció de la "dictadura del proletariat". El 1923 va ser condemnat a l'exili, i va morir Schömberg aquest mateix any. Abans de morir, no obstant això, va ser capaç de llançar el periòdic "El Missatger Socialista", que es va mantenir com publicació dels menxevics en l'exili a Berlín, París i fins i tot a Nova York. Es pensa que fins i tot el mateix Lenin va aportar diners per a aquesta última aventura de Martov.
- Julij Osipovič Martov byl ruský politik a žurnalista, vůdce frakce menševiků v rámci Ruské sociálně demokratické dělnické strany (RSDDS).
- Yuli Mártov, Julius Mártov o L. Mártov (Ма́ртов, su nombre real era Yuli Ósipovich Zederbaum) nació en Constantinopla en 1873 hijo de una familia judía de clase media, fue un revolucionario socialista ruso que llegó a ser el líder de la fracción menchevique. Tras abandonar Rusia por motivos políticos, se unió al Partido Obrero Socialdemócrata de Rusia (POSDR), en el cual ya militaban muchas otras figuras políticas radicales rusas en el exilio. En el segundo congreso de este partido, celebrado en Londres en 1903, se produjo una discusión entre Mártov y Lenin acerca de quién debía ser considerado como miembro del POSDR. Previamente Lenin había publicado sus ideas acerca de cómo potenciar el partido en su panfleto ¿Qué hacer?, el cual se consideraba como el documento donde se exponían los puntos de vista del llamado Grupo del Iskra ("La Chispa", periódico fundado por Lenin para difundir y aglutinar a los socialdemócratas revolucionarios), liderado por Lenin y Mártov. Sin embargo, en el congreso de Londres ambos líderes expusieron posturas encontradas acerca de la pertenencia al partido; por una parte Lenin defendía una militancia restringida de cuadros plenamente comprometidos, mientras que Mártov proponía una interpretación más flexible. Tanto Mártov como Lenin basaban sus propuestas en el tipo de organización que prevalecía en los partidos socialdemócratas en Europa, en particular en Alemania. Cuando se votaron las propuestas, el grupo liderado por Lenin perdió, produciéndose su escisión. A pesar del resultado de la votación, el grupo liderado por Lenin era denominado como "bolchevique", que significa mayoría, mientras que al otro grupo se le denominaba "menchevique" o minoría. Esto se debía a que los primeros habían ganado en la votaciones sobre programa y para la elección del consejo editorial de Iskra. Irónicamente, este voto sobre el consejo editorial no había sido considerado tan importante en el congreso, y de hecho los bolcheviques estaban normalmente en minoría, pero para dicha votación habían estado ausentes varios delegados que habrían votado por los mencheviques. Mártov se convirtió en un destacado líder menchevique junto con Pável Akselrod, Fiódor Dan e Irakli Tsereteli y luego con Georgi Plejánov y transitoriamente con León Trotsky, que un tiempo perteneció a la fracción menchevique, pero se separó de ellos poco después. Después de la Revolución rusa de 1905, Mártov defendía que el papel de los revolucionarios era conformar una oposición militante al nuevo gobierno burgués, creando una red de organizaciones de sindicatos, cooperativas, consejos rurales y soviets que acosaran al gobierno hasta que se produjeran las circunstancias sociales y económicas que hicieran posible la revolución socialista. Mártov siempre estuvo en el ala izquierdista de la fracción menchevique, abogando por la reunificación con los bolcheviques, la cual finalmente se produjo en 1906, aunque esta unión fue tan frágil que en 1907 las dos fracciones se separaron de nuevo. En 1914 Mártov formó parte de la oposición a la Primera Guerra Mundial, la cual veía como una guerra imperialista, al igual que Lenin y Trotsky, convirtiéndose en el cabecilla centrista de la fracción internacionalista, opuesta a la dirección del partido menchevique. Después de la Revolución rusa de 1917, Mártov volvió a Rusia pero no pudo impedir que algunos mencheviques como Irakli Tsereteli y Fiódor Dan se unieran al gobierno provisional, el cual mantenía la política de guerra. En el congreso del 18 de junio de 1917 no consiguió el apoyo de los delegados para defender el comienzo inmediato de negociaciones de paz. Cuando los bolcheviques tomaron el poder en octubre de 1917, Mártov fue marginado políticamente. Muestra de ello es el comentario que Lev Trotski hizo de él cuando Mártov abandonaba una reunión del Consejo de Soviets disgustado por la forma en la que los bolcheviques se apoderaban del poder político: "vuelve a donde perteneces, al cubo de basura de la historia". Mártov todavía lideraría por un tiempo el pequeño grupo de oposición menchevique en la Asamblea Constituyente Rusa, hasta que fue abolido por los bolcheviques. Los mencheviques fueron prohibidos por el gobierno soviético junto con los demás partidos políticos (excepto el Partido Comunista Ruso) durante la Guerra Civil Rusa. Aunque Mártov apoyó al Ejército Rojo contra los rusos blancos durante la guerra civil, continuó denunciando la persecución de los periódicos liberales y rechazando el bolchevismo y su concepción de la "dictadura del proletariado". En 1923 fue condenado al exilio, muriendo en Schönberg ese mismo año. Antes de morir, sin embargo, fue capaz de lanzar el periódico "El Mensajero Socialista", el cual se mantuvo como publicación de los mencheviques en el exilio en Berlín, París e incluso en Nueva York. Se piensa que incluso el mismo Lenin aportó fondos para esta última aventura de Mártov.
- Juli Martov oli venäläinen vallankumouksellinen ja marxismin teoreetikko. Hän oli yksi Venäjän sosiaalidemokraattisen liikkeen perustajia ja yksi merkittävämpiä menševikkien johtajia. Martov oli keskiluokkaistejn juutalaisvanhempien lapsi ja syntyi Istanbulissa. Hän joutui lähtemään varhain maanpakoon poliittisten mielipiteidensä takia, ja liittyi Venäjän sosialidemokraattiseen puolueeseen. Jo toisessa puoluekokouksessa vuonna 1903 hän puolue jakaantui Martovin kannattajiin ja Leninin kannattajiin. Martovin ryhmä vastusti Leninin päämäärää kehittää puolueesta pienen vallankumouksellisen ryhmän puolue, ja kannatti eurooppalaisten sosialististen puolueiden suuren jäsenmäärän mallia. Vaikka Leninin johtama ryhmittymä hävisi äänestyksen, heitä nimitettiin kuitenkin bolševikeiksi (enemmistö), koska he olivat voittaneet äänestyksen puoluelehti Iskran toimittajakunnan kokoonpanosta. Martov palasi Venäjälle helmikuun vallankumouksen aikaan. Hän ei päässyt hallitukseen lokakuun vallankumpuksen jälkeen, vaan veti pientä oppositioryhmää, joka kiellettiin vuonna 1918. Vuonna 1920 Martov joutui lähtemään jälleen maanpakoon ja hän kuoli Saksan Schönbergissä.
- Julius Martov, de son vrai nom Yuly Ossipovitch Tsederbaum (Ю́лий О́сипович Цедерба́ум), est un révolutionnaire marxiste russe. Il fonde en 1895 l'Union de lutte pour l'émancipation de la classe ouvrière avec Lénine. Il est arrêté l'année suivante, et passe trois ans en prison. À sa libération, il participe avec Lénine à la fondation de l'Iskra. En 1903, lors du second congrès du Parti ouvrier social-démocrate de Russie (POSDR), il s'oppose à Lénine sur les questions d'organisation et devient un des dirigeants de la fraction menchévique. Il resta néanmoins l'un des très rare amis personnel de Lenine, un des seuls à le tutoyer et à l'accompagner pendant la phase finale de sa maladie. On l'accuse parfois d'avoir empoisonné Lenine, pour exécuter sa dernière volonté. Martov fut pacifiste (« Menchévik internationaliste ») durant la Première Guerre mondiale et participa à ce titre à la conférence de Zimmerwald. Après la révolution d'Octobre, il s'opposa aux bolcheviks, tout en les défendant contre les « blancs ». Il finit par être contraint de quitter le pays en 1920. Il mourut en exil en Allemagne.
- ファイル:Martov. jpg ユーリー・マルトフ ユーリー・マルトフ(Ю́лий Ма́ртов、1873年11月24日 - 1923年4月4日)はロシアの社会運動家。署名にはエリ・マルトフ Л. Мартов を用いた。本名はユーリイ・オシポヴィチ・ツェデルバウム(露: Ю́лий О́сипович Цедерба́ум、英: Yuli Osipovič Zederbaum)。
- Julius Osipovitsj Martov, of L. Martov was de leider van de mensjewieken in het begin van de twintigste eeuw in Rusland. In 1923 werd hij door de bolsjewistische leiders verbannen en in hetzelfde jaar stierf hij in het Duitse Schömberg.
- Julius Martov var en russisk politiker. Han var leder for Mensjevikene i Russland på starten av 1900-tallet. Martov kom tidlig med i det illegale arbeidet mot tsarismen, som medlem i Det russiske sosialdemokratiske arbeiderpartietet (RSDAP). Han ble forvist til Sibir, ikke langt unna en annen forvist sosialdemokrat ved navn Vladimir I. Uljanov. Desse to hadde ein viss kontakt, og forholdet mellom dem skulle bli livslangt men konfliktfylt. Tsederbaum, som brukte dekknavnet «Martov», dro etter forvisningen i eksil, og ble sammen med Uljanov (bedre kjent som Lenin) med i styret for partiavisen Iskra (Gnisten). De politiske motsetningene mellom de kom for en dag på partikongressen i London i 1903. Lenins forslag til nye strenge organisasjonsprinsipp ble først nedstemt, men tilhengerne hans fikk flertal under valgene, og kalte seg deretter bolsjeviker, flertalsmenn. Martov og mindretallet ble kjent som mensjeviker, mindretalsmenn. Partiet var fra da delt i to fraksjoner, som senere ble to ulike parti, selv om leninistene/bolsjevikene ikke begynte å kalle seg kommunister før i 1918. Martov argumenterte sterkt mot at partiet skulle styres etter en slags unntakslover som ga ledelsen farlig stor makt. Han fikk støtte bl.a. fra Lev Bronstein og Rosa Luxemburg. Da første verdenskrig begynte, stemte begge de sosialdemokratiske fraksjonene i nasjonalforsamlinga Dumaen mot krigskreditter. Men snart utviklet det seg en «defensistisk» fløy blant mensjevikene. Martov sine venstre-mensjeviker holdt likevel fast på krigsmotstanden. I mars 1917 brøt tsarstyret sammen, og det ble opprettet en provisorisk regjering. Samtidig gjenoppstod arbeiderråd, («sovjeter»), som hadde oppstått første gang under revolusjonsforsøket i 1905. Den provisoriske regjeringen var svak. Dens fremste feil var at den forsøkte å fortsette krigen. I november gjennomførte bolsjevikene sitt kupp under parolen «All makt til sovjetene», og den provisoriske regjeringen falt nesten uten kamp. Martov, som var enig i at en ny midlertidig regjering måtte utgå fra sovjetene, krevde regjeringsrepresentasjon fra alle partiene som var representerte der, og ikke bare eitt. Valget til grunnlovgivende forsamling ble holdt. Men da det viste seg at bolsjevikene bare fikk 25 prosent av stemmene, og bondepartiet SR fikk over 50 prosent, oppløste bolsjevikene forsamlingen. Martov protesterte, og krevde en samlingsregjering av alle venstrepartiene. De mensjevikiske avisene ble stengt en etter en, selv om Martov da borger- og intervensjonskrigen begynte fordømte de såkalte «hvite» generalene og deres vestlige hjelpere, og oppfordret til aktivt forsvar for revolusjonen og sovjet-regjeringen. Mens borgerkrigen varte, ble Martovs mensjeviker halvveis tolerert. Men da den var over ble mange arrestert eller drevet i eksil, blant de Martov. Ved borgerkrigens slutt var stemningen i Russland ifølge historikeren Isaac Deutscher slik at mensjeviker og anarkister uten tvil ville vunnet et fritt valg. Men Lenin og Trotskij sto nå fast på ettpartidiktaturet. Martov slo seg ned i Berlin, der han fremdeles var aktiv, både i den mensjevikiske eksilorganisasjonen og i den såkalte To-og-en-halv-internasjonalen av venstresosialistiske parti, til han døde i 1923.
- Julij Martow, ros. Л. Мартов, właśc. Юлий Осипович Цедербаум - Jurij Ospionowicz Cederbaum - rosyjski polityk socjaldemokratyczny, rewolucjonista i publicysta żydowskiego pochodzenia, jeden z przywódców frakcji mienszewików w SDPRR. Jako student Uniwersytetu Petersburskiego zaangażował się w działalność rewolucyjną, za co został aresztowany i zesłany do Wilna. Razem z Leninem zakładał petersburski "Sojuz bor'by za oswobożdienie rabocziego kłassa" w 1895 roku, a następnie wydawał na emigracji gazetę "Iskra" i "Zaria" od 1900 roku. Podczas II zjazdu SDPRR w 1903 roku współorganizowanego przez Martowa doszło do rozłamu w rosyjskim ruchu socjaldemokratycznym i podziału partii na frakcje mienszewików i bolszewików. Był uczestnikiem rewolucji 1905 w Imperium Rosyjskim. W czasie I wojny światowej uczestniczył w tzw. konferencji zimmerwaldzkiej. W 1917 roku powrócił do Rosji - wszedł w skład Wszechrosyjskiego Zjazdu Delegatów Robotniczych i Żołnierskich oraz moskiewskiej rady ludowej z ramienia SDPRR (m). Sprzeciwiał się polityce bolszewików, będąc zwolennikiem koalicyjnego rządu partii socjaldemokratycznych i socjalistycznych w Rosji, opartego o parlamentarną większość w rosyjskim Zgromadzeniu Ustawodawczym (konstytuancie, wybranej w grudniu 1917 w wyborach powszechnych). W 1920 roku wobec zakazu działalności partyjnej, w tym partii mienszewików w RFSRR został zmuszony przez władze bolszewików do emigracji do Niemiec, gdzie przyczynił się do powstania tzw. Międzynarodówki 2,5. Zmarł na gruźlicę.
- Julius Martov ou L. Martov (Ма́ртов, seu nome real era Yuli Osipovich Tsederbaum nasceu em Istambul em 1873 filho de uma família judia de classe média, foi um revolucionário socialista russo e chegou a ser lider da facção menchevique.
- Iulius Martov (Ма́ртов, numele real Ţederbaum) Om politic si ideolog socialist rus, de naţionalitate evreu, născut în Constantinopol în 1873. A devenit liderul menşevicilor din Rusia începutului de secol XX. Era fiul unor evrei din clasa de mijloc. A fost forţat să părăsească Rusia şi să trăiască în exil împreună cu alte personalităţi politice radicale. Martov a intrat în Partidul Social Democrat al Muncii din Rusia (PSDMR). La al doilea congres al PSDMR ţinut la Londra în 1903, a fost o dispută între Martov şi Lenin asupra politicii de recrutare de noi membri. Lenin şi-a publicat ideile despre cum trebuie ajutat partidul să avanseze în broşura Ce este de făcut?, care a fost considerat un document care ilustra vederile întregului grup de conducători ai ziarului Iskra, conduşi de Lenin şi Martov. La Congresul de la Londra, diferitele definiţii ale calităţii de membru de partid au fost expuse de doi vorbitori, Lenin apărând ideea calităţii de membru numai pentru militanţii total dedicaţi cauzei (revoluţionarii de profesie), iar Martov optând pentru o interpretare mai largă a noţiunii. Atât Martov cât şi Lenin îşi bazau ideile lor de organizare pe tendinţele dominante în partidele social democrate europene, în special în cel din Germania. Când s-a votat asupra chestiunii în discuţie, grupul lui Lenin a pierdut şi a provocat sciziunea în partid. Totuşi, ei au fost numiţi bolşevici (majoritari) de-a lungul desfăşurării congresului şi după aceea, deoarece au câştigat un vot în plus la punctul ordinii de zi la care s-a ales echipa editorială a ziarului Iskra. Minoritatea – menşevicii au adoptat şi ei titlul. În mod ironic, votul pentru colectivul redacţional nu a fost considerat atât de important la vremea respectivă. Bolşevicii erau în general în minoritate şi numai faptul că anumiţi delegaţi care ar fi votat altfel cu menşevicii au lipsit, le-a dat câştig de cauză bolşevicilor în problema ziarului. Martov a devenit unul dintre liderii importanţi ai menşevicilor, alături de Gheorghi Plehanov, Fedor Dan şi Irakli Ţereteli. Lev Troţki a fost de asemenea pentru scurtă vreme membru al facţiunii menşevice, trecând în cele din urmă în tabăra bolşevică. După reformele aduse de Revoluţia din 1905, Martov a considerat că rolul revoluţionarilor este acela de a asigura o opoziţie militantă noului guvern burghez. El a văzut soluţia în infiltrarea diferitelor organizaţi precum: sindicatele, cooperativele, consiliile comunale şi sovietele, pentru a hărţui guvernul burghez până când condiţiile sociale şi economice vor putea face posibilă izbucnirea revoluţiei socialiste. Martov a fost tot timpul un menşevic de stânga şi a sprijinit încercarea de reunificare a partidului din 1905. Această reunificare a fost de scurtă durată, cele două facţiuni despărţindu-se în 1907. În 1914, Martov s-a opus primului război mondial, pe care îl vedea ca pe un război imperialist, tot aşa cum apreciau şi Lenin şi Troţki. El a devenit liderul facţiunii internaţionaliste care se opunea conducerii menşevicilor. După Revoluţia din Februarie din 1917, Martov s-a reîntors în Rusia, dar a fost prea târziu pentru a opri un număr de menşevici să intre în guvernul provizoriu. El i-a criticat viguros pe acei menşevici, precum Irakli Ţereteli şi Fedor Dan care, parte acum a guvernului, au sprijinit efortul de război. La conferinţa partidului ţinută pe 18 iunie 1917, el nu a reuşit să obţină sprijinul delegaţilor pentru politica de negocieri imediate de pace cu Puterile Centrale. Când bolşevicii au ajuns la putere ca urmare a victoriei Revoluţiei din Octombrie 1917, Martov a fost marginalizat politic. Această situaţie a fost exemplificată de comentariul lui Troţki adresat lui Martov, atunci când acesta din urmă a părăsit o şedinţa a sovietului, desgustat de felul în care bolşevicii acaparaseră puterea: "du-te acolo unde îţi este locul, la coşul de gunoi a istoriei ". Pentru o vreme, Martov a condus micul grup de opoziţie din Adunarea Constituantă până când bolşevicii au desfiinţat-o. Menşevicii, împreună cu alte partide, au fost scoşi în ilegalitate de guvernul sovietic pe durata războiului civil. Martov a sprijinit Armata Roşie în lupta împotriva Armatei Albe pe durata războiului civil. Totuşi, el a continuat să denunţe persecutarea ziarelor liberale, a cadeţilor şi a socialist-revoluţionarilor. În 1923, Martov a fost forţat să plece în exil şi a murit în acelaşi an în Schömberg, Germania. Înainte de a muri a mai fost capabil să lanseze ziarul Curierul Socialist, care a rămas publicaţia menşevicilor în exil în Berlin, Paris şi în cele din urmă în New York, unde ultimii dintre ei au ajuns. Se spune că Lenin a asigurat fonduri pentru această ultimă acţiune a lui Martov.
- Ю́лий О́сипович Ма́ртов (псевд. Лев Мартов, наст. фамилия Цедерба́ум) — российский политический деятель, публицист, участник революционного движения, основатель меньшевизма.
- Julyj Martov, född 24 november 1873 i Istanbul, död 4 april 1923 i Berlin, var en rysk förrevolutionär politiker och mensjevik. Martov var av judisk börd och var född med efternamnet Tsederbaum. Hans politiska aktivitet i slutet av 1800-talet tvingade honom till inre exil, men hindrade inte honom från att vara en av grundarna till Rysslands socialdemokratiska arbetareparti 1898 och tidningen Iskra (Gnistan) 1900. Han kom i samband med andra partikongressen i London 1903 i konflikt med Lenin om huruvida partiet skulle vara ett öppet socialdemokratiskt parti efter västeuropeisk modell där även icke-aktiva sympatisörer tilläts vara medlemmar (vilket Martov förespråkade) eller ett mindre parti bestående av en strängt disciplinerad elit. Martovs fraktion var i majoritet, men fick ändå namnet mensjevikerna. Efter partikongressen i London splittrades partiet i två delar: mensjeviker och Lenins bolsjeviker. Martov tillhörde mensjevikernas revolutionära vänsterflygel och arbetade förgäves för en återförening av partiet. Martov gick i landsflykt 1907 och återvände tuberkulossjuk i samband med februarirevolutionen 1917 och blev officiellt mensjevikernas ledare. Han förespråkade ett snabbt ryskt utträde ur första världskriget och tog avstånd från de mensjeviker som anslutit sig till den provisoriska regeringen. Efter bolsjevikernas maktövertagande i Oktoberrevolutionen samma år marginaliserade Martov och mensjevikerna och 1921 tilläts han lämna Ryssland. 1923 dog han i exil i Tyskland.
- Julius Martov veya L. Martov (gerçek adı Yuli Osipoviç Zederbaum, Rusça Ю́лий О́сипович Цедерба́ум), Rus Menşevik lider. 1873 yılında İstanbul'da orta sınıf Yahudi bir ailenin çocuğu olarak dünyaya geldi.
|