| dbpprop:abstract
|
- Judas Maccabeus was a Kohen and the third son of the Jewish priest Mattathias. He led the Maccabean revolt against the Seleucid Empire (167 BC-160 BC) and is acclaimed as one of the greatest warriors in Jewish history alongside Joshua, Gideon and David. The Jewish feast of Hanukkah ("Dedication") commemorates the restoration of Jewish worship at the temple in Jerusalem in 165 BC, after Judah Maccabee removed the pagan statuary.
- Judas Makkabäus oder Judas Makabäus (hebr. יהודה המכבי Jehuda haMakabi) war ein jüdischer Freiheitskämpfer des 2. Jahrhunderts v. Chr.
- Judes Macabeu fou cap dels rebels jueus a la mort del seu pare Mataties el 167 aC. El seu nom original era Judes ben Mataties i va rebre el renom de Macabeu (vencedor, demoledor) per les seves victòries. El 166 aC Antíoc IV Epífanes estava disposat a marxar contra els rebels quan va haver d'anar cap al nord-est i va encarregar una campanya al seu ministre Lísies, que a més va rebre la custodia del fill Antíoc V Eupator i el govern de les províncies entre l'Eufrates i la mar. Lísies va delegar el comandament de l'expedició als generals Ptolemeu fill de Dorímenes, Nicanor i Gòrgies però foren derrotats per Judes prop d'Emmaus. Llavors fou Lísies qui va agafar el comandament en persona però fou derrotat una mica al nord d'Hebron i quan es va saber la mort d'Antíoc IV a Tabes (Tabae) a Pèrsia, va tornar a Síria per defensar la seva posició contra un altre ministre Filip, al qui corresponia, segons decisió d'Antíoc IV, la custodia del fill menor, si el pare moria. El 163 aC Judes va entrar a Jerusalem, va purificar el temple, va expulsar als sirians, grecs i hel·lenitzats de la ciutat i de tots els territoris que controlava i va restablir el culte jueu. Mentre Lísies havia reunit un nou exèrcit amb el que va avançar altre cop contra Judes; els selèucides foren aturats a l'altura de la fortalesa de Betshura, que controlava un dels passos cap a Jerusalem; una heroica batalla es va lliurar a la rodalia en la que va morir Eleazar, germà de Judes, i finalment els grecs van ocupar la fortalesa; Judes va fugir a Jerusalem; la ciutat fou assetjada i ambdues parts ja estaven afectats per la manca de subministraments (especialment els jueus); justament llavors el ministre Filip havia aixecat un exèrcit i podia avançar cap al sud. Lísies volia solucionar l'afer dels jueus per tenir les mans lliures contra el seu rival, i així va signar amb Judes un tractat que fou força favorable als jueus (sembla que entre altres coses Judes era reconegut com a gran sacerdot), i es va retirar. Filip fou derrotat per Lísies amb certa facilitat. Mentre el príncep Demetri, després Demetri I Soter, que era hostatge romà, va sortir de Roma i es va presentar al Líban on fou aclamat i ràpidament tot el país es va declarar al seu favor i Lísies i Antíoc V foren executats. El nou rei va col·locar com a gran sacerdot de Judea a Alcim (Alcimus) i va obtenir el suport d'una part dels zelotes, i llògicament d'un exèrcit selèucida. Però Judes, tanmateix gran sacerdot, no va voler abdicar el càrrec i va esclatar la guerra novament. Judes va obtenir noves victòries derrotant als selèucides en dos batalles successives, i va demanar l'aliança de Roma on va enviar una ambaixada. El senat romà va acceptar l'aliança però abans que Judes pogués saber la resposta va morir en una sagnant batalla contra un cos selèucida dirigit pel general grec Baquides i va morir a la lluita. El va succeir el seu germà Jonatan Macabeu.
- Judas Macabeo es un personaje bíblico que aparece en el Libro de los macabeos. Era el tercer hijo del sacerdote Matatías, que con su familia, fue el centro y alma de la revuelta patriótica y religiosa de los judíos contra los reyes seléucidas de Siria. Se han hecho varias conjeturas acerca del origen de su apellido. El nombre parece ser derivado de la voz siria maqqaba (martillo o maza) y se dio con referencia a la proeza aplastante desplegada por Judas contra los enemigos de la nación, es equivalente al nombre Martel dado a Carlos Martel. Judas fue designado por su agonizante padre, como el nuevo líder de la banda de soldados guerrilleros rebelados contra Antíoco IV Epífanes en el año 167 a. C. , y permaneció en mandato hasta el 161 a. C. Estaba animado con una gran fe en lo que él creía era el apoyo de Dios, por la bondad de la causa. Comenzó sus operaciones militares atacando y quemando muchos pueblos que se habían manifestado en favor de los enemigos de Israel, y cuando fuerzas armadas regulares fueron enviadas para poner fin a su acoso, no dudó en enfrentarlas en el campo. Demostró en diversas ocasiones que era un excelente táctico y un guerrero intrépido. Entre sus hazañas militares se mencionan la derrota y muerte de Apolonio, saqueador de Jerusalén, y la derrota de las fuerzas sirias, conducidas por el delegado gobernador Serón, en un encuentro en Bet Horón. Otros líderes sirios que también fueron vencidos por Judas, fueron los visires Gorgias, Nicanor, Timoteo, Bachides y Lysias. Estas victorias permitieron una tregua durante la que Judas prestó atención a las condiciones ruinosas en que había quedado la ciudad de Jerusalén y cómo había sido profanado su Templo. Destinando un cuerpo de hombres armados para mantener en jaque la guarnición siria, que todavía ocupaba la ciudadela, el líder judío comenzó a renovar y purificar el santuario, siendo ayudado en el trabajo por varios sacerdotes. Terminada la renovación, el nuevo servicio del Templo fue inaugurado con festejos que duraron ocho días. De acuerdo a la tradición talmúdica, se encontró un solo cantarillo de aceite purificado para el encendido del candelabro del Templo de Jerusalén, lo suficiente para arder un solo día, pero milagrosamente el candelabro ardió por ocho días seguidos. Desde entonces se decretó que en memoria de este suceso, se celebraría una fiesta anual llamada Jánuca o Hanuká, también conocida como la Fiesta de las Luces, que duraría ocho días, con la característica del encendido de velas de un candelabro especial de ocho brazos, una vela por cada día. Algunas de las tribus vecinas, alarmadas por el progreso de los judíos, se levantaron en armas contra ellos, pero fueron vencidos fácilmente por Judas que entonces redobló todas sus energías para llevar una expedición exitosa a la guerra de independencia contra Siria. Durante tres años, mantuvo esta tarea ardua e implacable con energía, paciencia y éxitos variables. Mientras tanto, envió mensajeros a Roma para afianzar la protección de la república romana contra la opresión de los sirios. La misión fue diplomáticamente exitosa; pero antes que las negociaciones fueran conocidas en Oriente, Judas Macabeo fue vencido y muerto en el campo de batalla, en Laisa, 161 a. C.
- Juudas Makkabi johti juutalaisten makkabealaiskapinaa Syyrian seleukideja vastaan vuosina 167-160 eaa. Syyrian Antiokhos IV halusi kreikkalaistaa valtionsa. Tärkeä vähemmistöryhmä olivat juutalaiset, joiden uskonto oli suunnitelman tiellä. Juudas Makkabi aloitti sissisodan muutaman sadan sotilaan voimalla. Tuhottuaan syyrialaisten armeijan yllätyshyökkäyksellä hän sai paljon lisää voimaa armeijaansa. Hän itse kuoli taistelussa seleukideja vastaan vuonna 160 eaa. Kapinaa ei voinut kuitenkaan enää pysäyttää, ja seleukidit tunnustivat lopulta Juudean itsenäisyyden 152 eaa.
- Judas Maccabée ou Yéouda HaMakabi - יהודה המכבי (mort en -160 av. J. -C. ) est le troisième fils de Mattathias, le prêtre juif. Il lui succède en -166 dans la révolte contre la domination syrienne hellénistique des Séleucides. Judas est considéré comme l’un des grands héros de l’histoire juive. L'étymologie du surnom de Maccabée est controversée. Il s'agit soit de l'acronyme « MaKaBi » formé des premières lettres du verset biblique «Mi Kamo’ha Ba-elim Hachem» qui veut dire :« Qui est comme Toi entre les dieux, Seigneur», soit du mot MaQaB, qui signifie "marteau". Avec quelques milliers de partisans, Judas bat les forces syriennes lors d'une série de batailles entre 166-165 av. J. -C.. Les troupes syriennes se replient alors sur Antioche, ce qui laisse la voie libre vers le Temple de Jérusalem et permet de mettre fin à la persécution juive d’Antiochos IV Épiphane, lequel avait transformé le Temple de Jérusalem en temple de Zeus. À la mort de son père (automne -164), Antiochos V Eupator confirme le droit des Juifs à vivre selon leur Loi Voir l’article détaillé sur les Maccabées. L’inauguration du Temple purifié, le 14 décembre -164 est toujours commémorée par la fête juive de Hanoucca (fête de la Dédicace). Bien qu’ayant obtenu la liberté religieuse, Judas Maccabée souhaite obtenir l’indépendance, et la guerre contre le pouvoir Syrien se poursuit donc. Judas Maccabée choisit de s’allier aux Romains contre la Syrie. Il envoie une délégation à Rome pour y signer un accord entre eux et le peuple juif. Judas fortifie le Temple et la forteresse de Bethsour à la frontière avec l’Idumée. A l’appel d’Israélites persécutés, il entreprend des raids victorieux en Idumée, en Akrabatène, chez les Baïanites et les Ammonites. Son frère Simon Maccabée conduit une expédition jusque sous les murs d’Akko, tandis que Judas va en Galaaditide jusqu’à Bosra. Les Israélites de ces deux régions sont ramenés à Jérusalem pour assurer leur sécurité. Pendant ce temps, l’armée syrienne de Gorgias met en déroute un corps expéditionnaire juif aux portes de Jamnia. Judas part ensuite en guerre contre l’Idumée, s’empare d’Hébron, puis de Marisa. Il attaque aussi les villes philistines avec un raid sur Ashdod. Judas meurt en -160 au cours d'une bataille contre les troupes syriennes du roi Démétrios. Ses frères Jonathan et Simon l’enterrent à Modiin et fonderont la dynastie des Hasmonéens.
- Giuda Maccabeo, figlio di Mattatia, apparteneva alla nobile ed antica famiglia degli Asmonei, vissuti in Palestina fra il II e il I secolo a.C. Divenne l’eroe della ribellione ebraica contro l’oppressione del re Antioco IV Epifane, sovrano di Siria e dell’area palestinese, che, salito al trono nel 176 a.C. , tentò d’ellenizzare il mondo ebraico e minare le basi del monoteismo, nominando sommi sacerdoti greci, obbligando gli Ebrei ad abiurare, pena la morte, proibendo la circoncisione nonché l’osservanza del sabato. In particolare, Antioco consacrò a Zeus un altare del tempio di Gerusalemme. Giuda divenne l’alfiere della lotta ebraica contro il profanatore siriano, assumendo il soprannome di “Maccabeo”, nome che accenna a un versetto dell'Esodo ("Chi è come Te tra i potenti, o Eterno?"), le cui parole formano con le loro iniziali il termine "Maccabi" derivante dall’ebraico "maqqabah" (martello), soprannome che venne esteso a tutti i combattenti per la causa di Israele. Le vicende di questo periodo sono narrate in quattro libri storici, di cui due apocrifi e due entrati a far parte dell'Antico Testamento. Giuda Maccabeo, con i suoi partigiani, riuscì a liberare Gerusalemme, riconquistando il Tempio. Da questo evento, avvenuto il 25 del mese di Kislev del calendario ebraico, ebbe origine la festa di Chanukah (Festa dell'Inaugurazione, detta anche Festa delle Luci). Dopo la liberazione del Tempio, era necessario "purificarlo" dalle profanazioni attuate da Antioco, rimuovendo tutti i simboli e gli idoli greci e accendendo la Menorah. Ma l'unica fialetta di olio puro che fu ritrovata dopo l'occupazione di Antioco sarebbe stata sufficiente per una sola notte. E a quel punto avvenne il miracolo: il piccolo contenitore d’olio durò otto notti. Durante questo lasso di tempo si poté disporre di una nuova produzione di olio puro per la Menorah. Questo è il motivo per cui il candelabro usato in questa festa, la “Chanukkià”, conta otto lumi supplementari e da questo miracolo ha origine il nome di "Festa delle Luci". Giuda fu il condottiero della rivolta armata contro i generali siro-ellenistici Gorgia, Lisia e Nicanore. Giuda morirà in battaglia nel 160 a.C.
- ユダ・マカバイは旧約聖書外典である『マカバイ記』に登場する紀元前2世紀のユダヤの民族的英雄。シリアの支配下にあったユダヤの独立を達成することになるマカバイ戦争を指導し、ハスモン朝が開かれる基礎を築いた。ギリシア語表記でユダス・マカバイオス、ラテン語表記でユダ・マカベウスとも表記される。
- Judas Makkabeüs of de Makkabeeër was een belangrijk leider in de Makkabeese opstand tegen de Seleucidische overheersing. Hij maakte deel uit van de familie van de Hasmoneeën. De Makkabeese opstand was in 167 v. Chr. geïnitieerd door zijn vader Mattatias. Nadat Mattatias in 165 v. Chr. overleed, nam Judas het leiderschap van de opstand over. Onder Judas' leiderschap groeide de opstand uit tot een ware guerrillastrijd. Judas' belangrijkste wapenfeiten was de verovering en reiniging van de tempel in 164 v. Chr. , een gebeurtenis die nog jaarlijks in het Chanoeka-feest wordt herdacht. Bovendien breidde door zijn toedoen het gebied van het Joodse land zich steeds verder uit. Uiteindelijk heeft Judas het einde van de Makkabeese opstand niet meer meegemaakt. In 160 v. Chr. sneuvelde hij in een veldslag tegen de Seleucidische troepen. Na Judas' dood werd de leiding van de opstand overgenomen door zijn broer Jonathan Makkabeüs.
- Judas makkabeeren var tredje sønn av den jødiske presten Mattatias. Han ledet Makkabeeropprøret mot Selevkidriket. Tilnavnet makkabeeren kommer fra det syriske ordet maqqaba (hammer), og ble gitt ham som anerkjennelse for hans styrke i kamp. I 175 f. Kr. ble Antiokos IV Epifanes keiser for Selevkidriket, og begynte med en assimilasjonskampanje overfor jødene i Palestina. I et forsøk på å forene de greske elementer innen sitt rike tok Antiokos sikte på å knuse den jødiske religion og hellenisere jødefolket. Det var denne brutale undertrykkelsen som Judas makkabeeren var opprørsleder imot.
- Juda Machabeusz (hebr. יהודה המכבי Yehudah HaMakabi Juda Młot), jeden z przywódców żydowskiego powstania Machabeuszy przeciwko Seleucydom 167 p.n.e. - 160 p.n.e.
- Judas Macabeu tradução: "Judas o martelo" foi o terceiro filho do Sacerdote Judeu Matatias. Ele liderou a revolta dos Macabeus contra o Império Selêucida. O seu epíteto Macabeu vem da palavra do siríaco maqqaba (martelo), e este nome foi-lhe concedido em reconhecimento pela sua bravura em combate. Em 175 a.C. , Antíoco IV Epifanes chegou ao trono do Império Selêucida e iniciou uma campanha de assimilação contra os habitantes da Judéia. Num esforço de unificar os elementos Gregos do seu império, Antióco determinou a destruição da fé Judaica e a helenização dos Judeus. Um Édito foi publicado impondo os rituais religiosos aos Judeus em Jerusalém, sob pena de morte. Um alto sacerdote chamado Matatias, recusou publicamente, iniciando uma revolta. Escapou para o deserto levando consigo outros combatentes, que acabariam por conseguir expelir os invasores helenistas.
- Иуда Маккавей (умер в 161 г. до н. э. ) — третий сын Маттафии (Маттитьягу) Хасмонея, принявший, согласно предсмертной воле отца, руководство восстанием евреев против Антиоха Эпифана. Доблестный герой, храбро боровшийся за свою веру. Сын ревностного о законе Моисеевом священника Маттафии, он с детства проникся той же ревностью, и по смерти отца, под именем Маккавея — то есть «молота на врагов», — вместе со своими братьями восстал против попытки Антиоха искоренить иудейство и на его место ввести греческий культ. Собрав около себя всех ревнителей Бога, он нанес несколько жестоких поражений войску Антиоха и достиг на время заключения мира, которым и воспользовался для восстановления истинной религии, с её богослужением. Храм, оскверненный языческим идолослужением, был очищен и освящен, в память чего установлен был особый праздник обновления Храма — Ханука. В возобновившейся войне Иуда Маккавей погиб славною смертью; но дело его продолжалось другими его братьями — Маккавеями.
- Judas Mackabaios, Juda mackabeen, (hebreiska יהודה המכבי, Yehudah HaMakabi, övers. Juda hammaren), död 160 f. Kr. , var tredje son till den judiske prästen Mattathias av Jojarivs släkt från Jerusalem. Han ledde den mackabeiska revolten mot seleukiderna (167-160 f. Kr.). Epitetet "mackabaios" kommer från det syriska ordet maqqaba, hammare, och gavs honom som erkännande för hans hårdhet vid slagfälten. 175 f. Kr. blev Antiochos IV Epifanes kung över seleukidiska riket och påbörjade en assimilationskampanj mot judarna. I syfte att sammanbinda riket med de grekiska elementen i imperiet, försökte han utplåna den judiska tron och hellenisera judarna. En präst från Modein vid namn Mattathias gjorde uppror och vid hans död 167 f. Kr. tog hans söner Judas, Simon Thassi, Elasar Avaran, Johannes Gaddi och Jonathan Apfus över kampen; som befälhavare över militären utsåg Mattathias Judas, som rekryterade soldater till upproret. De var dock så få att de inte kunde starta krig, utan bedrev till en början ett gerillakrig. Efter en stor framgång vid ett större slag i Nahal el-Haramiah ökade tillströmningen till den judiska armén. 164 f. Kr. kunde Judas Mackabaios återta tempet i Jerusalem. I den judiska traditionen berättas det att vid invigningen hade de endast olja för att hålla ljuset tänt i ett dygn, men oljan räckte mirakulöst i åtta dagar. Till minne av detta firar judarna Hanukkah. Invigningen återberättas även i Första Mackabeerboken 4:36-61 och Andra Mackabeerboken 10:1-8. Judas Mackabaios stupade i ett slag mot Bakchides, och till hans efterträdare valdes brodern Jonathan Apfus. Han är omnämnd i Dantes Divina Commedia.
|
| rdfs:comment
|
- Judas Maccabeus was a Kohen and the third son of the Jewish priest Mattathias. He led the Maccabean revolt against the Seleucid Empire (167 BC-160 BC) and is acclaimed as one of the greatest warriors in Jewish history alongside Joshua, Gideon and David. The Jewish feast of Hanukkah ("Dedication") commemorates the restoration of Jewish worship at the temple in Jerusalem in 165 BC, after Judah Maccabee removed the pagan statuary.
- Judas Makkabäus oder Judas Makabäus (hebr. יהודה המכבי Jehuda haMakabi) war ein jüdischer Freiheitskämpfer des 2. Jahrhunderts v. Chr.
- Judes Macabeu fou cap dels rebels jueus a la mort del seu pare Mataties el 167 aC. El seu nom original era Judes ben Mataties i va rebre el renom de Macabeu (vencedor, demoledor) per les seves victòries. El 166 aC Antíoc IV Epífanes estava disposat a marxar contra els rebels quan va haver d'anar cap al nord-est i va encarregar una campanya al seu ministre Lísies, que a més va rebre la custodia del fill Antíoc V Eupator i el govern de les províncies entre l'Eufrates i la mar.
- Judas Macabeo es un personaje bíblico que aparece en el Libro de los macabeos. Era el tercer hijo del sacerdote Matatías, que con su familia, fue el centro y alma de la revuelta patriótica y religiosa de los judíos contra los reyes seléucidas de Siria. Se han hecho varias conjeturas acerca del origen de su apellido.
- Juudas Makkabi johti juutalaisten makkabealaiskapinaa Syyrian seleukideja vastaan vuosina 167-160 eaa. Syyrian Antiokhos IV halusi kreikkalaistaa valtionsa. Tärkeä vähemmistöryhmä olivat juutalaiset, joiden uskonto oli suunnitelman tiellä. Juudas Makkabi aloitti sissisodan muutaman sadan sotilaan voimalla. Tuhottuaan syyrialaisten armeijan yllätyshyökkäyksellä hän sai paljon lisää voimaa armeijaansa. Hän itse kuoli taistelussa seleukideja vastaan vuonna 160 eaa.
- Judas Maccabée ou Yéouda HaMakabi - יהודה המכבי (mort en -160 av. J. -C. ) est le troisième fils de Mattathias, le prêtre juif. Il lui succède en -166 dans la révolte contre la domination syrienne hellénistique des Séleucides. Judas est considéré comme l’un des grands héros de l’histoire juive. L'étymologie du surnom de Maccabée est controversée.
- Giuda Maccabeo, figlio di Mattatia, apparteneva alla nobile ed antica famiglia degli Asmonei, vissuti in Palestina fra il II e il I secolo a.C. Divenne l’eroe della ribellione ebraica contro l’oppressione del re Antioco IV Epifane, sovrano di Siria e dell’area palestinese, che, salito al trono nel 176 a.C.
- ユダ・マカバイは旧約聖書外典である『マカバイ記』に登場する紀元前2世紀のユダヤの民族的英雄。シリアの支配下にあったユダヤの独立を達成することになるマカバイ戦争を指導し、ハスモン朝が開かれる基礎を築いた。ギリシア語表記でユダス・マカバイオス、ラテン語表記でユダ・マカベウスとも表記される。
- Judas Makkabeüs of de Makkabeeër was een belangrijk leider in de Makkabeese opstand tegen de Seleucidische overheersing. Hij maakte deel uit van de familie van de Hasmoneeën. De Makkabeese opstand was in 167 v. Chr. geïnitieerd door zijn vader Mattatias. Nadat Mattatias in 165 v. Chr. overleed, nam Judas het leiderschap van de opstand over. Onder Judas' leiderschap groeide de opstand uit tot een ware guerrillastrijd.
- Judas makkabeeren var tredje sønn av den jødiske presten Mattatias. Han ledet Makkabeeropprøret mot Selevkidriket. Tilnavnet makkabeeren kommer fra det syriske ordet maqqaba (hammer), og ble gitt ham som anerkjennelse for hans styrke i kamp. I 175 f. Kr. ble Antiokos IV Epifanes keiser for Selevkidriket, og begynte med en assimilasjonskampanje overfor jødene i Palestina.
- Juda Machabeusz (hebr. יהודה המכבי Yehudah HaMakabi Juda Młot), jeden z przywódców żydowskiego powstania Machabeuszy przeciwko Seleucydom 167 p.n.e. - 160 p.n.e.
- Judas Macabeu tradução: "Judas o martelo" foi o terceiro filho do Sacerdote Judeu Matatias. Ele liderou a revolta dos Macabeus contra o Império Selêucida. O seu epíteto Macabeu vem da palavra do siríaco maqqaba (martelo), e este nome foi-lhe concedido em reconhecimento pela sua bravura em combate. Em 175 a.C. , Antíoco IV Epifanes chegou ao trono do Império Selêucida e iniciou uma campanha de assimilação contra os habitantes da Judéia.
- Иуда Маккавей (умер в 161 г. до н. э. ) — третий сын Маттафии (Маттитьягу) Хасмонея, принявший, согласно предсмертной воле отца, руководство восстанием евреев против Антиоха Эпифана. Доблестный герой, храбро боровшийся за свою веру.
- Judas Mackabaios, Juda mackabeen, (hebreiska יהודה המכבי, Yehudah HaMakabi, övers. Juda hammaren), död 160 f. Kr. , var tredje son till den judiske prästen Mattathias av Jojarivs släkt från Jerusalem. Han ledde den mackabeiska revolten mot seleukiderna (167-160 f. Kr.). Epitetet "mackabaios" kommer från det syriska ordet maqqaba, hammare, och gavs honom som erkännande för hans hårdhet vid slagfälten. 175 f. Kr.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
