Juan Nepomuceno Álvarez Hurtado (27 January 1790 – 21 August 1867) was a general and interim president of Mexico for a few months in 1855. He fought in all the major wars of Mexico, from the War of Independence through the Pastry War, the Mexican-American War, and the War of the Reform to the war against the French Intervention.

PropertyValue
dbpedia-owl:Person/birthDate
  • 1780-01-27 (xsd:date)
dbpedia-owl:Person/birthPlace
dbpedia-owl:Person/deathDate
  • 1867-08-21 (xsd:date)
dbpedia-owl:Person/deathPlace
dbpedia-owl:birthDate
  • 1780-01-27 (xsd:date)
dbpedia-owl:birthPlace
dbpedia-owl:deathDate
  • 1867-08-21 (xsd:date)
dbpedia-owl:deathPlace
dbpprop:abstract
  • Juan Nepomuceno Álvarez Hurtado (27 January 1790 – 21 August 1867) was a general and interim president of Mexico for a few months in 1855. He fought in all the major wars of Mexico, from the War of Independence through the Pastry War, the Mexican-American War, and the War of the Reform to the war against the French Intervention. A liberal reformer, a republican and a federalist, he was the leader of a revolution in support of Benito Juarez's Plan de Ayutla in 1854, which led to the deposing of Antonio López de Santa Anna from power and the beginning of the political era in Mexico's history known as La Reforma.
  • Juan Nepomuceno Álvarez Benítez war vom 4. Oktober bis zum 12. November 1855 Interims-Präsident von Mexiko. Er war ein Grundbesitzer von indianischer Abstammung. Er unterstützte 1811 eine (erfolglose) Kampagne für die Unabhängigkeit Mexikos von Spanien. Er war auch an der Revolte von 1822/23 beteiligt, die den Sturz Agustín de Itúrbide zur Folge hatte. 1847 kämpfte Álvarez gegen die Vereinigten Staaten. Zwei Jahre später wurde er Gouverneur des neuen Staates Guerrero. Als Antonio López de Santa Anna seine Herrschaft 1853 wieder errichtete, war Álvarez' Position noch nicht nicht gefährdet. Erst 1854 erhob er sich gegen Santa Anna, der die Macht in Guerrero übernehmen wollte. Nachdem Santa Anna ins Exil geflohen war, übernahm Álvarez die Kontrolle über die Regierung. Er trat aber bald zugunsten von Ignacio Comonfort, seinem Verbündeten im Kampf gegen Santa Anna, zurück. Seine Regierung war der Beginn einer liberalen Richtung - später als "La Reforma" bekannt, die ihren Höhepunkt in der Verfassung von 1857 hatte. Nach ihm wurde der Flughafen in Acapulco benannt.
  • Juan Nepomuceno María Alvarez Hurtado fou general i president interí de Mèxic el 1855. Participà en totes les guerres principals de Mèxic: la guerra d'independència, la Guerra dels Pastissos, la Guerra Estats Units - Mèxic, la Guerra de Reforma i la guerra contra la Intervenció Francesa. Fou un reformador liberal, republicà i federalista, líder de la revolució del Pla d'Ayutla que deposà el dictador Antonio López de Santa Anna i que fou l'inici del període de la història de Mèxic conegut com "La Reforma". El 14 de novembre de 1855, Álvarez entrà a la ciutat de Mèxic per assumir oficialment la presidència de Mèxic. La seva administració fou breu però brillant. Ignacio Comonfort fou el Ministre de Guerra, Melchor Ocampo, Ministre d'Afers Exteriors, Guillermo Prieto, Ministre de la Tresoreria, i Benito Juárez, Ministre de Justícia. Durant els seixanta-vuit dies del seu govern, adoptà dues polítiques que canviaren el destí de Mèxic: convocà un Congrés Constituent que escriuria la constitució federal de 1857 i abolí els furs o privilegis eclesiàstics i militars, aquesta última coneguda com la "Ley Juárez". Álvarez, que provenia de les àrees rurals del sud, no s'adaptà a la vida urbana de la ciutat de Mèxic. Aviat tingué que afrontar conflictes entre els membres del seu gabinet. Per raons de salut, Álvarez hagué de renunciar a la presidència, i Ignacio Comonfort, un altre liberal, assumí la presidència. Álvarez continuà participant en la política, en suport dels ideals liberals i republicans. Participà activament en la Guerra de Reforma amb Benito Juárez. El 1861, el Congrés de la Unió el declarà Benemérito de la Patria. Durant la Intervenció Francesa que dugué a l'establiment de la monarquia, Álvarez continuà com a comandant de la Divisió del Sud, en oposició a l'imperi i donant el seu suport a la causa republicana de Benito Juárez, que desconegué Maximilià I de Mèxic. Álvarez morí el 21 d'agost de 1867, poc després del triomf de les forces republicanes sobre l'imperi. El 25 de desembre de 1922, les seves restes foren traslladades amb honors a la Rotonda dels Homes Il·lustres de la ciutat de Mèxic. Dues municipalitats de l'estat de Guerrero porten el seu cognom en honor seu (Atoyac de Álvarez i Chilapa de Álvarez), així com l'aeroport internacional d'Acapulco.
  • Juan Nepomuceno Álvarez Hurtado fue un militar mexicano que fue pieza clave durante la mayoría de los conflictos armados del México independiente, desde la guerra de independencia hasta el derrocamiento del Emperador Maximiliano durante la Segunda Intervención Francesa. Ocupó varios rangos durante su servicio al país, siendo el más destacado el de Presidente de la república por un breve periodo en 1855, después de derrocar al dictador Antonio López de Santa Anna. El pueblo donde nació actualmente es la cabecera del municipio guerrerense de Atoyac de Álvarez, nombrado así en su honor.
  • Juan Álvarez Benítez était un militaire, général puis président du Mexique par intérim du 4 octobre au 11 décembre 1855. Il fut un acteur clé dans tous les conflits armés du Mexique, depuis la guerre d'indépendance du Mexique jusqu'à la chute de l'empereur Maximilien Ier du Mexique lors de l'intervention française. Il occupa diverses positions au service de son pays, dont la plus importante, celle de Président de la république pour une courte période en 1855, après avoir renversé Santa Anna. En son honneur, la cité où il naquit porte aujourd'hui son nom, Atoyac de Álvarez
  • Juan N. Álvarez Benítez was een Mexicaans politicus en militair. In 1855 en 1856 was hij een aantal maanden president van Mexico. Tijdens de Mexicaanse Onafhankelijkheidsoorlog vocht hij aan de zijde van Morelos en later Guerrero. In 1854 was hij een van de aanstichters van de Revolutie van Ayutla. Na het slagen van deze Revolutie werd hij interim-president. Álvarez vormde een brug tussen de gematigde en liberale radicalen. Na de verkiezing van Juan Comonfort ontstond er dan ook onrust binnen de liberalen, wat uiteindelijk leidde tot de staatsgreep van Tacubaya in december 1857. Álvarez bleef trouw aan de liberalen, en streed tijdens de Franse interventie aan de zijde van Benito Juárez.
  • Juan Manuel Nepomuceno Álvarez Benitez var general og fungerte som president i Mexico i noen måneder fra den 4. oktober til den 11. desember 1855. Han deltok i de fleste større kriger i Mexico i det 19. århundre, slik som den meksikansk-amerikanske krigen, uavhengighetskrigen, reformkrigen med flere. Som republikaner og føderalist, ledet han Benito Juárez´ ayutlaplan i 1854 som førte til avsettelse av diktatoren Antonio López de Santa Anna.
  • Juan Nepomuceno Álvarez Hurtado foi um político e militar mexicano, tendo sido presidente do México nos anos de 1855 e 1856. Iniciou a sua carreira militar em 1810 e ao lado de José María Morelos, participa muito activamente na luta pela independência. Era adepto de um regime federalista e liberal no México. Participou ao lado de Antonio López de Santa Anna na revolta de 1822-23 que levaria à destituição de Agustín de Iturbide. Em 1847 participou na guerra Mexicano-Americana. Proclama o plano de Ayutla em 1853 tendo em vista o derrube de Santa Anna. Consumada a vitória sobre Santa Anna, é nomeado presidente da república em 4 de Outubro de 1855 renunciando ao cargo em favor de Ignacio Comonfort cerca de um ano mais tarde. Conjuntamente com Comonfort, dá início ao movimento liberal da Reforma que levaria à elaboração da Constituição de 1857.
  • Juan Nepomuceno María Álvarez Hurtado född 27 januari 1790 i Atoyac, Guerrero och död i Guerrero 21 augusti 1867 var mexikanskt militär, politiker och landets president 1855. Han deltog i mexikanska frihetskriget från 1810, första franska interventionen 1839, guerra de los pasteles Bakelsekriget, nordamerikanska interventionskriget samt i andra franska interventionskriget och dog kort efter det att Mexiko befriats och Ferdinand Maximilian avrättats. s
dbpprop:alternativeNames
  • Álvarez Hurtado, Juan Nepomuceno
dbpprop:birthDate
dbpprop:birthPlace
dbpprop:dateOfBirth
  • 1790-01-27 (xsd:date)
dbpprop:dateOfDeath
  • 1867-08-21 (xsd:date)
dbpprop:dead
  • dead
dbpprop:deathDate
dbpprop:deathPlace
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:name
  • Alvarez, Juan Nepomuceno
  • Juan Álvarez
dbpprop:nationality
  • Mexican
dbpprop:office
dbpprop:party
  • Liberal
dbpprop:predecessor
dbpprop:reference
dbpprop:shortDescription
dbpprop:successor
dbpprop:termEnd
  • 11 December 1855
dbpprop:termStart
  • 4 October 1855
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
dbpprop:wordnet_type
rdf:type
rdfs:comment
  • Juan Nepomuceno Álvarez Hurtado (27 January 1790 – 21 August 1867) was a general and interim president of Mexico for a few months in 1855. He fought in all the major wars of Mexico, from the War of Independence through the Pastry War, the Mexican-American War, and the War of the Reform to the war against the French Intervention.
  • Juan Nepomuceno Álvarez Benítez war vom 4. Oktober bis zum 12. November 1855 Interims-Präsident von Mexiko. Er war ein Grundbesitzer von indianischer Abstammung. Er unterstützte 1811 eine (erfolglose) Kampagne für die Unabhängigkeit Mexikos von Spanien. Er war auch an der Revolte von 1822/23 beteiligt, die den Sturz Agustín de Itúrbide zur Folge hatte. 1847 kämpfte Álvarez gegen die Vereinigten Staaten. Zwei Jahre später wurde er Gouverneur des neuen Staates Guerrero.
  • Juan Nepomuceno María Alvarez Hurtado fou general i president interí de Mèxic el 1855. Participà en totes les guerres principals de Mèxic: la guerra d'independència, la Guerra dels Pastissos, la Guerra Estats Units - Mèxic, la Guerra de Reforma i la guerra contra la Intervenció Francesa.
  • Juan Nepomuceno Álvarez Hurtado fue un militar mexicano que fue pieza clave durante la mayoría de los conflictos armados del México independiente, desde la guerra de independencia hasta el derrocamiento del Emperador Maximiliano durante la Segunda Intervención Francesa. Ocupó varios rangos durante su servicio al país, siendo el más destacado el de Presidente de la república por un breve periodo en 1855, después de derrocar al dictador Antonio López de Santa Anna.
  • Juan Álvarez Benítez était un militaire, général puis président du Mexique par intérim du 4 octobre au 11 décembre 1855. Il fut un acteur clé dans tous les conflits armés du Mexique, depuis la guerre d'indépendance du Mexique jusqu'à la chute de l'empereur Maximilien Ier du Mexique lors de l'intervention française.
  • Juan N. Álvarez Benítez was een Mexicaans politicus en militair. In 1855 en 1856 was hij een aantal maanden president van Mexico. Tijdens de Mexicaanse Onafhankelijkheidsoorlog vocht hij aan de zijde van Morelos en later Guerrero. In 1854 was hij een van de aanstichters van de Revolutie van Ayutla. Na het slagen van deze Revolutie werd hij interim-president. Álvarez vormde een brug tussen de gematigde en liberale radicalen.
  • Juan Manuel Nepomuceno Álvarez Benitez var general og fungerte som president i Mexico i noen måneder fra den 4. oktober til den 11. desember 1855. Han deltok i de fleste større kriger i Mexico i det 19. århundre, slik som den meksikansk-amerikanske krigen, uavhengighetskrigen, reformkrigen med flere. Som republikaner og føderalist, ledet han Benito Juárez´ ayutlaplan i 1854 som førte til avsettelse av diktatoren Antonio López de Santa Anna.
  • Juan Nepomuceno Álvarez Hurtado foi um político e militar mexicano, tendo sido presidente do México nos anos de 1855 e 1856. Iniciou a sua carreira militar em 1810 e ao lado de José María Morelos, participa muito activamente na luta pela independência. Era adepto de um regime federalista e liberal no México. Participou ao lado de Antonio López de Santa Anna na revolta de 1822-23 que levaria à destituição de Agustín de Iturbide. Em 1847 participou na guerra Mexicano-Americana.
  • Juan Nepomuceno María Álvarez Hurtado född 27 januari 1790 i Atoyac, Guerrero och död i Guerrero 21 augusti 1867 var mexikanskt militär, politiker och landets president 1855. Han deltog i mexikanska frihetskriget från 1810, första franska interventionen 1839, guerra de los pasteles Bakelsekriget, nordamerikanska interventionskriget samt i andra franska interventionskriget och dog kort efter det att Mexiko befriats och Ferdinand Maximilian avrättats. s
rdfs:label
  • Juan Álvarez
  • Juan Álvarez Benítez
  • Juan Álvarez Hurtado
  • Juan Álvarez
  • Juan Álvarez Benítez
  • Juan N. Álvarez
  • Juan Álvarez Benítez
  • Juan Álvarez
  • Juan Álvarez
  • Juan Álvarez
owl:sameAs
skos:subject
foaf:givenname
  • Juan Nepomuceno
  • Juan Nepomuceno
foaf:name
  • Juan Álvarez
  • Juan Nepomuceno Alvarez
foaf:page
foaf:surname
  • Alvarez
  • Alvarez
is dbpprop:predecessor of
is dbpprop:redirect of
is dbpprop:successor of
is owl:sameAs of