| dbpprop:abstract
|
- Don José Patiño, Spanish statesman, was born at Milan. His father, Don Lucas Patino de Ibarra, Señor de Castelar, who was by origin a Galician, was a member of the privy council and inspector of the troops in the Duchy of Milan for the king of Spain, to whom it then, belonged. His mother's maiden name was Beatrice de Rosales y Facini. The Patiño family were strong supporters of the Bourbon dynasty in the War of the Spanish Succession. The elder brother Baltasar, afterwards marquis of Castelar, had a distinguished career as a diplomatist, and his son Lucas was a general of some note. José Patiño, who had been intended for the priesthood but adopted a secular career, was granted the reversion of a seat in the senate of Milan on the accession of Phillip V in 1700. but on the loss of the duchy he was transferred to Spain, and put on the governing body of the military orders in 1707. During the War of Succession he served as intendant of Extremadura, and then of Catalonia from 1711 to 1718. In 1717 he was named intendant of the navy, which had just been reorganized on the French model. His capacity and his faculty for hard work secured him the approval of Alberoni, with whom, however, he was never on very friendly terms in private life. Patiño's Italian education, which affected his Spanish style, and caused him to fall into Italianisms all through his life, may have served to recommend him still further. Patiño profoundly distrusted the reckless foreign policy undertaken by Alberoni under the instigation of the king and his obstinate queen, Elizabeth Farnese. He foretold that it would lead to disaster, but as a public servant he could only obey orders, and he had the chief merit of organizing the various expeditions sent out to Sardinia, Sicily and Ceuta between 1718 and 1720. He became known to the king and queen in the latter year, while he was acting as a species of commissary-general during the disastrous operations against the French troops on the frontier of Navarra in the War of the Quadruple Alliance. It was not, however, until 1726 that he was fully trusted by the king. He and his brother, the marquis of Castelar, were the chief opponents of the adventurer Ripperda, who captivated the king and queen for a time. On the fall of this remarkable person, Patiño was named secretary for the navy, the Indies--that is to say the colonies--and for foreign affairs. The war office was added to the other departments at a later date. From May 13, 1726 until his death Patiño was in fact prime minister. During the later part of his administration he was much engaged in the laborious negotiations with England in relation to the disputes between the two countries over their commercial and colonial rivalries in America, which after his death led to the outbreak of the War of Jenkins' Ear in 1739. In 1735 he also started a war with Portugal to retake the Banda Oriental in South America from the Portuguese. In his Patiño y Campillo (Madrid, 1882), Don Antonio Rodríquez Villa has collected the dates of the statesman's life, and has published some valuable papers. But the best account of Patiños administration is to be found in William Coxe's Memoirs of the Kings of Spain of the House of Bourbon (London, 1815), which is founded op the correspondence of the English ministers at Madrid.
- José Patiño fou un dels ministres més importants del regnat de Felip V. Intendent d'Extremadura durant la guerra de Successió i superintendent de Catalunya, on fou uns dels inspiradors del Decret de Nova Planta i l'organitzador del nou sistema fiscal de Catalunya. Fou president del Consell de Castella i va ser requerit per aquest, juntament amb el felipista català Francesc Ametller per fer un informe previ a la redacció del Decret de Nova Planta, el qual recull forces de les recomanacions de tots dos juristes. Fet del que deixa constància l'article 1 del decret: "aviendo precedido madura deliberación, y consulta de Ministros de mi mayor satisfacción y confiança. " El seu pare, Lucas Patiño de Ibarra, Señor de Castelar, originari de Galícia, era inspector de les tropes al Ducat de Milà per al rei d'Espanya. Va ingressar en la Companyia de Jesús, on va romandre 11 anys, tot i que no es va ordenar. En la guerra de Successió es va inclinar per la casa de Borbó. Durant la guerra va ser nomenat Intendent d'Extremadura, deixant gran fama de la seva gestió per haver controlat els desastres que va produir la guerra amb Portugal. Va establir el cadastre després de l'ocupació de Catalunya per a que el Principat contribuís a les arques de Castella. Una vegada va ser afirmada la casa de Borbó a Espanya, és nomenat Intendent General de la Marina, càrrec equivalent a ministre, tenint la tasca de la reorganització de la Marina de Guerra. Al mateix temps és nomenat superintendent del regne de Sevilla i President del Tribunal de Contractació. Traslladà la seu del Tribunal de Contractació de Sevilla, on estava des de 1503, a Cadis, per a donar més impuls a les operacions d'ultramar. El 6 de juny de 1717 publica unes Ordenances de l'Armada, uniformant totes les forces existents, galeres del Mediterrani, navilis de l'Oceà i galeons de les Índies. Constuí l'Arsenal de la Carraca i creà les Companyies de Cavallers Guardiamarines. Va impulsar la construcció de bucs de guerra i va aconseguir una Armada de 31 navilis (10 de 70 canons i els altres de 60), 15 fragates i nombrosos bucs menors. Des del 13 de maig de 1726 fins a la seva mort, Patiño fou en la pràctica primer ministre del regne. Va arribar a reunir les secretaries de Marina i Índies (1726), Hisenda (1726), Guerra (1731) i Estat (1734). Durant la darrera part de la seva administració va estar dedicat en gran part a les laborioses negociacions amb Anglaterra en ralació amb les disputes entre els dos regnes sobre per les seves rivalitats comercials i colonials a Amèrica, que després de la seva mort van desencadenar en conflicte al 1739. Va participar en la campanya de Sardenya i va organitzar les forces que van aixecar el setge de Ceuta pels marroquins. Així mateix, va organitzar les forces que van prendre possessió de Parma i Toscana en 1731, les quals van conquistar Orà i Mers-el-Kebir en 1732. Malgrat els seus càrrecs, va morir pobre, deixant als fills del seu germà únicament el títol de Gran d'Espanya que el rei li va concedir poc abans de la seva mort. Segons Martín Fernandez de Navarrete, Patiño va economitzar la Real Hisenda i va lliurar als pobles dels tributs extraordinaris que exigien abans les urgències ocurrents; la casa Real va estar pagada; l'exèrcit, proveït; les rendes de la Corona es van posar corrents; i l'Erari Públic va adquirir la reputació que, com deia Richelieu, és la seva principal riquesa.
- José Patiño Rosales nació en Milán el 11 de abril de 1666 y falleció en La Granja (Segovia) el 3 de noviembre de 1736. Su padre, el gallego don José Patiño de Ibarra, Señor de Castelar, era miembro del consejo privado e inspector de tropas en el Milanesado, entonces perteneciente a la Corona Española. Su madre era Beatrice de Rosales y Facini.
- José Patiño Rosales, né à Milan le 11 avril 1666 et mort à La Granja le 3 novembre 1736, est un homme d'état espagnol durant le règne de Philippe V d'Espagne.
- Don José Patiño – polityk hiszpański, sekretarz floty indyjskiej, intendent kilku prowincji, pod koniec swojego życia pełnił rolę podobną do dzisiejszych premierów.
|
| rdfs:comment
|
- Don José Patiño, Spanish statesman, was born at Milan. His father, Don Lucas Patino de Ibarra, Señor de Castelar, who was by origin a Galician, was a member of the privy council and inspector of the troops in the Duchy of Milan for the king of Spain, to whom it then, belonged. His mother's maiden name was Beatrice de Rosales y Facini. The Patiño family were strong supporters of the Bourbon dynasty in the War of the Spanish Succession.
- José Patiño fou un dels ministres més importants del regnat de Felip V. Intendent d'Extremadura durant la guerra de Successió i superintendent de Catalunya, on fou uns dels inspiradors del Decret de Nova Planta i l'organitzador del nou sistema fiscal de Catalunya.
- José Patiño Rosales nació en Milán el 11 de abril de 1666 y falleció en La Granja (Segovia) el 3 de noviembre de 1736. Su padre, el gallego don José Patiño de Ibarra, Señor de Castelar, era miembro del consejo privado e inspector de tropas en el Milanesado, entonces perteneciente a la Corona Española. Su madre era Beatrice de Rosales y Facini.
- José Patiño Rosales, né à Milan le 11 avril 1666 et mort à La Granja le 3 novembre 1736, est un homme d'état espagnol durant le règne de Philippe V d'Espagne.
- Don José Patiño – polityk hiszpański, sekretarz floty indyjskiej, intendent kilku prowincji, pod koniec swojego życia pełnił rolę podobną do dzisiejszych premierów.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
