| dbpprop:abstract
|
- José Miguel Beñaran Ordeñana was a Basque anti-fascist and a key figure in the political evolution of the Basque separatist organization Euskadi ta Askatasuna (ETA). Often known by his nom de guerre Argala, he took part in the 1973 assassination of Luis Carrero Blanco, Franco's Prime Minister. Five years later, he was in turn assassinated by a car bomb in Anglet in France by a group directed by far right people inside the Spanish Marine (including an official of the SECED secret service and another of the Naval military intelligence agency, Servicio de Inteligencia Naval and the other belonging to the Alto Estado Mayor). This group received assistance from international terrorists such as former OAS member Jean Pierre Cherid, former Triple A Argentine member José María Boccardo and Italian neofascist Mario Ricci, member of Avanguardia Nazionale .
- José Miguel Beñaran Ordeñana, més conegut com a Argala va ser un membre d'Euskadi Ta Askatasuna i un dels ideòlegs marxista-leninistes més importants de l'organització durant el franquisme i la transició espanyola. Va morir assassinat el 21 de desembre de 1978 per una bomba col·locada sota el seu cotxe a Anglet. La data escollida i el procediment utilitzat venien a deixar constància de l'operativitat i ideologia dels grups parapolicials que van voler donar el seu segell cinc anys després de la mort de Luis Carrero Blanco. Els autors de la seva mort pertanyien al grup terrorista d'extrema dreta Batallón Vasco Español. Nascut a Arrigorriaga, Argala va entrar a ETA amb altres joves de la seva quadrilla. En 1968 i com a conseqüència d'unes detencions, José Miguel Beñaran va abandonar la seva localitat refugiant-se a Oñati durant llarg temps i adoptant el malnom d'Iñaki. Exiliat després al País Basc francès participaria activament en la futura evolució de l'organització armada. En aquests anys d'intensitat dialèctica Argala va fer cèlebre una frase del seu propi encuny: Jo discuteixo amb tots, intelectualizo als militars i militaritzo als intel·lectuals. El desembre de 1973, José Miguel Beñaran Ordeñana, ara amb l'àlies de Fernando, es trobava en Madrid, juntament amb altres membres del Comando Txikia, amb els que va dur a terme l'atemptat més sonat de l'organització, l'assassinat del president del govern d'Espanya, i probable successor de Franco, Luis Carrero Blanco. De nou al País Basc francès, participaria en la reestructuració d'ETA. En el si de l'organització armada havia divergències quant als canvis interns i, fonamentalment, quant a l'anàlisi del futur polític. Argala va jugar aquí un paper determinant, en doble sentit: analitzant les conseqüències de la caiguda del règim franquista i els canvis que s'aveïnaven, i estudiant el desdoblament per a abastar tots els fronts de lluita sobre un nou model organitzatiu, deixant per a ETA el camp militar. D'aquesta forma es constituïa al novembre de 1974 ETA militar i l'anàlisi realitzada per José Miguel Beñaran quedaria plasmat en el manifest "Agiri" que es publicaria a últims d'aquest mes. A l'octubre de 1976 Argala es va casar en la illa francesa de Yeu, on estava deportat, amb Asun Arana, el company de la qual, Jesús Mari Markiegi, havia mort en una emboscada policial a Gernika el 1975. Després d'abandonar Yeu, ambdós llogaran una casa a Anglet. Va morir el 21 de desembre de 1978 per una bomba col·locada en els baixos del seu cotxe en Anglet. Quan es va produir la seva mort, la Policia va bloquejar i va prohibir l'entrada en el seu poble natal, Arrigorriaga. Com a protesta pel cèrcol, una assemblea popular va decidir que tots els veïns es tanquessin en les seves cases i que acompanyessin al cadàver només la mare, els germans i els companys. Dues persones que van portar la bandera de KAS van obrir el petit seguici que avançava lentament davant el cordó policial. A l'arribar enfront de l'ajuntament, amb la ikurriña endolada i a mitja asta, tres agents es van quadrar davant el pas del fèretre. Un grapat de militants, familiars i amics van ser els únics testimonis del final del viatge de Argala.
- José Miguel Beñarán Ordeñana, más conocido por su sobrenombre, Argala, fue un miembro de la organización terrorista ETA y uno de los ideólogos marxista-leninistas más importantes de la organización durante el franquismo y la transición española. Estuvo implicado, junto a otros etarras, en la llamada Operación Ogro en la que se asesinó al almirante Luis Carrero Blanco —que acababa de ser nombrado por Franco como Presidente del Gobierno— además de dos colaboradores, sus conductor y escolta. Murió asesinado el 21 de diciembre de 1978 por una bomba colocada bajo su coche en Anglet en respuesta al asesinato de Carrero Blanco y que fue reivindicado por la organización terrorista de ultraderecha Batallón Vasco Español. Nacido en Arrigorriaga en 1949 en el seno de una familia nacionalista y vascoparlante por la parte de la madre, Argala comenzó sus lecturas marxistas en su juventud, influido por sus amistades del campo de la izquierda nacionalista, opositores al régimen franquista. Posteriormente, decidió incorporarse a ETA, una organización que aunaba el discurso marxista-leninista al independentismo vasco. En 1968 y como consecuencia de unas detenciones, José Miguel Beñarán abandonó su localidad refugiándose en Oñate durante largo tiempo y adoptando el sobrenombre de Iñaki. Exiliado después en el País Vasco francés, participaría activamente en la futura evolución de la organización. En esos años de intensidad dialéctica Argala hizo célebre una frase de su propio cuño: Yo discuto con todos, intelectualizo a los militares y militarizo a los intelectuales. En diciembre de 1973, José Miguel Beñarán Ordeñana, ahora con el sobrenombre de Fernando, se encontraba en Madrid, junto con otros miembros del comando Txikia. De nuevo en el País Vasco francés, participaría en la reestructuración de ETA. En el seno de la organización había divergencias en cuanto a los cambios internos y, fundamentalmente, en cuanto al análisis del futuro político. Argala desempeñó aquí un papel determinante en doble sentido: analizando las consecuencias de la caída del régimen franquista y los cambios que se avecinaban, y estudiando el desdoblamiento para abarcar todos los frentes de lucha sobre un nuevo modelo organizativo, dejando para ETA el campo militar. De esta forma se constituía en noviembre de 1974 ETA militar, y el análisis realizado por José Miguel Beñaran quedaría plasmado en el manifiesto "Agiri" que se publicaría a últimos de ese mes. En octubre de 1976 Argala se casó en la isla francesa de Yeu, en donde estaba deportado, con Asun Arana, cuyo compañero, Jesús Mari Markiegi, había muerto en una operación policial en Guernica en 1975. Después de abandonar Yeu, ambos alquilaron una casa en Anglet, en el País Vasco Francés. Murió el 21 de diciembre de 1978 por una bomba colocada en los bajos de su coche en Anglet. Durante años una plaza de su localidad natal tuvo su sobrenombre más conocido, Argala, hasta que en 2009 el ayuntamiento retiró la placa con su nombre por orden del juez de la Audiencia Nacional Santiago Pedraz, el cual consideraba que atentaba contra «la dignidad de las víctimas del terrorismo».
- Jose Miguel Beñaran Ordeñana - plus connu sous son nom de guerre "Argala" - est né le 7 mars 1949 à Arrigorriaga. Il était un théoricien marxiste et dirigeant révolutionnaire de l'indépendantisme basque. Il fut tué le 21 décembre 1978 à Anglet, par l'explosion d'une bombe placée dans sa voiture.
- Хосе Мигель Беньяран Орденьяна, более известный как Аргала — баскский революционер-антифашист, одна из ключевых фигур ЭТА, участник казни франкистского премьер-министра Луиса Карреро Бланко.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
