José Miaja Menant was a Spanish Army Officer in the Second Spanish Republic. He entered the Infantry Academy at Toledo in 1896. His first post was in Asturias. Miaja was later transferred to Melilla where he served in the Moroccan War of 1900, achieving the rank of major comandante in 1911, and rising to General in 1932.

PropertyValue
dbpprop:abstract
  • José Miaja Menant was a Spanish Army Officer in the Second Spanish Republic. He entered the Infantry Academy at Toledo in 1896. His first post was in Asturias. Miaja was later transferred to Melilla where he served in the Moroccan War of 1900, achieving the rank of major comandante in 1911, and rising to General in 1932. Despite Miaja's membership of the right-wing Unión Militar Española, in 1935 conservative minister of War, José María Gil-Robles y Quiñones, sent him to Lérida, a relatively obscure posting far from the capital, an indication that he didn't have the full confidence of the government. At the start of the military rebellion that lead to the Spanish Civil War, he was stationed in Madrid, remaining loyal to the Republican government. In November 1936 he was named commander of the Junta de Defensa (Defense Council) for Madrid, when the government evacuated the capital before the imminent arrival of Nationalist troops. With Vicente Rojo Lluch as chief-of-staff, he managed to halt the Nationalists at the river Manzanares at the Battle of Madrid. As commander of the Central Zone, he directed the battles of the Jarama, Guadalajara and Brunete. He later supported the rebellion led by Segismundo Casado against the government in March 1939, heading the Council of National Defense. After the end of the Civil War he went to Gandia, where he boarded a British ship that took him into exile, first to Algeria and France, then to Mexico, where he died on 14 January 1958.
  • José Miaja Menant, militar espanyol. Va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo al 1896. La seva primera destinació va ser el Principat d'Astúries, des d'on va sol·licitar el trasllat a Melilla. En la guerra del Marroc va obtenir la graduació de comandant al 1911, arribant com a "generalato" al 1932. A pesar de la seva possible pertinença a la dretana Unión Militar Española (UME), al 1935, durant el ministeri de Gil Robles, és enviat a Lleida, una dels destinacions allunyades de la capital que se solien donar a militars que no gaudien de la plena confiança del govern. El juliol de 1936, en iniciar-se la rebel·lió militar que desembocaria a la Guerra Civil Espanyola, estava al comandament de la 1a Brigada d'Infanteria, de guarnició a Madrid. Molts dels seus subordinats estaven implicats en la revolta i, ell mateix, en un primer moment, no adopta una actitud decidida, probablement pel fet que la seva família estava en zona controlada pels rebels. No obstant això, decideix romandre lleial al govern i és designat ministre de la Guerra en el fugaç gabinet de Diego Martínez Barrio, a la matinada del 18 al 19 de juliol de 1936. No accepta el mateix càrrec en el govern format per José Giral. El 25 de juliol de 1936 és nomenat Cap d'Operacions del Sud, partint el 28 de juliol d'Albacete al comandament d'una força de 5.000 homes amb la qual arriba a les portes de Còrdova, però vacil·la i la seva indecisió li fa perdre un temps que dóna lloc a l'actuació de l'aviació nacionalista sofrint una gran derrota el dia 5 d'agost. És traslladat a València, on pren el comandament de la 3a Divisió Orgànica. A finals d'octubre torna A Madrid com a Cap de la 1a Divisió Orgànica. El novembre de 1936, en evacuar el govern la capital davant la imminent arribada de les tropes franquistes, va ser nomenat president de la Junta de Defensa de Madrid. Amb el tinent coronel Rojo com a Cap d'Estat Major, assoleix aturar l'enemic al Manzanares després de feroços combats a la Ciutat Universitària, arribant a gran popularitat entre el poble madrileny. Comandant de l'Exèrcit del Centre i de l'agrupació d'exèrcits de la zona Centre-Sud, va dirigir les batalles de Guadalajara i Brunete, sent un dels militars republicans amb més poder. Es va sumar a la rebel·lió contra el govern Negrín encapçalada pel coronel Casado el març de 1939, presidint el Consell Nacional de Defensa. Com que no va poder negociar la pau amb Franco, el 26 de març de 1939 es va exiliar a Algèria, després a França, i finalment a Mèxic on va morir en 1958.
  • José Miaja Menant fue un militar español. Fue una de las personas clave (general en jefe de la Junta de Defensa) en la defensa de Madrid en noviembre y diciembre de 1936, durante la Guerra Civil Española. Combatió hasta el final de la Guerra, tras cuyo final tuvo que partir al exilio.
  • José Miaja Menant (né à Oviedo le 20 avril 1878, mort à México en 1958) fut un militaire espagnol. Il joua un rôle décisif dans la défense de Madrid en novembre et décembre 1936, durant la Guerre d'Espagne. Il combattit jusqu'à la fin de la guerre, après laquelle il dut s'exiler.
  • Difese la Seconda repubblica spagnola e tra il 13 e il 25 marzo 1939 fu Presidente del Consiglio di Difesa Nazionale, di fatto l'ultimo Presidente dell'agonizzante governo repubblicano. Dopo la vittoria di Francisco Franco fu esiliato. Entro nell' accademia di fanteria di Toledo nel 1896. La sua prima destinazione furono le Asturie, successivamente fu trasferito a Melilla. Durante la guerra in Marocco ottene il grado di Maggiore nel 1911, fu promosso Generale nel 1932. Sospettato di far parte dell' organizzazione di destra Unión Militar Española (UME),nel 1935, sotto il ministro Gil Robles, fu mandato a Lérida, una delle destinazioni assegnate ai militari che non godevano della piena fiducia del governo. Nel luglio 1936, all' inizio della ribellione militare che sfocerà nella Guerra Civile Spagnola, è al comando della 1ª Brigata di Fanteria, di guarnigione a Madrid. Molti dei sui diretti subordinati sono implicati nel tentato golpe e anche lui inizialmente non adotta una posizione chiara, probabilmente perché la sua famiglia si trova in una delle zone controllate dai Nazionalisti (ribelli al governo). Ciò Nonostante, decide di rimanere leale al governo e viene designato ministro della Guerra nel fugace gabinetto di Diego Martínez Barrio, dal 18 al 19 di luglio 1936. Non accetta il medesimo incarico nel governo formato da José Giral. Il 25 luglio 1936 e nominato Comandante in Capo delle Operazione del Sud, e parte il 28 luglio da Albacete al comando di una forza di 5000 uomini con i quali raggiunge le porte di Cordova, a questo punto la sua indecisione gli fa perdere tempo e permette l' intervento dell' aviazione nazionalista che lo sconfigge il 5 di agosto. È trasferito a Valencia, dove prende il comando della 3ª Divisione Orgánica. A fine ottobre torna a Madrid come Comandante della 1ª Divisione Orgánica. Nel novembre del 1936, trasferito il governo a Valencia in previsione dell' avanzata delle truppe franchiste, fu nominato presidente della Junta de Defensa de Madrid. Con il tenente colonello Rojo como Capo di Stato Maggiore, riesce a trattenere il nemico a Manzanares mediante feroci combattimenti nella Ciudad Universitaria, ottenendo grande popolarità tra il popolo madrileno. Comandante dell' Esercito del Centro (febbraio 1937) e del raggruppamento degli eserciti della zona Centro-Sud (aprile 1938), dirige la battaglia di Guadalajara e Brunete, essendo in questo momento uno dei militari repubblicani con maggior potere. Partecipò alla ribellione contro il governo Negrín capeggiata dal colonello Casado nel marzo del 1939, presiedendo il Consiglio di Difesa Nazionale. Non riuscendo a negoziare la pace con Franco, il 26 marzo 1939 andò in esilio in Algeria, all' epoca facente parte della Francia, e successivamente in Messico dove morì nel 1958.
  • José Miaja Menant var en spansk hæroffiser i Den andre spanske republikken. Han begynte ved militærakademiet i Toledo i 1896. På tross av hans medlemskap i Unión Militar Española ble han i 1935, av den konservative forsvarsministeren José María Gil-Robles y Quiñones, utstasjonert i Lérida, en obskur militærpost langt fra hovedstaden Madrid. Handlingen indikerte at han ikke hadde den konservative regjeringens hele og fulle tiltro. I starten av den spanske borgerkrigen var han utstasjonert i Madrid og forble lojal til den republikanske regjeringen. Etter at regjeringen rømte Madrid i november 1936 fikk Miaja kommando over Junta de Defensa i Madrid. Sammen med sin stabssjef Vicente Rojo Lluch klarte han å stoppe nasjonalistene ved Manzanareselven under Beleiringen av Madrid. Som øverstkommanderende for den midtre sonen kommanderte han slagene ved Jarama, Guadalajara og Brunete. Han støttet senere Segismundo Casados opprør mot regjeringen i mars 1939. Etter den spanske borgekrigen gikk han i eksil, først i Algerie og Frankrike, så til Mexico der han døde.
  • José Miaja Menant foi um militar espanhol. Foi a pessoa chave na defesa de Madrid em novembro e dezembro de 1936, durante a Guerra Civil Espanhola. Combateu até o final da Guerra, após cujo final teve de partir para o exílio.
  • Хосе Миаха Менант — испанский военачальник, участник гражданской войны 1936—1939, генералиссимус армии республики.
dbpprop:hasPhotoCollection
rdf:type
rdfs:comment
  • José Miaja Menant was a Spanish Army Officer in the Second Spanish Republic. He entered the Infantry Academy at Toledo in 1896. His first post was in Asturias. Miaja was later transferred to Melilla where he served in the Moroccan War of 1900, achieving the rank of major comandante in 1911, and rising to General in 1932.
  • José Miaja Menant, militar espanyol. Va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo al 1896. La seva primera destinació va ser el Principat d'Astúries, des d'on va sol·licitar el trasllat a Melilla. En la guerra del Marroc va obtenir la graduació de comandant al 1911, arribant com a "generalato" al 1932.
  • José Miaja Menant fue un militar español. Fue una de las personas clave (general en jefe de la Junta de Defensa) en la defensa de Madrid en noviembre y diciembre de 1936, durante la Guerra Civil Española. Combatió hasta el final de la Guerra, tras cuyo final tuvo que partir al exilio.
  • José Miaja Menant (né à Oviedo le 20 avril 1878, mort à México en 1958) fut un militaire espagnol. Il joua un rôle décisif dans la défense de Madrid en novembre et décembre 1936, durant la Guerre d'Espagne. Il combattit jusqu'à la fin de la guerre, après laquelle il dut s'exiler.
  • Difese la Seconda repubblica spagnola e tra il 13 e il 25 marzo 1939 fu Presidente del Consiglio di Difesa Nazionale, di fatto l'ultimo Presidente dell'agonizzante governo repubblicano. Dopo la vittoria di Francisco Franco fu esiliato. Entro nell' accademia di fanteria di Toledo nel 1896. La sua prima destinazione furono le Asturie, successivamente fu trasferito a Melilla. Durante la guerra in Marocco ottene il grado di Maggiore nel 1911, fu promosso Generale nel 1932.
  • José Miaja Menant var en spansk hæroffiser i Den andre spanske republikken. Han begynte ved militærakademiet i Toledo i 1896. På tross av hans medlemskap i Unión Militar Española ble han i 1935, av den konservative forsvarsministeren José María Gil-Robles y Quiñones, utstasjonert i Lérida, en obskur militærpost langt fra hovedstaden Madrid. Handlingen indikerte at han ikke hadde den konservative regjeringens hele og fulle tiltro.
  • José Miaja Menant foi um militar espanhol. Foi a pessoa chave na defesa de Madrid em novembro e dezembro de 1936, durante a Guerra Civil Espanhola. Combateu até o final da Guerra, após cujo final teve de partir para o exílio.
  • Хосе Миаха Менант — испанский военачальник, участник гражданской войны 1936—1939, генералиссимус армии республики.
rdfs:label
  • José Miaja
  • José Miaja Menant
  • José Miaja
  • José Miaja
  • José Miaja
  • José Miaja
  • José Miaja
  • Миаха, Хосе
owl:sameAs
skos:subject
foaf:page
is dbpedia-owl:MilitaryConflict/commander of
is dbpedia-owl:commander of
is dbpprop:commander of
is dbpprop:redirect of
is owl:sameAs of