| dbpprop:abstract
|
- Jordi de Sant Jordi (late 1390s – c. 1424) was born in the Kingdom of Valencia. He was Chamberlain at the court of King Alfons V of Aragon (Alfons III of Valencia) but is best known for his poetry. Sant Jordi was a contemporary of Ausiàs March and among the earliest writers of the golden age of Catalan language literature in the 15th century. He was patronised by Queen-Dowager Margarida of Aragon-Prades, widow of King Martí I. Taking part in King Alfonso's expedition to the Kingdom of Naples, Sant Jordi was captured by the forces of Francesco Sforza on 30 May 1423. During his captivity, he wrote the well known poem Prisoner. He died in about 1424. Among later writers who appear to draw from his work is Joan Roís de Corella. Iñigo López de Mendoza's work The Coronation of Lord Jordi is dedicated to him.
- Jordi de Sant Jordi, cavaller i escriptor, va néixer al Regne de València en data indeterminada i va morir probablement el 1424. Tingué el càrrec palatí de cambrer reial i fruí de la protecció d'Alfons el Magnànim. Participà en l'acció de Calvi i al setge de Bonifazio i, sempre al costat del monarca, entrà a Nàpols, on es trobava el 30 de maig de 1423, quan fou ocupada per Francesco Sforza, i fou fet presoner. A la captivitat escriví el poema Presoner, on palesa les seves angoixes i el seu enyorament per la cortesana vida sumptuosa i la seva confiança en una breu alliberació per part del rei. Poeta eminentment cortesà, apareix vinculat al grup d'escriptors joves que lloen la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I, a la qual sembla que dedicà algunes de les seves més solemnes cançons, com Midons i segurament els Estramps. En aquest ambient es degué relacionar estretament amb Andreu Febrer i amb el Marquès de Santillana. El seu breu cançoner (18 composicions) és essencialment amorós, dins l'actitud encara vinculada a l'amor cortesà trobadoresc, que mantenia la seva vigència i eficàcia en els nuclis postfeudals de Catalunya. La influencia dels grans trobadors del segle XII (Peire Vidal, FoIquet de Marsella i, sobretot, Arnaud Daniel) és palesa en la seva obra poètica. El seu més bell poema, veritable joia de la lírica catalana, els Estramps, s'obre amb uns versos, solemnes i rotunds, que exposen la idea de les faccions de la dama fixades en la retina de l'amant mort i que eleven a un altíssim to poètic una creença popular. La suau tristor és també una característica de la seva lírica, plena de comiats angoixosos i tendres, de sospirs i d'evocacions en somni, amb enyorament i melangia. El poeta sovint recorre a expressions i recursos retòrics presos de la lírica italiana de Petrarca, que aleshores començava a difondre's entre els poetes catalans. En Los enuigs continua la tradició del Monjo de Montaudon i de Cerverí de Girona. No manquen de gràcia la seva Crida a les dones, pregó adreçat a les dames, i Lo canviador, poema sobre les trampes i argúcies que hom feia en els canvis de la moneda. La seva Cançó d'opòsits constitueix la renovació d'un vell tema medieval a base de conceptes de trobadors i del Petrarca més retòric. La seva llengua és encara un valencià en el qual són abundosos els provençalismes lèxics i de flexió, però sobre una base que sembla fonamentalment valenciana. Alguns dels seus poemes (Presoner, també conegut amb el títol de Desert d'amics, i Cançó d'opòsits) han estat bellament musicats per Raimon.
- Jordi de Sant Jordi, caballero y escritor en lengua valenciana, nacido en Valencia en fecha desconocida y muerto probablemente en el 1424. Tuvo el cargo de camarero real y disfrutó de la protección de Alfonso el Magnánimo. Participó en la acción de Calvi y en el asedio de Bonifacio y, siempre al lado del monarca, entró en Nápoles, donde se encontraba el 30 de mayo de 1423, cuando la ciudad fue ocupada por Francesco Sforza, y fue hecho prisionero. En su celda escribió el poema Presoner (Prisionero), donde expresa su angustia y su añoranza por la suntuosa vida cortesana y su confianza en una breve liberación por parte del rey.
- Jordi de Sant Jordi, chevalier et écrivain valencien, né dans le royaume de Valence, probablement à la fin du XIV siècle, et mort vers 1424, amorce le Siècle d'Or valencien. Il occupa la charge de camérier royal et jouit de la protection d’Alphonse le Magnanime. Il entra à Naples avec celui-ci, et fut fait prisonnier lorsque Francesco Sforza occupa la ville, le 30 mai 1423. En captivité, il écrivit son célèbre poème Prisonnier, dans lequel il exprime ses angoisses et sa nostalgie de la vie somptueuse qu’il menait à la cour du roi qui, espère-t-il, le libèrera bientôt. Poète éminemment courtois, il fait partie du groupe de jeunes écrivains qui célèbrent la reine Marguerite de Prades, veuve de Martin I, à laquelle il consacre quelques unes de ses poèmes les plus solennels, comme Midons et probablement les Vers libres (Estramps). Ses poésies, qui se résument en tout et pour tout à dix-huit compositions, abordent essentiellement le thème érotique, selon les canons de l’amour courtois des troubadours, qui étaient encore à la mode dans les milieux post-féodaux, ou pré-renaissants, de Catalogne. L’influence des grands troubadours du XII siècle est nettement visible dans son œuvre poétique. Son plus beau poème, véritable joyau de la poésie lyrique catalane, les Vers libres, s’ouvre, avec des vers solennels et sonores, sur l'image des traits de la dame fixés sur la rétine de son amant mort, vers qui magnifient superbement une croyance populaire. La douce tristesse est aussi une caractéristique de sa poésie lyrique, pleine d’adieux angoissés et tendres, de soupirs et d’évocations oniriques, pétris de nostalgie et de mélancolie. Le poète use souvent des expressions et des moyens rhétoriques empruntés à la poésie lyrique italienne de Pétrarque, qui commençait alors à s'introduire parmi les poètes catalans. Sa langue est encore truffée de provençalismes lexicaux et syntaxiques, qu’un poète comme Ausiàs March bannira définitivement de la poésie catalane. (début de "Vers libres" / "Estramps") Au front je porte votre belle semblance, Ce dont mon corps nuit et jour fait grand fête, Car de tant admirer votre beau visage Il en est resté en moi l'empreinte Que même la mort ne saurait effacer: Quand je serai tout à fait hors du siècle, Ceux qui porteront mon corps au sépulcre, Verront votre signe sur ma face gravé.
|
| rdfs:comment
|
- Jordi de Sant Jordi (late 1390s – c. 1424) was born in the Kingdom of Valencia. He was Chamberlain at the court of King Alfons V of Aragon (Alfons III of Valencia) but is best known for his poetry. Sant Jordi was a contemporary of Ausiàs March and among the earliest writers of the golden age of Catalan language literature in the 15th century. He was patronised by Queen-Dowager Margarida of Aragon-Prades, widow of King Martí I.
- Jordi de Sant Jordi, cavaller i escriptor, va néixer al Regne de València en data indeterminada i va morir probablement el 1424. Tingué el càrrec palatí de cambrer reial i fruí de la protecció d'Alfons el Magnànim. Participà en l'acció de Calvi i al setge de Bonifazio i, sempre al costat del monarca, entrà a Nàpols, on es trobava el 30 de maig de 1423, quan fou ocupada per Francesco Sforza, i fou fet presoner.
- Jordi de Sant Jordi, caballero y escritor en lengua valenciana, nacido en Valencia en fecha desconocida y muerto probablemente en el 1424. Tuvo el cargo de camarero real y disfrutó de la protección de Alfonso el Magnánimo. Participó en la acción de Calvi y en el asedio de Bonifacio y, siempre al lado del monarca, entró en Nápoles, donde se encontraba el 30 de mayo de 1423, cuando la ciudad fue ocupada por Francesco Sforza, y fue hecho prisionero.
- Jordi de Sant Jordi, chevalier et écrivain valencien, né dans le royaume de Valence, probablement à la fin du XIV siècle, et mort vers 1424, amorce le Siècle d'Or valencien. Il occupa la charge de camérier royal et jouit de la protection d’Alphonse le Magnanime. Il entra à Naples avec celui-ci, et fut fait prisonnier lorsque Francesco Sforza occupa la ville, le 30 mai 1423.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
