| dbpprop:abstract
|
- John of Gaunt, 1st Duke of Lancaster, Duke of Aquitaine (6 March 1340 – 3 February 1399) was a member of the House of Plantagenet, the third surviving son of King Edward III of England and Philippa of Hainault. He got his name "John of Gaunt" because he was born in Ghent, then Gaunt in English. John exercised great influence over the English throne during the minority reign of his nephew, Richard II, and during the ensuing periods of political strife, but was not thought to have been among the opponents of the King. John of Gaunt's legitimate male heirs, the Lancasters, included Kings Henry IV, Henry V, and Henry VI. His legitimate descendants also included his daughters Philippa of Lancaster, Queen consort of John I of Portugal and mother of King Edward of Portugal, known as "Duarte" in Portuguese. John was also the father of Elizabeth, Duchess of Exeter, the mother of John Holland, 2nd Duke of Exeter through his first wife, Blanche; and by his second wife, Constance, John was the father of Katherine of Lancaster, Queen consort of Henry III of Castile, granddaughter of Peter of Castile and mother of John II of Castile. John of Gaunt fathered five children outside marriage, one early in life by one of his mother's ladies-in-waiting, and four, surnamed "Beaufort", by Katherine Swynford, Gaunt's long-term mistress and eventual third wife. The Beaufort children, three sons and a daughter, were legitimized by royal and papal decrees after John married Katherine in 1396. Descendants of the marriage to Katherine Swynford included their son Henry Beaufort, Bishop of Winchester and eventually Cardinal; their granddaughter Cecily Neville, mother to Kings Edward IV and Richard III; and their great-great-grandson Henry Tudor, who became King of England after the Battle of Bosworth Field in 1485 and established the House of Tudor. When John of Gaunt died in 1399, his estates were declared forfeit to the crown, as King Richard II had exiled John's son and heir, Henry Bolingbroke, in 1398. Bolingbroke and Richard II were first cousins; their fathers were brothers. Bolingbroke returned from exile to reclaim his confiscated inheritance and deposed the unpopular Richard. Bolingbroke then reigned as King Henry IV of England (1399–1413), the first of the descendants of John of Gaunt to hold the throne of England. John of Gaunt was buried alongside his first wife, Blanche of Lancaster, in the nave of Old St. Paul's Cathedral in an alabaster tomb designed by Henry Yevele (similar to that of his son in Canterbury Cathedral).
- John of Gaunt, Duke of Lancaster, dt. Johann von Gent, Herzog von Lancaster, frz. Jean de Gand war der dritte überlebende Sohn König Eduards III. von England und Philippa von Hainault. Sein Namenszusatz Gaunt (Gent) leitet sich von seinem Geburtsort Gent im heutigen Belgien ab. Seine weiteren Titel lauteten Ritter des Hosenbandorden, Lord High Steward of England, Herzog von Aquitanien, Earl of Derby, Earl of Lincoln, Earl of Richmond, Lord of Bergerac & Roche-sur-Yon, Lord of Beaufort & Nogent und König von Kastilien. Der sehr reiche Gaunt hatte enormen Einfluss auf die Regierung während der Herrschaft seines Neffen Richard II. , und der darauf folgenden Perioden politischer Unruhen, war aber vorsichtig, nicht offen mit den Gegnern des Königs in Verbindung gebracht zu werden. Zu John of Gaunts legitimen Nachkommen, des Hauses Lancaster, gehörten die Könige Heinrich IV. , Heinrich V. , und Heinrich VI.. Zu John of Gaunts zunächst illegitimen Nachfahren, die schließlich durch die Heirat mit Catherine Swynford im Jahre 1396 legitimiert wurden, gehörte John Beaufort 1. Earl of Somerset, dessen Enkelin Margaret Beaufort später ins Haus Tudor einheiratete, das mit Heinrich VII. zum Thron aufstieg. Weitere legitime Nachkommen Gaunts waren die Töchter Philippa of Lancaster, die an der Seite von König Johann I. (Portugal) regierte und Mutter von Eduard (Portugal) war, Elizabeth, Herzogin von Exeter, welche die Mutter von John Holland, 1. Herzog von Exeter wurde, sowie Katherine (Catalina) of Lancaster, die an der Seite von König Heinrich III. (Kastilien) den dortigen Thron bestieg. Sie war die Enkelin Peter I. (Kastilien) und die Mutter von Johann II. (Kastilien). Als John of Gaunt 1399 starb, fielen seine Ländereien und sein Vermögen an die Krone, weil Richard II. dessen Erben Heinrich Bolingbroke 1398 ins Exil geschickt hatte. Bolingbroke kehrte 1399 zurück und setzte den wenig populären Richard ab, um selbst als erster Nachfahre des John of Gaunt König Heinrich IV. zu werden. John of Gaunt wurde neben seiner ersten Frau, Blanche of Lancaster, im Kirchenschiff der St. Paul's Cathedral in einem von Henrich Yevele gestalteten Grab aus Elfenbein (ähnlich dem seines Sohnes in der Canterbury Cathedral) beigesetzt.
- Joan de Gant, el 1r Duc de Lancaster, va ser el tercer fill del rei Eduard III d'Anglaterra que arribà a l'edat adulta. Després del seu matrimoni amb Blanca de Lancaster i la mort del seu sogre Enric de Grosmont, va rebre en herència les riques terres del Ducat de Lancaster, primer com a comte i després com a duc. Va exercir una notable influència durant el regnat del seu nebot Ricard II en minoria d'edat. També va jugar un paper important durant el període d'inestabilitat que marcà l'última etapa del regnat de Ricard, tot i que procurà que no se l'associés obertament amb els oponents del rei. Entre la descedència legítima de Joan de Gant hi trobem els tres reis Lancaster: Enric IV, Enric V i Enric VI. També hi trobem Felipa de Lancaster i Caterina de Lancaster. A més a més dels Beauforts, els fills bastards que tinguè amb la seva amant Caterina Swynford que foren legitimitzats amb el matrimoni entre ambdós el 1396, descendia (per línea materna) Enric VII d'Anglaterra de la Casa Tudor. Quan Joan de Gant va morir el 1399, les seves terres van ser confiscades per la corona ja que Ricard II havia exiliat el seu fill i hereu, Enric Bolingbroke un any abans. Bolingbroke va tornar i va derrocar l'impopular rei Ricard, iniciant el seu regnat com a Enric IV d'Anglaterra. Joan de Gant va ser enterrat al costat de la seva primera esposa Blanca de Lancaster a la Catedral de Sant Pau a Londres.
- Jan z Gentu, 1. vévoda z Lancasteru, pocházel z rodu Plantagenetů a byl třetím synem anglického krále Eduarda III. a Filipy z Hainault. Jeho přídomek je odvozen ze jména jeho rodiště, města Gentu v současné Belgii. Měl velký vliv na život u dvora v době vlády Richarda II. poznamenané politickými spory, ale nikdy proti němu otevřeně nevystoupil. Byl předkem anglických králů z rodu Lancasterů Jindřicha IV. , Jindřicha V. a Jindřicha VI.
- Juan de Gante nació en la abadía de San Bavon, en la localidad de Gante —de donde le proviene el sobrenombre—, el 24 de junio de 1340, siendo el cuarto hijo varón —pero tercero superviviente— del rey Eduardo III de Inglaterra y de Felipa de Henao. Fue nombrado conde de Richmond (20 de septiembre de 1343), y recibe el título de conde de Lancaster a la muerte de su suegro Enrique de Grosmont (1361), por su matrimonio, celebrado en la Capilla de la Reina, en Reading, el 19 de mayo de 1359, con su prima, Blanca de Lancaster, heredera del difunto conde. Además, recibe la mitad de los inmensos estados de su suegro, recibiendo la otra parte sólo tras la muerte de su cuñada, Matilde, en 1362. De este matrimonio nacieron 7 hijos: Felipa (n. Leicester, 31.3.1360 – m. de plaga, Odivelas, 19.7.1415), casada con Juan I de Avís, rey de Portugal. Juan (n. 1362 – m. 1365). Isabel (n. Burford, 21.2.1363 – m. Burford, 24.11.1425), casada sucesivamente con Juan Hastings, conde de Pembroke —el matrimonio es anulado en 1383—, con Juan Holland, 1 duque de Exeter, y con Juan Cornwall, Lord Fanhope. Eduardo (n. 1365 – m. 1368). Juan (n. y m. 4.5.1366). Enrique (n. castillo de Bolingbroke, 3.4.1367 – m. abadía de Westminster, 20.3.1413), que sube al trono de Inglaterra como Enrique IV. Una hija (n. y m. 1368). En 1367 participó en la Batalla de Nájera. Su padre Eduardo III, le nombra duque de Lancaster el 13 de noviembre de 1372; el título le sirvió para tener una cierta independencia de la corte. Juan llegó a ser un príncipe realmente acomodado, con más de treinta castillos y posesiones en Inglaterra y Francia. Al morir su hermano mayor, Eduardo, príncipe de Gales, el famoso Príncipe Negro (1376), Juan empezó a ganar poder. Protegió al reformista religioso John Wyclif ya que simpatizaba con sus ideas. Sin embargo, el auge de Juan como político coincidió con una pérdida de su influencia. El país estaba inmerso en la Guerra de los Cien Años y el rey Eduardo III empezaba a ser impopular debido al aumento de los impuestos. Además, mientras que el rey y el príncipe de Gales tenían fama de héroes populares por sus hazañas en el campo de batalla, Juan nunca consiguió un éxito militar que le ayudara a ganar reputación. Al morir su primera esposa, Blanca, el 17 de septiembre de 1369, en el castillo de Bolingbroke, Juan contrajo su segundo matrimonio en la localidad de Roquefort, en Guyena, el 21 de septiembre de 1371, con Constanza de Castilla, hija de Pedro I de Castilla, lo que le permitió, infructuosamente, reclamar el trono de Castilla alegando los derechos de su mujer. De este segundo matrimonio nacen 2 hijos: Catalina (n. castillo de Hertford, 31 de marzo, 1373 – m. Valladolid, 2.6.1418), casada con Enrique III el Doliente, rey de Castilla. Juan (n. Gante, 1374 – m. 1375).
- Juhana Gent (John of Gaunt) oli Lancasterin ensimmäinen herttua ja kuningas Edvard III:n ja tämän puolison Hainaultin Philippan kolmas aikuisuuteen asti selvinnyt poika. Hän sai nimensä syntymäpaikkansa, Gentin, mukaan. Varakas Gent oli yksi merkittävistä vaikuttajista kuningaskunnassa hänen veljenpoikansa, Rikhard II:n ollessa alaikäinen kuningas. Hän oli myös osallisena useissa poliittisissa selkkauksissa, mutta piti huolen ettei häntä suoraan yhdistettäisi nuoren kuningaan vastustajiin. Juhanan oikeutettuihin jälkeläisiin, Lancaster-sukuun, kuuluivat kuninkaat Henrik IV, Henrik V ja Henrik VI. Hänen aviottomat jälkeläisensä, Beaufortit, avioituivat myöhemmin Tudor-sukuun, jonka ensimmäiseksi kuninkaaksi nousi Henrik VII. Hänen oikeutettuja lapsiaan olivat Lancasterin Philippa, josta tuli Portugalin kuninkaan Juhana I:n puoliso, Exeterin herttuatar Elisabet ja Lancasterin Katariina, josta tuli Kastilian kuninkaan Henrik III:n puoliso. Juhanan kuollessa 1399 hänen omistamansa alueet takavarikoitiin kruunulle, sillä Rikhard II oli karkottanut Juhanan perillisen, Henry Bolingbroken, vuonna 1398. Bolingbroke kuitenkin palasi ja syrjäytti epäsuosiossa olevan Rikhard II:n. Hänestä tuli Englannin kuningas Henrik IV, Juhana Gentin ensimmäinen jälkeläinen Englannin valtaistuimella.
- Jean de Gand est né en février ou en mars 1340 à l'abbaye Saint-Bavon de Gand, il est mort le 3 ou le 4 février 1399. Il est comte de Richmond (1342-1372), de Lancastre, de Lincoln, de Derby et de Leicester (1361-1399). Il est fait duc de Lancastre à partir du 13 novembre 1362, et duc d'Aquitaine à partir du 2 mars 1390.
- John of Gaunt az angol Plantagenêt-ház tagja, Lancaster majd Aquitania hercege, III. Edward angol király Hainaut-i Philippa harmadik fia. Szülei szokásukhoz híven gyermekeiket arról a helyről nevezték el, ahol születtek. Philippa 1340-ben adott életet Johnnak a flandriai Gent városában, a város neve angol "Gaunt" volt. John a korabeli Anglia egyik legnagyobb földbirtokosa és legbefolyásosabb nemesura volt. Unokaöccse, II. Richárd kiskorúsága alatt nagy befolyása volt Angliában. Leszármazottai között találhatók a Lancaster-házi királyok, IV. Henrik, V. Henrik és VI. Henrik.
- ファイル:Johnofgaunt. jpg ジョン・オブ・ゴーント ジョン・オブ・ゴーント（John of Gaunt, 1340年3月6日 - 1399年2月3日）は、イングランド王エドワード3世の第4子。ランカスター家の祖。1359年、初代ランカスター公ヘンリー・オブ・グロスモントの次女ブランシュと結婚し、ランカスター公となった。イングランド宗教改革の先駆者ジョン・ウィクリフの保護者として知られる。ゴーントとは、出生地である現在のベルギーの都市ヘント（ガン）を指す。
- Jan van Gent was de vierde zoon van koning Eduard III van Engeland. Door zijn eerste huwelijk met zijn nicht Blanche van Lancaster kreeg hij in 1362 de titel hertog van Lancaster. Hij trok ten strijde in Spanje en Frankrijk. Na de dood van Blanche in 1371 hertrouwde hij met Constance van Castilië, dochter van Peter de Wrede. Vanwege dit huwelijk kon hij aanspraak maken op de titel van koning van Castilië en León. In 1374 keerde hij terug naar Engeland en na de dood van zijn broer Eduard de Zwarte Prins werd hij de machtigste man van het land. Hij beschermde de religieuze hervormer John Wyclif, met wie hij sympathiseerde. In 1377 stierf Eduard III en werd opgevolgd door Jans jeugdige neef Richard II. Hij bleef aanvankelijk diens raadgever maar na enkele domme besluiten raakte hij gebrouilleerd met de koning en een deel van het volk. Tijdens de boerenrevolte van 1381 verwoestte een menigte zijn kasteel, het Savoy Palace. In 1386 werd Jan van Gent door koning Richard als ambassadeur uit naar het Europese vasteland gezonden. Hij landde met een grote krijgsmacht in La Coruña, veroverde Bayona, Santiago de Compostela en Vigo. De expeditie mislukte echter door tegenslag, waaronder ziekte van een deel van het leger. Jan van Gent besloot uiteindelijk om af te zien van zijn aanspraken op de kroon, en via het Verdrag van Bayona werden deze uiteindelijk afgekocht. Na het mislukte avontuur in Spanje vertrok Jan van Gent naar Aquitanië, en pas in november 1389 keerde hij terug naar Engeland. Daar verzoende hij zich met de koning. Hij steunde Richard tegen de hertog van Gloucester maar na diens val werd de verhouding weer slechter. Jan had vier kinderen bij zijn minnares Katherine Swynford, een schoonzus van Geoffrey Chaucer. Na de dood van zijn vrouw huwde hij haar en de kinderen werden gewettigd maar uitgesloten van troonopvolging. Zijn achterachterkleinzoon Hendrik VII maakte desondanks aanspraak op de troon. Jans zoon uit zijn eerste huwelijk, Hendrik Bolingbroke, was minder diplomatiek dan zijn vader en werd door Richard II in 1398 verbannen. Jan stierf in 1399 en zijn bezittingen werden verbeurdverklaard. Hierop keerde Hendrik terug. Hij zette Richard af en werd zelf koning als Hendrik IV. De herkomst van de naam jan-van-gent voor een bepaald soort vogel heeft niets met deze persoon te maken, maar is mogelijk een verbastering van de Keltische naam voor de vogel .
- John av Gaunt (født 24. juni 1340, død 3. februar 1399 var tredje overlevende sønn av Edvard III av England og Philippa av Hainault. Han fikk sitt tilnavn fordi han ble født i Gent. John var hertug av Lancaster og de facto hersker i England mens faren var på felttog i Frankrike og mens Richard II var mindreårig.
- Jan z Gandawy, 1. książę Lancaster KG, ang. John of Gaunt, 1st Duke of Lancaster, trzeci syn króla Anglii Edwarda III i jego żony Filipy de Hainault, córki hrabiego Hainaut. Swoje imię Jan z Gandawy zawdzięcza faktowi, że urodził się w Gandawie. 13 listopada 1362 r. jego ojciec nadał mu tytuł Duke of Lancaster - księcia Lancaster. Miał on ogromny wpływ na politykę angielską podczas rządów jego bratanka - Ryszarda II. Jego legalni potomkowie, zwani Lancasterami (synowie jego pierwszej żony Blanki przez pewien czas rządzili Anglią, byli to: Henryk IV, Henryk V i Henryk VI. Jego nieślubni potomkowie ze związku pozamałżeńskiego z Katarzyną Swynford, zwani Beaufortami wżenili się w rodzinę Tudorów, która również rządziła Anglią począwszy od Henryka VII Tudora. Kiedy Jan zmarł w 1399 r. , jego ziemie zostały włączone do korony, a w 1398 r. król Ryszard II wygnał z kraju syna Jana - Henryka Bolingbroke'a. Bolingbroke wrócił, obalił niepopularnego króla i sam został królem - rządził Anglią w latach 1399–1413.
- João de Gante ou João de Gande foi o quarto filho do rei Eduardo III de Inglaterra e de Filipa de Hainault, nascido na cidade belga de Gante. João tornou-se Duque de Lancaster em 1362, através do casamento com a sua prima Branca de Lancaster. Em 1390 tornou-se Duque da Aquitânia por doação do sobrinho Ricardo II de Inglaterra. João de Gant foi o fundador da Casa de Lancaster, a facção encarnada da guerra das rosas. Depois da morte de Branca, João casou em 1371 com a princesa Constança, filha do falecido rei Pedro I de Castela, o Cruel, e envolveu-se na complicada política castelhana ao declarar-se pretendente da coroa castelhana, rivalizando com Henrique de Trastâmara. No ano seguinte, a posição inglesa foi reforçada com o casamento de Edmundo de Langley, outro filho de Eduardo III, com Isabel, irmã mais nova de Constança. As suas intenções foram goradas pelos Trastâmara, mas João continuou a influenciar a política ibérica. Quando estalou a crise dinástica de 1383-1385 entre Portugal e Castela, João apoiou a facção de João, Mestre de Aviz, do ponto de vista político e militar, enviando uma divisão de archeiros galeses. É da sua iniciativa que nasceu o tratado de Windsor que confere a Inglaterra e Portugal o estatuto de aliados desde 1387. Para firmar este tratado, a sua filha mais velha, Filipa, casou com João I de Portugal. Depois da morte do seu irmão mais velho, Eduardo, o Príncipe Negro, João viu o seu poder acrescido. Foi este estatuto de privilégio que lhe permitiu proteger o reformador religioso John Wycliffe, cujas ideias defendia. Nos primeiros anos do reinado do seu sobrinho Ricardo II, João de Gant alcançou o estatuto de tio favorito e conselheiro de confiança. No entanto, algumas medidas menos acertadas de sua parte fizeram-no perder o apoio do rei e do povo. Em consequência, o seu palácio foi destruído por numa revolta popular em 1381. Em 1386, João é enviado para o continente como embaixador e em 1390 torna-se Duque da Aquitânia, num exílio disfarçado. Quando João morre em 1399, Ricardo II declara a apreensão de todas as suas propriedades, o que causa a revolta do herdeiro de Lancaster Henrique Bolingbroke, e, a médio prazo, o seu assassinato. João manteve uma amante, Catarina Swynford, durante os últimos 30 anos de sua vida e com quem casou depois da sua viuvez. Os filhos desta união, conhecidos como os Beaufort, foram então legitimados embora barrados da sucessão ao trono. Apesar disso, o futuro rei Henrique VII de Inglaterra baseou a sua pretensão ao trono com base no seu avô, João Beaufort, filho mais velho de João e Catarina.
- Джон Гонт (Иоанн Гентский) — первый герцог Ланкастерский, третий выживший сын короля Англии Эдуарда III и Филиппы Геннегау. Его прозвище «Гонт» означает, собственно, «Гентский», «родившийся в Генте». Является основателем дома Ланкастеров, к которому принадлежали английские короли: Генрих IV, Генрих V и Генрих VI. Получив значительное наследство от своего тестя Генриха Гросмонта, графа Ланкастерского (ум. 1361), от свояченицы Мод, а также земли от отца, Джон Гонт стал одним из крупнейших феодалов Европы, владевшим 30 замками и поместьями в Англии и Франции; его состояние было сопоставимо с королевским. Наряду со своим старшим братом Черным Принцем являлся одним из ведущих военачальников короля Эдуарда в Столетней войне. В 1373 году совершил пятимесячный рейд через всю Францию: от Кале до Бордо. Пользовался большим влиянием во время правления своего малолетнего племянника Ричарда II, а также в последующий период политической нестабильности, не выступая при этом открыто на стороне противников Ричарда. Одно время поддерживал реформаторов, сторонников Джона Уиклифа, возможно, из соображений борьбы с растущими притязаниями Католической церкви. После смерти Гонта (1399) все его обширные владения были конфискованы в пользу короны, так как его сын Генрих Болингброк (будущий Генрих IV) был изгнан из страны по обвинению в измене. Спустя несколько месяцев после смерти отца Болингброк вернулся в страну, низложил Ричарда II и вступил на престол.
- Johan av Gent, född 24 juni 1340, död 3 februari 1399, hertig av Lancaster, Edvard III:s tredje överlevande son, fick namnet då han föddes i Gent. Han blev hertig av Lancaster genom äktenskapet med sin släkting Blanche, en titel som gav sin bärare stor självständighet från kronan. Johan blev en fantastiskt rik prins med trettio slott och enorma landegendomar i England och Frankrike. Hans hushåll var i storlek och organisation jämförbart med en monarks. Efter den äldre brodern, Edvard, den svarte prinsens död, blev Johan allt mäktigare. Han beskyddade den religiöse reformatorn John Wyclif, med vars mål Johan sympatiserade. Gents herravälde sammanföll dock med ett ökat missnöje mot hans inflytande. Vid den tid då de engelska trupperna började gå mot bakslag i Hundraårskriget mot Frankrike och Edvard III:s inrikespolitik hade blivit impopulär på grund av hög beskattning och kungens kärleksaffär med Alice Perrers, så förknippades det bristande styret med hertigen av Lancaster. Dessutom hade kungen och prinsen av Wales hjältestatus tack vare sina framgångar på slagfälten, medan Johan av Gent inte hade några sådana militära bedrifter, som möjligtvis kunnat förbättra hans rykte. Då kung Edvard III dog och Johans unge brorson, den tioårige Rikard II, blev kung, ökade Gents inflytande ytterligare, men misstron förblev och somliga misstänkte att han skulle försöka gripa makten över tronen själv. Han gjorde stora ansträngningar för att försäkra att han aldrig skulle förknippas med motståndet mot Rikard, men som faktisk härskare under Rikards omyndighetstid, ledde några okloka beslut angående beskattning till Bondeupproret 1381, under vilket upprorsmännen förstörde hans magnifika palats Savoy Palace. 1386 sände Rikard, som nu tagit mera makt själv, Johan som ambassadör till Spanien. Kris utbröt nästan omedelbart och 1387 hade Rikards misskötsel av landet lett det till inbördeskrigets rand. Endast Johan av Gent kunde, då han återvänt till England, upprätta en kompromiss mellan Lords Appellant och kung Rikard, vilket ledde till en period av stabilitet och relativ harmoni. Under 1390-talet återupprättades Johan av Gents rykte som en som värnade om rikets bästa. Gent avled 1399.
- 岡特的約翰(John of Gaunt）（1340年－1399年），是英格蘭國王愛德華三世的兒子，理查二世的叔叔，因為侄子年幼，故此在（1377年—1399年）年間代他治理國家。
|
| rdfs:comment
|
- John of Gaunt, 1st Duke of Lancaster, Duke of Aquitaine (6 March 1340 – 3 February 1399) was a member of the House of Plantagenet, the third surviving son of King Edward III of England and Philippa of Hainault. He got his name "John of Gaunt" because he was born in Ghent, then Gaunt in English.
- John of Gaunt, Duke of Lancaster, dt. Johann von Gent, Herzog von Lancaster, frz. Jean de Gand war der dritte überlebende Sohn König Eduards III. von England und Philippa von Hainault. Sein Namenszusatz Gaunt (Gent) leitet sich von seinem Geburtsort Gent im heutigen Belgien ab.
- Joan de Gant, el 1r Duc de Lancaster, va ser el tercer fill del rei Eduard III d'Anglaterra que arribà a l'edat adulta. Després del seu matrimoni amb Blanca de Lancaster i la mort del seu sogre Enric de Grosmont, va rebre en herència les riques terres del Ducat de Lancaster, primer com a comte i després com a duc. Va exercir una notable influència durant el regnat del seu nebot Ricard II en minoria d'edat.
- Jan z Gentu, 1. vévoda z Lancasteru, pocházel z rodu Plantagenetů a byl třetím synem anglického krále Eduarda III. a Filipy z Hainault. Jeho přídomek je odvozen ze jména jeho rodiště, města Gentu v současné Belgii. Měl velký vliv na život u dvora v době vlády Richarda II. poznamenané politickými spory, ale nikdy proti němu otevřeně nevystoupil. Byl předkem anglických králů z rodu Lancasterů Jindřicha IV. , Jindřicha V. a Jindřicha VI.
- Juan de Gante nació en la abadía de San Bavon, en la localidad de Gante —de donde le proviene el sobrenombre—, el 24 de junio de 1340, siendo el cuarto hijo varón —pero tercero superviviente— del rey Eduardo III de Inglaterra y de Felipa de Henao.
- Juhana Gent (John of Gaunt) oli Lancasterin ensimmäinen herttua ja kuningas Edvard III:n ja tämän puolison Hainaultin Philippan kolmas aikuisuuteen asti selvinnyt poika. Hän sai nimensä syntymäpaikkansa, Gentin, mukaan. Varakas Gent oli yksi merkittävistä vaikuttajista kuningaskunnassa hänen veljenpoikansa, Rikhard II:n ollessa alaikäinen kuningas.
- Jean de Gand est né en février ou en mars 1340 à l'abbaye Saint-Bavon de Gand, il est mort le 3 ou le 4 février 1399. Il est comte de Richmond (1342-1372), de Lancastre, de Lincoln, de Derby et de Leicester (1361-1399). Il est fait duc de Lancastre à partir du 13 novembre 1362, et duc d'Aquitaine à partir du 2 mars 1390.
- John of Gaunt az angol Plantagenêt-ház tagja, Lancaster majd Aquitania hercege, III. Edward angol király Hainaut-i Philippa harmadik fia. Szülei szokásukhoz híven gyermekeiket arról a helyről nevezték el, ahol születtek. Philippa 1340-ben adott életet Johnnak a flandriai Gent városában, a város neve angol "Gaunt" volt. John a korabeli Anglia egyik legnagyobb földbirtokosa és legbefolyásosabb nemesura volt. Unokaöccse, II.
- ファイル:Johnofgaunt.
- Jan van Gent was de vierde zoon van koning Eduard III van Engeland. Door zijn eerste huwelijk met zijn nicht Blanche van Lancaster kreeg hij in 1362 de titel hertog van Lancaster. Hij trok ten strijde in Spanje en Frankrijk. Na de dood van Blanche in 1371 hertrouwde hij met Constance van Castilië, dochter van Peter de Wrede. Vanwege dit huwelijk kon hij aanspraak maken op de titel van koning van Castilië en León.
- John av Gaunt (født 24. juni 1340, død 3. februar 1399 var tredje overlevende sønn av Edvard III av England og Philippa av Hainault. Han fikk sitt tilnavn fordi han ble født i Gent. John var hertug av Lancaster og de facto hersker i England mens faren var på felttog i Frankrike og mens Richard II var mindreårig.
- Jan z Gandawy, 1. książę Lancaster KG, ang. John of Gaunt, 1st Duke of Lancaster, trzeci syn króla Anglii Edwarda III i jego żony Filipy de Hainault, córki hrabiego Hainaut. Swoje imię Jan z Gandawy zawdzięcza faktowi, że urodził się w Gandawie. 13 listopada 1362 r. jego ojciec nadał mu tytuł Duke of Lancaster - księcia Lancaster. Miał on ogromny wpływ na politykę angielską podczas rządów jego bratanka - Ryszarda II.
- João de Gante ou João de Gande foi o quarto filho do rei Eduardo III de Inglaterra e de Filipa de Hainault, nascido na cidade belga de Gante. João tornou-se Duque de Lancaster em 1362, através do casamento com a sua prima Branca de Lancaster. Em 1390 tornou-se Duque da Aquitânia por doação do sobrinho Ricardo II de Inglaterra. João de Gant foi o fundador da Casa de Lancaster, a facção encarnada da guerra das rosas.
- Джон Гонт (Иоанн Гентский) — первый герцог Ланкастерский, третий выживший сын короля Англии Эдуарда III и Филиппы Геннегау. Его прозвище «Гонт» означает, собственно, «Гентский», «родившийся в Генте».
- Johan av Gent, född 24 juni 1340, död 3 februari 1399, hertig av Lancaster, Edvard III:s tredje överlevande son, fick namnet då han föddes i Gent. Han blev hertig av Lancaster genom äktenskapet med sin släkting Blanche, en titel som gav sin bärare stor självständighet från kronan. Johan blev en fantastiskt rik prins med trettio slott och enorma landegendomar i England och Frankrike. Hans hushåll var i storlek och organisation jämförbart med en monarks.
- 岡特的約翰(John of Gaunt）（1340年－1399年），是英格蘭國王愛德華三世的兒子，理查二世的叔叔，因為侄子年幼，故此在（1377年—1399年）年間代他治理國家。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
