| dbpprop:abstract
|
- John VI Kantakouzenos or Cantacuzene, Byzantine emperor from 1347 to 1354, was born at Constantinople.
- Johannes VI. Kantakuzenos war byzantinischer Kaiser von 1341 bzw. 1347 bis 1354. Er stammte aus der einflussreichen Familie Kantakuzenos. Mütterlicherseits mit der Dynastie der Palaiologen verwandt, wurde er bei der Thronbesteigung von Andronikos III. 1328 als oberster Verwalter der Staatsgeschäfte eingesetzt. Beim Tod des Kaisers 1341 blieb Kantakuzenos Regent für den neunjährigen Johannes V. Von der Kaiserin verdächtigt und in Opposition zu einer mächtigen Hofpartei stehend, rebellierte er und ließ sich in Didymoteichos in Thrakien zum Kaiser krönen, während Johannes V. und seine Anhänger in Konstantinopel blieben. Der nun folgende Bürgerkrieg dauerte sechs Jahre, in denen die Parteien die Hilfe der Serben und der Osmanen in Anspruch nahmen und Söldner aus aller Herren Länder anheuerten. Es ist nur der Hilfe der Türken zu verdanken, dass Kantakuzenos den Krieg zu einem für ihn günstigen Ende brachte. 1347 zog er im Triumph in Konstantinopel ein und zwang seine Gegner zu einer Übereinkunft, durch die er Mitkaiser neben Johannes V. und alleiniger Regent während dessen Minderjährigkeit wurde. Teil dieser Übereinkunft war die Verheiratung Johannes' V. mit einer der Töchter seines Regenten. In dieser Zeit wurde das Reich, ohnehin schon instabil und auf ein relativ kleines Territorium beschränkt, von allen Seiten unter Druck gesetzt. Es kam zu Kriegen mit Genua, das eine Kolonie in Galata hatte, mit den Serben, die ein ausgedehntes Reich an der Nordwestgrenze aufbauten, und es gab die gefährliche Allianz mit den Türken, die 1352 ihren ersten Brückenkopf auf europäischem Boden in Gallipoli / Thrakien eroberten und damit die Kontrolle über die Dardanellen erlangten: Kantakuzenos hatte ausländische Hilfe angeworben, und als er die Söldner nicht bezahlen konnte, war das für sie der willkommene Anlass, eine Stadt zu beschlagnahmen. 1354 wurde er zur Abdankung gezwungen; ihm folgte nun Johannes V. nach. Kantakuzenos, der ein Anhänger des Hesychasmus war, dessen Anerkennung er 1351 auf einer Synode durchgesetzt hatte, zog sich in das Kloster St. Georg im Mangana zurück, wo er den Namen Joasaph Christodolos annahm, und befasste sich mit Schriftarbeiten. Er starb auf der Peloponnes und wurde von seinen Söhnen in Mistra in Lakonien begraben. Seine Geschichte in vier Büchern behandelt die Jahre 1320 bis 1356. Als Apologie seiner eigenen Handlungen muss sie mit Vorsicht gelesen werden; glücklicherweise kann sie durch die Arbeit eines Zeitgenossen, Nikephoros Gregoras, ergänzt und korrigiert werden. Das Werk ist gut zusammengestellt und homogen, die Ereignisse drehen sich um den Hauptakteur (in Person des Autors), sind aber teilweise fehlerhaft dargestellt bei Themen, mit denen er nicht direkt zu tun hatte.
- Joan VI Cantacuzè (Ἰωάννης ὁ Καντακουζήνος), conegut també com Joan V Cantacuzè, però el seu nom era Joan Àngel Comnè Paleòleg Cantacuzè, fou emperador bizantí de facto del 1342 al 1355 i de jure del 1347 als primers dies de gener del 1355. Era el fill gran de Joan Cantacuzè, cap d'aquesta família grega, i de Teodora Paleologina, i va néixer al començament del segle XIV. La seva historia està fortament lligada a la del seu rival Joan V Paleòleg (de vegades Joan VI Paleòleg i llavor Joan VI passa a ser Joan V Cantacuzè). Es va distingir en el regnar del seu parent Andrònic II Paleòleg que el va nomenar prefecte de la sagrada cambra. Fou molt amic del net de l'emperador, Andrònic Paleòleg el Jove i va participar a la revolta d'aquest contra l'avi i fou gracies a la seva decisió que finalment Andrònic el Jove va arribar al tron el 1328. Com a premi Andrònic el va nomenar magnus domesticus. Va conquerir Etòlia i Lesbos i va exercir gran influencia en el govern fins el punt de què era vist com l'autèntic emperador; va exercir una sabia administració i va reforçar les lleis, i va gaudir de la fama de no ser un especulador i un recaptador ferotge. Andrònic III li tenia molt d'afecte i la va proposar de compartir el tron però Cantacuzè va refusar per prudència i modèstia. Al seu llit de mort Andrònic el va nomenar regent del seu fill Juan V Paleòleg en nom del qual va governar a partir del 1342. Aviat van sorgir altres aspirants a la regència: el patriarca de Constantinoble Joan d'Apri i l'almirall Apocaucos. Van convèncer a la vídua Anna de Savoia de reclamar la regència i van començar a calumniar a Joan trobant força adherents. Durant una absència de Joan de la capital, fou acusat de traïció i els seus enemics foren els seus jutges, i fou declarat culpable i sentenciat a mort amb confiscació de bens. No va quedar més remei a Joan que la revolta, però va deixar clar que s'aixecava contra els conseller i no contra l'emperador infant (no obstant va agafar el títol de coemperador el 21 de març del 1342 i fou coronat solemnement junt amb la seva dona Irene, a Adrianòpolis, pel patriarca Llàtzer de Jerusalem. Va demanar ajust al rei Esteve Dushan de Sèrbia i va formalitzar aliança amb Umur Bey príncep d'Aidin. Mentre Joan era a Sèrbia i la seva dona a Didimòtica, Umur Bey va desembarcar a Grècia amb una flota de 380 vaixells i un exercit de 28000 homes i es va establir a Didimòtica i va avançar en direcció a Sèrbia però un dur hivern el va obligar a retornar sense haver pogut veure a Cantacuzè. El 1343 Umur i Cantacuzè es van trobar a Clopa, prop de Tessalònica i van organitzar les operacions contra Apocaucos. Grècia i Tràcia foren assolades, però Umur Bey fou subornat per Apocaucos i es va retirar. Cantacuzè va trobar un nou aliat en Orkhan, soldà dels turcs osmanlis al que va donar en matrimoni a la seva filla. Durant cinc anys la guerra civil va devastar Grècia i el 1346 Cantacuzè ja era el més poderós i va fer una espècie de reconciliació amb Anna de Savoia, avançant fins a Constantinoble reforçat amb un cos de mercenaris llatins. El gener de 1347 va entrar a la capital sense resistència i Apocaucos va morir en els tumults que van seguir. Cantacuzè podia haver esdevingut únic emperador però va reconèixer al jove Juan V Paleòleg com a co-emperador, però amb la condició de què no seria declarat major d'edat fins els 25 anys segons la llei grega, i mentre ell seria l'únic emperador. Com a garantia de la futura harmonia, la seva filla Hel·lena es va casar amb el jove Joan V. El mateix any Cantacuzè fou coronat a la capital per Isidor, patriarca de Constantinoble. Al cap d'un any una plaga va assolar l'imperi i va causar gran mortaldat; els genoveses de Pera es van revoltar reclamant més privilegis i Esteve Dushan va fer una incursió a Tràcia però fou derrotat i va haver de negociar la pau. Amb els turcs va tenir amistoses relacions durant anys, però sembla que l'amistat amb Orkhan no era sincera doncs al mateix temps negociava amb el papa i li prometia la unió de les esglésies si predicava una creuada contra els turcs, proposta que Climent VI va refusar. Al cap d'un temps van esclatar diferencies entre els dos Joan. Joan Paleòleg escoltava els consells de l'antic partit d'Apocaucos. Cantacuzè el va enviar a residir a Tessalònica i va intentar convèncer al jove de no fer res per mitja d'Anna de Savoia, però en debades. El jove príncep es va emancipar de la vigilància a la que estava sotmès i el 1353 es va revoltar. Cantacuzè i Orkhan el van derrotar en una batalla i Paleòleg es va refugiar amb els llatins a Tenedos. Cantacuzè el va excloure del tron i va proclamar al seu propi fill Mateu I Cantacuzè com co-emperador i hereu del tron. Però el poble afavoria als Paleòleg i bandes armades es van organitzar aquí i allà per defensar al jove príncep; aquest disposava d'una forces destacades de mercenaris que li havien donat els Gattiluso o Gattiluzzi, una família genovesa, a canvi de la ma de la seva germana i la concessió d'algunes terres . Amb aquestes forces va sortir cap a Constantinoble amb vaixells genovesos que van entrar al corn d'or com si anessin a comprar provisions. Desembarcat Paleòleg molta gent el va seguir i es va proclamar emperador . Cantacuzè, abandonat per molts dels seus fidels, va abdicar i quatre dies després es va fer monjo. Va agafar el nom de Josep i va romandre la resta de la seva vida a convents de Constantinoble i del Mont Atos. Va escriure una història del seu temps titulada, en quatre llibre amb els regnats d'Andrònic III i el seu, i una mica més fins el 1357. La seva dona Irene es va retirar també a un convent. La data de la seva mort es incerta. Era viu encara el 1375 en què el papa Gregori XI li va escriure una carta però va morir pocs anys després, segurament el 15 de juny de 1383
- Jan VI. Kantakuzenos vládl v období 1341-1347 jako regent Byzantské říše a v období 1347-1355 jako spolucísař. V občanské válce porazil s tureckou pomocí dvorskou šlechtu a ovládl Konstantinopol, zasloužil se o uznání hésychasmu. Roku 1349 potlačil povstání zélotů. Roku 1355 byl donucen k abdikaci a odešel do kláštera. Pod jménem Christodulos sepsal Byzantské dějiny (1320-1362 Historia).
- Juan VI Cantacuceno, Emperador bizantino desde 1347 hasta 1354, nació en Constantinopla. Era de la familia de los Cantacucenos. Relacionado con la casa de los Paleólogo por la familia de su madre, se le confió el máximo poder en la administración cuando en 1328 Andrónico III ascendió al trono del Imperio bizantino. A la muerte del Emperador en 1341 el Imperio quedó en manos de su esposa Ana de Saboya, quien nombró a Juan Cantacuceno corregente y tutor de su hijo Juan V Paleólogo que solo contaba con 9 años de edad. Poco después, intentó hacer valer su condición de amigo íntimo del emperador difunto para ocupar el cargo de tutor de la Emperatriz en su tarea de regente. Sin embargo, un grupo de políticos influyentes se había agrupado en torno a la emperatriz viuda, siendo dirigido por el megas dux Alejo Apocauco y por el Patriarca Juan Calecas. Esta facción política se opuso, con el apoyo de la propia emperatriz, a las ambiciones de Cantacuzeno. Tras su intento fallido por controlar el rumbo de la regencia, Cantacuceno abandonó Constantinopla y se refugió en la ciudad de Didymoteicos, en Tracia, donde se hizo proclamar emperador el 26 de octubre de 1341. La consecuente guerra civil duró 6 años, en cuyo curso ambas partes pidieron ayudas externas, de los serbios, búlgaros y de los turcos otomanos, y contrataron mercenarios de todo tipo. Pero el apoyo de los turcos, con quienes llegó a un acuerdo, sería definitivo para que Cantacuceno acabase la guerra a su favor. En 1347 hizo su entrada triunfal en Constantinopla, y obligó a sus oponentes a firmar un acuerdo por el cual se convertía en co-Emperador con Juan V, y único administrador durante la minoría. También logró que su propio hijo Mateo Cantacuceno fuese co-emperador. En esta época, el Imperio, ya entonces dividido y reducido a su mínima expresión, era atacado por todas partes. Hubo guerras con los genoveses, que mantenían una colonia en Galacia y controlaban las transacciones monetarias con la corte. También hubo guerra con Serbia, que expandía su propio Imperio en las fronteras nor-occidentales de Bizancio. Y además se produjo la alianza con los turcos, que tomaron su primera ciudad en Europa hacia el final de su reinado. Cantacuceno recurrió con facilidad a la ayuda extranjera para solventar sus problemas internos, y como a menudo no tenía dinero para pagarles, estos tomaban ciudades del Imperio como pago. Las cargas fiscales que impuso resultaron excesivas para sus súbditos, de modo que se reforzó el partido favorable a Juan V Paleólogo. Finalmente, cuando éste último entró en Constantinopla a finales de 1354, su victoria fue fácil. Cantacuzeno se retiró a un monasterio (donde tomó el nombre de Joasaf Cristódulo) y se dedicó a escribir. Murió en el Peloponeso y fue enterrado por sus hijos en Mistra, en Laconia. Su Historia en 4 libros relata los años 1320–1356: una apología de sus acciones que debe ser leída teniendo en cuenta esta circunstancia. Afortunadamente, puede complementarse y corregirse con la obra de otro contemporáneo, Nicéforo Gregoras. Tiene el mérito de ser ordenada y homogénea, pero la información sobre asuntos que no le implicaban directamente no resulta muy fiable.
- Johannes VI Kantakuzenos oli Bysantin keisari vuosina 1347–1354. Kun Andronikos III:sta tuli vuonna 1328 keisari, hänen ystävästään Johannes Kantakuzenoksesta tuli yksi valtakunnan tärkeimmistä miehistä. Ennen vuonna 1341 tapahtunutta kuolemaansa Andronikos teki Kantakuzenoksesta poikansa Johanneksen holhoojan ja valtakunnan hallitsijan siihin asti, kunnes poika olisi täysi-ikäinen. Johannes Kantakuzenos julistautui kuitenkin itse keisariksi. Seurasi sisällissota, jossa molemmat osapuolet saivat apua serbeiltä ja turkkilaisilta. Sota päättyi 1347, ja Johannes Kantakuzenoksesta tehtiin Johannes V:n hallitsijakumppani. Johannes VI:n hallituskaudella Bysantin valtakunta oli jo tuhon partaalla. Valtakunta soti genovalaisia vastaan, jotka hallitsivat Galataa. Samaan aikaan serbit yrittivät laajentaa valtakuntaansa Bysantin kustannuksella. Ensimmäisen kerran myös turkkilaiset asettuivat asumaan Euroopan puolelle, mikä tapahtui sen jälkeen, kun Johannes VI ei pystynyt maksamaan palkkaamilleen turkkilaisille. Johannes V Palaiologos palasi valtaan vuonna 1354. Kantakuzenos vetäytyi luostariin, jossa hän kirjoitti omia tekojaan puolustelevan historiateoksen vuosilta 1320–1356.
- Jean VI Cantacuzène, né vers 1293 à Constantinople, mort en 1383 à Mistra, empereur byzantin du 31 mai 1347 au 10 décembre 1354, fils d'un Cantacuzène (1265 † 1294), gouverneur de Morée et de Théodora Paléologue Ange-Comnène (1276 † 1342). Il épousa avant 1320 Irène de Bulgarie, morte entre 1363 et 1379, fille d'Andronic Asen, prince bulgare, et eut : Mathieu (1325 † 1391), empereur associé à son père Manuel (1326 † 1380), despote du Péloponnèse (1349-1380) Marie (1328 † ap.1360) mariée en 1342 à Nicéphore II, despote d'Épire (1328 † 1359) Théodora (1330 † ap.1381) mariée en 1346 à Orhan, sultan ottoman († v. 1360) Hélène (1333 † 1396) mariée en 1347 à Jean V Paléologue (1332 † 1391) Andronic (1334 † 1347)
- VI. (Kantakuzénosz) János bizánci császár
- Fu basileus dei romei, insieme a Giovanni V Paleologo, dal 31 maggio 1347 fino al 10 dicembre 1354, dopo la sua abdicazione divenne monaco con il nome di Giosafà Cristodoulo.
- ヨハネス6世カンタクゼノス（Ιωάννης ΣΤ' Καντακουζηνός, ローマ字転写: JohannesⅥ Kantakouzenos, 1295年 - 1383年6月15日は、東ローマ帝国パレオロゴス王朝の皇帝（在位：1347年 - 1354年）、政治家、歴史家、修道士。中世ギリシャ語読みではヨアニス6世カンダクジノス（もしくはカンダクヅィノス）。慣例として使われる個人名のヨハネスはラテン語名で古典式表記はイオアンネス。ラテン語のフルネームはヨハネス・カンタクゼヌス（Johannes Cantacuzenus）。修道名はヨアサフ（Ιωάσαφ）。
- Johannes VI Kantakouzenos was Byzantijns keizer van 1347-1354. Johannes Kantakouzenos was bij de dood van Andronikos III in 1341 aangewezen als regent voor diens zoon, de negenjarige Johannes V. In datzelfde jaar riep hij zichzelf in Didymoteichos tot keizer uit, wat aanleiding was voor een zesjarige burgeroorlog. Door de hulp in te roepen van de Ottomaanse Turken slaagde hij er in 1347 in Constantinopel binnen te trekken, waarna werd overeengekomen dat hij medekeizer van Johannes V zou worden. Tevens bracht hij een huwelijk tot stand van Johannes V met zijn dochter Helena. In 1343 riep hij zijn zoon Mattheüs Asanes Kantakouzenos tot medekeizer uit. Door oorlogen met de Republiek Genua en de Serven en de daardoor ontstane zware financiële lasten voor zijn onderdanen nam zijn populariteit snel af. Toen Johannes V dan ook in 1354 Constantinopel binnentrok was het niet moeilijk hem af te zetten. Johannes trok zich terug in een klooster, waar hij onder andere een geschiedenis schreef over de jaren 1320-1356, uiteraard vanuit zijn eigen standpunt.
- Jan VI Kantakuzen – cesarz bizantyjski w latach 1347-1354. Urodził się w Konstantynopolu ok. 1295 roku. Od roku 1325 był wielkim domestykiem. W roku 1321 w wojnie Andronika III z Andronikiem II stanął po stronie tego pierwszego, a po jego zwycięstwie Janowi zostały powierzone rządy w państwie. Pochodząc z bogatej rodziny osiadłej na Peloponezie był wstanie z własnych funduszy dbać o rozwój floty. Walczył w roku 1329 bezskutecznie w Azji Mniejszej, uczestniczył w kampanii zwieńczonej sukcesem. Po śmierci Andronika III chciał zostać regentem w imieniu Jana V. Napotkał opór ze strony Anny Sabaudzkiej, patriarchy Kalekasa i Aleksego Apokaukosa, którzy przejęli regencję. Okrzyknięty został przez wojsko cesarzem w Didymotyce 26 października 1341 roku. W rok później sprzymierzył się ze Stefanem Duszanem, po rozpadzie sojuszu kolejnym partnerem był Umur, emir Aydinu, następnie w 1346 zawarł układ z sułtanem tureckim Orchanem. Wzmocniony tym sojuszem koronował się w Adrianopolu, po roku został uznany cesarzem w Konstantynopolu. W trzy lata po koronacji podporządkował Tesalonikę, nie zdołał jednak ocalić granicy przed swoim dawnym sojusznikiem Stefan IV Duszan. Prowadził aktywną politykę dynastyczną, mianował swego starszego syna Mateusza cesarzem, zaś młodszego Manuela – despotą Morei. Wobec rosnących aspiracji Jana V Pelologa nie zdołał utrzymać rządów i abdykował w listopadzie 1354 roku. Wstąpił następnie do klasztoru i jako Joazaf dożył tam później starości. Uczestniczył w sporach religijnych tamtych czasów. Był postacią bardzo barwną. Utalentowany dyplomata i wódz, ale także płodny pisarz. Napisał "Historię", będącą kroniką czasów od 1320, a fragmentami aż do 1362 roku. Pozostawił także liczne dzieła teologiczne, w których zwalczał islam i judaizm, będąc wielkim orędownikiem hesychazmu.
- João VI Cantacuzeno, foi imperador de Bizâncio de 1347 a 1354. Nasceu em Constantinopla.
- Иоа́нн VI Кантакузи́н (греч. Ιωάννης ΣΤ΄ Καντακουζηνός), император Византийской империи в 1341—1354 гг. Из знатного рода Кантакузинов. Главнокомандующий императорских войск при Андронике III. Регент при малолетнем Иоанне V Палеологе, поднял против него в 1341 году мятеж, через шесть лет взял Константинополь и провозгласил Иоанна V своим младшим соправителем. В борьбе с политическими противниками заключил союз с турками-османами. В 1353 провозгласил соправителем своего сына Матфея, который до 1357 контролировал Фракию фактически как независимый царь, а затем был деспотом Мореи. В 1354 был низложен и в 1355 постригся в монахи под именем Иоасаф Христодул. В монастыре написал «Историю», охватывающую период с 1320 по 1356, где описал в том числе события, в центре которых был сам. Несмотря на тенденциозность, «История» относится к числу лучших византийских сочинений этого жанра.
- VI. Yannis Kantakuzenos veya Cantacuzene d. y. 1292 – ö. 15 Haziran 1383). 1347 – 1354 arasında Bizans imparatorluğu yapmıştır.
|
| rdfs:comment
|
- John VI Kantakouzenos or Cantacuzene, Byzantine emperor from 1347 to 1354, was born at Constantinople.
- Johannes VI. Kantakuzenos war byzantinischer Kaiser von 1341 bzw. 1347 bis 1354. Er stammte aus der einflussreichen Familie Kantakuzenos. Mütterlicherseits mit der Dynastie der Palaiologen verwandt, wurde er bei der Thronbesteigung von Andronikos III. 1328 als oberster Verwalter der Staatsgeschäfte eingesetzt. Beim Tod des Kaisers 1341 blieb Kantakuzenos Regent für den neunjährigen Johannes V.
- Joan VI Cantacuzè (Ἰωάννης ὁ Καντακουζήνος), conegut també com Joan V Cantacuzè, però el seu nom era Joan Àngel Comnè Paleòleg Cantacuzè, fou emperador bizantí de facto del 1342 al 1355 i de jure del 1347 als primers dies de gener del 1355. Era el fill gran de Joan Cantacuzè, cap d'aquesta família grega, i de Teodora Paleologina, i va néixer al començament del segle XIV.
- Jan VI. Kantakuzenos vládl v období 1341-1347 jako regent Byzantské říše a v období 1347-1355 jako spolucísař. V občanské válce porazil s tureckou pomocí dvorskou šlechtu a ovládl Konstantinopol, zasloužil se o uznání hésychasmu. Roku 1349 potlačil povstání zélotů. Roku 1355 byl donucen k abdikaci a odešel do kláštera. Pod jménem Christodulos sepsal Byzantské dějiny (1320-1362 Historia).
- Juan VI Cantacuceno, Emperador bizantino desde 1347 hasta 1354, nació en Constantinopla. Era de la familia de los Cantacucenos. Relacionado con la casa de los Paleólogo por la familia de su madre, se le confió el máximo poder en la administración cuando en 1328 Andrónico III ascendió al trono del Imperio bizantino.
- Johannes VI Kantakuzenos oli Bysantin keisari vuosina 1347–1354. Kun Andronikos III:sta tuli vuonna 1328 keisari, hänen ystävästään Johannes Kantakuzenoksesta tuli yksi valtakunnan tärkeimmistä miehistä. Ennen vuonna 1341 tapahtunutta kuolemaansa Andronikos teki Kantakuzenoksesta poikansa Johanneksen holhoojan ja valtakunnan hallitsijan siihin asti, kunnes poika olisi täysi-ikäinen. Johannes Kantakuzenos julistautui kuitenkin itse keisariksi.
- Jean VI Cantacuzène, né vers 1293 à Constantinople, mort en 1383 à Mistra, empereur byzantin du 31 mai 1347 au 10 décembre 1354, fils d'un Cantacuzène (1265 † 1294), gouverneur de Morée et de Théodora Paléologue Ange-Comnène (1276 † 1342).
- VI. (Kantakuzénosz) János bizánci császár
- Fu basileus dei romei, insieme a Giovanni V Paleologo, dal 31 maggio 1347 fino al 10 dicembre 1354, dopo la sua abdicazione divenne monaco con il nome di Giosafà Cristodoulo.
- Johannes VI Kantakouzenos was Byzantijns keizer van 1347-1354. Johannes Kantakouzenos was bij de dood van Andronikos III in 1341 aangewezen als regent voor diens zoon, de negenjarige Johannes V. In datzelfde jaar riep hij zichzelf in Didymoteichos tot keizer uit, wat aanleiding was voor een zesjarige burgeroorlog. Door de hulp in te roepen van de Ottomaanse Turken slaagde hij er in 1347 in Constantinopel binnen te trekken, waarna werd overeengekomen dat hij medekeizer van Johannes V zou worden.
- Jan VI Kantakuzen – cesarz bizantyjski w latach 1347-1354. Urodził się w Konstantynopolu ok. 1295 roku. Od roku 1325 był wielkim domestykiem. W roku 1321 w wojnie Andronika III z Andronikiem II stanął po stronie tego pierwszego, a po jego zwycięstwie Janowi zostały powierzone rządy w państwie. Pochodząc z bogatej rodziny osiadłej na Peloponezie był wstanie z własnych funduszy dbać o rozwój floty.
- João VI Cantacuzeno, foi imperador de Bizâncio de 1347 a 1354. Nasceu em Constantinopla.
- Иоа́нн VI Кантакузи́н (греч. Ιωάννης ΣΤ΄ Καντακουζηνός), император Византийской империи в 1341—1354 гг. Из знатного рода Кантакузинов. Главнокомандующий императорских войск при Андронике III.
- VI. Yannis Kantakuzenos veya Cantacuzene d. y. 1292 – ö. 15 Haziran 1383). 1347 – 1354 arasında Bizans imparatorluğu yapmıştır.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
