| dbpprop:abstract
|
- John Hyrcanus (Yohanan Girhan) (reigned 134 BCE - 104 BCE, died 104 BCE) was a Hasmonean leader of the 2nd century BC. Apparently the name "Hyrcanus" was taken by him as a regnal name upon his accession to power.
- Joan Hircà I (Joannes Hyrcanus, Ὑρκανός) fou príncep (etnarca) i gran sacerdot dels jueus. Era fill de Simó Macabeu al que va succeir. El 137 aC Antíoc VII Sidetes, després de derrotar a Diodot Trifó, va decidir restaurar a Judea com a regne tributari i va enviar un exèrcit sota comandament del general Cendebeu. Simó Macabeu, que ja era gran, va donar el comandament als seus dos fills Judes i Joan Hircà, que van derrotar a l'exèrcit invasor. Simó fou assassinat poc després pel seu gendre Ptolemeu, governador de Jericó. Judes i Mataties, fills de Simó, van morir a la mateixa revolució però Hircà es va lliurar i es va proclamar gran sacerdot i príncep o etnarca dels jueus. Amb el seu exèrcit va avançar contra Ptolemeu que es va refugiar a la fortalesa de Dagon. Alguns historiadors pensen que Ptolemeu estava d'acord amb Antíoc VII Sidetes, però en tot cas el rei selèucida va aprofitar la guerra civil per envair altre cop Judea amb un nou exèrcit i Hircà es va refugiar a Jerusalem on va quedar assetjat; el setge fou dur i els jueus van patir per manca de provisions però finalment es va arribar a un acord pel qual Hircà pagaria tribut i Jerusalem seria respectada amb la condició de desmantellar les fortificacions. El 129 aC Hircà va acompanyar a Antíoc a la seva expedició contra els parts i va tenir participació amb l'èxit de l'expedició; al hivern va retornar amb els seus homes a Jerusalem i ja no hi era quan els selèucides foren derrotats pels parts en una embuscada i el rei va morir. Hircà va aprofitar la mort d'Antíoc per recuperar la independència i apoderar-se d'algunes ciutats a la frontera entre les quals Siquem i Samària, i va destruir tanmateix el temple de Mont Gerizim. Després va sotmetre als idumeus als que va imposar les lleis i costums dels jueus. Va enviar una ambaixada a Roma, ben rebuda pel senat, que va confirmar l'aliança dels jueus amb la república que ja havia establert Simó. Demetri II Nicàtor, alliberat de la seva captivitat a Pàrtia, que assolir el tron sirià i es va preparar per restaurar el seu domini sobre Judea però no va poder fer res al esclatar la guerra civil que finalment va acabar amb la seva derrota i mort el 126 aC. Hircà va signar un acord amb el pretendent Alexandre II Zabinas, però no consta que fes cap acte èxplicit de suport sinó que va aprofitar la guerra civil per reforçar el seu propi poder. Durant uns anys va gaudir del govern en pau i el país va prosperar. El seu govern fou suau i just. Quan es va sentir prou fort va envair Samària i va assetjar la ciutat d'aquest nom (si fou ocupada anteriorment ho fou per poc temps i havia tornat als selèucides). Els samaritans van demanar ajut al seu sobirà Antíoc IX Cizicè (114 aC-94 aC), però l'exèrcit que aquest va enviar dirigit per Epícrates i Cal·limandre fou derrotat per Antígon i Aristó, fills d'Hircà, i finalment Samària va caure en mans d'Hircà que la va fer arrasar. La resta del seu regnat es va veure torbat per les lluites entre les sectes dels fariseus i els saduceus. Primer Hircà va afavorir als fariseus però més tard va donar suport als saduceus. Flavi Josep diu que va regnar trenta tres anys en un lloc i en un altre diu trenta un; Eusebi n'hi dóna vint-i-sis. La data més acceptada per la seva mort és el 104 aC. Va deixar cinc fills dels que el gran, Aristòbul I de Judea, el va succeir. Hircà no va assumir mai el títol de rei, però ho fou de fet.
- Juan Hircano, Hircano I o Hircán I fue un etnarca y sumo sacerdote de Judea de la familia de los asmoneos. Gobernó desde el año 134 a. C. hasta el 104 a. C. Era el tercero y último de los hijos de Simón Macabeo, a quien sucedió en el poder, aunque sin usar el título de rey.
- Johannes Hyrkanos oli Juudean kuningas vuosina 134 eaa - 104 eaa. Hän kuului makkabien hallitsijasukuun ja hänen isänsä oli Simon Makkabi. Johannes Hyrkanos oli Juudas Makkabin ja Jonatan Makkabin veljenpoika. Johanneksesta tuli kuningas ja ylin pappi sen jälkeen kun hänen isänsä murhattiin vuonna 134 eaa. Hänen aikanaan valloitettiin Idumea, jonka asukkaat pakotettiin kääntymään juutalaisuuteen. On väitetty että Johanneksen aikana syntyivät farisealaisina ja Saddukeuksina tunnetut ryhmät.
- Jean Hyrcan I (règne de -134 à sa mort en -104 av. J. -C. ), dit Hyrcanus, est le deuxième fils de Simon Macchabée et grand-prêtre de Jérusalem au II siècle av. J. -C.. Il est donc le neveu de Juda Macchabée. Deux de ces fils marquèrent la dynastie Asmonéenne : Aristobule Ier et Antigone Ier Il est membre de la famille des Hasmonéens et occupe le titre d'ethnarque, c'est-à-dire de chef civil d'une communauté juive, de 134 à 104 avant l'ère commune. Sous son règne, la Judée retrouve son indépendance et s'agrandit. Il conquiert Sichem et détruit, vers 108 av. J. -C. , le temple samaritain sur le Mont Garizim, puis la ville grecque de Samarie. Il détruisit la ville et s’efforça d’effacer jusqu’à la dernière trace de l’existence d’une ville fortifiée sur la colline. ” Pour assurer le pouvoir de la dynastie, les Iduméens furent conquis puis convertis de force au judaïsme, ce qui est une exception dans l'histoire d'une religion réticente devant les conversions. Flavius Josèphe rapporte ainsi : « Hyrcan prit aussi les villes d'Idumée, Adora et Marissa, soumit tous les Iduméens et leur permit de rester dans le pays à la condition d'adopter la circoncision et les lois des Juifs. Par attachement au sol natal, ils acceptèrent de se circoncire et de conformer leur genre de vie à celui des Juifs. C'est à partir de cette époque qu'ils ont été des Juifs véritables ». Pharisiens et Sadducéens prospèrent pendant son règne, lequel apparaît comme l'apogée de la dynastie.
- Figlio di Simone Maccabeo e nipote di Giuda e Gionata Maccabeo, la sua storia, come quella della sua famiglia, è raccontata nel Primo e nel Secondo libro dei Maccabei della Bibbia, come pure nel Talmud, Salì al trono quando il padre e i suoi due fratelli vennero assassinati durante un banchetto, probabilmente per ordine di Tolomeo, loro cognato. Assunse i titoli del padre, quello di Sommo sacerdote e di re, sebbene non tutti gli Ebrei lo riconoscano come tale, in quanto gli Asmonei non discendevano da Davide. Nel 132 a.C. rinnovò l’alleanza con la Repubblica Romana, ottenendo in cambio tre città a danno del regno di Siria — Joppa, Gazara e Pegae — mentre alle truppe del sovrano seleucide Antioco VII venne proibito di accedere alla Giudea. Represse la rivolta filo-siriana del generale ebreo che aveva ucciso suo padre e continuò la guerra prima contro Antioco VII, poi contro Seleuco V, intanto succedutogli. Verso la fine del suo regno dovette fronteggiare anche molti dissidi interni tra Farisei e Sadducei. Alla sua morte gli succedette il figlio Aristobulo I.
- ヨハネ・ヒルカノス1世(Yohanan Girhan、? - 紀元前104年)は古代イスラエルを統治したハスモン朝の君主。(在位:紀元前134年-紀元前104年)ヒルカノスは彼が権力を握った時に選んだ名前であると考えられている。
- Johannes Hyrkanus was van 134 v. Chr. tot 104 v. Chr. koning en hogepriester over de Joodse Hasmoneese staat. Zijn Hebreeuwse naam was Jochanan, de Griekse naam waarvan hij zich in het internationale politieke verkeer bediende was Hyrkanus. Hij wordt ook wel aangeduid als Hyrkanus I. Omdat we hem vooral kennen via historische bronnen die in het Grieks zijn overgeleverd, is het gebruikelijk hem met zijn Griekse naam aan te duiden.
- Jan Hirkan I - etnarcha Judei i arcykapłan od 135 p.n.e. z dynastii Hasmoneuszy. Jego pseudonim "Hirkan" został mu nadany po dojściu do władzy.
- João Hircano foi um sumo sacerdote e membro da dinastia dos Hasmoneus que governou a Judeia entre cerca de 135 e 104 a.C. João era o filho mais novo Simão Macabeu e neto do sacerdote Matatias, que há três décadas tinha iniciado a revolta contra os reis selêucidas. Em 137 a.C. liderou junto com o seu irmão Judas as tropas que derrotaram a invasão da Judeia feita pelo general de Antíoco VII, Cendebeus. Em 135 a.C. o seu pai e dois irmãos mais velhos foram assassinados pelo seu cunhado e governador de Jericó, Ptolemeu. Em consequência, no ano seguinte João Hircano assumiu o cargo de sumo sacerdote e rei. A morte de Antíoco VII e as lutas políticas que se seguiram e que enfraqueceram o novo monarca selêucida Demétrio II Nicátor foram aproveitadas por João Hircano para proceder a uma política de expansão. Hircano conquistou Siquém, capital dos Samaritanos, tendo destruído o templo destes situado no Monte Gerizim. Invadiu também a Idumeia, onde impôs o judaísmo aos seus habitantes. Hircano é considerado como o primeiro dos Hasmoneus a cunhar moedas com o seu nome, nas quais se lê: "João, sumo sacerdote e chefe da comunidade dos Judeus". Faleceu em 104 a.C. , tendo sido sucedido pelo seu filho Aristóbulo I que morreu no ano seguinte. O trono passou então para outro dos filhos de Hircano, Alexandre Janeu.
|
| rdfs:comment
|
- John Hyrcanus (Yohanan Girhan) (reigned 134 BCE - 104 BCE, died 104 BCE) was a Hasmonean leader of the 2nd century BC. Apparently the name "Hyrcanus" was taken by him as a regnal name upon his accession to power.
- Joan Hircà I (Joannes Hyrcanus, Ὑρκανός) fou príncep (etnarca) i gran sacerdot dels jueus. Era fill de Simó Macabeu al que va succeir. El 137 aC Antíoc VII Sidetes, després de derrotar a Diodot Trifó, va decidir restaurar a Judea com a regne tributari i va enviar un exèrcit sota comandament del general Cendebeu. Simó Macabeu, que ja era gran, va donar el comandament als seus dos fills Judes i Joan Hircà, que van derrotar a l'exèrcit invasor.
- Juan Hircano, Hircano I o Hircán I fue un etnarca y sumo sacerdote de Judea de la familia de los asmoneos. Gobernó desde el año 134 a. C. hasta el 104 a. C. Era el tercero y último de los hijos de Simón Macabeo, a quien sucedió en el poder, aunque sin usar el título de rey.
- Johannes Hyrkanos oli Juudean kuningas vuosina 134 eaa - 104 eaa. Hän kuului makkabien hallitsijasukuun ja hänen isänsä oli Simon Makkabi. Johannes Hyrkanos oli Juudas Makkabin ja Jonatan Makkabin veljenpoika. Johanneksesta tuli kuningas ja ylin pappi sen jälkeen kun hänen isänsä murhattiin vuonna 134 eaa. Hänen aikanaan valloitettiin Idumea, jonka asukkaat pakotettiin kääntymään juutalaisuuteen.
- Jean Hyrcan I (règne de -134 à sa mort en -104 av. J. -C. ), dit Hyrcanus, est le deuxième fils de Simon Macchabée et grand-prêtre de Jérusalem au II siècle av. J. -C.. Il est donc le neveu de Juda Macchabée. Deux de ces fils marquèrent la dynastie Asmonéenne : Aristobule Ier et Antigone Ier Il est membre de la famille des Hasmonéens et occupe le titre d'ethnarque, c'est-à-dire de chef civil d'une communauté juive, de 134 à 104 avant l'ère commune.
- Figlio di Simone Maccabeo e nipote di Giuda e Gionata Maccabeo, la sua storia, come quella della sua famiglia, è raccontata nel Primo e nel Secondo libro dei Maccabei della Bibbia, come pure nel Talmud, Salì al trono quando il padre e i suoi due fratelli vennero assassinati durante un banchetto, probabilmente per ordine di Tolomeo, loro cognato.
- ヨハネ・ヒルカノス1世(Yohanan Girhan、? - 紀元前104年)は古代イスラエルを統治したハスモン朝の君主。(在位:紀元前134年-紀元前104年)ヒルカノスは彼が権力を握った時に選んだ名前であると考えられている。
- Johannes Hyrkanus was van 134 v. Chr. tot 104 v. Chr. koning en hogepriester over de Joodse Hasmoneese staat. Zijn Hebreeuwse naam was Jochanan, de Griekse naam waarvan hij zich in het internationale politieke verkeer bediende was Hyrkanus. Hij wordt ook wel aangeduid als Hyrkanus I. Omdat we hem vooral kennen via historische bronnen die in het Grieks zijn overgeleverd, is het gebruikelijk hem met zijn Griekse naam aan te duiden.
- Jan Hirkan I - etnarcha Judei i arcykapłan od 135 p.n.e. z dynastii Hasmoneuszy. Jego pseudonim "Hirkan" został mu nadany po dojściu do władzy.
- João Hircano foi um sumo sacerdote e membro da dinastia dos Hasmoneus que governou a Judeia entre cerca de 135 e 104 a.C. João era o filho mais novo Simão Macabeu e neto do sacerdote Matatias, que há três décadas tinha iniciado a revolta contra os reis selêucidas. Em 137 a.C. liderou junto com o seu irmão Judas as tropas que derrotaram a invasão da Judeia feita pelo general de Antíoco VII, Cendebeus. Em 135 a.C.
|