| dbpprop:abstract
|
- Johann Wilhelm Ritter was a German chemist and physicist. He was born in Samitz bei Haynau, Silesia. Ritter made very important discoveries regarding electrochemistry and ultraviolet light. He is credited with discovering the ultraviolet part of the electromagnetic spectrum and the dry pile electric battery. He died young in Munich, possibly due to using his own body in electrical experiments.
- Johann Wilhelm Ritter war ein deutscher Physiker und Philosoph der Frühromantik. "Johann Wilhelm Ritter ist die herausragendste Figur unter den Naturforschern der Frühromantik im Kulturkreis Jena-Weimar. Obwohl Autodidakt, wurde er von Persönlichkeiten wie Goethe, Herder, Alexander von Humboldt und Brentano als wissenschaftlicher Partner geschätzt."
- Johann Wilhelm Ritter, és un físic i químic alemany. Va neixer a Samitz, avui dia Zamienice, un llogarret proper a Haynau, avui dia Chojnów a Schlesien (la Silèsia prussiana, avui dia al Województwo polonès de Dolnośląskie o Baixa Silèsia. Després d'haver treballat durant cinc anys com a aprenent a una farmàcia, el 1795, quan tenia 19 anys, va rebre una petita herència que li va permetre d'inscriure's a la universitat, primer a Thüringen i després a Jena, per estudiar medicina. El coneixement dels treballs d'Alexander von Humboldt sobre l'excitació galvànica dels teixits nerviosos el va portar a desenvolupar un gran interès cap els experiments elèctrics. Ritter va treballar especialment en el camp de l'electricitat, en particular en electroquímica i l'electrofisiologia. El 1798 va ser el primer a establir una relació explícita entre el galvanisme i la reactivitat química, posant les bases de l'electròlisi i la galvanoplàstia. El 1799 va fundar la revista Beyträge zur nähern Kenntniß des Galvanismus on va enunciar algunes de les conclusions dels seus estudis, com ara que els processos galvànics sempre són relacionats amb una oxidació i una reducció. Va estudiar l'oxidació bimetàl·lica demostrant la seva naturalesa elèctrica i no estrictament química. El 1800, pocs mesos després que William Nicholson descompongués l'aigua en oxigen i hidrogen, Ritter va repetir l'experiment però va aconseguir de recollir els dos gasos separadament en millorar els elèctrodes. Poc després va descobrir el procés de la galvanoplàstia i va comprendre que la intensitat dels seus efectes depenia de la distància entre els elèctrodes. El 1801 passà a formar part de la cort d'Ernest II duc de Saxònia-Gotha-Altenburg. El 1801 va observar corrents termoelèctrics anticipant el descobriment de la termoelectricitat que faria Thomas Johann Seebeck el 1821. Aquest mateix any va millorar la pila voltaica i el 1802, gràcies als seus estudis sobre les cèl·lules electrolítiques, va construir la primera la pila seca, i el 1803 els primers acumuladors. El 1801 Ritter va descobrir les radiacions ultraviolades, aquesta incursió en l'espectrografia fou motivada pel descobriment que el 1800 va fer William Herschel de les radiacions infraroges, Ritter era convençut que la naturalesa bipolar de l'electricitat era comú a tota la natura i, per tant, si existia una radiació invisible més enllà de la llum visible roja, havia d'existir el seu equivalent al costat oposat de l'espectre visible, és a dir, més enllà de la llum violeta visible. Durant els anys que va ser a la universitat havia notat que el clorur de plata era fotosensible i s'enfosquia en presència de la llum. Aquesta experiència l'ajudà a verificar la seva teoria sobre les radiacions ultraviolades, utilitzant un experiment anàleg al de Herschel. Emprant un prisma de vidre va dividir un raig de llum solar en els diferents colors de l'espectre i els va posar en contacte amb clorur de plata. Ritter va observar que el vermell causava petits canvis mentre que la zona que havia més enllà del violeta s'enfosquia molt ràpidament. Aquesta va ser la prova de l'existència d'una radiació invisible que fou anomenada ultraviolada. A la tardor del 1804 va rebre finalment el reconeixement científic i l'estabilitat laboral per mitjà de la Bayerische Akademie der Wissenschaften, per això es traslladà a Munic on va romandre fins a la seva mort, que es va produir als 33 anys després duna greu malaltia, probablement causada pels seus experiments d'excitació elèctrica d'alt voltatge que feia sobre el seu propi cos. Ritter tenia la tendència a endarrerir la publicació de les seves investigacions i descobertes, pensava que per documentar dos mesos del seu treball eren necessaris dos anys, per això molts dels seus descobriments i investigacions van passar desapercebuts, en alguns casos van ser redescoberts posteriorment de manera independent per altres investigadors. A més, durant els darrers anys de la seva vida es va interessar sobre els fenòmens ocults, cosa que va perjudicar la seva credibilitat i el va aïllar del món científic, al mateix temps que el posava en dificultats econòmiques. No fa gaire més d'un segle que el seu treball dins del camp científic ha estat reconegut i considerat digne de crèdit.
- Johann Wilhelm Ritter 1776-1810 fue un Físico y filósofo alemán. Johann Wilhelm Ritter nació en Samitz bei Hanau, Silesia, el 16 de diciembre de 1776. Trabajó inicialmente como farmacéutico, estudiando luego en Jena desde 1795. En 1804 fue nombrado miembro de la Academia de Munich, donde falleció el 23 de enero de 1810. Su personalidad es difícil de caracterizar, pues a sus innegables genialidad y amplitud de miras unía un carácter osado y entusiasta. Esto dotó de gran productividad a su corta vida, pero también le hizo ser propenso a las conclusiones precipitadas. Sus principales aportaciones están relacionadas con el galvanismo, la pila voltaica y las características y efectos de la electricidad, especialmente los químicos. En 1799 estudió la oxidación o corrosión bimetálica, demostrando su carácter eléctrico y no meramente químico, como suponían sus contemporáneos; esta idea la extendió un tanto osadamente a todos los procesos químicos. Fue el primero en simplificar razonadamente la pila voltaica originaria, eliminando por innecesarias las dos piezas metálicas de sus extremos (1801). Equiparó la serie de las tensiones de contacto de los metales, establecida por Volta, con la de sus afinidades por el oxígeno. En 1803 construyó el primer acumulador de la historia, formado por 50 láminas de cobre separadas por 49 de cartón humedecido con agua salada, y experimentó con él, haciendo muchas observaciones originales, entre ellas la inversión de la polaridad, la importancia del tamaño de las placas y la recuperación del aparato tras las pausas, aunque equiparó erróneamente su naturaleza a la de un condensador electrostático. También hizo numerosos experimentos de electrólisis y se fijó explícitamente en la deposición metálica sobre el electrodo positivo, lo que le convierte en precursor de la galvanoplastia. En 1801 observó actividad química más allá del extremo violeta del espectro visible.
- Johann Wilhelm Ritter fut un physicien et philosophe allemand. Né à Samitz en Silésie, il étudia la médecine à Iéna, et fit de belles expériences galvaniques, qui, en 1804, lui ouvrirent les portes de l'Académie de Munich. Il fit d'importantes découvertes sur électrochimie et la lumière ultraviolette. On lui attribue la découverte du rayonnement ultraviolet du spectre électromagnétique, et la pile électrique sèche. On a de lui : Preuve que l'action de la vie est toujours accompagnée de galvanisme, Weimar, 1798 Contribution à la connaissance plus particulière du galvanisme, 1801-1802; Mémoires physico-chimiques, 1806 Fragments posthumes tirés des papiers d'un jeune physicien, traduit de l'allemand par Claude Maillard, Premières Pierres, 2001. (Titre original : Fragmente aus dem Nachlasse eines jungen Physikers, Heidelberg, 1810.
- Ritter nacque il 16 dicembre 1776 a Samitz bei Haynau, un paese della Slesia, ora una regione della Polonia ma in passato facente parte della Germania. Dopo aver lavorato per cinque anni come apprendista in una farmacia, nel 1795 all'età di diciannove anni, ricevette una piccola eredità che gli permise di iscriversi all'università di Jena per studiare medicina. Qui, grazie ad Alexander von Humboldt, coltivò il suo interesse verso gli esperimenti elettrici. Nel 1801 entra a far parte della corte di Ernst II duca di Gotha-Altenburg in Sassonia. Nel 1804 si trasferì a Monaco all'Accademia delle scienze bavarese, dove vi rimase fino alla morte, avvenuta il 23 gennaio 1810. L'interesse principale di Ritter fu nel campo dell'elettricità, in particolare elettrochimica ed elettrofisiologia. Nel 1798 fu il primo a stabilire una esplicita correlazione tra il galvanismo e la reattività chimica e pose le basi dell'elettrolisi. Nel 1800, dopo soli pochi mesi da quando William Nicholson fu in grado di decomporre l'acqua in ossigeno e idrogeno usando il processo di elettrolisi, Ritter replicò l'esperimento ma riuscì a raccogliere i due gas separatamente sistemando opportunamente gli elettrodi. Da li a poco scoprì il processo di placcatura elettrolitica e capì che l'intensità degli effetti dipendeva dalla distanza degli elettrodi. Nel 1801 osservò la corrente termoelettrica e cominciò a sperimentare la sollecitazione muscolare tramite corrente elettrica. Nel 1802, grazie ai suoi studi sulle celle elettrolitiche, costruì la prima batteria a secco e nel 1803 il primo accumulatore. Egli trovò che la sua batteria funzionava meglio della pila di Alessandro Volta nel caricare la bottiglia di Leida e che continuava a funzionare egualmente bene per sei giorni mentre quella di Volta si esauriva dopo soli 20 minuti circa. Nel 1801 Ritter scoprì i raggi ultravioletti. Questa divagazione nella spettrografia, fu motivata dalla scoperta di William Herschel dei Raggi infrarossi avvenuta nel 1800. Ritter era convinto che la natura bipolare dell'elettricità pervadesse tutta la natura e che quindi una radiazione invisibile oltre la luce visibile rossa, dovesse avere un equivalente dal lato opposto dello spettro visibile cioè oltre la luce viola. Fin dagli anni dell'università, notò che il cloruro d'argento era fotosensibile, cioè diventava scuro in presenza di luce. Questa esperienza lo aiutò a verificare la sua teoria grazie ad un esperimento analogo a quello di Herschel. Usando un prisma di vetro, divise un raggio di luce solare nei diversi colori dello spettro sotto i quali pose del cloruro d'argento. Ritter notò che il rosso causava dei piccoli cambiamenti mentre nella zona oltre il viola diventava scuro molto più velocemente. Questa fu la prova dell'esistenza di una radiazione invisibile che venne chiamata, appunto, ultravioletta. Ritter aveva la tendenza a rinviare la pubblicazione dei resoconti delle proprie ricerche e scoperte, sosteneva che il suo lavoro fosse talmente concentrato che per documentare quello di due mesi avrebbe impiegato due anni. Per questa ragione molte delle sue ricerche e scoperte passarono inosservate e solo successivamente, riscoperte da altri scienziati indipendentemente. Negli ultimi anni di vita, la sua credibilità scientifica fu danneggiata dal suo interessamento dei fenomeni occulti che gli causarono un isolamento dal mondo scientifico. Questi fatti gli procurarono una seria difficoltà economica. Ritter morì nel 1810 a Monaco all'età di soli trentatré anni, dopo essersi gravemente ammalato, probabilmente a causa degli eccessivi esperimenti di eccitazione elettrica ad alto voltaggio che eseguiva sul suo corpo. Ci volle più di un secolo prima che al suo lavoro nel campo scientifico fosse riconosciuto il dovuto credito.
- ヨハン・ウィルヘルム・リッター（Johann Wilhelm Ritter、1776年12月16日-1810年1月23日）はドイツの物理学者である。 現在はポーランド領のシレジアに生まれる。薬剤師として働いた後イェナ大学に入学した。電気に実験に興味をもち、1804年から33歳で病死するまでミュンヘンのババリア科学アカデミーで働いた。 リッターは電気化学、電気物理の分野で多くの発見を行った。1799年水の電気分解を行い、1800年に電気めっきの研究、1801年に熱電現象、1801年に筋肉の電流による収縮を調べた。1802年から1803年に乾電池を組立てた。 1801年に電気化学的方法で紫外線を発見した。1800年にハーシェルが赤外線を発見したのに刺激されて可視光の反対側にも見えない光があると考えて発見をした。 奇人であったというエピソードが残されている。電気による筋肉の収縮に実験は自らが実験台になった。論文の文体は難解で多くの発見は認められなかった。
- Johann Wilhelm Ritter was een Duits chemicus en natuurkundige. Ritter deed zeer belangrijke ontdekkingen in de elektrochemie, ontdekte het ultraviolete spectrum van licht en was de eerste die een expliciete link legde tussen galvanisme en chemische reactiviteit.
- Johann Wilhelm Ritter foi um físico alemão, responsável pela descoberta da radiação ultravioleta. Em 29 de outubro de 1797 relatou o Galvanismo, indicando que os procedimentos galvânicos estão sempre limitados na oxidação e na redução. Conseqüentemente tornou-se o fundador da teoria eletroquímica. A primeira eletrólise quantitativa da água feita por ele em 1800. No mesmo ano inventou a coluna de secagem e dois anos mais tarde projetou-a com sua coluna que da carga o molde do recolhimento do acumulador. Em 1803 criou a primeira pilha recarregável. Com o emprego de suas novas pilhas, fez várias observações sobre efeitos fisiológicos associados a estímulos elétricos, tendo constatado, por exemplo, que os músculos se contraem quando uma corrente elétrica aplicada aumenta de forma abrupta. Ele costumava usar o próprio corpo durante suas experiências eletrofisiológicas, sujeitando-se às vezes a altas voltagens. Embora fosse um pesquisador ativo, Ritter escreveu poucos artigos científicos, e boa parte desses era de redação obscura. A partir de 1805, começou a envolver-se com ciências ocultas, e sua reputação foi bastante questionada pela comunidade científica. Com a saúde abalada, morreu em meio a sérios problemas financeiros.
|
| rdfs:comment
|
- Johann Wilhelm Ritter was a German chemist and physicist. He was born in Samitz bei Haynau, Silesia. Ritter made very important discoveries regarding electrochemistry and ultraviolet light. He is credited with discovering the ultraviolet part of the electromagnetic spectrum and the dry pile electric battery. He died young in Munich, possibly due to using his own body in electrical experiments.
- Johann Wilhelm Ritter war ein deutscher Physiker und Philosoph der Frühromantik. "Johann Wilhelm Ritter ist die herausragendste Figur unter den Naturforschern der Frühromantik im Kulturkreis Jena-Weimar. Obwohl Autodidakt, wurde er von Persönlichkeiten wie Goethe, Herder, Alexander von Humboldt und Brentano als wissenschaftlicher Partner geschätzt."
- Johann Wilhelm Ritter, és un físic i químic alemany. Va neixer a Samitz, avui dia Zamienice, un llogarret proper a Haynau, avui dia Chojnów a Schlesien (la Silèsia prussiana, avui dia al Województwo polonès de Dolnośląskie o Baixa Silèsia. Després d'haver treballat durant cinc anys com a aprenent a una farmàcia, el 1795, quan tenia 19 anys, va rebre una petita herència que li va permetre d'inscriure's a la universitat, primer a Thüringen i després a Jena, per estudiar medicina.
- Johann Wilhelm Ritter 1776-1810 fue un Físico y filósofo alemán. Johann Wilhelm Ritter nació en Samitz bei Hanau, Silesia, el 16 de diciembre de 1776. Trabajó inicialmente como farmacéutico, estudiando luego en Jena desde 1795. En 1804 fue nombrado miembro de la Academia de Munich, donde falleció el 23 de enero de 1810. Su personalidad es difícil de caracterizar, pues a sus innegables genialidad y amplitud de miras unía un carácter osado y entusiasta.
- Johann Wilhelm Ritter fut un physicien et philosophe allemand. Né à Samitz en Silésie, il étudia la médecine à Iéna, et fit de belles expériences galvaniques, qui, en 1804, lui ouvrirent les portes de l'Académie de Munich. Il fit d'importantes découvertes sur électrochimie et la lumière ultraviolette. On lui attribue la découverte du rayonnement ultraviolet du spectre électromagnétique, et la pile électrique sèche.
- Ritter nacque il 16 dicembre 1776 a Samitz bei Haynau, un paese della Slesia, ora una regione della Polonia ma in passato facente parte della Germania. Dopo aver lavorato per cinque anni come apprendista in una farmacia, nel 1795 all'età di diciannove anni, ricevette una piccola eredità che gli permise di iscriversi all'università di Jena per studiare medicina. Qui, grazie ad Alexander von Humboldt, coltivò il suo interesse verso gli esperimenti elettrici.
- Johann Wilhelm Ritter was een Duits chemicus en natuurkundige. Ritter deed zeer belangrijke ontdekkingen in de elektrochemie, ontdekte het ultraviolete spectrum van licht en was de eerste die een expliciete link legde tussen galvanisme en chemische reactiviteit.
- Johann Wilhelm Ritter foi um físico alemão, responsável pela descoberta da radiação ultravioleta. Em 29 de outubro de 1797 relatou o Galvanismo, indicando que os procedimentos galvânicos estão sempre limitados na oxidação e na redução. Conseqüentemente tornou-se o fundador da teoria eletroquímica. A primeira eletrólise quantitativa da água feita por ele em 1800.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
