Jofre de Foixà or Jaufre de Foixa (died c. 1300) was a troubadour from Foixà in the Empord�, the second son of Bernard of Foixà. At a young age Jofre became a Franciscan and appears in that position when mentioned for the first time at Monzón in 1267. In 1275 he put off the Franciscan habit for the black cowl of the Benedictines, almost certainly at the monastery of Sant Feliu de Guíxols.

PropertyValue
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:abstract
  • Jofre de Foixà or Jaufre de Foixa (died c. 1300) was a troubadour from Foixà in the Empord�, the second son of Bernard of Foixà. At a young age Jofre became a Franciscan and appears in that position when mentioned for the first time at Monzón in 1267. In 1275 he put off the Franciscan habit for the black cowl of the Benedictines, almost certainly at the monastery of Sant Feliu de Guíxols. When the French under Philip III invaded Catalonia as part of the Aragonese Crusade, king Peter III nominated Jofre procurator of the monastery of Sant Pere de Galligants and trusted to him many important missions. In 1293 he was in Sicily as abbot of San Giovanni degli Eremiti in Palermo. There he enjoyed the favour of both James II and Frederick II. The last time Jofre is mentioned is in 1295. While in Sicily, Jofre was commissioned by James to write a tract, Vers e regles de trobar, concerning the rules of the troubadour art, mainly the grammar of Lemosi. The work, which contained many extracts from other troubadours, was intended to augment the Razos de trobar of Ramon Vidal. In his time, Vidal had written that "all people wish to listen to troubadour songs and to compose them, including Christians, Saracens, Jews, emperors, princes, kings, dukes, counts, viscounts, vavassours, clerics, townsmen, and villeins. " By his time, Jofre could praise the engyn (understanding) of the laymen for the subtle vernacular grammar. Among the other surviving works of Jofre are three cansos and a cobla. In one of his cansos he devotes different stanzas to the different works of his favourite troubadours: Arnaut de Maruelh (stanzas I and II), Perdigon (III and IV), Folquet de Marseille (V), Gaucelm Faidit (VI). This innovation was taken up by Petrarch, who did the same thing to celebrate the poets of the Dolce Stil Novo. VII Vostres suy tan, don'agradiv'e pros, qu'on piegz mi faitz, ab amor pus enteyra humils e francs e fis sopley vas vos.
  • Jofre de Foixà fou un trobador, fill segon de Bernat de Foixà, del llinatge empordanès dels Foixà, vassalls del comte d'Empúries. De molt jove va ingressar en l'orde dels franciscans i apareix per primera vegada documentat a Montsó, el 1267. El 1275 deixà els hàbits franciscans per ingressar en l'orde de sant Benet, segurament al monestir de Sant Feliu de Guíxols. Quan els francesos entraren a Catalunya, Pere el Gran el nomenà procurador del monestir de Sant Pere de Galligants, i tant aquest rei com el seu successor li encomanaren missions de gran confiança. El 1293 es trobava a Sicília com abat del monestir de San Giovanni degli Erimiti de Palermo, i gaudia de la consideració de Frederic de Sicília i del seu germà Jaume II d'Aragó. La darrera notícia que es té del trobador correspon a l'any 1295. Jofre de Foixà va escriure un tractat de gramàtica i poètica, les Regles de trobar, per ordre de Jaume II, quan aquest era rei de Sicília. L'obra, amb nombrosos fragments dels trobadors, pretenia ampliar i completar les Razos de trobar de Ramon Vidal de Besalú i una còpia es troba al Cançoneret de Ripoll. La producció poètica de Jofre de Foixà es limita a quatre composicions: tres cançons i una cobla. Cal destacar una de les cançons (exposada més a baix), en què el trobador tanca les diferents estrofes amb versos d'altres trobadors: Arnaut de Maruelh (estrofes I-II), Perdigon (III-IV), Folquet de Marsella (V), Gaulcem Faidit (VI). Aquest recurs innovador fou imitat posteriorment per Petrarca, que substituí els trobadors per poetes del Dolce Stil Nuovo.
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:reference
rdf:type
rdfs:comment
  • Jofre de Foixà or Jaufre de Foixa (died c. 1300) was a troubadour from Foixà in the Empord�, the second son of Bernard of Foixà. At a young age Jofre became a Franciscan and appears in that position when mentioned for the first time at Monzón in 1267. In 1275 he put off the Franciscan habit for the black cowl of the Benedictines, almost certainly at the monastery of Sant Feliu de Guíxols.
  • Jofre de Foixà fou un trobador, fill segon de Bernat de Foixà, del llinatge empordanès dels Foixà, vassalls del comte d'Empúries. De molt jove va ingressar en l'orde dels franciscans i apareix per primera vegada documentat a Montsó, el 1267. El 1275 deixà els hàbits franciscans per ingressar en l'orde de sant Benet, segurament al monestir de Sant Feliu de Guíxols.
rdfs:label
  • Jofre de Foixà
  • Jofre de Foixà
owl:sameAs
skos:subject
foaf:depiction
foaf:page
is dbpprop:redirect of
is owl:sameAs of