| dbpprop:abstract
|
- Jean de Béthencourt (c. 1360 – 1425), was a French explorer who, in 1402, led an expedition to the Canary Islands, landing first on the north side of Lanzarote. From there, he conquered for Castile the islands of Fuerteventura and Hierro, ousting their local chieftains (majos and bimbaches ancient peoples). Béthencourt received the title King of the Canary Islands but he recognized King Henry III of Castile, who had provided aid during the conquest, as his overlord. To finance his expedition, in December 1401 Jean de Béthencourt had sold his house in Paris, valued at 200 gold francs, and some other small pieces of property. His uncle, Robert de Braquemont, loaned him 5,000 pounds (to which he later added another 2,000). Béthencourt set sail from La Rochelle on May 1, 1402, with 280 men, mostly Gascon and Norman adventurers, including two Franciscan priests (Pierre Bontier and Jean le Verrier, who narrated the expedition in Le Canarien) and two Guanches who had been captured in an earlier Castilian expedition and were already baptised. In 1402 Jean de Béthencourt conquered Lanzarote, the northernmost inhabited island. While Gadifer de la Salle explored the archipelago, Béthencourt left for Cádiz, where he acquired reinforcements at the Castilian court. At this time a power struggle had broken out on the island between Gadifer and Berthin, another officer. Local leaders were drawn into the conflict and scores of Spaniards and islanders died in what was to become a bloodbath of the first months of Béthencourt's absence. During this crisis, Gadifer managed to conquer Fuerteventura, and to explore other islands. It was only with the return of Béthencourt in 1404 that peace was restored to the troubled island. De la Salle and Béthencourt founded the city of Betancuria (as capital of the island of Fuerteventura) in 1404. Years later, Bethencourt was defeated by the aboriginals of the island of Gran Canaria (canarios), in the battle of Arguineguin, at south of the island, getting the title of Great.
- Jean de Béthencourt war ein normannischer Adliger, der 1402 unter Heinrich III. die Eroberung der Kanarischen Inseln für Kastilien begann. Seitdem gehören die Kanaren politisch zu Spanien.
- Jean de Béthencourt fou un noble d'origen normand que va començar el procés colonitzador sistemàtic de les illes Canàries. Paradigma de comerciant corsari precapitalista, va ser comerciant de teles i va participar en expedicions contra contra Tunis. Les descripcions de l'època parlen d'un home cruel i superb i pel que sembla patia de lepra. Va ser escuder i xambelà del rei Carles IV de França, va entrar en contacte amb la corona de Castella a través del seu parent Rubín de Braquemon, molt relacionat amb Enric III de Castella, i va aconseguir els drets de conquesta de les illes. L'expedició va contar amb l'ajuda militar de Gadifer de la Salle i el suport econòmic de la Santa Seu, que va promulgar butlles d'indulgència per a qui financés l'empresa. L'expedició va partir de La Rochelle rumb a Cadis l'1 de maig de 1402 amb dos-cents vuitanta tripulants, la majoria corsaris i mercenaris gascons i normands a la recerca de lucre ràpid. També hi viatjaven els monjos franciscans Pierre Bontier i Jean Le Verrier, capellans domèstics dels capitans i cronistes del viatge a Le Canarien, i dos nadius canaris capturats per expedicions castellanes prèvies i ja batejats. A Cadis deserta bona part de l'expedició, restant-ne només cinquanta-tres. En el moment d'arribar a la costa nord de Lanzarote la població local estava ja en decadència franca. Béthencourt fou rebut de manera amistosa pel rei Guardafia, fill de la princesa Ico, i es comprometé a evitar els atacs pirates. Manà construir un castell a la Costa del Rubicón. L'atac sobre la illa de Fuerteventura acabà en desastre, degut al motí de la tripulació i una gravíssima manca de queviures. La conquesta es tornà impossible pel baix nombre d'efectius i les disensions internes, i Béthencourt tornà a Castella per a aconseguir més suports, deixant l'illa en mans de Gadifer de la Salle i Berthin de Beneval. Béthencourt torna amb el decret real que li atorgava la senyoria de l'illa de Lanzarote i amb l'ordre de l'antipapa Benet XIII d'Avinyó (el Papa Lluna) d'instaurar el bisbat del Rubicón. A la seva arribada la resistència dels nadius havia estat esclafada per Gadifer de la Salle. Els indígenes, amb el rei Guardafia al capdavant, es rendiren el 1404 i foren convertits al cristianisme. Amb l'ajut dels nadius de Lanzarote inicià la conquesta de Fuerteventura, però els intents de conquesta de Gran Canària i La Palma fracassaren. Béthencourt no va tractar mai de conquerir Tenerife, que de fet fou l'última illa en ser conquerida. Gadifer de la Salle es va veure obligat a abandonar l'illa per a reclamar-la davant els reis castellans, cosa que mai aconseguí. Béthencourt cedí els seus drets al seu parent Maciot de Bethencourt i abandonà Lanzarote per a no tornar-hi més. El seu nom roman en el topònim de l'antiga capital de Fuerteventura, Betancuria. Després de la conquesta, molts aborígens (així com també moriscs) foren batejats amb el cognom del normand. Actualment en trobem a Canàries nombroses variants: Bethancur, Bethencur, Betancur, Betencur, Betancour, Betancourt, Betencour, Betencout, Bethancor, Bethencor, Bethencourt, etc. Aquests cognoms es troben presents també en nombrosos descendents de la població canària que van emigrar al nou món. Exemples característics són els presidents de Veneçuela i Colòmbia, Rómulo Betancourt i Belisario Betancur.
- Jean de Béthencourt o Juan de Bethencourt (1360-1422), noble de origen normando que comenzó el proceso colonizador sistemático de las islas Canarias. Paradigma del comerciante corsario precapitalista, fue comerciante de telas y participó en expediciones contra Túnez. Las descripciones de la época hablan de un hombre cruel y soberbio; y al parecer padecía de lepra. Fue escudero y chambelan del rey Carlos IV de Francia, entró en contacto con la corona de Castilla a través de su pariente Robin de Braquemon, muy relacionado con Enrique III de Castilla, y consiguió los derechos de conquista de las islas. La expedición contó con la ayuda militar de Gadifer de la Salle y el apoyo económico de la Santa Sede, que promulgó bulas de indulgencia para los que financiaran la empresa. La expedición partió de La Rochelle rumbo a Cádiz el 1 de mayo de 1402 con doscientos ochenta tripulantes, la mayoría corsarios y mercenarios gascones y normandos en busca de lucro rápido. También viajaban los monjes franciscanos Pedro Bontier y Juan Le Verrier, capellanes domésticos de los capitanes y cronistas del viaje en Le Canarien, y dos nativos canarios capturados por expediciones castellanas previas y ya bautizados. En Cádiz deserta buena parte de la expedición, quedando solo cincuenta y tres. En el momento de llegar a la costa norte de Lanzarote la población local estaba ya en decadencia franca. Béthencourt es recibido de manera amistosa por el rey Guardafia, hijo de la princesa Ico, y se compromete a evitar los ataques piratas. Manda construir un castillo en la Costa del Rubicón. El ataque sobre la isla de Fuerteventura termina en desastre, con el motín de la tripulación y una gravísima falta de víveres. La conquista se torna imposible por el bajo número de efectivos y las disensiones internas, y Béthencourt regresa a Castilla para conseguir más apoyos, dejando la isla en manos de Gadifer de la Salle y Berthin de Beneval. Béthencourt regresa con el decreto real que le otorga el señorío de la isla de Lanzarote y con la orden del antipapa Benedicto XIII (el Papa Luna) de instaurar el obispado del Rubicón. A su llegada la resistencia de los nativos había sido aplastada por Gadifer de la Salle. Los indígenas, con el rey Guardafia al frente, se rinden en 1404 y son convertidos al cristianismo. Se inicia la conquista de Fuerteventura con ayuda de los nativos de Lanzarote, pero los intentos de conquista de Gran Canaria y La Palma fracasan. Nunca trataría de conquistar Tenerife, que a la postre sería la última isla en ser conquistada. Gadifer de la Salle se ve obligado a abandonar la isla para reclamarla ante los reyes castellanos, algo que nunca conseguirá. Béthencourt cede sus derechos a su pariente Maciot de Bethencourt y abandona la isla de Lanzarote para no regresar más. Su nombre permanece en el topónimo de la antigua capital de Fuerteventura, Betancuria. Tras la conquista muchos aborígenes (así como también moriscos) serían bautizados con el apellido del normando. Actualmente encontramos en Canarias numerosas variantes del mismo: Bethancur, Bethencur, Betancur, Betencur, Betancour, Betancourt, Betencour, Betencout, Bethancor, Bhetancor, Bethencor, Bethencourt, etc. Estos apellidos se hallan presentes también en numerosos descendientes de la población canaria que emigraron al nuevo mundo. Ejemplos característicos son los presidentes de Venezuela y Colombia, Rómulo y Belisario Betancur.
- Jean de Béthencourt, né en 1362 à Grainville-la-Teinturière où il est mort en 1425, est un explorateur et conquérant français.
- ジャン・ド・ベタンクール （Jean de Béthencourt, 1360年頃 - 1425年）は、フランスの探検家。カナリア諸島を探検し、北側のランサローテ島に初めて降り立った。彼はフエルテベントゥラ島とエル・イエロ島を攻略し、彼に援助をしていたカスティーリャ王エンリケ3世により、カナリア王の称号を受けた。 1402年5月1日、ラ・ロシェル港から280名の乗員（ほとんどがガスコーニュ人かノルマンディー人）とともに出航。探検を記した本『ル・カナリエン』によると、その中には、初期のカスティーリャによるカナリア諸島探検で捕らえられ洗礼を受けた、2人のカナリア諸島人でフランチェスコ会派僧がいた。ベタンクールがカディスに到着し、数週間滞在する間に彼の乗員らの多くが脱走し、最後には53名しかいなかったという。 この時から、ベタンクールという姓はカナリア諸島人やカナリア諸島出身の先祖を持つ人々の中によくある名前となった。彼自身には子供がなかったので、彼の後を継いだ甥マチオ・ド・ベタンクールの子孫に倣ったものと推測される。 フエルテベンチュラ島の都市ベタンキュリアは、ベタンクールの名にちなんだ名である。
- Jean de Béthencourt, francuski żeglarz, odkrywca i zdobywca połowy archipelagu Wysp Kanaryjskich.
- Jean de Bettencourt, também conhecido por Jean de Béthencourt, Jean de Ventancorto ou João de Bentancour, foi um fidalgo normando e iniciador da conquista cristã das Canárias. Em conjunto com Gadifer de la Salle organizou em 1402 uma expedição destinada à conquista das ilhas e submissão das populações guanche. Tendo sucesso parcial na conquista, passou a usar o título de Rei das Canárias.
- Jean de Béthencourt var baron av Saint Martín le Gaillard samt upptäcktsresande från Normandie. Béthencourt fick genom sin släkting Robin de Braquemon kontakt med Henrik III av Kastilien som gav honom tillstånd att erövra Kanarieöarna. Det militära stödet bistod Gadifer de La Salle med och det ekonomiska stödet kom från den Heliga stolen som utställde bullor som de finansierade expeditionen med. Han avseglade från La Rochelle den 1 maj 1402 tillsammans Gadifer de La Salle och 280 besättningsmän. De flesta var spanjorer och normander som ville tjäna pengar snabbt. Många av besättningsmännen deserterade dock när de lade till och stannade några veckor i Cádiz i Spanien och efter det återstod endast 53 av den ursprungliga styrkan. Han landsteg först på den norra sidan på Lanzarote där den fattiga befolkningen inte klarade av att göra motstånd. Han träffade kung Guadarfia som uppmanade honom att avbryta attackerna och i utbyte få ett slott vid Costa del Rubicón. Attacken mot Fuerteventura slutade i katastrof för Béthencourt då männen gjorde myteri och på grund av brist på mat. Erövringen blev omöjlig att genomföra eftersom pengarna var slut och på grund av interna stridigheter så han fick återvända till Spanien efter fler män och förnödenheter. Under tiden lämnade han Lanzarote i Gadifer de La Salle och Berthin de Benevals händer. Béthencourt återvände med en besättning som skulle säkerställa en lyckad erövring och en order från motpåven Benedictus III att återställa biskopsskapet i Rubicón. Under tiden hade Gadifer de La Salle slagit tillbaka motståndet från lokalbefolkningen som med kung Guadarfia i spetsen kapitulerade 1404 och konverterade till kristendomen. Efter det påbörjade han erövringen av Fuerteventura med hjälp av befolkningen på Lanzarote men han misslyckades med att inta Gran Canaria och La Palma. 1405 hade han förutom Lanzarote även erövrat Fuerteventura, La Gomera och El Hierro. Han tog öarna i besittning som vasallkung under Henrik III av Kastilien och förde dit spanska nybyggare och hantverkare och försökte omvända ursprungsbefolkningen till kristendomen. Staden Betancuria på Fuerteventura är uppkallad efter honom. Han utnämndes av påven till ärkebiskop över öarna. Gadifer de La Salle blev tvingad att lämna öarna sedan han hade krävt makten över dessa inför Kastiliens kung. Béthencourt överlät makten till sin släkting Maciot de Bethencourt och lämnade därefter öarna för att aldrig mer återvända. Béthencourt avled 1422 i sitt slott i Granville Normandie, Frankrike.
- 让·德贝当古（法语：Jean de Béthencourt，1360年 - 1422年），法国探险家，1402年带领探险队发现了加那利群岛。
|
| rdfs:comment
|
- Jean de Béthencourt (c. 1360 – 1425), was a French explorer who, in 1402, led an expedition to the Canary Islands, landing first on the north side of Lanzarote. From there, he conquered for Castile the islands of Fuerteventura and Hierro, ousting their local chieftains (majos and bimbaches ancient peoples). Béthencourt received the title King of the Canary Islands but he recognized King Henry III of Castile, who had provided aid during the conquest, as his overlord.
- Jean de Béthencourt war ein normannischer Adliger, der 1402 unter Heinrich III. die Eroberung der Kanarischen Inseln für Kastilien begann. Seitdem gehören die Kanaren politisch zu Spanien.
- Jean de Béthencourt fou un noble d'origen normand que va començar el procés colonitzador sistemàtic de les illes Canàries. Paradigma de comerciant corsari precapitalista, va ser comerciant de teles i va participar en expedicions contra contra Tunis. Les descripcions de l'època parlen d'un home cruel i superb i pel que sembla patia de lepra.
- Jean de Béthencourt o Juan de Bethencourt (1360-1422), noble de origen normando que comenzó el proceso colonizador sistemático de las islas Canarias. Paradigma del comerciante corsario precapitalista, fue comerciante de telas y participó en expediciones contra Túnez. Las descripciones de la época hablan de un hombre cruel y soberbio; y al parecer padecía de lepra.
- Jean de Béthencourt, né en 1362 à Grainville-la-Teinturière où il est mort en 1425, est un explorateur et conquérant français.
- Jean de Béthencourt, francuski żeglarz, odkrywca i zdobywca połowy archipelagu Wysp Kanaryjskich.
- Jean de Bettencourt, também conhecido por Jean de Béthencourt, Jean de Ventancorto ou João de Bentancour, foi um fidalgo normando e iniciador da conquista cristã das Canárias. Em conjunto com Gadifer de la Salle organizou em 1402 uma expedição destinada à conquista das ilhas e submissão das populações guanche. Tendo sucesso parcial na conquista, passou a usar o título de Rei das Canárias.
- Jean de Béthencourt var baron av Saint Martín le Gaillard samt upptäcktsresande från Normandie. Béthencourt fick genom sin släkting Robin de Braquemon kontakt med Henrik III av Kastilien som gav honom tillstånd att erövra Kanarieöarna. Det militära stödet bistod Gadifer de La Salle med och det ekonomiska stödet kom från den Heliga stolen som utställde bullor som de finansierade expeditionen med.
- 让·德贝当古（法语：Jean de Béthencourt，1360年 - 1422年），法国探险家，1402年带领探险队发现了加那利群岛。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
