| dbpprop:abstract
|
- Jean-Martin Charcot (29 November 1825 – 16 August 1893) was a French neurologist and professor of anatomical pathology. He is known as "the founder of modern neurology" and is "associated with at least 15 medical eponyms", including Charcot-Marie-Tooth disease and amyotrophic lateral sclerosis (Lou Gehrig's disease). His work greatly influenced the developing fields of neurology and psychology. He was the "foremost neurologist of late nineteenth-century France" and has been called "the Napoleon of the neuroses".
- Jean-Martin Charcot war ein französischer Neurologe. Er war zusammen mit Guillaume-Benjamin Duchenne der Begründer der modernen Neurologie. Er war der Vater des Polarforschers Jean-Baptiste Charcot. Nach dem Abschluss des Medizinstudiums 1853 an der Sorbonne mit Promotion über verschiedene Formen des Gelenkrheumatismus, war er zunächst als Krankenhausarzt tätig. 1872 wurde er ordentlicher Professor für pathologische Anatomie an der Universität Paris und veröffentlichte zahlreiche Arbeiten zur Anatomie und Pathologie des Nervensystems. 1882 wurde für Charcot der weltweit erste Lehrstuhl für Krankheiten des Nervensystems am Hôpital Salpêtrière errichtet. 1883 wurde Charcot in die Académie des sciences aufgenommen. 1888-1889 publizierte er seine berühmten "Leçons du mardi", in denen Charcot klinische Fälle demonstrierte und die von einem internationalen Auditorium von Ärzten, Journalisten und Schriftstellern besucht wurden. Kaum ein anderer hat die Entwicklung der Neurologie so nachhaltig beeinflusst wie Charcot. In der 2. Hälfte des 19. Jahrhunderts leistete er Bedeutendes auf fast allen Gebieten der Neurologie. So beschrieb er als erster die amyotrophe Lateralsklerose und die neurogene Arthropathie. Zusätzlich grenzte er die Multiple Sklerose und die Parkinson-Krankheit als eigenständige Krankheitsbilder voneinander ab. In seinen späteren Jahren beschäftigte sich Charcot überwiegend mit psychopathologischen Studien über die Hysterie, die, trotz ihrer teilweisen Revision nach seinem Tod, einen großen Einfluss auf die Entwicklung der Psychiatrie und der Psychoanalyse durch seinen Schüler Sigmund Freud hatte. Es war Charcots Beschäftigung mit der Hypnose im Versuch, eine organische Ursache für die Hysterie zu finden, die Freuds Interesse an den psychologischen Ursachen der Neurosen weckte. Seine Arbeit wird von Axel Munthe in Das Buch von San Michele geschildert. Weitere berühmte Schüler Charcots waren Georges Gilles de la Tourette, Joseph Babinski, Gheorghe Marinescu, Pierre Janet und Charles-Joseph Bouchard.
- Jean-Martin Charcot, nascut a París el 29 de novembre de 1825 i mort a Montsauche-les-Settons el 1893, neuròleg francès, professor d'anatomia patològica, titular de la càtedra de malalties del sistema nerviós, membre de l' Académie de médecine i de l' Académie des Sciences. Pare fundador junt a Guillaume Duchenne de la neurologia moderna i un dels més grans metges francesos. A partir de 1862 va prestar els seus serveis en l'Hospital de la Salpêtrière de París, hospital que es va fer famós per les investigacions sobre la histèria. Les classes dels dimarts atreien una concurrència tan nodrida com a selecta, incloent-se entre els assistents celebritats com Gilles de la Tourette, Sigmund Freud, Axel Munthe i d'altres, sent un dels iniciadors de la psicopatologia. El treball de Charcot va fer pensar a Sigmund Freud sobre la possibilitat de l'existència de mecanismes inconscients que regulen la nostra vida i que més endavant desenvoluparà a la seva teoria de la psicoanàlisi. Charcot va demostrar que la hipnosi podia induir els símptomes de la histèria (paràlisi) en subjectes normals i que podia alleugerir els símptomes dels pacients histèrics per suggestió hipnòtica. El 1882 va crear una càtedra de clínica de les malalties nervioses (la primera càtedra de neurología) en la Salpêtrière, centrant els seus estudis en la histèria, epilèpsia i altres desordres neurològics. Va descubrir nombroses malalties i síndromes neurològiques com l'esclerosi lateral amiotrófica (E.L.A. ), que va diferenciar de l'atròfia muscular progressiva d'Aran-Duchenne, la neuropatia de Charcot-Marie-Tooth, l'esclerosi múltiple i altres neuropaties. També és conegut per la síndrome de Charcot (artropatías del genoll, maluc i altres articulacions). El "peu de Charcot" és una condició que s'observa amb relativa freqüència en els diabètics semblant a una cel·lulitis.
- Prof. MUDr. Jean-Martin Charcot [ʒaːɲ martaːɲ ʃarkɔt] IPA byl francouzský lékař, jeden z tvůrců neurologie a psychiatrie.
- Jean-Martin Charcot,, neurólogo francés, profesor de anatomía patológica, titular de la cátedra de enfermedades del sistema nervioso, miembro de la Académie de médecine y de la Académie des Sciences. Fundador junto a Guillaume Duchenne de la neurología moderna y uno de los más grandes médicos franceses.
- Jean-Martin Charcot oli ranskalainen neurologi. Hänen elämäntyönsä vei neurologiaa merkittävästi eteenpäin ja häntä pidetäänkin yhtenä merkittävimmistä 1800-luvun loppupuolen neurologeista. Charcot’n monesta oppilaasta tuli merkittävä tiedemies. Hän opetti muiden muassa Sigmund Freudia, Joseph Babinskia, Pierre Janetia, Georges Gilles de la Tourettea, Alfred Binetia sekä Suomen neurologian uranuurtajaa Ernst Alexander Homénia.
- Jean-Martin Charcot, né à Paris le 29 novembre 1825 et mort à Montsauche-les-Settons le 16 août 1893, est un clinicien et neurologue français, professeur d'anatomie pathologique, titulaire de la chaire des maladies du système nerveux, membre de l'Académie de médecine et de l'Académie des sciences. Il est le fondateur avec Guillaume Duchenne de la neurologie moderne, le précurseur de la psychopathologie et l'un des plus grands cliniciens français. Il est également connu comme chef de file de l'École de la Salpêtrière pour ses travaux sur l'hypnose et l'hystérie.
- Le sue opere sono state tradotte in varie lingue e riguardano il reumatismo cronico, la gotta, le emorragie cerebrali, la atassia. È ritenuto il fondatore di un nuovo ramo della medicina, la neurologia, ed il suo lavoro alla Salpètriere di Parigi ebbe un'influenza profondissima sugli sviluppi della neuropsichiatria della seconda metà dell'Ottocento. "Padre" della neurologia francese dell'epoca, la sua fama di docente attirò a Parigi numerosi medici da tutta Europa. Si recarono a Parigi per seguire le sue lezioni, tra gli altri, Eugen Bleuler, Sigmund Freud e Pierre Janet. Le lezioni della Salpètriere divenivano spesso una sorta di "spettacolo", in cui l'indubbia competenza clinica di Charcot si saldava con il suo carisma un po' narcisistico e teatrale: le celebri Isteriche di Charcot erano le sue pazienti che, nelle affollatissime lezioni, "si producevano sotto la sua guida" in accessi di grande male epilettico o archi isterici che divennero quasi "leggendari", e che lo resero famoso in tutti i circoli medici europei. A prescindere da questi aspetti più "spettacolari", la sua opera di neurologo clinico fu di altissimo livello scientifico. Considerava l'isteria e l'epilessia come due grandi nevrosi che condividono il sintomo della convulsione, e da qui iniziò il suo lavoro nosologico. Charcot attribuisce la causa dell'isterismo in primo luogo a un fattore ereditario, e secondariamente ad effetti di suggestione, traumi nervosi, intossicazioni, incidenti, pratiche religiose, malattie infettive, diabete, etc. Si interessò inoltre al fenomeno dell'ipnosi, già esplorato prima da Mesmer, Braid e soprattutto Bernheim . Charcot ipotizza che l'ipnosi abbia tre fasi: nella prima, si realizza il rilassamento, dove è presente un sonno profondo e assenza di attività intellettuali; nella seconda, si alternano rigidezza e flacidità muscolare; nella terza, si raggiunge lo stato di sonnambulismo, dove il paziente esegue gli ordini dell'ipnotizzatore. Secondo Charcot esistono anche persone che non sono suscettibili ad essere ipnotizzate, e ritiene perciò la suggestionabilità una sorta di "debilità mentale" a base neurologica, connessa con la sintomatologia nevrotica di tipo isterico. Fu tra l'altro maestro di Joseph Babinski, famoso neurologo. Il figlio Jean-Baptiste, dopo la laurea in Medicina, divenne un celebre esploratore antartico, e denominò Terra di Charcot, in onore del padre, una regione antartica da lui scoperta nel 1910.
- ジャン＝マルタン・シャルコーは、解剖病理学のフランス神経科医及び教授であった。彼の仕事は、神経学及び心理学の発展途上の分野に大きな影響を与えた。
- Jean-Martin Charcot was een Franse arts die wordt beschouwd als een van de grondleggers van de neurologie. Na aan de Sorbonne gepromoveerd te zijn met als specialisme gewrichtsreuma, ging hij werken als ziekenhuisarts. Na enige jaren keerde hij terug naar Parijs, waar hij werd benoemd als professor voor pathologische anatomie. Hij verrichtte zeer veel onderzoek naar anatomie en de pathologie van het zenuwstelsel en ontdekte de ziekte amyotrofische laterale sclerose (ALS). Ook toonde hij aan dat multiple sclerose en de ziekte van Parkinson twee verschillende ziekten waren. De ziekte van Charcot-Marie-Tooth, een perifere zenuwziekte is naar hem genoemd samen met Pierre Marie (1853-1940) en Howard H. Tooth (1856-1926). In 1882 werd speciaal voor Charcot de eerste leerstoel voor ziekten aan het zenuwstelsel ingesteld aan het Hôpital de la Salpêtrière (Parijs). Als dank en erkenning voor zijn werk werd hij in 1883 benoemd tot lid van de Académie de médecine en de Académie des sciences. In de latere jaren van zijn carrière deed hij ook onderzoek naar de verschijnselen van hysterie, waarvoor hij onder andere hypnose gebruikte. Zo werd Charcot zelfs na zijn overlijden van invloed op de psychiatrie en psychoanalyse. Veel van Charcots kennis werd namelijk overgenomen door diens student Sigmund Freud. Ook Alfred Binet en Georges Gilles de la Tourette studeerden onder Charcot.
- Jean Martin Charcot var en fransk nevrolog, som jobbet ved Salpêtrière-hospitalet i Paris. Sigmund Freud og Alfred Binet studerte begge hos Charcot. Charcot var verdens første professor i nevrologi og regnes av mange som den moderne nevrologis grunnlegger. Han beskrev den kliniske tilstanden sclérose en plaques, i dag kjent som multippel sklerose. Han var også den første til å skrive om amyotrofisk lateral sklerose, astasi, claudicatio intermittens og herpes zoster. Han var far til legen og polarforskeren Jean-Baptiste Charcot.
- Jean-Martin Charcot – francuski lekarz, neurolog, jeden z twórców psychiatrii. Jego ojciec był producentem ozdobnych powozów. Jako dziecko przejawiał zainteresowania rysunkiem i literaturą. W 1848 ukończył studia medyczne i zaczął pracować na oddziale Rayera w Salpêtrière. W 1856 został lekarzem szpitalnym, a w 1860 - zastępcą profesora. Dzięki wsparciu Rayera w 1862 został kierownikiem oddziału w szpitalu Salpêtrière. W roku 1870 przejął, jako najstarszy lekarz, nowo utworzony oddział epileptyków zwykłych, gdzie pokaźną liczbą pacjentek stanowiły histeryczki (z uwagi na podobieństwo napadów i brak widocznych uszkodzeń organicznych). W tym okresie zyskał wielką sławę wywołując napady histerii poprzez hipnozę. Od 1882 był profesorem Kliniki Chorób Nerwowych. Będąc u szczytu sławy przeprowadził się w 1884 do pałacu Varengeville przy bulwarze Saint-Germain w Paryżu. Zmarł z powodu ostrego obrzęku płuc w sierpniu 1893 roku. We współczesnej medycynie od jego nazwiska pochodzą następujące nazwy: staw Charcota triada Charcota Jego uczniami byli m. in. : Zygmunt Freud, Józef Babiński, Pierre Janet, Gheorghe Marinescu, Georges Gilles de la Tourette, Ernő Jendrassik, Kinnosuke Miura i Alfred Binet. J. M. Charcot był ojcem J. -B. Charcota, francuskiego lekarza, żeglarza i badacza obszarów polarnych.
- Jean-Martin Charcot foi um médico e cientista francês; alcançou fama no terreno da psiquiatria na segunda metade do século XIX. Foi um dos maiores clínicos e professores de Medicina da França e juntamente, com Guillaume Duchenne, o fundador da moderna neurologia,suas maiores contribuições para o conhecimento das doenças do cérebro foram o estudo da afasia e a descoberta do aneurisma cerebral e causas de hemorragia cerebrais. Durante as suas investigações, Charcot concluiu que a hipnose era um método que permitia tratar diversas perturbações psíquicas, em especial a histeria. Charcot é tão famoso quanto seus alunos: Sigmund Freud, Joseph Babinski, Pierre Janet, Albert Londe, Georges Gilles de la Tourette, e Alfred Binet. A Síndrome de Tourette, por exemplo, foi batizada por Charcot em homenagem a um de seus alunos, Georges Gilles de la Tourette.
- Jean-Martin Charcot a fost un neurolog francez şi profesor de anatomie patologică. Întreaga sa operă a produs un profund impact în disciplinele neurologiei şi psihologiei, pe atunci în plină "adolescenţă". Deşi Charcot era un om de ştiinţă al secolului XIX, influenţa sa a dominat întreg secolul 20, în special prin munca faimoşilor săi elevi.
- Жан-Марте́н Шарко́ — французский врач-психиатр, учитель Зигмунда Фрейда, специалист по неврологическим болезням, основатель нового учения о психогенной природе истерии. Провёл большое число клинических исследований в области психиатрии с использованием гипноза как основного инструмента доказательства своих гипотез. Основатель кафедры психиатрии в Парижском университете. Член Парижской Академии наук.
- Jean Martin Charcot, fransk läkare och neurolog, född 29 november 1825, död 16 augusti 1893. Charcot var under senare delen av 1800-talet verksam som neurologiprofessor vid sinnessjukhuset La Salpêtrière i Paris. Till Charcots seminarier kom intresserade åhörare från hela Europa för att se hans hypnotiska experiment med hysteriska patienter. Den unge Sigmund Freud tog stora intryck av Charcots förevisningar av hur man med hypnotiska suggestioner kunde framkalla hysteriska anfall, helt lika de spontant uppkomna symptomen. Han kunde också med hjälp av hypnos få hysteriska symptom att försvinna. Han brukade låta visa upp en kvinna med hysteriska anfall. Kvinnan i fråga hette Blanche (Marie Wittman), och var troligen även hans älskarinna. Jean Martin Charcot avled före Blanche, varpå hon plötsligt friskförklarades och flyttade till Marie Curie vars assistent hon blev. Författaren P.O. Enquist beskriver kvinnornas liv i romanen Boken om Blanche och Marie (2004). Charcot kallades för "hysterikornas Napoléon" och väckte starka sym- och antipatier i olika läger. Många beundrade honom som dramatisk och färgstark ledarfigur inom neurologin. Han tycks ha ägt en magnetisk skådespelartalang som gjorde att han med sin blotta utstrålning kunde utöva en suggestiv makt över människor - åtminstone över personer som var mottagliga för hypnos och därmed disponerade för hysteri. Av andra blev han kritiserad för att använda människor som forskningsmaterial. Karaktäristiskt för Charcot är uttalandet att "teorier är bra att ha, men de hindrar inte att fakta existerar" - La théorie, c'est bon, mais ça n'empêche pas d'exister Charcot blev 1883 medlem av Franska vetenskapsakademin och invaldes 1887 som ledamot av Kungliga Vetenskapsakademien.
- 让-马丁·沙可（Jean-Martin Charcot，1825年11月29日 – 1893年 8月16日）是一位法国神经学家、解剖病理学教授。他的工作大大推动了神经学和心理学领域的发展。他的绰号是“the neurose的拿破仑”。
|
| rdfs:comment
|
- Jean-Martin Charcot (29 November 1825 – 16 August 1893) was a French neurologist and professor of anatomical pathology. He is known as "the founder of modern neurology" and is "associated with at least 15 medical eponyms", including Charcot-Marie-Tooth disease and amyotrophic lateral sclerosis (Lou Gehrig's disease). His work greatly influenced the developing fields of neurology and psychology.
- Jean-Martin Charcot war ein französischer Neurologe. Er war zusammen mit Guillaume-Benjamin Duchenne der Begründer der modernen Neurologie. Er war der Vater des Polarforschers Jean-Baptiste Charcot. Nach dem Abschluss des Medizinstudiums 1853 an der Sorbonne mit Promotion über verschiedene Formen des Gelenkrheumatismus, war er zunächst als Krankenhausarzt tätig.
- Jean-Martin Charcot, nascut a París el 29 de novembre de 1825 i mort a Montsauche-les-Settons el 1893, neuròleg francès, professor d'anatomia patològica, titular de la càtedra de malalties del sistema nerviós, membre de l' Académie de médecine i de l' Académie des Sciences. Pare fundador junt a Guillaume Duchenne de la neurologia moderna i un dels més grans metges francesos.
- Prof. MUDr. Jean-Martin Charcot [ʒaːɲ martaːɲ ʃarkɔt] IPA byl francouzský lékař, jeden z tvůrců neurologie a psychiatrie.
- Jean-Martin Charcot,, neurólogo francés, profesor de anatomía patológica, titular de la cátedra de enfermedades del sistema nervioso, miembro de la Académie de médecine y de la Académie des Sciences. Fundador junto a Guillaume Duchenne de la neurología moderna y uno de los más grandes médicos franceses.
- Jean-Martin Charcot oli ranskalainen neurologi. Hänen elämäntyönsä vei neurologiaa merkittävästi eteenpäin ja häntä pidetäänkin yhtenä merkittävimmistä 1800-luvun loppupuolen neurologeista. Charcot’n monesta oppilaasta tuli merkittävä tiedemies. Hän opetti muiden muassa Sigmund Freudia, Joseph Babinskia, Pierre Janetia, Georges Gilles de la Tourettea, Alfred Binetia sekä Suomen neurologian uranuurtajaa Ernst Alexander Homénia.
- Jean-Martin Charcot, né à Paris le 29 novembre 1825 et mort à Montsauche-les-Settons le 16 août 1893, est un clinicien et neurologue français, professeur d'anatomie pathologique, titulaire de la chaire des maladies du système nerveux, membre de l'Académie de médecine et de l'Académie des sciences. Il est le fondateur avec Guillaume Duchenne de la neurologie moderne, le précurseur de la psychopathologie et l'un des plus grands cliniciens français.
- Le sue opere sono state tradotte in varie lingue e riguardano il reumatismo cronico, la gotta, le emorragie cerebrali, la atassia. È ritenuto il fondatore di un nuovo ramo della medicina, la neurologia, ed il suo lavoro alla Salpètriere di Parigi ebbe un'influenza profondissima sugli sviluppi della neuropsichiatria della seconda metà dell'Ottocento. "Padre" della neurologia francese dell'epoca, la sua fama di docente attirò a Parigi numerosi medici da tutta Europa.
- ジャン＝マルタン・シャルコーは、解剖病理学のフランス神経科医及び教授であった。彼の仕事は、神経学及び心理学の発展途上の分野に大きな影響を与えた。
- Jean-Martin Charcot was een Franse arts die wordt beschouwd als een van de grondleggers van de neurologie. Na aan de Sorbonne gepromoveerd te zijn met als specialisme gewrichtsreuma, ging hij werken als ziekenhuisarts. Na enige jaren keerde hij terug naar Parijs, waar hij werd benoemd als professor voor pathologische anatomie. Hij verrichtte zeer veel onderzoek naar anatomie en de pathologie van het zenuwstelsel en ontdekte de ziekte amyotrofische laterale sclerose (ALS).
- Jean Martin Charcot var en fransk nevrolog, som jobbet ved Salpêtrière-hospitalet i Paris. Sigmund Freud og Alfred Binet studerte begge hos Charcot. Charcot var verdens første professor i nevrologi og regnes av mange som den moderne nevrologis grunnlegger. Han beskrev den kliniske tilstanden sclérose en plaques, i dag kjent som multippel sklerose. Han var også den første til å skrive om amyotrofisk lateral sklerose, astasi, claudicatio intermittens og herpes zoster.
- Jean-Martin Charcot – francuski lekarz, neurolog, jeden z twórców psychiatrii. Jego ojciec był producentem ozdobnych powozów. Jako dziecko przejawiał zainteresowania rysunkiem i literaturą. W 1848 ukończył studia medyczne i zaczął pracować na oddziale Rayera w Salpêtrière. W 1856 został lekarzem szpitalnym, a w 1860 - zastępcą profesora. Dzięki wsparciu Rayera w 1862 został kierownikiem oddziału w szpitalu Salpêtrière.
- Jean-Martin Charcot foi um médico e cientista francês; alcançou fama no terreno da psiquiatria na segunda metade do século XIX. Foi um dos maiores clínicos e professores de Medicina da França e juntamente, com Guillaume Duchenne, o fundador da moderna neurologia,suas maiores contribuições para o conhecimento das doenças do cérebro foram o estudo da afasia e a descoberta do aneurisma cerebral e causas de hemorragia cerebrais.
- Jean-Martin Charcot a fost un neurolog francez şi profesor de anatomie patologică. Întreaga sa operă a produs un profund impact în disciplinele neurologiei şi psihologiei, pe atunci în plină "adolescenţă". Deşi Charcot era un om de ştiinţă al secolului XIX, influenţa sa a dominat întreg secolul 20, în special prin munca faimoşilor săi elevi.
- Жан-Марте́н Шарко́ — французский врач-психиатр, учитель Зигмунда Фрейда, специалист по неврологическим болезням, основатель нового учения о психогенной природе истерии.
- Jean Martin Charcot, fransk läkare och neurolog, född 29 november 1825, död 16 augusti 1893. Charcot var under senare delen av 1800-talet verksam som neurologiprofessor vid sinnessjukhuset La Salpêtrière i Paris. Till Charcots seminarier kom intresserade åhörare från hela Europa för att se hans hypnotiska experiment med hysteriska patienter.
- 让-马丁·沙可（Jean-Martin Charcot，1825年11月29日 – 1893年 8月16日）是一位法国神经学家、解剖病理学教授。他的工作大大推动了神经学和心理学领域的发展。他的绰号是“the neurose的拿破仑”。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
