Jealousy is an emotion and typically refers to the negative thoughts and feelings of insecurity, fear, and anxiety over an anticipated loss of something that the person values, such as a relationship, friendship, or love. Jealousy often consists of a combination of emotions such as anger, sadness, and disgust.

PropertyValue
dbpprop:abstract
  • Jealousy is an emotion and typically refers to the negative thoughts and feelings of insecurity, fear, and anxiety over an anticipated loss of something that the person values, such as a relationship, friendship, or love. Jealousy often consists of a combination of emotions such as anger, sadness, and disgust. Jealousy differs from envy in that jealousy is about something one has and is afraid of losing, while envy refers to something one does not have and either wants to acquire or to prevent another from acquiring. Jealousy is a familiar experience in human relationships. It has been observed in infants five months old and older.
  • Eifersucht (von indoeuropäisch ai = Feuer; althochdeutsch eiver = das Herbe, Bittere; Erbitterung und althochdeutsch suht = Krankheit, Seuche; das zusammengesetzte Substantiv Eifersucht existiert erst seit dem 16. Jahrhundert, das davon abgeleitete Adjektiv eifersüchtig erst seit dem 17. Jahrhundert), beschreibt eine schmerzhafte, momentane oder dauerhafte Emotion, die man bei einer nicht oder nur in ungenügendem Maße erhaltenen Anerkennung seitens einer hochgeschätzten - vor allem geliebten - Bezugsperson gegenüber einer damit tatsächlich oder vermeintlich stärker begünstigten verspürt, von der man (umgangssprachlich) ausgestochen wird. Chronische Eifersucht wird negativ beurteilt und oft in die Nähe einer Krankheit gerückt. Fehlt die konkrete Bezugsperson, so liegt Neid vor.
  • La gelosia és una emoció sentida per aquell que percep que altra persona dóna a una tercera una cosa que ell vol per a si. Per exemple, el cas d'un nen que veu que els seus pares donen caramels al seu germà i no a ell. Mentre que la gelosia del nen pot ser apagada donant-li també caramels, aquest no sol ser el cas de l'amant gelós, que pretén que l'altra persona li dediqui la seva atenció de manera exclusiva. Es pot considerar a la gelosia com una mostra d'amor, al·legant que quan una parella sent gelosia és indicatiu que no existeix indiferència. Encara que també es poden considerar una mostra de desconfiança cap a l'amant. En alguns casos pot ser símptoma d'un complex d'inferioritat, alguns psicòlegs afirmen que la gelosia és l'exteriorització de la pròpia desconfiança o desamor propi. Un nen molt dependent dels seus pares materialment i afectivament pot convertir-se en una persona molt gelosa en una edat més avançada.
  • Los celos son una respuesta emocional, mental y conductual que surge ante la percepción de parte de la persona "celosa" de una amenaza externa que pone en peligro una relación personal importante con la persona "celada". Estas relaciones personales pueden ser románticas; o no románticas, .
  • La jalousie est une émotion empreinte d'agressivité qui est la conséquence de la peur de perdre l'être aimé ou l'exclusivité de son amour, au profit d'une autre personne – sentiment qui peut être fondé sur l'imagination. Dans les cas extrêmes elle est attachée à une relation « amoureuse » sur un mode possessif. Dans « Othello ou le Maure de Venise », William Shakespeare fait décrire à Iago la jalousie comme un « monstre aux yeux verts qui produit l’aliment dont il se nourrit »
  • A féltékenység érzelem, melyet akkor élünk át, ha valaki, akitől vágyunk valamire, egy harmadik személynek nyújtja ezt a valamit. Például egy gyerek féltékeny lesz, ha a testvére kap édességet, de ő nem. A féltékenység nem egyszerűen abból ered, hogy nem kapjuk meg, amire vágyunk: a gyerek féltékenységét még csillapítja, ha ő is kap az édességből, de egy féltékeny szerető már kizárólag magának akarja a szeretett személy figyelmét. Egyes szakértők különbséget tesznek féltékenység és irigység között: a féltékenység lényege, hogy meg akarjuk tartani, ami a miénk, míg az irigység lényege, hogy vágyunk valamire, ami nincs a birtokunkban. (Eszerint a gyerek féltékeny a testvérére, akire a szülei többet figyelnek, és irigyli a barátja új biciklijét. ) Ezzel a megközelítéssel az a gond, hogy a féltékenységnek a fordított irányú figyelem is lehet az oka – egy tizenéves féltékeny lehet amiatt a figyelem miatt, amit egy rocksztár mutat a jegyese felé, holott ő maga nem igényli azt a figyelmet. Mások szerint a féltékenység és az irigység különbségének lényege a harmadik fél részvételében van: a féltékeny személy nem egyszerűen csak magáénak akarja a figyelmet, és nem is azt szeretné, hogy a harmadik fél egyáltalán nem kapjon – hanem hogy az, akire féltékeny, ne adjon a harmadik félnek. Erre alapozva néhányan (Jeffrie Murphy, William Pennell Rock) azt feltételezik, hogy a féltékenység az önmagunkról alkotott képpel van kapcsolatban. Az a tudat, hogy valaki, akinek a véleménye sokat számít nekünk, egy harmadik személyt többre tart nálunk, kétségeket ébreszt bennünk a saját értékünkkel kapcsolatban.
  • La gelosia è un sentimento legato alla natura stessa dell'essere umano. Egoisticamente parlando, può essere una forma di paura di ritorno ad una sofferenza (sofferenza causata possibilmente da un precedente rapporto in cui la fiducia è venuta a mancare) Si "scatena" nel soggetto geloso per impulso di possessività o di eccesso di protezione nei confronti di un soggetto. La gelosia ha diversi aspetti, i più comuni sono legati alla sfera dei sentimenti o degli affetti e all'ambito lavorativo. A volte l'eccesso di possessività o di volontà di protezione nei confronti del soggetto cela insicurezza. È sicuramente un fenomeno da non sottovalutare in quanto la gelosia può diventare morbosa, sfociando in una vera patologia. La gelosia può attraversare più stadi, peraltro difficilmente schematizzabili, differenti da persona a persona quanto al momento ed al tipo della sua manifestazione. Può esserci una sorta di gelosia già a partire da quel sentimento provato nei confronti di una persona amata qualora non si venga corrisposti (a patto che tra i due soggetti non vi sia stato alcun rapporto fino a quel momento) e si provi fastidio nell'apprendere che quella persona abbia rapporti e/o contatti con altre persone, ma si tratta della forma forse più leggera. La gelosia più comune è quella che è ravvisabile all'interno della coppia, che a sua volta può manifestarsi in diverse forme, che vanno dalla semplice irritazione nel venire a conoscenza di rapporti anche solo d'amicizia tra la persona amata ed altre persone estranee alla coppia, fino ad arrivare alla possessività più estrema in cui si cerca di controllare ogni spostamento ed atteggiamento ritenuto sospetto del proprio partner, quasi il tenere d'occhio l'altra persona diventasse una missione di vita. A seguito di un rapporto finito, magari in modo traumatico, si instaura una forma di gelosia tra le peggiori, che porta il soggetto sofferente di mancato amore a compiere, alle volte, le azioni più deplorevoli nei confronti della persona amata al fine di riconquistarla. In questo stadio, in realtà, si è entrati in uno stadio depressivo che induce il soggetto innamorato in un baratro di ossessione, rischiando di fare sfociare la cosa in episodi di violenza (come spesso accade), ignorando il mondo circostante e, più in generale, tutto ciò che sia estraneo all'oggetto del desiderio. Ci si trova in questo caso in un risvolto patologico della gelosia che, invece, a piccole dosi dimostra semplicemente un attaccamento nei confronti del partner ed una paura cronica di perderlo. La gelosia va considerata come parte integrante della mentalità umana. Un partner non geloso, è sospettabile di non interesse nella relazione. La gelosia, se manifestata in modo non eccessivo, può solo portare ad un rafforzamento dell'unione. Inoltre, il partner che "subisce" la gelosia dell'altro, suole sentirsi protetto. In sintesi, la Gelosia non è assolutamente da identificare come qualcosa di negativo, bensì come ulteriore dimostrazione del sentimento affettivo di un partner verso l'altro. Nel caso invece in cui la gelosia si porti a livelli eccessivi, non saremo più davanti alla da tutti ben conosciuta "gelosia", ma ad un presentarsi sempre più insistente di patologie mentali e/o mancanza di fiducia. Tali mancanze sono da ricondursi a traumi precedenti, infantili e non, e/o altre cause da rilevare nel soggetto. La Gelosia va quindi intesa come paura di un'improvvisa fine della relazione che porterebbe a sofferenza per il partner che la dimostra. È bene che il sentimento in questione si riveli in entrambi i partner, cosi da permettere una miglior gestione comune della gelosia, e anche una maggiore comprensione da parte dell'altro, dei comportamenti da questa derivati.
  • De acordo com a psicóloga Ayala Pines, ciúme é "a reação complexa a uma ameaça perceptível a uma relação valiosa ou à sua qualidade.". Provoca o temor da perda e envolve sempre três ou mais pessoas, a pessoa que sente ciúmes - sujeito ativo do ciúme -, a pessoa de quem se sente ciúmes - sujeito passivo do ciúme - e a terceira ou terceiras pessoas que são o motivo dos ciúmes - pivô do ciúme. Segundo a psicóloga clínica Mariagrazia Marini, esse sentimento apresenta caráter instintivo e natural, sendo também marcado pelo medo, real ou irreal, de se perder o amor da pessoa amada. O ciúme está relacionado com a falta de confiança no outro e/ou em si próprio e, quando é exagerado, pode tornar-se patológico e transformar-se em uma obsessão. A explicação psicológica do ciúme pode ser uma persistência de mecanismos psicológicos infantis, como o apego aos pais que aparece por volta do primeiro ano de vida ou como consequência do Complexo de Édipo não resolvido; entre os quatro e seis anos de idade, a criança se identifica com o progenitor do mesmo sexo e simultaneamente tem ciúmes dele pela atracção que ele exerce sobre o outro membro do casal; já na idade adulta, essas frustrações podem reaparecer sob a forma de uma possessividade em relação ao parceiro, ou mesmo uma paranóia. Nesse tipo de paranóia, a pessoa está convencida, sem motivo justo ou evidente, da infidelidade do parceiro e passa a procurar “evidências” da traição. Nas formas mais exacerbadas, o ciumento passa a exigir do outro coisas que limitam a liberdade deste. Algumas teorias consideram que os casos mais graves podem ser curados através da psicoterapia que passa por um reforço da auto-estima e da valorização da auto-imagem. Porém várias teorias criticam a visão psicanalítica tradicional. Outros casos mais leves podem ser tratados através da ajuda do parceiro, estabelecendo-se um diálogo franco e aberto de encontro, com a reflexão sobre o que sentem um pelo outro e sobre tudo o que possa levar a uma melhoria da relação, para que esse aspecto não se torne limitador e perturbador.
  • Svartsjuka är en känsla som innebär oro för en rival, särskilt när det gäller kärleksförhållanden. Psykologin hävdar att känslan kan komma ur gamla barndomsminnen. Som att bli helt eller delvis övergiven, till fördel för ett syskon t. ex. Dålig självkänsla spelar en stor roll i sammanhanget. Svartsjukan gör att man betraktar sig som förlorare redan innan konflikten (slaget om partnerns gunst) uppstått. Enligt en dansk psykoterapeut härrör svartsjuka till en känsla av otillräcklighet eller att känna sig utanför. Det enda botemedlet är självaktning. Män och kvinnor är lika ofta svartsjuka, men deras svartsjuka tar sig olika uttryck. Männens svartsjuka är starkt inriktad på det sexuella beteendet, rädslan att kvinnan har sex med en annan man. Kvinnors svartsjuka är mera inriktad på rädsla för att mannen skall känna mer för en annan kvinna, föra resurser till en annan kvinna och kanske överge sin tidigare partner.
  • Kıskançlık bir kişinin veya bir ilişkinin yitirilmesinden korkulan, karmaşık bir ruhsal yaşantı ve olumsuz tutumdur. Bunun dışında başkasının sahip olduğuna kendisinin de sahip olma gerekliliğini hissettiren bir duygudur. Türk Dil Kurumu, kıskançlık kelimesini şöyle açıklamıştır: "Bir kimse bir üstünlük gösterdiğinde veya sevilen birisinin, başkası ile ilgilendiği kanısına varıldığında takınılan olumsuz tutum" Kıskançlık doğuştan değil, sonradan öğrenilen ve bir çok insanı etkileyen, rahatsız eden bir duygudur. . Dozunda bırakıldığı sürece kıskançlık bir hastalık değil davranış bozukluğudur. Kişi bu konuda kendini kontrol edemezse bu davranış bozukluğu ileride depresyona sebebiyet verebilir. Kıskançlık öz güven eksikliği ve yetersizlik duygusundan dolayı ortaya çıkmaktadır. Kıskançlık yaşayan birisi zaman ile değersizlik, çaresizlik, öfke, mutsuzluk ve yalnızlık gibi duygularıda yaşar. Bu davranış bozukluğu hayvanlarda da görülmektedir. Örneğin bir evde uzun süre bulunan bir kedi tüm ilgiyi kendi üzerine çektiğini hisseder. O eve ikinci bir kedi geldiğinde diğeri asabi tavırlar göstererek kıskanç olmaya başlar ve sahibini de protesto eder.
  • Ревнощі — почуття пристрасної недовіри, сумнівів у коханні та вірності. Як і всі інші почуття, ревнощі набувають різних форм: від благородних до критичних і навіть диких.
  • 妒忌是指在某人想法中,某种重要关系被第三者所破坏衰弱或影响,或者别人拥有自己没有的某种资源或特点。在爱情之中常有“吃醋”的说法。 大多数人类学家认为,嫉妒是人类保证自身繁衍的一种体制。 妒忌是一种人与人关系性的体现;是人的情感的表现。一般让人感受到的是难受的滋味,严重的会产生恨的情感。比如家庭中的两个孩子,一个看到另一个得到了父母更多的关心时,容易产生这种情感;又如班级里面看到别人比我考的成绩好时,得到了老师更多的关注,会产生这种情感;又比如在公司的位置,他比我做得更好时,得到经理更多的赏识,会有这种情感。若和我没有一点点的关系性的基础,是不会有这种情感的。解决这个需要客观的看待所面临的事情,谦卑的姿态。
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:langProperty
  • grc
  • ζήλος
dbpprop:reference
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
rdf:type
rdfs:comment
  • Jealousy is an emotion and typically refers to the negative thoughts and feelings of insecurity, fear, and anxiety over an anticipated loss of something that the person values, such as a relationship, friendship, or love. Jealousy often consists of a combination of emotions such as anger, sadness, and disgust.
  • Eifersucht (von indoeuropäisch ai = Feuer; althochdeutsch eiver = das Herbe, Bittere; Erbitterung und althochdeutsch suht = Krankheit, Seuche; das zusammengesetzte Substantiv Eifersucht existiert erst seit dem 16. Jahrhundert, das davon abgeleitete Adjektiv eifersüchtig erst seit dem 17.
  • La gelosia és una emoció sentida per aquell que percep que altra persona dóna a una tercera una cosa que ell vol per a si. Per exemple, el cas d'un nen que veu que els seus pares donen caramels al seu germà i no a ell. Mentre que la gelosia del nen pot ser apagada donant-li també caramels, aquest no sol ser el cas de l'amant gelós, que pretén que l'altra persona li dediqui la seva atenció de manera exclusiva.
  • Los celos son una respuesta emocional, mental y conductual que surge ante la percepción de parte de la persona "celosa" de una amenaza externa que pone en peligro una relación personal importante con la persona "celada". Estas relaciones personales pueden ser románticas; o no románticas, .
  • La jalousie est une émotion empreinte d'agressivité qui est la conséquence de la peur de perdre l'être aimé ou l'exclusivité de son amour, au profit d'une autre personne – sentiment qui peut être fondé sur l'imagination. Dans les cas extrêmes elle est attachée à une relation « amoureuse » sur un mode possessif.
  • A féltékenység érzelem, melyet akkor élünk át, ha valaki, akitől vágyunk valamire, egy harmadik személynek nyújtja ezt a valamit. Például egy gyerek féltékeny lesz, ha a testvére kap édességet, de ő nem. A féltékenység nem egyszerűen abból ered, hogy nem kapjuk meg, amire vágyunk: a gyerek féltékenységét még csillapítja, ha ő is kap az édességből, de egy féltékeny szerető már kizárólag magának akarja a szeretett személy figyelmét.
  • La gelosia è un sentimento legato alla natura stessa dell'essere umano. Egoisticamente parlando, può essere una forma di paura di ritorno ad una sofferenza (sofferenza causata possibilmente da un precedente rapporto in cui la fiducia è venuta a mancare) Si "scatena" nel soggetto geloso per impulso di possessività o di eccesso di protezione nei confronti di un soggetto. La gelosia ha diversi aspetti, i più comuni sono legati alla sfera dei sentimenti o degli affetti e all'ambito lavorativo.
  • De acordo com a psicóloga Ayala Pines, ciúme é "a reação complexa a uma ameaça perceptível a uma relação valiosa ou à sua qualidade.". Provoca o temor da perda e envolve sempre três ou mais pessoas, a pessoa que sente ciúmes - sujeito ativo do ciúme -, a pessoa de quem se sente ciúmes - sujeito passivo do ciúme - e a terceira ou terceiras pessoas que são o motivo dos ciúmes - pivô do ciúme.
  • Svartsjuka är en känsla som innebär oro för en rival, särskilt när det gäller kärleksförhållanden. Psykologin hävdar att känslan kan komma ur gamla barndomsminnen. Som att bli helt eller delvis övergiven, till fördel för ett syskon t. ex. Dålig självkänsla spelar en stor roll i sammanhanget. Svartsjukan gör att man betraktar sig som förlorare redan innan konflikten (slaget om partnerns gunst) uppstått.
  • Kıskançlık bir kişinin veya bir ilişkinin yitirilmesinden korkulan, karmaşık bir ruhsal yaşantı ve olumsuz tutumdur. Bunun dışında başkasının sahip olduğuna kendisinin de sahip olma gerekliliğini hissettiren bir duygudur.
  • Ревнощі — почуття пристрасної недовіри, сумнівів у коханні та вірності. Як і всі інші почуття, ревнощі набувають різних форм: від благородних до критичних і навіть диких.
rdfs:label
  • Jealousy
  • Eifersucht
  • Gelosia
  • Celos
  • Jalousie
  • Féltékenység
  • Gelosia (sentimento)
  • Ciúme
  • Svartsjuka
  • Kıskançlık
  • Ревнощі
  • 妒忌
owl:sameAs
skos:subject
foaf:page
is dbpprop:disambiguates of
is dbpprop:redirect of