| dbpprop:abstract
|
- Iturea is the Greek name of a region in the Land of Israel during the Hasmonean, Herodian and Roman periods. It is mentioned only once in the Christian Bible, while in historical sources the name of the people, the Itureans, occurs. The latter are first mentioned by Eupolemus – as one of the tribes conquered by David – and subsequently by Strabo, Pliny the Elder, Josephus, and others, and they designate Itureans as an Arabian (Nabatean) people. They were known to the Romans as a predatory people, and were appreciated by them for their great skill in archery. The Itueans were conquered by the Hasmonean king Alexander Jannaeus and were forcefully converted to Judaism. Many Christian theologians, among them Eusebius, taking into consideration the above-cited passage of Luke, place Iturea near Trachonitis; but this seems contrary to all the historical sources. According to Josephus, the Iturean kingdom lay north of Galilee, and in 105 BCE Aristobulus I, having defeated the Itureans, annexed a part of their country to Judaea, imposing Judaism upon the inhabitants. Strabo (xvi. 2, § 10, p. 753) includes the land of the Itureans in the kingdom of Ptolemy, son of Mennaeus (Mennæus), whose residence was at Chalcis(?) and who reigned 85-40 BCE. Ptolemy was succeeded by his son Lysanias, called by Dio Cassius (xlix. 32) "king of the Itureans. " About 23 BCE Iturea with the adjacent provinces fell into the hands of a chief named Zenodorus (Josephus, l.c. xv. 10, § 1; idem, B. J. i. 20, § 4). Three years later, at the death of Zenodorus, Augustus gave Iturea to Herod the Great, who in turn bequeathed it to his son Philip (Josephus, Ant. xv. 10, § 3). That Iturea was in the region of Mount Lebanon is confirmed by an inscription of about the year 6 CE (Ephemeris Epigraphica, 1881, pp. 537-542), in which Q. Æmilius Secundus relates that he was sent by Quirinius against the Itureans in Mount Lebanon. In 38 Caligula gave Iturea to a certain Soemus, who is called by Dio Cassius (lix. 12) and by Tacitus (Annals, xii. 23) "king of the Itureans. " After the death of Soemus his kingdom was incorporated into the province of Syria (Tacitus, l.c.). After this incorporation the Itureans furnished soldiers for the Roman army; and the designations "Ala I. Augusta Ituræorum" and "Cohors I. Augusta Ituræorum" are met with in the inscriptions (Ephemeris Epigraphica, 1884, p. 194).
- Ituräa bezeichnete in der Antike eine Landschaft im Norden Palästinas. Sie umfasste den Libanon, den Antilibanon und die zwischen diesen liegende Ebene von Massyas mit der Stadt Chalkis. Benannt ist die Landschaft nach dem Stamm der Ituräer (Ἰτουραῖοι), einem arabischen Nomadenvolk, das mit dem in Gen 25,15 und 1 Chr 1,31 erwähnten Volk der Jetur identifiziert wird. Die Römer kannten die Ituräer als räuberisches Volk. Ihre Krieger waren aber als Bogenschützen geschätzt.
- Iturea es el nom grec d'una regio de Palestina anomenada a la Bíblia Jetur, del nom d'un fill d'Ismael. Si be Iturea o Jetur com territori només és esmentat a la Bíblia els itureus com a poble son esmentats per altres fonts: Eupòlemos diu que foren una de les tribus conquerides pel rei David; també els esmenten Estrabó, Plini el vell, Flavius Josefus i altres; alguns els consideren àrabs i altres sirians. Al segle I aC Iturea era inclosa en el regne de Ptolomeu fill de Mennaeus (Regne de Calcis) que va regnar del 85 aC al 40 aC i que va pagar una forta suma a Pompeu per assegurar la corona i la pau, però va haver de cedir part d'Iturea i altres regions als romans; el va succeir el seu fill Lisànies I al que Dió Cassi anomena com a "rei dels itureus", que fou executat per ordre de Marc Antoni vers el 36 aC, a petició de Cleòpatra. Vers el 32 aC o una mica mes tard, Iturea i comarques adjacents van caure en mans d'un cap anomenat Zenòdor, que probablement les va comprar als romans però a la seva mort vers el 20 aC August va concedir la regió a Herodes el gran, el qual va morir el 4 aC. El seu fill Herodes Filip el va succeir com a tetrarca de Bashan mentre que Lisànies II (possible fill de Lisànies I) apareix vers el 15 dC governant l'Abilene i alguna zona de Gaulanitida o d'Iturea. En una inscripció datada l'any 6, Quint Emili Secundus explica que fou enviat contra els itureus de les muntanyes del Líban, el que fa pensar que en aquest temps els itureus vivien allí però es probable que el nom d'Iturea fos donat no sols als territoris que ocupaven sinó a regions que havien ocupat abans. El 38 Iturea i una part de la Traconítida (o potser la Gaulanítida) foren donades per Cal·lígula a Sohem o Soem, anomenat altre cop per Dió Cassi (i també per Tàcit) rei dels itureus. Soemus va morir el 49 i el seu regne es va incorporar a la província de Síria.
- Iturea è il nome greco della provincia derivato dal nome biblico Jetur, che rappresentava un figlio di Ismaele della Genesi. Il nome della regione è menzionato solo una volta nella Bibbia, mentre tra i contemporanei il nome del popolo degli Iturei è tradotto in greco: Ἰτουραῖοι.
- Iturea är det grekiska namnet på en region i Israel under de hasmoneiska, herodianska och romerska perioderna. Det nämns bara en gång i Bibeln, medan folkslagets namn, itureér påträffas i historiska källor. De sistnämnda nämns först av Eupolemus som en av de stammar som erövrades av David, och därefter av Strabon, Plinius den äldre, Josephus, med flera, vilka anser ituréerna som ett arabiskt (nabateiskt) folkslag. De var kända för romarna som ett rovgirigt folk, och uppskattades av dem för sin stora skicklighet i bågskytte. Ituréerna erövrades av den hasmoneiska kungen Alexander Jannaeus och tvingades konvertera till judendomen. Många kristna teologer, bland dem Eusebius, placerar med beaktande av den ovannämnda passagen i Lukas Iturea nära Trachonitis, men detta verkar strida mot alla historiska källor. Enligt Josephus, låg det itureiska riket norr om Galiléen, och 105 f. Kr. annekterade Aristobulus I, efter att ha besegrat ituréerna, en del av landet till Judeen, och påtvingade invånarna judendom. Strabon anser att ituréernas landområde ingår i Ptolemaios, son till Mennaeus rike, vars hov låg i Chalkis (?) och som regerade 85 - 40 f Kr. Ptolemaios efterträddes av sin son Lysanias, som av Dio Cassius kallas "Kung över ituréerna". Omkring 23 f. Kr. föll Iturea med angränsande provinser i händerna på en hövding vid namn Zenodorus. Tre år senare, efter Zenodorus död, gav Augustus Iturea till Herodes den Store, som i sin tur testamenterade det till sin son Philip. Att Iturea låg i närheten av berget Libanon bekräftas av en inskrift från omkring år 6 e. Kr. där Q. Aemilius Secundus berättar att han sände Quirinius till ituréerna vid berget Libanon. År 38 gav Caligula Iturea till en viss Soemus, som av Dio Cassius och Tacitus kallas "Kung över ituréerna". Efter Soemus död år 49 införlivades hans rike med provinsen Syrien. Efter detta invörlivande bistod ituréerna den romerska armén med soldater, och beteckningar som "Ala I. Augusta Ituræorum" och "Cohors I. Augusta Ituræorum" nämns i inskrifter.
|
| rdfs:comment
|
- Iturea is the Greek name of a region in the Land of Israel during the Hasmonean, Herodian and Roman periods. It is mentioned only once in the Christian Bible, while in historical sources the name of the people, the Itureans, occurs. The latter are first mentioned by Eupolemus – as one of the tribes conquered by David – and subsequently by Strabo, Pliny the Elder, Josephus, and others, and they designate Itureans as an Arabian (Nabatean) people.
- Ituräa bezeichnete in der Antike eine Landschaft im Norden Palästinas. Sie umfasste den Libanon, den Antilibanon und die zwischen diesen liegende Ebene von Massyas mit der Stadt Chalkis. Benannt ist die Landschaft nach dem Stamm der Ituräer (Ἰτουραῖοι), einem arabischen Nomadenvolk, das mit dem in Gen 25,15 und 1 Chr 1,31 erwähnten Volk der Jetur identifiziert wird. Die Römer kannten die Ituräer als räuberisches Volk. Ihre Krieger waren aber als Bogenschützen geschätzt.
- Iturea es el nom grec d'una regio de Palestina anomenada a la Bíblia Jetur, del nom d'un fill d'Ismael. Si be Iturea o Jetur com territori només és esmentat a la Bíblia els itureus com a poble son esmentats per altres fonts: Eupòlemos diu que foren una de les tribus conquerides pel rei David; també els esmenten Estrabó, Plini el vell, Flavius Josefus i altres; alguns els consideren àrabs i altres sirians.
- Iturea è il nome greco della provincia derivato dal nome biblico Jetur, che rappresentava un figlio di Ismaele della Genesi. Il nome della regione è menzionato solo una volta nella Bibbia, mentre tra i contemporanei il nome del popolo degli Iturei è tradotto in greco: Ἰτουραῖοι.
- Iturea är det grekiska namnet på en region i Israel under de hasmoneiska, herodianska och romerska perioderna. Det nämns bara en gång i Bibeln, medan folkslagets namn, itureér påträffas i historiska källor. De sistnämnda nämns först av Eupolemus som en av de stammar som erövrades av David, och därefter av Strabon, Plinius den äldre, Josephus, med flera, vilka anser ituréerna som ett arabiskt (nabateiskt) folkslag.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
