Italian unification was the political and social movement that agglomerated different states of the Italian peninsula into the single state of Italy in the 19th century. Despite a lack of consensus on the exact dates for the beginning and end of this period, many scholars agree that the process began in 1815 with the Congress of Vienna and the end of Napoleonic rule, and ended some time around 1871 with the Franco-Prussian War.

PropertyValue
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:abstract
  • Italian unification was the political and social movement that agglomerated different states of the Italian peninsula into the single state of Italy in the 19th century. Despite a lack of consensus on the exact dates for the beginning and end of this period, many scholars agree that the process began in 1815 with the Congress of Vienna and the end of Napoleonic rule, and ended some time around 1871 with the Franco-Prussian War. The last città irredente however, did not join the Kingdom of Italy until after World War I.
  • Als Datei:Loudspeaker. svg Risorgimento werden sowohl eine Epoche als auch weltanschaulich sehr heterogene politische und soziale Bewegungen zwischen 1815 und 1870 bezeichnet, die nach dem Wiener Kongress von 1814/15 die Vereinigung der damaligen jeweils eigenstaatlichen Fürstentümer und Regionen der Apenninen-Halbinsel in einem unabhängigen Nationalstaat Italien anstrebten. Dieser Staat wurde als konstitutionelle Monarchie nach mehreren revolutionären Erhebungen und den Italienischen Unabhängigkeitskriegen 1861 durchgesetzt und 1870 mit der militärischen Einnahme des Kirchenstaats und dessen Hauptstadt Rom durch italienische Truppen vollendet.
  • La unificació italiana és el procés històric que al llarg del segle XIX va portar a la unificació dels diferents Estats en què estava dividida la Península Itàlica, la major part vinculats a dinasties considerades «no italianes», com els Habsburg o els Borbó. Aquest moviment s'ha d'entendre en el context cultural del Romanticisme i l'aplicació de la ideologia nacionalista, que busca la identificació de nació i Estat, en aquest cas en un sentit centrípet. També es coneix com a Risorgimento, i fins i tot com a reunificació italiana . També s'han adduït com a causes del Risorgimento el paper conspirador de la maçoneria o els interessos de diferents potències europees, i concretament d'Anglaterra, interessada a crear una força antagonista a la seva principal rival, França. Alguns historiadors també interpreten el procés com la conquesta de l'aristocràtica Itàlia meridional, que era l'Estat més industrialitzat de la península i el tercer d'Europa, per part de la Itàlia del nord, influenciada per potències europees com França i Àustria (segons aquests historiadors, el procés també es pot interpretar en el sentit que el nord va parasitar el sud, impedint-ne el desenvolupament i propiciant l'emigració i la perpetuació de la seva situació social.). Historiadors com Benedetto Croce veuen el procés com la culminació del Renaixement italià, interromput per les invasions franceses i espanyoles de la Itàlia del segle XVI. Aquest renaixement nacional va arribar a totes les regions habitades per italians, i més endavant, ja al segle XX, a Ístria i Dalmàcia, reivindicades per l'irredemptisme italià. En qualsevol cas, finalment el procés el va conduir la casa de Savoia, que regnava al Piemont, i principalment el primer ministre, el comte de Cavour, en detriment de les intervencions «republicanes» de personatges notables com Mazzini o Garibaldi, al llarg de complicades vicissituds lligades a l'equilibri europeu, que van culminar amb la incorporació de l'últim reducte dels Estats Pontificis, el 1870. El nou Regne d'Itàlia va continuar reivindicant alguns territoris fronterers, especialment amb l'imperi Austrohongarès (Trieste i el Trentino, en unes reclamacions que es van resoldre parcialment el 1919 després de la Primera Guerra Mundial .
  • Risorgimento (z italského ri – „znovu“ a sorgere – „vznikat“, „pramenit“) bylo hnutí za svobodu a národní jednotu Itálie v letech 1800 – 1870 s cílem politicky sjednotit italský národ na Apeninském poloostrově v jeden stát. V přeneseném významu slovo obecně vyjadřuje každou ideu obnovy jednoty národa nebo jiného společenství lidí po dlouhé době.
  • La Unificación de Italia fue el proceso histórico que a lo largo del siglo XIX llevó a la unión de los diversos estados en que estaba dividida la península Itálica, en su mayor parte vinculados a dinastías consideradas "no italianas" como los Habsburgo o los Borbón. Ha de entenderse en el contexto cultural del Romanticismo y la aplicación de la ideología nacionalista, que pretende la identificación de nación y estado, en este caso en un sentido centrípeto. También se le conoce como el Resurgimiento, e incluso como la Reunificación italiana (considerando que existió una unidad anterior, la provincia de "Italia" creada por Augusto, en la antigua Roma). El proceso de unificación se puede resumir así: a comienzos del siglo XIX la península itálica estaba compuesta por varios estados, lo que respondía más a una concepción feudal del territorio que a un proyecto de estado liberal burgués. Luego de varios intentos de unificación entre 1830 y 1848, que fueron aplastados por el gobierno austríaco, la hábil política del Conde de Cavour, ministro del reino de Piamonte, logró interesar al emperador francés Napoleón III en la unificación territorial de la península, que consistía en expulsar a los austríacos del norte y crear una confederación italiana; a pesar de la derrota del imperio austríaco, el acuerdo no se cumplió por temor de Napoleón a la desaprobación de los católicos franceses. Aun así la Lombardía fue cedida por Napoleón al Piamonte. Además, durante la guerra se presentaron insurrecciones en los ducados del norte, los que luego fueron anexados al Piamonte, con lo cual se cumplió la primera fase de la unificación. En la segunda fase se logró la unión del sur cuando Garibaldi, inconforme con el tratado entre Cavour y Napoleón, se dirigió a Sicilia con las camisas rojas, conquistándola y negándose a entregarla a los piamonteses; desde allí ocupó Calabria y conquistó Nápoles. En 1860 las tropas piamontesas llegaron a la frontera napolitana. Garibaldi, que buscaba la unidad italiana, entregó los territorios conquistados a Víctor Manuel II. Mediante plebiscitos, Nápoles, Sicilia y los Estados Pontificios se anexaron al reino de Piamonte y al futuro rey de Italia, Víctor Manuel II. El proceso de la unificación no fue producto de la voluntad popular pese a los plebiscitos convocados por Cavour, por tanto la acción del Estado se centró en la construcción de una nacionalidad italiana. El papel conspirativo de la masonería o de los intereses de las distintas potencias europeas (concretamente Inglaterra, interesada en crear un fuerte antagonista a la enemiga Francia) también se han aducido como causa del "Risorgimento". El proceso es entendido, por algunos historiadores, también como la conquista de la aristocrática Italia del sur, el estado más industrializado de la península y el tercero de Europa; por parte de Italia del norte, influenciada por las potencias europeas como Francia y Austria (según ellos el proceso también puede interpretarse en el sentido de que el norte parasitó al sur impidiendo su desarrollo y propiciando la emigración y la perpetuación de su situación social.). Historiadores como Benedetto Croce ven el proceso como el que completó el Renacimiento italiano, interrumpido por las invasiones francesas y españolas de la Italia del siglo XVI. Este renacimiento nacional alcanzó -desde Florencia- todas las regiones habitadas por gente italiana. En cualquier caso, el proceso fue encauzado finalmente por la casa de Saboya, reinante en el Piamonte (destacadamente por el primer ministro conde de Cavour), en perjuicio de otras intervenciones "republicanas" de personajes notables a lo largo de complicadas vicisitudes ligadas al equilibrio europeo, que culminaron con la incorporación del último reducto de los Estados Pontificios en 1870. El nuevo Reino de Italia continuó la reivindicación de territorios fronterizos, especialmente con el Imperio Austrohúngaro, que se solventaron parcialmente en 1919 tras la Primera Guerra Mundial.
  • Risorgimento tarkoittaa Italian yhdistymistä 1800-luvulla. Tarkkaa ajanjaksoa tapahtumalle on vaikea määritellä, mutta useimmat asiaan perehtyneet ovat sitä mieltä, että Risorgimento alkoi Wienin kongressin aikoihin 1815 ja loppui suunnilleen Ranskan-Preussin sotaan 1871. Risorgimenton keskeisiä vaikuttajia olivat Giuseppe Garibaldi ja Savoijin kuningas Viktor Emanuel II.
  • Le Risorgimento (mot italien signifiant « renaissance » ou « résurrection ») est la période de l’histoire d’Italie au terme de laquelle les rois de la maison de Savoie unifient la péninsule italienne par l'annexion de la Lombardie, de Venise, du Royaume des Deux-Siciles, du Duché de Modène et Reggio, du Grand-duché de Toscane, du Duché de Parme et des États pontificaux au Royaume de Sardaigne. Jusqu’au milieu du XIXème siècle, on pouvait considérer, à la suite de Metternich, que l’Italie n’était rien de plus qu’une « expression géographique ». L’unification italienne est donc un événement majeur de l’histoire de l’Europe dans la mesure où elle a transformé l’expression en réalité politique. Mais si tout le monde est d’accord pour dire que l’événement a constitué un tournant dans les relations internationales, les interprétations divergent en revanche quand il s’agit de le replacer dans son contexte. Certains historiens voient dans cette naissance de l’Italie un phénomène spécifiquement italien, sans lien réel avec les conjonctures de l’époque. D’autres au contraire, estiment que l’unification italienne s’inscrit dans un processus commun, non seulement à toutes les nations d’Europe, mais encore à celles du monde entier : une Révolution universelle venue bouleverser les structures sociales que le temps rend nécessairement obsolètes. Comme souvent dans ces cas là, on peut penser que la réponse réside dans une lecture équilibrée replaçant l’unification italienne dans l’évolution des circonstances et du jeu des puissances européennes, tout en tenant compte de ses spécificités. La première phase du Risorgimento voit le développement de différents mouvements révolutionnaires et une guerre contre l’Autriche, mais se conclut par un retour au statu quo. La seconde phase, 1859-1860, fait considérablement avancer le processus d’unification et se conclut par la proclamation du Royaume d’Italie en 1861. L’unification est ensuite achevée avec l’annexion de Rome, capitale de l’État de l’Église, le 20 septembre 1870.
  • A napóleoni háborúk lezárásaként született 1815-ös bécsi kongresszus az itáliai fejedelemségek feletti uralmat felosztotta a Habsburg–Lotaringiai-ház és a Bourbon-ház között. A Risorgimento (magyarul „újjászerveződés”) jelszavával nemzeti mozgalom alakult ki, amely Itália egyesítését tűzte ki céljául. A Szárd–Piemonti Királyság a mozgalom népszerűségét saját expanzionista céljaira használta fel. A Savoyai-házból származó szárd–piemonti királyok a háborúk során több kudarcot szenvedtek el, de következetes politikájuk 1861-ben elvezetett az Egyesült Olasz Királyság létrejöttéhez, a szárd–piemonti uralkodó koronája alatt. A korábbi nemzeti felkeléseket – 1820-ban, 1831-ben és 1848-ban – leverték, és a Giuseppe Mazzini által megalakított Római Köztársaság is megbukott 1848-ban. 1859-re azonban Camillo de Cavour szárd–piemonti miniszterelnök katonai szövetséget kötött III. Napóleon francia császárral. A francia–szárd szövetség győzelmes háborút vívott az osztrákok ellen, ennek eredményeképpen a Szárd–Piemonti Királysághoz csatolták Lombardia tartományt, Toszkána, Modena, Reggio és Parma hercegségeit, megdöntötték és bekebelezték a Nápoly–Szicíliai Királyságot. 1861-ben II. Viktor Emánuel szárd–piemonti királyt az egyesített Olaszország királyává koronázták. Az új olasz állam további terjeszkedése során 1866-ban a porosz–osztrák–olasz háborúban megszerezte Veneto tartományt, 1870-ben elfoglalta és bekebelezte a Pápai Államot, majd 1918-ban, az első világháborút lezáró Saint-Germain-i békeszerződésben megszerezte Dél-Tirolt és Friuli-Venezia Giulia tartományokat is.
  • Il Risorgimento fu il periodo della storia d'Italia durante il quale la nazione italiana - stanziata in gran parte nella penisola italiana (o, più esattamente, a sud dello spartiacque alpino), nelle isole di Sardegna, Sicilia e negli arcipelaghi minori - conseguì la propria unità nazionale. Il termine richiama l'idea di una rinascita della nazione italiana attraverso la conquista dell'unità nazionale per lungo tempo perduta. Tuttavia, per quanto questa visione idealizzata del periodo sia, da talune interpretazioni moderne, riveduta in un concetto più ampio della situazione italiana ed internazionale e la stessa unificazione venga vista a volte più come un processo di espansione del regno di Sardegna che come un processo collettivo, il termine è ormai accettato ed ha assunto valenza storica per questo periodo della storia d'Italia.
  • イタリア統一運動(イタリアとういつうんどう)は、19世紀に起こったイタリア統一を目的とした政治的・社会的運動。イタリア語でリソルジメント(Risorgimento)と呼ばれ、日本語でもそのまま用いられる。その時期の決定は難しいが、ほとんどの学者がナポレオン・ボナパルトの統治が終わった1815年のウィーン会議から始まったとしており、1871年の普仏戦争時には終わったとしている。最終的に未回収のイタリアがイタリア王国に統合されるのは、第一次世界大戦におけるイタリアの戦勝の後であった。
  • Risorgimento (herrijzenis) is een periode in de Italiaanse geschiedenis tussen het Congres van Wenen en de inlijving van de Kerkelijke Staat bij Italië in 1870 en staat in het teken van de eenwording van Italië. Dezelfde term wordt ook gebruikt voor het streven naar een Italiaanse staatkundige eenheid en voor de bewegingen die dit doel nastreefden. Het Risorgimento was als beweging heterogeen, dat wil zeggen dat zowel monarchisten als republikeinen zich achter het streven naar een Italiaanse eenheidsstaat konden scharen.
  • Italias samling (på italiensk kjent som Risorgimento, «gjenoppstrømningen», eller Unità d'Italia) betegner den politiske og sosiale prosessen som førte til at de forskjellige statene på den italienske halvøy ble forent til kongedømmet Italia i det 19. århundre og begynnelsen av det 20. århundre. De eksakte datoer for starten og avslutningen av Italias samling er uklare. Men det er bred enighet om at prosessen startet ved slutten av Napoleons herredømme og Wienerkongressen i 1815 mens Den fransk-preussiske krig i 1871 antas som avslutningen. Samlingen var komplett ved traktaten i Saint-Germain etter første verdenskrig da også de siste statene ble med i kongedømmet.
  • Zjednoczenie Włoch – zapoczątkowany w 1859 roku i stanowiący kilkunastoletni okres w historii Italii proces jednoczenia państw Półwyspu Apenińskiego pod władzą Królestwa Sardynii.
  • O Risorgimento (Ressurgimento em português, mas a palavra significa «ressurreição», em italiano) é o movimento na história italiana que buscou entre 1815 e 1870 unificar o país, que era apenas uma coleção de pequenos Estados submetidos a potências estrangeiras. Na luta sobre a futura estrutura da Itália, a monarquia, na pessoa do rei do Piemonte-Sardenha, Vítor Emanuel II, apoiado pelos conservadores liberais, teve sucesso quando em 1859-1861 se formou a Nação-Estado, derrotando os partidários de esquerda, republicanos e democráticos, que militavam sob Giuseppe Mazzini e Giuseppe Garibaldi. A desejada unificação da Itália se deu assim sob a Casa de Sabóia, com a anexação ao Reino de Sardenha, da Lombardia, do Vêneto, do Reino das Duas Sicílias, do Ducado de Módena e Reggio, do Grão-Ducado da Toscana, do Ducado de Parma e dos Estados Pontifícios. Na primeira fase do Risorgimento, desenvolveram-se vários movimentos revolucionários e uma guerra contra o Império Austríaco, mas concluiu-se sem modificação do statu quo. A segunda fase, em 1859-1860, prosseguiu no processo de unificação e concluiu com a declaração da existência de um Reino de Itália. Completou-se com a anexação de Roma, antes a capital dos Estados Pontifícios, em 20 de setembro de 1870.
  • Unificarea Italiei, conform termenului originar din italiană, Risorgimento, a fost procesul social, politic şi administrativ care a avut ca rezultat final unificarea statelor din peninsula italiană într-o singură naţiune, Italia. Este relativ dificil de a preciza limitele exacte în timp ale acestui proces, dar majoritatea istoricilor sunt de acord că extensia maximă temporală a epocii Risorgimento se situează între Congresul de la Viena din 1815 şi războiul franco-prusac din 1871, deşi finalizarea efectivă a procesului de unificare s-a produs după victoria Italiei din Primul război mondial.
  • Рисорджименто (итал. il risorgimento — возрождение, обновление) — историографический термин, обозначающий период борьбы за политическое объединение Италии.
  • Risorgimento (it. il Risorgimento, eg. "uppståndelse", "ny blomstring"), benämning på dels 1800-talets italienska enhetsrörelse, dels den period i Italiens historia, under vilken denna rörelse utvecklades och segrade, 1815-1870.
  • İtalya'nın birleşmesi 19. yüzyıl ile 20. yüzyılın başlarında İtalya yarımadasında bulunan devletleri tek bir çatı altında birleştirmeyi amçlayan siyasi ve sosyal hareket. Bu süreç İtalya'da 1848 Devrimleri ile başlamış 1886 yılında tamamlanmıştır.
  • 意大利統一(意大利文:Risorgimento;英文:Italian unification)是19世紀至20世紀初期間,將意大利半島內各個國家統一為意大利的政治及社會過程。 意大利統一開始和結束的確實日期已不可考,但大多數學者都同意統一是隨著1815年的維也納會議及拿破崙政權的結束而開始,亦隨著1871年的普法戰爭而結束,儘管最後一批收復的失地直至第一次世界大戰後聖日耳曼條約生效才加入意大利王國。
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:reference
rdf:type
rdfs:comment
  • Italian unification was the political and social movement that agglomerated different states of the Italian peninsula into the single state of Italy in the 19th century. Despite a lack of consensus on the exact dates for the beginning and end of this period, many scholars agree that the process began in 1815 with the Congress of Vienna and the end of Napoleonic rule, and ended some time around 1871 with the Franco-Prussian War.
  • Als Datei:Loudspeaker. svg Risorgimento werden sowohl eine Epoche als auch weltanschaulich sehr heterogene politische und soziale Bewegungen zwischen 1815 und 1870 bezeichnet, die nach dem Wiener Kongress von 1814/15 die Vereinigung der damaligen jeweils eigenstaatlichen Fürstentümer und Regionen der Apenninen-Halbinsel in einem unabhängigen Nationalstaat Italien anstrebten.
  • La unificació italiana és el procés històric que al llarg del segle XIX va portar a la unificació dels diferents Estats en què estava dividida la Península Itàlica, la major part vinculats a dinasties considerades «no italianes», com els Habsburg o els Borbó. Aquest moviment s'ha d'entendre en el context cultural del Romanticisme i l'aplicació de la ideologia nacionalista, que busca la identificació de nació i Estat, en aquest cas en un sentit centrípet.
  • Risorgimento (z italského ri – „znovu“ a sorgere – „vznikat“, „pramenit“) bylo hnutí za svobodu a národní jednotu Itálie v letech 1800 – 1870 s cílem politicky sjednotit italský národ na Apeninském poloostrově v jeden stát. V přeneseném významu slovo obecně vyjadřuje každou ideu obnovy jednoty národa nebo jiného společenství lidí po dlouhé době.
  • La Unificación de Italia fue el proceso histórico que a lo largo del siglo XIX llevó a la unión de los diversos estados en que estaba dividida la península Itálica, en su mayor parte vinculados a dinastías consideradas "no italianas" como los Habsburgo o los Borbón. Ha de entenderse en el contexto cultural del Romanticismo y la aplicación de la ideología nacionalista, que pretende la identificación de nación y estado, en este caso en un sentido centrípeto.
  • Risorgimento tarkoittaa Italian yhdistymistä 1800-luvulla. Tarkkaa ajanjaksoa tapahtumalle on vaikea määritellä, mutta useimmat asiaan perehtyneet ovat sitä mieltä, että Risorgimento alkoi Wienin kongressin aikoihin 1815 ja loppui suunnilleen Ranskan-Preussin sotaan 1871. Risorgimenton keskeisiä vaikuttajia olivat Giuseppe Garibaldi ja Savoijin kuningas Viktor Emanuel II.
  • Le Risorgimento (mot italien signifiant « renaissance » ou « résurrection ») est la période de l’histoire d’Italie au terme de laquelle les rois de la maison de Savoie unifient la péninsule italienne par l'annexion de la Lombardie, de Venise, du Royaume des Deux-Siciles, du Duché de Modène et Reggio, du Grand-duché de Toscane, du Duché de Parme et des États pontificaux au Royaume de Sardaigne.
  • A napóleoni háborúk lezárásaként született 1815-ös bécsi kongresszus az itáliai fejedelemségek feletti uralmat felosztotta a Habsburg–Lotaringiai-ház és a Bourbon-ház között. A Risorgimento (magyarul „újjászerveződés”) jelszavával nemzeti mozgalom alakult ki, amely Itália egyesítését tűzte ki céljául. A Szárd–Piemonti Királyság a mozgalom népszerűségét saját expanzionista céljaira használta fel.
  • Il Risorgimento fu il periodo della storia d'Italia durante il quale la nazione italiana - stanziata in gran parte nella penisola italiana (o, più esattamente, a sud dello spartiacque alpino), nelle isole di Sardegna, Sicilia e negli arcipelaghi minori - conseguì la propria unità nazionale. Il termine richiama l'idea di una rinascita della nazione italiana attraverso la conquista dell'unità nazionale per lungo tempo perduta.
  • Risorgimento (herrijzenis) is een periode in de Italiaanse geschiedenis tussen het Congres van Wenen en de inlijving van de Kerkelijke Staat bij Italië in 1870 en staat in het teken van de eenwording van Italië. Dezelfde term wordt ook gebruikt voor het streven naar een Italiaanse staatkundige eenheid en voor de bewegingen die dit doel nastreefden.
  • Italias samling (på italiensk kjent som Risorgimento, «gjenoppstrømningen», eller Unità d'Italia) betegner den politiske og sosiale prosessen som førte til at de forskjellige statene på den italienske halvøy ble forent til kongedømmet Italia i det 19. århundre og begynnelsen av det 20. århundre. De eksakte datoer for starten og avslutningen av Italias samling er uklare.
  • Zjednoczenie Włoch – zapoczątkowany w 1859 roku i stanowiący kilkunastoletni okres w historii Italii proces jednoczenia państw Półwyspu Apenińskiego pod władzą Królestwa Sardynii.
  • O Risorgimento (Ressurgimento em português, mas a palavra significa «ressurreição», em italiano) é o movimento na história italiana que buscou entre 1815 e 1870 unificar o país, que era apenas uma coleção de pequenos Estados submetidos a potências estrangeiras.
  • Unificarea Italiei, conform termenului originar din italiană, Risorgimento, a fost procesul social, politic şi administrativ care a avut ca rezultat final unificarea statelor din peninsula italiană într-o singură naţiune, Italia.
  • Рисорджименто (итал. il risorgimento — возрождение, обновление) — историографический термин, обозначающий период борьбы за политическое объединение Италии.
  • Risorgimento (it. il Risorgimento, eg. "uppståndelse", "ny blomstring"), benämning på dels 1800-talets italienska enhetsrörelse, dels den period i Italiens historia, under vilken denna rörelse utvecklades och segrade, 1815-1870.
  • İtalya'nın birleşmesi 19. yüzyıl ile 20. yüzyılın başlarında İtalya yarımadasında bulunan devletleri tek bir çatı altında birleştirmeyi amçlayan siyasi ve sosyal hareket. Bu süreç İtalya'da 1848 Devrimleri ile başlamış 1886 yılında tamamlanmıştır.
rdfs:label
  • Italian unification
  • Risorgimento
  • Unificació italiana
  • Risorgimento
  • Unificación de Italia
  • Risorgimento
  • Risorgimento
  • Risorgimento
  • Risorgimento
  • イタリア統一運動
  • Risorgimento
  • Italias samling
  • Zjednoczenie Włoch
  • Risorgimento
  • Unificarea Italiei
  • Рисорджименто
  • Risorgimento
  • İtalya'nın birleşmesi
  • 意大利統一
owl:sameAs
skos:subject
foaf:depiction
foaf:page
is dbpedia-owl:MilitaryUnit/battle of
is dbpedia-owl:battle of
is dbpprop:battles of
is dbpprop:establishedEvent of
is dbpprop:eventEnd of
is dbpprop:eventPost of
is dbpprop:eventStart of
is dbpprop:reason of
is dbpprop:redirect of
is dbpprop:sovereigntyType of
is owl:sameAs of