| dbpprop:abstract
|
- Saint Isidore of Seville was Archbishop of Seville for more than three decades and is considered, as Montalembert put it in an oft-quoted phrase, "le dernier savant du monde ancien" ("the last scholar of the ancient world"). Indeed, all the later medieval history-writing of Hispania were based on his histories. At a time of disintegration of classical culture, and aristocratic violence and illiteracy, he was involved in the conversion of the royal Visigothic Arians to Catholicism, both assisting his brother Leander of Seville, and continuing after his brother's death. Like Leander, he played a prominent role in the Councils of Toledo and Seville. The Visigothic legislation which resulted from these councils is regarded by modern historians as exercising an important influence on the beginnings of representative government.
- Isidor von Sevilla war Nachfolger seines Bruders Leander im Amt des Bischofs von Sevilla. In seiner Enzyklopädie Etymologiarum sive originum libri XX kompilierte er das Wissen der Antike und machte es seiner Zeit verfügbar.
- Isidor de Sevilla (Isidorus, Ἰσίδωρος) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador del seu temps. Era descendent d'una honorable família goda fill de Severià, que fou governador de la província Cartaginense, i el seu germà gran Fulgenci fou arquebisbe de Cartago Nova, i un germà també més gran, Leandre de Sevilla, fou també bisbe de Sevilla. A la seu de Sevilla va passar una anys de joventut Isidor. A la mort de Leandre el 600 o 601 el va succeir en la seu episcopal i va fundar un col·legi per educació de la joventut; després va anar a Roma per entrevistar-se amb el papa Gregori I, i el 616 o 617 va presidir el II Concili de Sevilla, i el desembre del 633 el IV Concili de Toledo. Va morir a l'església de Sant Vicenç el 4 d'abril del 636. Encara es recordat amb elogi a les actes del VIII Concili de Toledo que es va fer 14 anys després de la seva mort (Nostri seculi doctor egregius, ecclesiae Catholicae novissimum decus, praecedentibus aetate postremus, doctrinae comparatione non infimus, et, quod majus est, in saeculoram fine doctissimus atque cum reverentia nominandus). Les seves principals obres són: I. Originum s. Etymologiarum Libri XX', conegut com Etimologies. Una enciclopèdia de les arts i les ciències II. De Differentiis s. De Proprietate Verborum, llibre gramatical en dos parts III. Liber Glossarum Latinarum, col·lecció de glossaris IV. De Rerum Natura, s. De Mundo, dirigit al rei Sisebut, llibre de filosofia V. Chronicon. Llibre d'història des de la creació del mon fins al 627 VI. Historia Gothorum, historia dels gots des del regnat de Valerià i Gal·liè fins a la mort de Sisebut VII. Historia Vandalorum, història dels vàndals des de la seva entrada a Hispània fins a la seva destrucció pels bizantins (més de 123 anys narrats en només un foli) VIII. Historia Suevorum, història dels sueus des de la seva entrada a Hispània fins a la seva destrucció pels visigots, 126 anys narrats amb un espai reduït IX. Poemata. Col·lecció de poemes entres els quals el trocaics tetràmetres Lamentum Poenitentiae pro Indulgentia Peccatorum, La resta de la seva obra es de caràcter teològic X. De Vita et Obitu Sanctorum qui Deo placuerunt XI. De Scriptoribus Ecclesiastics Liber, o De Viris Illustribus, o Isidori Additio ad Libros S. Hieronymi et Gennadii de Scriptoribus Ecclesiasticis, continuació de l'obra de Jerònim XII. De Officiis Ecclesiasticis Libri II XIII. Regula Monachorum XIV. Liber Pröoemiorum, or Pröoemia in Libros Veteris ac Novi Testamenti XV. Commentaria in Vetus Testamentum, o Quaestiones et Mysticorum Expositiones Sacramentorum in Vetus Testamentum XVI. Allegoriae quaedam Sacrae Scripturae XVII. Expositio in Canticum Canticorum Salomonis XVIII. Sententiarum, s. De summo Bono Libri III XIX. De Nativitate Domini, Passione et Resurrectione, Regno atque Judicio XX. De Vocatione Gentium Els dos darrers apareixen de vegades en conjunt sota el nom Contra Nequitiam Judaeorum, o, Contra Judaeos Libri II o De Fide Catholica ex Vetere et Novo Testamento, o Testimoniorum de Christo et Ecclesia Liber. XXI. Synonimorum, s. Soliloquiorum Libri II XXII. De Contemptu Mundi Libellus XXIII. De Conflictu Vitiorum et Virtutum XXIV. Exhortatio ad Poenitentiam cum Consolatione ad Animam de Salute desperantem XXV. Norma Vivendi XXVI. Oratio de Flendis semper Peccatis ad Correctionem Vitae XXVII. Oratio contra Insidias Diaboli XXVIII. Epistolae. Un nombre considerable de cartes dirigides entre d'altres a Ludifred bisbe de Còrdova (Quodnam Episcopi et ceterorum sit Officium in Ecclesia) a Massona bisbe de Mèrida (Qui sunt reparandi post Lapsum vel qui non i Quare sit institutum post septem Annos in pristinum Statum Poenitentes redire) i altres.
- Svatý Isidor ze Sevilly byl encyklopedický učenec, biskup v Seville, poslední autor latinské patristiky a jeden z nejvlivnějších autorů raného středověku. Papež Benedikt XIII. jej roku 1722 prohlásil za učitele církve.
- San Isidoro de Sevilla, obispo, teólogo, cronista, compilador y santo hispanorromano de la época visigoda. Fue arzobispo de Sevilla durante más de tres décadas (599-636) y uno de los grandes eruditos de la temprana Edad Media.
- Isidorus Sevillalainen toimi Sevillan arkkipiispana yli kolmenkymmenen vuoden ajan. Hän on yksi keskiajan merkittävimpiä oppineita, ja hänen teoksensa ovat merkittäviä Hispanian historian tutkimuksen kannalta. Katolinen kirkko nimitti hänet kirkonopettajaksi vuonna 1722.
- Isidore de Séville, né entre 560 et 570 à Carthagène - mort le 4 avril 636, est un religieux espagnol du VII siècle, évêque métropolitain d'Hispalis (Séville), une des principales villes du royaume wisigothique, entre 601 et 636. Il vient d'une famille influente (son frère, Léandre, ami du pape Grégoire le Grand le précède à l'épiscopat de Séville) qui contribue largement à convertir les Wisigoths, majoritairement ariens, au christianisme trinitaire.
- Sevillai Szent Izidor ókeresztény író. Sevillai Szent Leander testvére volt, aki követte a sevillai érseki székben. 633-ban ő elnökölt a IV. Toledói Zsinaton. Termékeny író volt, enciklopédikus jellegű munkái a középkor legkedveltebb olvasmányai közé tartoztak, tankönyvként használták őket Cassiodorus munkái mellett. II. János Pál pápa Sevillai Szent Izidort nyilvánította az internet védőszentjének 1999-ben.
- セビリャのイシドールス（英:Saint Isidore of Seville、西:San Isidro あるいは San Isidoro de Sevilla、羅:Isidorus Hispalensis、560年 – 636年4月4日）は、中世初期の神学者で、後期ラテン教父の中でも最も重要な神学者の一人であり、カトリックでは「インターネット利用者及びプログラマー」の守護聖人。30年以上セビリャ大司教を務めた。中世のヒスパニアの地域で書かれた後の歴史書はすべて、このイシドールスの歴史を範としていた。 イシドールスが生きたのは、古典文化が没落し、支配者の暴力と無学が横行していた時代であった。イシドールスは長兄レアンデルと協力して、西ゴート王の、アリウス派信仰からのカトリック改宗に関与した。そして兄の死後も彼はカトリック布教の努力を継続した。レアンデルと同じように、トレドとセビリャで開かれた宗教会議で主導的な役割を演じた。レアンデルとイシドールスの兄弟は、その政治的手腕によって今日の歴史家から見ても意義のある変化をもたらしたともいえる。なぜなら、この教会会議で発議された西ゴート王国の法令は代議制政治の発達にとっても重要な契機となっているからである。
- Isidorus van Sevilla ook wel Isidoor genoemd, is de beschermheilige van het internet. Zijn feestdag is 4 april. Isidorus werd heiligverklaard in 1598. In 1722 werd hij verheven tot kerkleraar.
- Isidor av Sevilla eller Isidorus Hispalensis (spansk San Isidoro de Sevilla), født ca 560 - død 4. april 636, var biskop i Sevilla i mer enn tre tiår, forfatter og kirkelærer. Han var en av de fremste lærde i den tidlige middelalder. All senere historieskrivning om Hispania er basert på hans skrifter. Han var en meget respektert person i kirken og ble kanonisert i 1598 av den katolsk kirken. På en tid hvor den klassiske kulturen smuldret opp og analfabetisme spredte seg var Isidor involvert i konverteringsprosessen av de kongelige vestgotiske arianere til katolisismen. Først assisterte han sin eldre bror Leander, biskop av Sevilla, og fortsette etter brorens død i brorens posisjon. Som broren hadde Isidor en meget prominent plass i kirkerådene i Toledo og Sevilla.
- Izydor, arcybiskup Sewilli, katolicki święty, doktor Kościoła.
- Santo Isidoro de Sevilha foi um teólogo, matemático e doutor da Igreja, além dex arcebispo de Sevilha, considerado um dos grandes eruditos e o primeiro dos grandes compiladores medievais. A obra influenciou largamente toda a produção intelectual na Espanha medieval. Isidoro nasceu na cidade de Cartagena, Espanha, de uma família influente que foi crucial para as manobras político-religiosas que levaram os reis visigodos a converter-se do arianismo ao catolicismo. Diversos dos familiares foram canonizados; Isidoro sucedeu como bispo católico de Sevilha seu irmão Leandro, o qual se opusera ao rei visigodo ariano Leovigildo; seu irmão mais novo, Fulgêncio, também recebeu uma diocese no início do reinado do católico rei Recaredo; e sua irmã, Florentina, tornou-se abadessa responsável por quarenta conventos. Escreveu a obra enciclopédica Etymologiarum Libri XX, compendiando vinte livros com os conhecimentos da época sobre artes e ciências, para ser ensinada na escola fundada por Leandro, bispo de Sevilha e irmão, dirigida também por este e que constituíu um importante centro cultural. Obra monumental que organizou todo o conhecimento da época como um autêntico banco de dados. Alguns livros desta obra debruçam-se sobre Medicina, Corpo humano, História Natural e dietética. Inclui nos livros de Medicina uma visão geral e sistemática partindo da concepção da matéria através dos quatro elementos que correspondem aos quatro humores, e de cujo equilíbrio depende a saúde. As doenças agudas eram derivadas de um excesso de humor quente, enquanto as doenças crónicas resultavam de um desequilíbrio dos humores frios. Dedica um capítulo a doenças da pele, a remédios e a medicamentos. Os livros de Medicina descreviam instrumentos usados no tratamento das doenças, técnicas de flebotomia, clisteres e fórmulas farmacêuticas. Atribui assim um lugar de destaque à Medicina entre as artes liberais, o que conduziu a que o bispo Teodulfo de Orleans a proclamasse como a oitava arte liberal, sendo digna de ser ensinada nas escolas monásticas. Isidoro escreveu sobre matemática, astronomia, medicina, anatomia humana, zoologia, geografia, meteorologia, geologia, mineralogia, botânica e agricultura, não acrescentando nada de inovador ou original, não realizou qualquer experiência, não fez novas observações ou reinterpretações e não descobriu nada, mas a influência na Idade média e no Renascimento foi grande. Foi canonizado em 1598, e em 1722 o papa Inocêncio XIII o declarou Doutor da Igreja. É considerado, hoje, patrono dos bons usuários da Internet. Santo Padroeiro dos Usuários da Internet Henry Wace, Dictionary of Christian Biography Catholic Encyclopedia, 1913: 'Isidore of Seville' Etymologiae Tesoro Biblioteca Nacional Portugal, The European Library
- Sf. Isidor din Sevilla a fost un episcop hispanic, învăţător al Bisericii.
- Файл:Meister des Codex 167 001. jpg Изображение епископа Браулио Сарагосского и Исидора Севильского из манускрипта X в. Исидор Севильский — архиепископ Севильи в вестготской Испании, последний латинский отец Церкви и зачинатель средневекового энциклопедизма. В 1598 г. был канонизирован Римской католической церковью. С 1998 года Исидор Севильский официально считается покровителем Интернета.
- Isidor av Sevilla eller Isidorus Hispalensis, född cirka 560 död 4 april 636, var biskop i Sevilla, författare och kyrkolärare. Han ledde synoderna i Sevilla och Toledo. Isidor blev kanoniserad 1598 av den katolska kyrkan. Hans skrifter fick ett avgörande inflytande över medeltidens historia.
|
| rdfs:comment
|
- Saint Isidore of Seville was Archbishop of Seville for more than three decades and is considered, as Montalembert put it in an oft-quoted phrase, "le dernier savant du monde ancien" ("the last scholar of the ancient world"). Indeed, all the later medieval history-writing of Hispania were based on his histories.
- Isidor von Sevilla war Nachfolger seines Bruders Leander im Amt des Bischofs von Sevilla. In seiner Enzyklopädie Etymologiarum sive originum libri XX kompilierte er das Wissen der Antike und machte es seiner Zeit verfügbar.
- Isidor de Sevilla (Isidorus, Ἰσίδωρος) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador del seu temps. Era descendent d'una honorable família goda fill de Severià, que fou governador de la província Cartaginense, i el seu germà gran Fulgenci fou arquebisbe de Cartago Nova, i un germà també més gran, Leandre de Sevilla, fou també bisbe de Sevilla. A la seu de Sevilla va passar una anys de joventut Isidor.
- Svatý Isidor ze Sevilly byl encyklopedický učenec, biskup v Seville, poslední autor latinské patristiky a jeden z nejvlivnějších autorů raného středověku. Papež Benedikt XIII. jej roku 1722 prohlásil za učitele církve.
- San Isidoro de Sevilla, obispo, teólogo, cronista, compilador y santo hispanorromano de la época visigoda. Fue arzobispo de Sevilla durante más de tres décadas (599-636) y uno de los grandes eruditos de la temprana Edad Media.
- Isidorus Sevillalainen toimi Sevillan arkkipiispana yli kolmenkymmenen vuoden ajan. Hän on yksi keskiajan merkittävimpiä oppineita, ja hänen teoksensa ovat merkittäviä Hispanian historian tutkimuksen kannalta. Katolinen kirkko nimitti hänet kirkonopettajaksi vuonna 1722.
- Isidore de Séville, né entre 560 et 570 à Carthagène - mort le 4 avril 636, est un religieux espagnol du VII siècle, évêque métropolitain d'Hispalis (Séville), une des principales villes du royaume wisigothique, entre 601 et 636. Il vient d'une famille influente (son frère, Léandre, ami du pape Grégoire le Grand le précède à l'épiscopat de Séville) qui contribue largement à convertir les Wisigoths, majoritairement ariens, au christianisme trinitaire.
- Sevillai Szent Izidor ókeresztény író. Sevillai Szent Leander testvére volt, aki követte a sevillai érseki székben. 633-ban ő elnökölt a IV. Toledói Zsinaton. Termékeny író volt, enciklopédikus jellegű munkái a középkor legkedveltebb olvasmányai közé tartoztak, tankönyvként használták őket Cassiodorus munkái mellett. II. János Pál pápa Sevillai Szent Izidort nyilvánította az internet védőszentjének 1999-ben.
- Isidorus van Sevilla ook wel Isidoor genoemd, is de beschermheilige van het internet. Zijn feestdag is 4 april. Isidorus werd heiligverklaard in 1598. In 1722 werd hij verheven tot kerkleraar.
- Isidor av Sevilla eller Isidorus Hispalensis (spansk San Isidoro de Sevilla), født ca 560 - død 4. april 636, var biskop i Sevilla i mer enn tre tiår, forfatter og kirkelærer. Han var en av de fremste lærde i den tidlige middelalder. All senere historieskrivning om Hispania er basert på hans skrifter. Han var en meget respektert person i kirken og ble kanonisert i 1598 av den katolsk kirken.
- Izydor, arcybiskup Sewilli, katolicki święty, doktor Kościoła.
- Santo Isidoro de Sevilha foi um teólogo, matemático e doutor da Igreja, além dex arcebispo de Sevilha, considerado um dos grandes eruditos e o primeiro dos grandes compiladores medievais. A obra influenciou largamente toda a produção intelectual na Espanha medieval. Isidoro nasceu na cidade de Cartagena, Espanha, de uma família influente que foi crucial para as manobras político-religiosas que levaram os reis visigodos a converter-se do arianismo ao catolicismo.
- Sf. Isidor din Sevilla a fost un episcop hispanic, învăţător al Bisericii.
- Файл:Meister des Codex 167 001. jpg Изображение епископа Браулио Сарагосского и Исидора Севильского из манускрипта X в. Исидор Севильский — архиепископ Севильи в вестготской Испании, последний латинский отец Церкви и зачинатель средневекового энциклопедизма. В 1598 г.
- Isidor av Sevilla eller Isidorus Hispalensis, född cirka 560 död 4 april 636, var biskop i Sevilla, författare och kyrkolärare. Han ledde synoderna i Sevilla och Toledo. Isidor blev kanoniserad 1598 av den katolska kyrkan. Hans skrifter fick ett avgörande inflytande över medeltidens historia.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
