| dbpprop:abstract
|
- Pietro MascagniFile:Pietro Mascagni 1. jpg Operas Cavalleria rusticana (1890) L'amico Fritz (1891) I Rantzau (1892) Guglielmo Ratcliff (1895) Silvano (1895) Iris (1898) Le maschere (1901) Amica (1905) Isabeau (1911) Parisina (1913) Lodoletta (1917) Il piccolo Marat (1921) Nerone (1935) v • d • e Isabeau is a leggenda drammatica or opera in three parts by Pietro Mascagni, 1911, from an Italian libretto by Luigi Illica. Mascagni conducted its first performance on June 2, 1911 at the Teatro Coliseo, Buenos Aires. A retelling of the medieval English legend of Lady Godiva, Mascagni described it in an interview as his attempt to "return to the romanticism which inspired so much of Italian opera."
- Isabeau és una òpera en tres actes de Pietro Mascagni segons un llibret de Luigi Illica estrenada el 2 de juny de 1911 al Teatro Colón de Buenos Aires. És la tercera i última òpera de Mascagni composta sobre un llibret de Luigi Illica, després d'Iris i Le Maschere. L'acció es desenvolupa a l'edat mitjana, que és el pretext per a una atmosfera musical arcaica i rarament més original. En particular, l'òpera presenta algunes de les àries més intrigants i boniques per a tenor: Non colombelle !... Tu ch'odi lo mio grido(també coneguda com la cançó dels falcons) i E passera la viva creatura. Isabeau s'estrenà a Buenos Aires durant una llarga gira del compositor per sud-Amèrica. Les entrades durant la gira eren virtualment impossibles d'obtenir, i el clamor que envoltava l'estrena d'Isabeau va crear condicions perilloses en la proximitat de l'òpera. La policia va tenir dificultats per mantenir l'ordre, i fins i tot la representació va haver de ser retardada durant una hora. En acabar, l'ovació va continuar durant aproximadament trenta minuts, i era especialment intensa per a Mascagni i Farneti. La Gazzetta dei Teatri, el 20 de juliol deia: Ella (Farneti) va estar incomparable i, especialment al final, ho conqueria tot amb la seva bonica veu, especialment en el duet d'amor amb Folco. Els aplaudiments va ser extraordinaris. Tanmateix, Mascagni, en una carta a la seva amiga Anna Lolli, datada el 10 de juliol de 1911, escrivia: M'hauria agradat de veure-la en l'estrena italiana de la meva nova òpera, però ara, no n'estic tan segur; el paper és realment massa dur per a la seva veu. El tercer acte excedeix la seva capacitat vocal. De fet, l'estrena italiana a La Scala, interpretada per Adelina Agostinelli, amb Bernardo de Muro, va tenir fins a divuit funcions. Els crítics eren unànimes en el elogis de l'òpera, però admetien que la música era extremadament difícil per als cantants. La premsa deia que Isabeau era el treball més gran del compositor de Livorno. Il Diario deia: És una òpera d'art veritable, una òpera d'idees, en la qual el temperament artístic del compositor s'expressa en una fantasia que recorda l'esperit artístic de Debussy i el poder dramàtic de Salomé.
- Isabeau es una ópera en tres actos de Pietro Mascagni según un libreto de Luigi Illica, estrenada el 2 de junio de 1911 en el Teatro Colón de Buenos Aires. Es la tercera y última ópera de Mascagni compuesta sobre un libreto de Luigi Illica, después de Iris (1898) y Le maschere (1901). La acción se desarrolla en la Edad Media, que es el pretexto para una atmósfera musical arcaica y curiósamente más original. Está basada en la leyenda de Lady Godiva sobre un cuento de Giovanni Verga. En particular, la ópera presenta algunas de las arias más intrigantes y bellas para tenor: Non colombelle !... , Tú ch'odio lo mio grido (también conocida como La canción de los halcones) y E passera la viva creatura. Isabeau se estrenó en Buenos Aires durante una larga gira del compositor por sudamérica. Las entradas durante la gira eran virtualmente imposibles de obtener, y el clamor que rodeaba el estreno de Isabeau creó condiciones peligrosas en la proximidad de la sala. La policía tuvo dificultades para mantener el orden, e incluso la representación tuvo que ser retrasada durante una hora. Al acabar la representación en el estreno, la ovación continuó durante aproximadamente treinta minutos, y era especialmente intensa para Mascagni y Farneti. La Gazzetta dei Teatri, el 20 de julio decía: Aun así, Mascagni, en una carta a su amiga, Anna Lolli, datada del 10 de julio de 1911 escribía: En el estreno italiano en el Teatro de La Scala de Milán, interpretada por Adelina Agostinelli, con Bernardo de Muro, se representó en dieciocho ocasiones. Los críticos eran unánimes en sus elogios de la ópera, pero admitían que la música era extremadamente difícil para los cantantes. La prensa decía que Isabeau era el trabajo más grande del compositor de Livorno. Il Diario decía:
|
| rdfs:comment
|
- Pietro MascagniFile:Pietro Mascagni 1. jpg Operas Cavalleria rusticana (1890) L'amico Fritz (1891) I Rantzau (1892) Guglielmo Ratcliff (1895) Silvano (1895) Iris (1898) Le maschere (1901) Amica (1905) Isabeau (1911) Parisina (1913) Lodoletta (1917) Il piccolo Marat (1921) Nerone (1935) v • d • e Isabeau is a leggenda drammatica or opera in three parts by Pietro Mascagni, 1911, from an Italian libretto by Luigi Illica.
- Isabeau és una òpera en tres actes de Pietro Mascagni segons un llibret de Luigi Illica estrenada el 2 de juny de 1911 al Teatro Colón de Buenos Aires. És la tercera i última òpera de Mascagni composta sobre un llibret de Luigi Illica, després d'Iris i Le Maschere. L'acció es desenvolupa a l'edat mitjana, que és el pretext per a una atmosfera musical arcaica i rarament més original.
- Isabeau es una ópera en tres actos de Pietro Mascagni según un libreto de Luigi Illica, estrenada el 2 de junio de 1911 en el Teatro Colón de Buenos Aires. Es la tercera y última ópera de Mascagni compuesta sobre un libreto de Luigi Illica, después de Iris (1898) y Le maschere (1901). La acción se desarrolla en la Edad Media, que es el pretexto para una atmósfera musical arcaica y curiósamente más original. Está basada en la leyenda de Lady Godiva sobre un cuento de Giovanni Verga.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
