| dbpprop:abstract
|
- International migration occurs when persons cross state boundaries and stay in the host state for some minimum length of time. Migration occurs for many reasons. Many people leave their home countries in order to look for economic opportunities in another country. Others migrate to be with family members who have migrated or because of political conditions in their countries. Education is another reason for international migration, as students pursue their studies abroad. While there are several different potential systems for categorizing international migrants, one system organizes them into nine groups: temporary labour migrants; irregular, illegal, or undocumented migrants; highly skilled and business migrants; irregular migrants; refugees; asylum seekers; forced migration; family members; return migrants; and long-term, low-skilled migrants. These migrants can also be divided into two large groups, permanent and temporary. Permanent migrants intend to establish their permanent residence in a new country and possibly obtain that country’s citizenship. Temporary migrants intend only to stay for a limited periods of time; perhaps until the end of a particular program of study or for the duration of a their work contract or a certain work season. Both types of migrants have a significant effect on the economies and societies of the chosen destination country and the country of origin. Similarly, the countries which receive these migrants are often grouped into four categories: traditional settlement countries, European countries which encouraged labour migration after World War II, European countries which receive a significant portion of their immigrant populations from their former colonies, and countries which formerly were points of emigration but have recently emerged as immigrant destinations.
- La mundialització dels intercanvis, concepte distint al de la simple internacionalització, ha modificat les relacions entre els País desenvolupat i els Països menys desenvolupats. El moviment de persones com a força de treball ha esdevingut un factor estructural dins un món globalitzat per l'economia i el mercat La Unió Europea, reconeix certa recesió demográfica així com l'envelliment de la població dins la comunitat, fet que ha dut a les institucions i als estats membres a revisar llurs políticas migratories. El desenvolupament de les migracions amb motiu económic es una de las principis propossats per atendre les necesitats del mercat laboral. D'altra banda, l'avenç científic i tècnic ha ajudat a crear una nova imatge cultural a partir de les aspiracions de la població dels països enriquits del nord que s'ha exportat com a realitat extremadament desitjable a casi bé totes les regions del món. Hauríem de cercar les causes d'aquesta expansió planetària de sistemes de producció complementaris, en la integració més o menys caòtica dels sistemes d'intercanvi, la submissió de les nacions a les exigències del sistema financer internacional, la difusió de les tècniques a escala planetaria, la velocitat excepcional de circulació dels capitals i l'accelerat ritme d'innovació tecnològica com a efecte de la revolució científica. Demogràficament parlant, el contrast que en termes de riquesa és favorable per aquests pocs països mal anomenats rics, és en canvi estrepitosament nefast. Mentre s'estima que la població del continent africà arribarà a triplicar-se entre el 1994 i l'any 2050, els europeus es reduiran en un 7%. Una consulta a la base de dades en línia de la ONU en afers de població, estima que, si bé l'any 2005 a Europa hi havia 728.389.000 habitants, l'any 2010 n'hi haurà 725.786.000 i el 2015 en quedaran 721.111.000. Aquests fets no només impliquen una gran pressió migratòria sobre els països rics amb creixement demogràfic negatiu, sinó que obliguen a aquests països a plantejar-se el seu creixement demogràfic intern. La mundialització és també el sorgiment d'una civilització/món que es materialitza tant en la necessària adaptació mental que requereix la seva utilització com en els mitjans de comunicació, arribant a tots els racons del planeta. Darrere de l'evolució global podríen sorgir desigualtats que seríen la causa demogràfica de les migracions presents i futures segons Blanco, Cristina Las migraciones contemporáneas El libro universitario/ Ciencias Sociales. Alianza Edit. Madrid 2000. Les corrents internacionals es multipliquen a nivell regional i entre els continents, afavorides, i a vegades induïdes pel desenvolupament de les infraestructures tècniques i organitzatives de l'economia mundial però pendent legitimació. D'aquesta manera s'estableixen forts llaços entre la creació de mercats mundials de serveis i mercaderies i l'augment de fluxos monetaris entre fronteres i corrents migratòries vinculades al treball (VVAA Geoeconomía de las corrientes migratorias a El Atlas. Le Monde Diplomatique – edición española – Madrid 2006). En el moment actual s'estima que la població migratòria suposa gaire bé un 2,1% de la població mundial, uns 130 milions de persones. Si intentem establir les tendències actuals dels fluxos migratoris, ens trobem amb que tot i l'agreujament de les diferències entre les regions més desenvolupades i les més empobrides del planeta s'han estabilitzat, i en segons quins casos disminuït, els fluxos en direcció als països de la OCDE. Aquesta estabilització s'ha fet notar tant en alguns països de la Unió Europea (Alemanya, França, Països Baixos, Luxemburg, Suïssa... ) com a Austràlia, el Canadà i els EUA. La Inmigration Act dels EUA al 1990 estableix d'una banda que existeix una relació directe positiva entre el creixement econòmic dels EUA i l'acollida de nous migrants, i d'altra, l'immigració permanent ha de seguir sent la base de la política nord-americana d'immigració. Les polítiques restrictives d'entrada de nous contingents en combinació amb les polítiques de nacionalitats i reagrupament familiar, han estabilitzat les poblacions estrangeres residents a l'antiga Europa dels 15, tret dels casos espanyol i italià, on la tendència és un fort creixement de la població immigrada en estat irregular que arriba a duplicar i fins a triplicar la immigració legalitzada. De manera paral·lela a l'estabilització s'ha observat la persistència d'una sèrie de tendències fonamentals com són la diversificació de països de destí i també d'origen, la persistència dels fluxos tradicionals, la tendència a l'augment de emigració des del continent asiàtic (sobretot cap al Canadà i els EUA) i l'accentuació del caràcter interregional de les migracions. Al contrari del que sembla a primera vista, els països enriquits no són els únics que es veuen afectats pels fluxos migratoris. Són també i sobretot les regions empobrides del planeta, ja que aquestes reben més del 83% de la totalitat dels refugiats. Les migracions sud/nord, al seu torn, afecten a l'estructura global de les poblacions dels països d'origen: camperols, obrers, capes mitjanes, tècnics, científics... dit d'una altra manera no només exporten el que no necessiten sinó també allò que sí necessiten i si existeix un camp en el que el concepte de immigració a la carta posa de manifest tota la seva ambigüitat, aquest és el de la salut . A Europa, diversos països que històricament eren d'emigració s'han convertit en països d'immigració o de trànsit, sobretot els del sud com ara Espanya, Itàlia i Portugal (Blanchet, K. i Keith, R. África trata de retener a sus médicos a Le Monde Diplomatique, núm. 134 desembre 2006 Madrid).
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
