| dbpprop:abstract
|
- Infante Jaime of Spain, 1st Duke of Segovia, Grandee of Spain (Jaime Luitpold Isabelino Enrique Alejandro Alberto Alfonso Victor Acacio Pedro Pablo María de Borbón y Battenberg), was the second son of King Alfonso XIII of Spain and his wife Princess Victoria Eugenie of Battenberg. He was born in the royal palace of Granja de San Ildefonso in Segovia. Because he was deaf-mute as the result of a childhood operation, he renounced his rights to the Spanish throne for himself and his descendants on 21 June/23 June 1933. He then became the 1st Duke of Segovia. In 1941, however, on the death of his father, he became the senior legitimate heir male of the House of Capet and proclaimed himself the legitimate heir to the French throne and head of the House of Bourbon, was known as the Duke of Anjou, and thus in the opinion of some scholars de jure King of France. As senior male by primogeniture of the House of Capet he was considered by many the legitimist claimant to the French throne. He was known to the French legitimists as Henri VI (since 1957, he signed all documents as Jacques Henri). He was the 1,153rd Knight of the Order of the Golden Fleece in 1921. Jaime married in Rome on 4 March 1935 Victoire Jeanne Joséphine Emmanuelle (Emanuela) de Dampierre, a businesswoman, daughter of the French nobleman Don Roger de Dampierre, 2nd Duke of San Lorenzo and Viscount of Dampierre, Nobleman of Viterbo (1892–1975) and of the Italian princess Donna Vittoria Ruspoli (1892–1982), daughter of Emanuele Ruspoli, 1st Prince of Poggio Suasa and third wife American Josephine Mary Curtiss, and they had two sons, named for Jaime's hemophiliac brothers, Alfonso and Gonzalo: Alfonso, Duke of Anjou and Cádiz (1936–1989) Gonzalo, Duke of Aquitaine (1937–2000) Don Jaime and Emmanuelle de Dampierre Ruspoli divorced on 1947 in Bucharest (recognized by the Italian courts in 1949 but never recognized in Spain) and, on 3 August 1949 in Innsbruck, Don Jaime remarried civilly to divorced singer Charlotte Luise Auguste Tiedemann (Königsberg, 2 January 1919 – Berlin, 3 July 1979), daughter of Otto Eugen Tiedemann and wife Luise Klein. However, in the eyes of the Roman Catholic Church and of the French legitimists, Emmanuelle de Dampierre remained always his wife. They had no children. His first wife remarried on 21 November 1949 Antonio Sozzani (Milan, 12 July 1918 – January 2007), son of Cesare Sozzani and wife Cristina Alemani, without issue. On 6 December 1949, Don Jaime took back his renunciation of the throne of Spain. On 3 May 1964, he took the title Duke of Madrid as head of the carlist branch of the Spanish succession (recognized as King Jaime IV of Spain by a sizable group of Carlists). On 19 July 1969, Don Jaime definitively renounced the Spanish succession in favour of his nephew, current King Juan Carlos I of Spain, by petition of his son Alfonso de Borbón. Don Jaime died on St. Gall Cantonal Hospital in Switzerland on 20 March 1975. He is buried at the Royal Monastery of San Lorenzo de El Escorial.
- Jaime de Borbón y Battenberg, KG, vollständiger Name Jaime Luitpold Isabelino Enrique Alberto Alfonso Victor Acacio Pedro Maria de Borbón y Battenberg war Herzog von Segovia, später Herzog von Anjou und Segovia.
- Jaume (Jaume Leopold Isabelí Enric Alexandre Albert Alfons Victor Acaci Pere Pol Maria) de Borbó i Battemberg. Fill d'Alfons XIII, Rei d'Espanya, i de la seva dona Victòria Eugènia de Battenberg. Nascut Infant d'Espanya, però la renuncia del seu germà gran Alfons el va convertir en Príncep d'Astúries, al que va haver de renunciar per la seva sordesa. Des de llavors utilitzà el títol de Duc de Segòvia. De petit es va sometre a una operació, en el que va quedar sord. Va abandonar Espanya molt jove amb la seva familia, quan es va proclamar la II República. A la renuncia del seu germà Alfons als drets dinàstics ell va ser nomenat Príncep d'Astúries, càrrec que ocuparia durant poc temps perquè va renunciar a causa de la seva sordera, a petició del seu pare, que no el cosiderava capacitat per poder ocupar el tron en cas de què la monarquía es restaurès. Des de llavors utilitzà el títol de Duc de Segòvia. Però al 1941, els legitimistes francessos van considerar a Jaume de Borbó i Battenberg com a Cap de la Casa de Borbó i pretendent dels carlistes. Els seus partidaris el van anomenar Jaume IV d'Espanya i Enric VI de França i Navarra. En Jaume es casà a Roma, el 4 de març de 1935, amb Emanuela de Dampierre (n.1913), filla de Roger de Dampierre, Duc de Sant Llorenç i Viscomnte de Dampierre i de la Princessa Vittoria Ruspoli. Van tenir dos fills: Alfons de Borbó i Dampierre, Duc de Cadis. Casat amb Carmen Martínez-Bordiú, neta del General Franco. Gonçal de Borbó i Dampierre, Duc d'Aquitània Don Jaume i Emanuela es van divorciar al 1947 a Bucarest. El 3 d'agost de 1949 es va tornar a casar amb una cantant divorciada Charlotte Luise Auguste Tiedemann. El 6 de desembre de 1949, Jaume va intentar que la seva renuncia als drets dinàstics de succeció al tron espanyol fos invàlida i es va opondre al seu germà Joan de Borbó a que sigues considerat Cap de la Casa Reial. El 3 de maig de 1964 va començar a utilitzar el títol de Duc de Madrid que oferia el carlisme. Més tard, al 1969 va renunciar a declamar els seus drets del tron quan Francisco Franco va designar com a successor al Príncep Joan Carles, fill de Joan de Borbó. Jaume va morir a l'Hospital Cantonal de Saint-Gall el 20 de març de 1975. , Deu anys després Joan Carles I va ordenar el trasllat de les seves restes al Monestir de l'Escorial (Madrid).
- Jaime Leopoldo Isabelino Enrique Alejandro Alberto Alfonso Víctor Acacio Pedro Pablo María de Borbón y Battenberg, fue un infante de España, Duque de Segovia, el segundo de los hijos del rey Alfonso XIII y Victoria Eugenia de Battenberg. Nació en el Palacio Real de la Granja de San Ildefonso en Segovia. A raíz de una operación practicada durante su infancia era sordo. Por Real Decreto de 2 de febrero de 1931, su padre le concedió el Collar de la Real Orden de Isabel la Católica. El 2 de marzo de 1931 fue nombrado Comendador Mayor vacante en la Orden de Calatrava. Tuvo que abandonar España siendo muy joven al proclamarse en 1931 la II República. Al renunciar a sus derechos sucesorios su hermano Alfonso para casarse con una mujer que no pertenecía a la realeza, su padre también le pidió a Jaime que hiciese lo mismo, éste aceptó la petición paterna y renunció el 23 de junio de 1933. Alfonso XIII no le consideraba capacitado, al ser sordo, para poder ocupar el trono en caso de que la monarquía se restaurase en España. Desde entonces utilizó el título de duque de Segovia. En 1941, los legitimistas franceses consideraron a Jaime jefe de la Casa de Borbón y pretendiente al trono de Francia. Jaime aceptó estos apoyos y se hizo llamar duque de Anjou, además como verdadero primogénito tomó los títulos carlistas, y sus partidarios le conocieron como Jaime IV de España y como Enrique VI de Francia y Navarra. Jaime se casó en Roma, el 4 de marzo de 1935, con Victoire Jeanne Joséphine Emmanuelle de Dampierre, hija de el noble francés Roger de Dampierre, Duque de San Lorenzo, Vizconde de Dampierre y noble de Viterbo y de la Princesa italiana Donna Vittoria Ruspoli, hija de Emanuele Ruspoli, primer Principe de Poggio Suasa y de su tercera esposa la americana Josephine Mary Curtiss, (los príncipes de Poggio-Suasa). Tuvieron dos hijos: Alfonso de Borbón Dampierre, duque de Cádiz. Gonzalo de Borbón Dampierre, duque de Aquitania. Don Jaime y Emanuela de Dampierre se divorciaron en 1947 en Bucarest, (el divorcio fue reconocido por los tribunales italianos en 1949, pero no en España). El 3 de agosto de 1949, Jaime de Borbón y Battenberg se casó en Innsbruck con una cantante divorciada Charlotte Luise Auguste Tiedemann. El 6 de diciembre de 1949, Jaime de Borbón intentó que su renuncia a los derechos de sucesión al trono de España fuese invalidada y oponiéndose que su hermano Juan de Borbón fuese considerado jefe de la Casa Real. El 3 de mayo de 1964, comenzó a usar el título de duque de Madrid como jefe de una rama del carlismo. El 19 de julio de 1969, Jaime de Borbón renunció definitivamente a continuar reclamando sus posibles derechos dinásticos cuando el príncipe Juan Carlos fue designado sucesor por el general Francisco Franco al solicitarle este gesto su hijo Alfonso. Pero algunos años después trató que el dictador nombrara sucesor a su hijo y apartara a Juan Carlos de Borbón. Jaime de Borbón murió en el hospital Cantonal de Saint-Gall en Suiza el 20 de marzo de 1975, diez años después, el rey Juan Carlos I ordenó el traslado de sus restos al monasterio de El Escorial.
- Jacques Léopold Isabelin Henri Alexandre Albert Alphonse Victor Accace Pierre Paul Marie de Bourbon, né au palais royal de la Granja, à San Ildefonso, province de Ségovie le 23 juin 1908, et décédé à l’hôpital cantonal de Saint-Gall le 20 mars 1975.
- Sposò a Roma il 4 marzo 1935 Victoire Jeanne Joséphine Emmanuelle de Dampierre (nata l'8 novembre 1913), una donna d'affari, figlia del nobile francese Don Roger de Dampierre, secondo duca di San Lorenzo, visconte di Dampierre e nobile di Viterbo (1892-1975) e della principessa italiana Donna Vittoria Ruspoli (1892-1982), figlia di Emanuele Ruspoli, primo principe di Poggio Suasa e della sua terza moglie l'american Josephine Mary Curtiss. Ebbero due figli, chiamati come i due fratelli emofiliaci di Jaime, i principi Alfonso di Borbone-Spagna e Gonzalo di Borbone-Spagna Alfonso di Borbone-Dampierre (1936 - 1989), duca di Cadige e duca d'Angiò. Gonzalo di Borbone-Dampierre (1937 - 2000), duca d'Aquitania. Nel 1941, alla morte del padre, più prossimo discendente maschile del defunto Giacomo Pio di Borbone-Spagna, pretendente carlista al trono di Francia come primo collaterale maschio legittimo di Enrico, conte di Chambord, ultimo discendente diretto dei re di Francia, si proclamò legittimo erede al trono francese della Casa di Borbone. Portò da allora il titolo di duca d'Angiò e venne conosciuto da una parte dei legittimisti francesi come Enrico VI (dal 1957, firmò tutti i documenti come Jacques Henri). Jaime ed Emmanuelle de Dampierre divorziarono nel 1947 a Bucarest (atto riconosciuta dalle corti italiane nel 1949 ma mai in Spagna) e, il 3 agosto 1949 a Innsbruck si sposò con la cantante divorziata Charlotte Luise Auguste Tiedemann (1919-1979). Il 6 dicembre 1949 Don Jaime ritirò la propria rinuncia al trono di Spagna e dal 3 maggio 1964 portò il titolo di duca di Madrid per porsi a capo di una frangia del carlismo che non riconosceva come capo Saverio di Borbone-Parma (con cui già disputava la pretesa al trono francese), venendo così riconosciuta come re Jaime IV di Spagna: cinque anni dopo, il 19 luglio 1969, dietro esplicita richiesta di suo figlio Alfonso, Don Jaime rinunciò definitivamente alla successione spagnola in favore del nipote, il re Juan Carlos di Spagna. Don Jaime, morto all'Ospedale Cantonale di San Gallo in Svizzera il 20 marzo 1975, è sepolto al monastero reale di San Lorenzo dell'Escorial.
- ハイメ・デ・ボルボーン・イ・バッテンベルク(Jaime Leopoldo Isabelino Enrique Alejandro Alberto Alfonso Víctor Acacio Pedro Pablo María de Borbón y Battenberg, 1908年6月23日 - 1975年3月20日)は、スペインの王族。 スペイン王アルフォンソ13世と王妃ビクトリア・エウヘニアの次男として、ラ・グランハ宮殿で生まれた。ハイメは幼い頃に受けた手術のために聾唖となり、1933年6月に自身と子孫のスペイン王位継承権を放棄することを表明した。その際、父王によってセゴビア公(Duque de Segovia)の称号を授けられた。 しかし父王が死去した1941年、フランス・ブルボン家の家長でありフランス王であることを表明、「アンジュー公アンリ」と称した。フランスの正統王党派(レジティミスト)からはフランス王アンリ6世と呼ばれた。 1935年、フランス貴族エマニュエル・ド・ダンピエールと結婚。2子をもうけた。 アルフォンソ(1936年 - 1989年) ゴンサロ(1937年 - 2000年) ハイメとエマニュエルは1947年にブカレストで離婚した。しかしこの離婚は1949年にイタリアの裁判所で認められたものの、スペインの裁判所では認められなかった。1949年8月、ハイメはインスブルックで離婚歴のある歌手シャルロッテ・ティーデマンと再婚した。しかし、カトリック教会とフランス王党派の間では、エマニュエル・ド・ダンピエールがハイメの妻であり続けた。 1949年12月6日、ハイメは亡くなった兄アルフォンソに次いで王位継承権を持つと表明。1964年5月にカルリスタのスペイン王家家長としてマドリード公を自称した(ハイメ4世を名乗った)。1969年7月19日、ハイメは長男アルフォンソの申し出により、正統なスペイン王は甥にあたるフアン・カルロス1世であると表明した。 ハイメは、1975年にスイスのザンクト・ガレンにある病院で死去した。棺は甥フアン・カルロス王によって、エル・エスコリアルへ埋葬された。
- Jaime Luitpold Isabelino Enrique Alejandro Alberto Alfonso Víctor Acacio Pedro Pablo María de Borbón y Battenberg, Hertog van Segovia, Hertog van Anjou, Hertog van Madrid, was van 1941 tot 1975 als Hendrik VI Legitimistisch pretendent naar de troon van Frankrijk en van 1949 tot 1975 pretendent naar de troon van Spanje, sinds 1964 als Jacobus IV ook voor een groep Carlisten. Don Jaime was de tweede zoon van de in 1931 afgezette koning Alfons XIII van Spanje en Victoria Eugénie van Battenberg. Hij was vrijwel doofstom en deed daarom op 21 juni 1933 afstand van zijn recht op de Spaanse troon, daarbij de titel hertog van Madrid aannemend. Kort te voren had zijn oudere broer Alfonso hetzelfde gedaan vanwege zijn voornemen een niet-adellijke vrouw te trouwen. Als troonopvolger gold sindsdien hun jongere broer Juan. Jaime huwde in 1935 met Emanuela de Dampierre (1913), dochter van Roger de Dampierre, 2e hertog van San Lorenzo. Uit het huwelijk werden twee zoons geboren: Alfonso (1936-1989) en Gonzalo (1937-2000). De verbintenis werd in 1947 te Boekarest ontbonden, hetgeen in 1949 te Turijn werd bevestigd. Het Vaticaan en de koninklijke familie erkenden de scheiding echter niet. Desondanks hertrouwde Jaime in 1949 met de protestantse Charlotte Tiedemann (1919-1979). Jaime maakte in 1941 met een manifest bekend wettig hoofd van het Huis Bourbon en troonpretendent van Frankrijk zijn. Hij nam hierbij de Franse titel hertog van Anjou aan en noemde hij zich Hendrik VI; Franse brieven ondertekende hij als Jacques Henri. Omdat zijn tweede vrouw hem redelijk had leren spreken verklaarde hij in 1949 bovendien zijn afstand van 1933 voor ongeldig. De reden voor deze afstand was inmiddels immers vervallen en hij zou alleen onder druk van zijn familie van zijn rechten hebben afgezien. Jaime was nu ook Spaans troonpretendent en de directe rivaal van zijn broer Juan. Hij kreeg ook onder Carlisten enige aanhang, met name van Alicia, de dochter van de Carlistische pretendent Carlos (VII), van wiens broer Alfonso Carlos Alfons XIII een van de mogelijke opvolgers was geweest. Zij bracht hem ertoe in 1964 de Carlistische titel hertog van Madrid aan te nemen. Op dynastieke gronden was hij voor deze groep Carlisten de aangewezen kandidaat, hoewel hij als persoon vanwege zijn huwelijksperikelen eigenlijk niet aanvaardbaar was. Dit gold evenwel niet voor zijn zoons, die uit een wettig huwelijk waren geboren. In 1969 deed hij afstand van zijn Spaanse aanspraak ten gunste van Juans zoon Juan Carlos, die in 1975 de troon besteeg.
- Jaime Leopoldo Isabelino Enrique de Borbón y Battenberg, książę Segowii i Andegawenii, legitymistyczny pretendent do tronu Francji. Był drugim synem króla Hiszpanii Alfonsa XIII i Wiktorii Eugenii Battenberg, córki księcia Henryka Battenberga. Jego najstarszy brat Alfons, chory na hemofilię, zrzekł się praw do korony hiszpańskiej, aby ożenić się z osobą niższego stanu. Urodził się w królewskim pałacu Granja de San Ildefonso w Segowii. W dzieciństwie przeszedł operację wyrostka sutkowatego, wskutek której stał się głuchoniemy. Później nauczył się jednak czytać z ruchu warg swoich rozmówców i w ten sposób nauczył się hiszpańskiego, francuskiego i angielskiego i włoskiego. Na skutek swojego upośledzenia 21 czerwca 1933 r. zrzekł się praw do tronu hiszpańskiego na rzecz swojego młodszego brata Jana w imieniu swoim i swojego potomstwa. Dwa lata później z okazji ślubu Jakub uzasadnił swoją decyzję na piśmie: Aby zapobiec przyszłym dyskusjom, gdy podejmowałem decyzję zawarcia związku małżeńskiego, wybrałem żonę spoza grona rodzin królewskich, co jest warunkiem koniecznym w świetle odwiecznych praw naszej ojczyzny i dynastii, aby nasi potomkowie nie mogli próbować dochodzić jakichkolwiek praw. 4 marca 1935 r. w Rzymie ożenił się z Emmanuelle de Dampierre, córką francuskiego arystokraty, Rogera de Dampierre, 2. księcia San Lorenzo, i włoskiej księżniczki Donny Vittorii Ruspoli. Jakub i Emmanuele mieli razem dwóch synów: Alfons Marceli Manuel Wiktor Maria de Borbón y de Dampierre, książę Kadyksu i Andegawenii, legitymistyczny pretendent do tronu Francji Gonzalo Wiktor Alfons Józef Bonifacy Antoni Maria de Todos los Santos de Borbón y de Dampierre, książę Akwitanii Z okazji małżeństwa Jakub otrzymał od ojca tytuł księcia Segowii. Małżeństwo księcia nie było jednak udane. Opowiadano wówczas straszne historie o podróży poślubnej nowożeńców. Apetyty seksualne don Jaima miały tak przestraszyć świeżo upieczoną małżonkę, że zamknęła się w swoich apartamentach i wzywała pomocy przez telefon. Po narodzinach dwóch synów para faktycznie żyła w separacji, ale małżonkowie mieszkali w jednym domu i księżna Segowii opuściła go dopiero w 1946 r. Rok później Jakub uzyskał rozwód w Bukareszcie, nie uznany w Hiszpanii i przez francuskich legitymistów. Po śmierci ojca w 1941 r. Jakub został legitymistycznym pretendentem do tronu Francji pod imieniem Henryka VI. 28 marca 1946 r. przyjął tytuł księcia Andegawenii. 3 sierpnia 1949 r. w Innsbrucku poślubił Karolinę Ludwikę Augustę Tiedemann, córkę Ottona Tiedemanna. Małżeństwo to nie zostało uznane przez Kościół, Hiszpanię i legitymistów. Pozostało ono bezdzietne. 6 grudnia 1949 r. Jakub wycofał swoją rezygnację z praw do hiszpańskiego tronu. Został on uznany przez niewielki odłam karlistów jako król Jakub IV. 3 maja 1964 r. przyjął tytuł księcia Madrytu. Dopiero 19 lipca 1969 r. , na prośbę swojego syna, ponownie zrezygnował z pretensji do hiszpańskiego tronu na rzecz swojego bratanka Jana Karola. Ostatnie lata życia Jakuba upłynęły na sporach z rodziną. Książę roztrwonił spadek po swoim ojcu i musiał opuścić rezydencję Rueil-Malmaison. W 1960 r. jego synowie złożyli pozew do francuskiego sądu o rozciągnięcie nad nim kurateli, utrzymując, że utracił rozum i oskarżając go o roztrwonienie majątku. W 1962 r. sąd oddalił pozew i uznał Jakuba całkowicie odpowiedzialnym za swoje czyny. Książę Segowii i Andegawenii zmarł w 1975 w wieku 67 lat w szpitalu w Sankt Gallen w Szwajcarii wskutek urazu czaszki jakiego doznał podczas kłótni z żoną. Został pochowany w Eskurialu.
- Jaime, Infante de Espanha, Duque de Segóvia, foi o segundo filho do rei Afonso XIII da Espanha e de sua esposa Princesa [[Vitória Eugénia de Battenberg. Ele nasceu no Palácio Real da Granja de São Ildefonso, em Segóvia. Por ser surdo-mudo, resultado de uma operação na infância, ele renunciou aos seus direitos ao trono espanhol para si próprio e aos seus descendentes a 23 de Junho de 1933. Ele então tornou-se Duque de Segóvia. Em 1941, porém, ele proclamou-se o legítimo herdeiro ao trono francês e chefe da Casa de Bourbon, como era conhecido como o Duque de Anjou. Ele era conhecido pelos legítimistas como Henrique VI de França (desde 1957, ele assinou todos os documentos como Jacques Henri). Jaime casou em Roma, no dia 4 de Março de 1935 com Jeanne Victoire Joséphine Emmanuelle de Dampierre, uma empresária, filha do nobre francês Roger de Dampierre, 2. º Duque de San Lorenzo e Visconde de Dampierre, Nobre de Viterbo e da princesa italiana Vittoria Ruspoli. Tiveram dois filhos: Afonso, Duque de Anjou e Cádiz (1936 - 1989). Gonçalo, Duque da Aquitânia (1937 - 2000). Jaime e Emmanuelle de Dampierre Ruspoli divorciaram-se em 1947, em Bucareste (reconhecido pelo tribunal italiano, em 1949, mas nunca reconhecido em Espanha) e, em 3 de Agosto de 1949, em Innsbruck, Jaime casou com a cantora divorciada Charlotte Luise Auguste Tiedemann. No entanto, aos olhos da Igreja Católica Romana e dos legítimistas franceses, Emmanuelle de Dampierre foi sempre a sua esposa. Em 6 de Dezembro de 1949, Jaime renunciou a sua renúncia ao trono de Espanha. Em 3 de Maio de 1964, ele assumiu o título de Duque de Madrid como chefe da sucessão carlista ao trono espanhol(reconhecido como rei Jaime IV de Espanha por um grupo bastante significativo de Carlistas). Em 19 de Julho de 1969, Jaime renunciou definitivamente ao trono espanhol em favor do seu sobrinho, o actual Rei Juan Carlos I de Espanha, por petição de seu filho Afonso, Duque de Anjou e Cádiz. Jaime, morreu em São Galo, na Suíça, no Hospital Cantonal em 20 de Março de 1975. Ele é sepultado no Real Mosteiro de San Lorenzo de El Escorial.
|
| rdfs:comment
|
- Infante Jaime of Spain, 1st Duke of Segovia, Grandee of Spain (Jaime Luitpold Isabelino Enrique Alejandro Alberto Alfonso Victor Acacio Pedro Pablo María de Borbón y Battenberg), was the second son of King Alfonso XIII of Spain and his wife Princess Victoria Eugenie of Battenberg. He was born in the royal palace of Granja de San Ildefonso in Segovia.
- Jaime de Borbón y Battenberg, KG, vollständiger Name Jaime Luitpold Isabelino Enrique Alberto Alfonso Victor Acacio Pedro Maria de Borbón y Battenberg war Herzog von Segovia, später Herzog von Anjou und Segovia.
- Jaume (Jaume Leopold Isabelí Enric Alexandre Albert Alfons Victor Acaci Pere Pol Maria) de Borbó i Battemberg. Fill d'Alfons XIII, Rei d'Espanya, i de la seva dona Victòria Eugènia de Battenberg. Nascut Infant d'Espanya, però la renuncia del seu germà gran Alfons el va convertir en Príncep d'Astúries, al que va haver de renunciar per la seva sordesa. Des de llavors utilitzà el títol de Duc de Segòvia. De petit es va sometre a una operació, en el que va quedar sord.
- Jaime Leopoldo Isabelino Enrique Alejandro Alberto Alfonso Víctor Acacio Pedro Pablo María de Borbón y Battenberg, fue un infante de España, Duque de Segovia, el segundo de los hijos del rey Alfonso XIII y Victoria Eugenia de Battenberg. Nació en el Palacio Real de la Granja de San Ildefonso en Segovia. A raíz de una operación practicada durante su infancia era sordo. Por Real Decreto de 2 de febrero de 1931, su padre le concedió el Collar de la Real Orden de Isabel la Católica.
- Jacques Léopold Isabelin Henri Alexandre Albert Alphonse Victor Accace Pierre Paul Marie de Bourbon, né au palais royal de la Granja, à San Ildefonso, province de Ségovie le 23 juin 1908, et décédé à l’hôpital cantonal de Saint-Gall le 20 mars 1975.
- Sposò a Roma il 4 marzo 1935 Victoire Jeanne Joséphine Emmanuelle de Dampierre (nata l'8 novembre 1913), una donna d'affari, figlia del nobile francese Don Roger de Dampierre, secondo duca di San Lorenzo, visconte di Dampierre e nobile di Viterbo (1892-1975) e della principessa italiana Donna Vittoria Ruspoli (1892-1982), figlia di Emanuele Ruspoli, primo principe di Poggio Suasa e della sua terza moglie l'american Josephine Mary Curtiss.
- Jaime Luitpold Isabelino Enrique Alejandro Alberto Alfonso Víctor Acacio Pedro Pablo María de Borbón y Battenberg, Hertog van Segovia, Hertog van Anjou, Hertog van Madrid, was van 1941 tot 1975 als Hendrik VI Legitimistisch pretendent naar de troon van Frankrijk en van 1949 tot 1975 pretendent naar de troon van Spanje, sinds 1964 als Jacobus IV ook voor een groep Carlisten.
- Jaime Leopoldo Isabelino Enrique de Borbón y Battenberg, książę Segowii i Andegawenii, legitymistyczny pretendent do tronu Francji. Był drugim synem króla Hiszpanii Alfonsa XIII i Wiktorii Eugenii Battenberg, córki księcia Henryka Battenberga. Jego najstarszy brat Alfons, chory na hemofilię, zrzekł się praw do korony hiszpańskiej, aby ożenić się z osobą niższego stanu. Urodził się w królewskim pałacu Granja de San Ildefonso w Segowii.
- Jaime, Infante de Espanha, Duque de Segóvia, foi o segundo filho do rei Afonso XIII da Espanha e de sua esposa Princesa [[Vitória Eugénia de Battenberg. Ele nasceu no Palácio Real da Granja de São Ildefonso, em Segóvia. Por ser surdo-mudo, resultado de uma operação na infância, ele renunciou aos seus direitos ao trono espanhol para si próprio e aos seus descendentes a 23 de Junho de 1933. Ele então tornou-se Duque de Segóvia.
|