Infante Carlos, Conde de Montemolín (31 January 1818 – 13 January 1861) was the Carlist claimant to the throne of Spain under the name Carlos VI after his father's abdication in 1845, when he took the title of Count of Montemolín. Carlos was born at the Royal Palace in Madrid, the elder son of Infante Don Carlos María Isidro and of his first wife María Francisca de Bragança. The Second Carlist War (1847–1849) took place during his reign.

PropertyValue
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:abstract
  • Infante Carlos, Conde de Montemolín (31 January 1818 – 13 January 1861) was the Carlist claimant to the throne of Spain under the name Carlos VI after his father's abdication in 1845, when he took the title of Count of Montemolín. Carlos was born at the Royal Palace in Madrid, the elder son of Infante Don Carlos María Isidro and of his first wife María Francisca de Bragança. The Second Carlist War (1847–1849) took place during his reign. On 10 July 1850, Carlos married his first cousin Princess Maria Carolina of Bourbon-Two Sicilies, fifth daughter of Francis I of the Two Sicilies and his second wife Maria Isabella of Spain. They would have no children. In 1860, during a Carlist rising, he and his brother Infante Don Fernando were taken prisoners at San Carlos de la Rápita. They were later liberated. In 1861, suddenly and unexpectedly, Carlos Luis, his wife Carolina and his brother Fernando died, for reasons not yet fully explained. The three are buried in Trieste, in the chapel of Saint Charles Borromeo in the Basilica di San Giusto. He was succeeded in pretendence by his brother Juan, Count of Montizón.
  • Carlos Luis María Fernando de Borbón y Braganza, Graf von Montemolín, war der älteste Sohn des carlistischen Thronprätendenten Carlos (V.). Er lebte bis 1833 in Madrid, ging mit seinem Vater 1834 nach England, 1835 allein nach Piemont und Salzburg, kehrte 1838 nach Spanien zurück und musste 1839 wie sein Vater seinen Aufenthalt in Bourges nehmen. Nach der Verzichtleistung seines Vaters (1845) nannte er sich Graf von Montemolín und vermählte sich 1850 mit Karoline Ferdinande, Schwester des Königs Ferdinand II. beider Sizilien. 1860 unternahm er mit seinem jüngsten Bruder Fernando und dem Befehlshaber auf den Balearen, Ortega, den er für sich gewonnen, während des spanisch-marokkanischen Kriegs eine Landung an der Ostküste Spaniens bei Tortosa und ließ sich zum König von Spanien ausrufen. Indes fand er gar keinen Anhang, die Soldaten verweigerten ihm den Gehorsam, Ortega wurde am 22. April erschossen und Carlos rettete sein Leben nur durch förmlichen Verzicht zu gunsten von Isabella II.. Hierauf in Freiheit gesetzt, nahm er denselben 15. Juni wieder zurück. Am 13. Januar 1861 verstarb Carlos mit seiner Ehefrau Karoline und seinem Bruder Fernando in Triest auf noch ungeklärte Weise und ohne Kinder zu hinterlassen. Die Verstorbenen wurde in einer Seitenkapelle der Kathedrale von San Giusto in Triest beigelegt.
  • Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín, fou Pretendent carlí al tron d'Espanya des de l'any 1845 amb el nom de Carles VI. Nascut el dia 31 de gener de 1818 al Palau Reial de Madrid. Fill de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i de la infanta Maria Francesca de Portugal; era nét per via paterna del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma i per via materna del rei Joan VI de Portugal i de la infanta Carlota Joaquima d'Espanya. Educat a la Cort de Madrid, l'any 1832 marxà a l'exili junt amb el seu pare, el pretendent carlí i la seva mare, com a conseqüència del no reconeixement d'Isabel II d'Espanya com a princesa hereva al tron espanyol. El 1845, el seu pare abdicà a favor seu i esdevingué Pretendent al tron per la branca dinàstica carlina amb el nom de Carles VI. El setembre del 1846, Carles Lluís va escapar de Bourges i esquivant la vigilància francesa, va acabar a Londres acollit pel govern anglès (favorable al carlisme). Estava disposat a pactar amb el liberalisme i intentà el seu casament amb la reina Isabel II per tal de solucionar el conflicte. Jaume Balmes havia defensat, al llarg de la dècada de 1840, la unió entre el comte de Montemolín i la reina Isabel II d'Espanya. Malgrat tot, diferències protocolàries sobre la posició del comte evitaren el casament i de passada la resolució definitiva del contenciós carlí. Finalment, va casar-se a Anglaterra amb Miss Horsey, un matrimoni morganàtic que es va trencar immediatament i pel qual va renunciar als seus drets a favor del seu germà Joan Carles de Borbó i de Bragança (1849). Desenganyat aviat del seu enamorament temporal, se'n va desdir i va tornar a assumir la corona carlina tot i les protestes del seu germà. El dia 10 de juliol de 1850 es casà al Palau de Caserta amb la princesa Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies, filla del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya. La parella no tingué fills. Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc l'anomenada Segona Guerra Carlina i el 1860 propicià una revolta des de Sant Carles de la Ràpita, conegut com a l'Ortegada en record del general Ortega que comandà les tropes que desembarcaren amb el Pretendent, el qual pretenia posar-se al capdavant del moviment, però fracassà, tal com havia predit el general Ramon Cabrera. Com a conseqüència, fou fet presoner i condemnat a presó, tot i que es beneficià d'un indult personal de la reina Isabel II d'Espanya. Malgrat tot, l'indult estava condicionat a una renúncia formal als seus drets al tron espanyol, produïda el dia 23 d'abril de 1860 a Tortosa. Davant la seva renúncia, fou el seu germà Joan Carles de Borbó i de Bragança qui encapçalà la branca carlista. Aquestes pretensions no agradaren al comte de Montemolín que declarà la seva renúncia no vàlida i recuperà el poder del carlisme per segona vegada i fins a la seva mort, atribuïda al tifus, però en estranyes circumstàncies (2 dies de diferència), a Brunse, a l'estat austríac d'Estíria. Els servidors de palau feren córrer el rumor d'un complot i d'un emmetzinament en grup que també hauria acabat amb la vida de l'infant Ferran de Borbó i de Bragança, tot i que mai s'ha pogut demostrar. Foren soterrats tots tres a Trieste.
  • Carlos Luis María Fernando de Borbón y Braganza, hijo de Carlos María Isidro de Borbón, pretediente al trono de España como Carlos V, y de María Francisca de Braganza. Al igual que su padre, Carlos Luis fue pretendiente carlista al trono de España con el nombre de Carlos VI, y también fue conocido como conde de Montemolín. Nació en el Palacio Real de Madrid y pasó la adolescencia y juventud en el exilio en Portugal y Gran Bretaña. Durante la Primera Guerra Carlista, estuvo acompañando a su padre en el frente del norte; al término de la guerra, ambos se establecieron en Francia. Se convirtió en el pretendiente carlista tras la abdicación de su padre el 18 de mayo de 1845, que perseguía con esa medida facilitar el matrimonio entre Carlos Luis e Isabel, lo cual no se produjo (Isabel se casó en 1846 con Francisco de Asís de Borbón). A finales de 1846, Don Carlos Luis publicó un manifiesto, en donde llamaba a la lucha armada, se estableció en Londres y poco después comenzó la Segunda Guerra Carlista o guerra dels Matiners. En abril, intentó entrar en España, pero fue detenido en la frontera francesa y regresó a Londres. En 1850, contrajo nupcias con Carolina de Borbón-Dos Sicilias, hija del rey napolitano Francisco I de las Dos Sicilias y de su tía, María Isabel de Borbón, y se estableció junto a su esposa en el reino de sus suegros. En 1855, mantuvo contactos con Francisco de Asís para llegar a una reconciliación entre las dos ramas borbónicas, pero fracasó y, en mayo, se produjo una nueva insurrección carlista en España, que no tuvo trascendencia. En marzo de 1860, se dirigió a las Islas Baleares para intentar otra insurrección con el apoyo del capitán general de las Baleares, Jaime Ortega. El 1 de abril, ambos, al frente de 4.000 hombres, que desconocían sus intenciones, se dirigieron hacia San Carlos de la Rápita. Tras desembarcar, marcharon a Amposta para pasar la noche, pero la tropa se sublevó al sospechar de las intenciones de los mandos, y el pretendiente y los líderes de la insurrección tuvieron que huir. El 21 de abril, el ejército lo detuvo junto a su hermano Fernando de Borbón y Braganza y los llevó a Tortosa, donde el 23 de abril abdicó de sus derechos al trono, al igual que su hermano. Liberados por el gobierno español, se dirigieron a Trieste, y el 15 de junio declaraban nulas las abdicaciones realizadas mientras estaban detenidos, pero su otro hermano, Juan, las consideró válidas y asumió los derechos al trono. La muerte de Carlos Luis, en enero de 1861 en Trieste, poco después de la de Fernando y de la viuda de Don Carlos, Carolina, dejó a Juan como el heredero de la dinastía carlista, con el nombre de Juan III.
  • Charles Louis Marie Ferdinand de Bourbon, qui portait le titre de courtoisie de « comte de Montemolín », prétendant carliste au trône des Espagnes sous le nom de « Charles VI », est né au palais royal de Madrid le 31 janvier 1818, et décédé du typhus à Trieste le 13 janvier 1861. Il était le fils aîné de Charles de Bourbon (1788-1855), infant d'Espagne puis « comte de Molina », prétendant carliste au trône des Espagnes sous le nom de « Charles V », et de sa première épouse l'infante Marie-Françoise de Portugal (1800-1834), fille du roi Jean VI de Portugal. À sa naissance Charles Louis de Bourbon fut titré infant d'Espagne par son oncle le roi Ferdinand VII. Puis il fut déchu de son titre d'infant et de son droit de succession au trône espagnol, par sa cousine germaine la reine Isabelle II (fille de Ferdinand VII), en 1834 (exclusion confirmée par la Constitution de 1837 et la Constitution de 1845). Charles Louis de Bourbon fut proclamé « prince des Asturies » par les carlistes en 1835. Puis, après l' « abdication » de son père le 18 mai 1845, il devint le nouveau prétendant carliste au trône des Espagnes et prit le titre de courtoisie de « comte de Montemolín ». Le 10 juillet 1850 au palais royal de Caserte, Charles Louis de Bourbon épousa sa cousine germaine Caroline de Bourbon (1820-1861), princesse royale des Deux-Siciles, fille de François I (1777-1830), roi du royaume des Deux-Siciles, et de sa seconde épouse l'infante Marie-Isabelle d'Espagne (1789-1848). Ils n'eurent pas d'enfant. Puis au décès de son père à Trieste le 10 mars 1855, il devint l'héritier présomptif du prétendant légitimiste au trône de France, Henri d'Artois. Mais Charles Louis de Bourbon et son épouse décédèrent du typhus, à quelques heures d'intervalle (Caroline de Bourbon contracta la maladie en soignant son époux), lui le 13 et elle le 14 janvier 1861. Charles Louis de Bourbon est inhumé à côté de sa femme, à Trieste, dans la chapelle Saint-Charles-Borromée de la cathédrale Saint-Just. L'inscription en latin sur sa tombe le désigne comme « Charles VI, comte de Montemolín, fils aîné de Charles V ».
  • L'Infante Carlo Luigi di Borbone, Conte di Montemolin fu il primogenito maschio del pretendente carlista Carlo Maria Isidro di Borbone-Spagna e della sua prima moglie Maria Francesca di Braganza: all'abidicazione paterna nel 1845 prese il nome di Carlo VI. La seconda guerra carlista (1847-1849) fu combattuta durante il suo regno. Il 10 luglio 1850 Carlo Luigi sposò Maria Carolina delle Due Sicilie, quinta figlia di Francesco I delle Due Sicilie e di Maria Isabella di Borbone-Spagna; non ebbero figli. Nel 1860 lui e suo fratello l'Infante Don Ferdinando furono catturati a San Carlos de la Rápita, per poi essere liberati poco dopo. L'anno successivo, improvvisamente ed inaspettatamente, Carlo Luigi, sua moglie Maria Carolina ed il fratello Ferdinando morirono, per ragioni tutt'ora oscure. Vennero sepolti a Trieste, nella cappella di San Carlo Borromeo nella Cattedrale di San Giusto. Suo successore fu il fratello minore Giovanni Carlo di Borbone-Spagna.
  • カルロス・ルイス・デ・ボルボーン・イ・ブラガンサ(Carlos Luis de Borbón y Braganza, Conde de Montemolín, 1818年1月31日 - 1861年1月13日)は、スペインの王族。カルリスタの王位請求者としてカルロス6世を自称した。 スペイン王子・モリナ伯カルロスとポルトガル王女マリア・フランシスカの長男としてマドリード王宮で誕生。彼がカルロス6世を自称した時代は、第二次カルリスタ戦争(1847年 - 1849年)期にあたる。 1850年7月、両シチリア王女マリア・カロリーナ(フランチェスコ1世の娘)と結婚。この結婚で子供はできなかった。 1860年のカルリスタの蜂起の最中、三弟フェルナンドとともに逮捕され、後に解放された。1861年、突然何の前触れもなく、カルロス・ルイスと妻カロリーナ、そしてフェルナンドの3人が急死した。3人はトリエステ大聖堂のサン・カルロ礼拝堂内に埋葬された。後継者は次弟モンティソン伯フアン・カルロスであった。
  • Carlos Luis María Fernando de Borbón y Braganza, Graaf van Montemolín, was van 1845 tot 1860 als Karel VI de tweede Carlistische troonpretendent. Don Carlos Luis was de oudste zoon van de pretendent Carlos (V) en van Maria Francisca van Portugal, een dochter van koning Johan VI. Hij leefde tot 1833 in Madrid, volgde zijn vader in 1834 naar Engeland, ging in 1835 alleen naar Piëmont en Salzburg en keerde in 1838 terug naar Spanje, maar week in 1839 met zijn vader uit naar Bourges. In deze jaren schoof koning Ferdinand II der Beide Siciliën hem naarvoren als huwelijkskandidaat voor koningin Isabella II teneinde de twee rivaliserende takken van het Huis Bourbon te verbinden. Het huwelijk vond echter geen doorgang wegens te vérgaande eisen van Don Carlos en internationale politieke bezwaren. Carlos Luis nam in 1845 de claim op de Spaanse troon van zijn vader over. Van Bourges vluchtte hij in 1846 naar Engeland, van waaruit hij tegen het Spaanse regime agiteerde. Zijn partizanen voerden van 1846 tot 1849 in Spanje de Tweede Carlistenoorlog tegen Isabella II, maar toen hij zich bij hen wilde voegen werd hij in Frankrijk gearresteerd en, na een korte gevangenschap in Perpignan, terug naar Engeland gezonden. Hij begaf zich vervolgens naar de Beide Siciliën, waar hij in 1850 trouwde met Maria Carolina van Bourbon-Sicilië (1820-1861), een zuster van Ferdinand II. Het huwelijk bleef kinderloos. In 1860 deed Carlos Luis met zijn broer Fernando een tweede greep naar de Spaanse troon. De broers landden op 2 april van dat jaar bij San Carlos de la Rápita in Catalonië, maar werden na een mislukte opstand al na drie weken gevangen genomen. Om zijn hoofd te redden deed Carlos Luis op 23 april afstand van zijn aanspraak op de troon ten gunste van Isabella II. Eenmaal buiten de landsgrenzen trok hij deze verklaring weer in, maar zijn rol als pretendent was uitgespeeld. Hij vestigde zich hierna in Triëst en stierf op 13 januari 1861 aan tyfus; zijn vrouw volgde hem een dag later in de dood. Zijn opvolger als pretendent was zijn jongere broer Juan.
  • Don Carlos Luis de Borbón y Braganza, Hrabia de Montemolín – karlistowski pretendent do tronu Hiszpanii jako Karol VI po tym jak jego ojciec Don Carlos, hrabia Molina abdykował w 1845. Wtedy też przyjął tytuł hrabiego Montemolin. Urodził się w Pałacu Królewskim, w Madrycie jako najstarszy syn Karola Marii Izydora Burbona i jego pierwszej żony – Marii Franciszki Braganzy. Podczas jego rządów miała miejsce druga wojna karlistowska. 10 lipca 1850, w Pałacu Królewskim w Casercie, Carlos poślubił Marię Karolinę Sycylijską, córkę króla Obojga Sycylii – Franciszka I Burbona i infantki Marii Izabeli Hiszpańskiej. W 1860 podczas powstania karlistów, razem ze swoim najmłodszym bratem – Don Fernando, zostali uwięziony w San Carlos de la Rápita. Później zostali obaj uwolnieni. W 1861 nagle i niespodziewanie, Carlos, jego żona Maria Karolina i jego brat Fernando zmarli z nieznanych powodów. Cała trójka została pochowana Tieście, w kaplicy świętego Karola Borromeo – w Basilica di San Giusto. Politykę Carlosa kontynuował jego drugi brat – Don Juan, hrabia Montizon.
dbpprop:birthPlace
dbpprop:dateOfBirth
dbpprop:dateOfDeath
dbpprop:deathPlace
dbpprop:father
dbpprop:fullName
  • Carlos Luis
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:mother
dbpprop:name
  • Infante Carlos
dbpprop:placeOfBurial
dbpprop:predecessor
dbpprop:reign
  • 1845 - 1861
dbpprop:reignType
  • Pretendence
dbpprop:royalHouse
dbpprop:sHouProperty
dbpprop:spouse
dbpprop:succession
dbpprop:successor
dbpprop:title
  • Count of Montemolin
  • King of Spain
    Carlist claimant to the throne of Spain
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
dbpprop:years
  • 1845-1861
rdfs:comment
  • Infante Carlos, Conde de Montemolín (31 January 1818 – 13 January 1861) was the Carlist claimant to the throne of Spain under the name Carlos VI after his father's abdication in 1845, when he took the title of Count of Montemolín. Carlos was born at the Royal Palace in Madrid, the elder son of Infante Don Carlos María Isidro and of his first wife María Francisca de Bragança. The Second Carlist War (1847–1849) took place during his reign.
  • Carlos Luis María Fernando de Borbón y Braganza, Graf von Montemolín, war der älteste Sohn des carlistischen Thronprätendenten Carlos (V.). Er lebte bis 1833 in Madrid, ging mit seinem Vater 1834 nach England, 1835 allein nach Piemont und Salzburg, kehrte 1838 nach Spanien zurück und musste 1839 wie sein Vater seinen Aufenthalt in Bourges nehmen.
  • Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín, fou Pretendent carlí al tron d'Espanya des de l'any 1845 amb el nom de Carles VI. Nascut el dia 31 de gener de 1818 al Palau Reial de Madrid. Fill de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i de la infanta Maria Francesca de Portugal; era nét per via paterna del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma i per via materna del rei Joan VI de Portugal i de la infanta Carlota Joaquima d'Espanya.
  • Carlos Luis María Fernando de Borbón y Braganza, hijo de Carlos María Isidro de Borbón, pretediente al trono de España como Carlos V, y de María Francisca de Braganza. Al igual que su padre, Carlos Luis fue pretendiente carlista al trono de España con el nombre de Carlos VI, y también fue conocido como conde de Montemolín. Nació en el Palacio Real de Madrid y pasó la adolescencia y juventud en el exilio en Portugal y Gran Bretaña.
  • Charles Louis Marie Ferdinand de Bourbon, qui portait le titre de courtoisie de « comte de Montemolín », prétendant carliste au trône des Espagnes sous le nom de « Charles VI », est né au palais royal de Madrid le 31 janvier 1818, et décédé du typhus à Trieste le 13 janvier 1861.
  • L'Infante Carlo Luigi di Borbone, Conte di Montemolin fu il primogenito maschio del pretendente carlista Carlo Maria Isidro di Borbone-Spagna e della sua prima moglie Maria Francesca di Braganza: all'abidicazione paterna nel 1845 prese il nome di Carlo VI. La seconda guerra carlista (1847-1849) fu combattuta durante il suo regno.
  • Carlos Luis María Fernando de Borbón y Braganza, Graaf van Montemolín, was van 1845 tot 1860 als Karel VI de tweede Carlistische troonpretendent. Don Carlos Luis was de oudste zoon van de pretendent Carlos (V) en van Maria Francisca van Portugal, een dochter van koning Johan VI. Hij leefde tot 1833 in Madrid, volgde zijn vader in 1834 naar Engeland, ging in 1835 alleen naar Piëmont en Salzburg en keerde in 1838 terug naar Spanje, maar week in 1839 met zijn vader uit naar Bourges.
  • Don Carlos Luis de Borbón y Braganza, Hrabia de Montemolín – karlistowski pretendent do tronu Hiszpanii jako Karol VI po tym jak jego ojciec Don Carlos, hrabia Molina abdykował w 1845. Wtedy też przyjął tytuł hrabiego Montemolin. Urodził się w Pałacu Królewskim, w Madrycie jako najstarszy syn Karola Marii Izydora Burbona i jego pierwszej żony – Marii Franciszki Braganzy. Podczas jego rządów miała miejsce druga wojna karlistowska.
rdfs:label
  • Infante Carlos, Count of Montemolin
  • Carlos Luis de Borbón
  • Carles Lluís de Borbó i de Bragança
  • Carlos Luis de Borbón y Braganza
  • Charles de Bourbon (1818-1861)
  • Carlo Luigi di Borbone-Spagna
  • カルロス・ルイス・デ・ボルボーン (モンテモリーン伯)
  • Carlos Luis de Borbón
  • Karol (VI) Burbon
owl:sameAs
skos:subject
foaf:depiction
foaf:page
is dbpprop:before of
is dbpprop:issue of
is dbpprop:redirect of
is dbpprop:spouse of
is dbpprop:successor of