| dbpprop:abstract
|
- In Search of Lost Time or Remembrance of Things Past is a semi-autobiographical novel in seven volumes by Marcel Proust. His most prominent work, it is popularly known for its extended length and the notion of involuntary memory, the most famous example being the "episode of the madeleine". The novel is still widely referred to in English as Remembrance of Things Past, but the title In Search of Lost Time, a more accurate rendering of the French, has gained in usage since D.J. Enright's 1992 revision of the earlier translation by C.K. Scott Moncrieff and Terence Kilmartin. Begun in 1909, finished just before his death in 1922, and published in France between 1913 and 1927, many of the novel's ideas, motifs, and scenes appear in adumbrated form in Proust's unfinished novel, Jean Santeuil (1896–99), and in his unfinished hybrid of philosophical essay and story, Contre Sainte-Beuve (1908–09). The novel has had a pervasive influence on twentieth-century literature, whether because writers have sought to emulate it, or attempted to parody and discredit some of its traits. In it, Proust explores the themes of time, space, and memory, but the novel is above all a condensation of innumerable literary, structural, stylistic, and thematic possibilities. Proust died before completing his revisions of the drafts and proofs of the final volumes. His brother Robert had the final three volumes edited, and they were published posthumously.
- Der Roman Auf der Suche nach der verlorenen Zeit ist das Hauptwerk von Marcel Proust (1871-1922). Das Werk besteht aus sieben Bänden: In Swanns Welt Im Schatten junger Mädchenblüte Die Welt der Guermantes Sodom und Gomorra Die Gefangene Die Entflohene Die wiedergefundene Zeit
- A la recerca del temps perdut (À la recherche du temps perdu, en francès) és una sèrie de set novel·les de Marcel Proust, escrites entre 1908 i 1922 i publicades entre 1913 i 1927, de les quals les tres últimes són pòstumes. Més que del relat d'una sèrie determinada d'esdeveniments, l'obra es basa en la memòria del narrador: els seus records i especialment els vincles que s'hi creen, aspecte aquest últim que justifica el nom donat a la sèrie: A la recerca del temps perdut. Els set volums de què consta l'obra són: Pel cantó de Swann (editat per l'editorial Grasset en 1913, a compte del propi autor, i després en una versió modificada en l'editorial Gallimard en 1919) A l'ombra de les noies en flor (1919, editorial Gallimard; premiat amb el Goncourt aquest mateix any) El món de Guermantes (en 2 toms, editorial Gallimard Sodoma i Gomorra La presonera La fugitiva El temps recobrat És important de tenir en compte que l'escriptura i la publicació van anar paral·leles i s'espaiaren en un llarg període de temps d'acord amb les circumstàncies de cada moment i no pas com a reflex d'un propòsit preestablert per l'autor, i que durant aquest temps, la concepció mateixa de l'obra anà evolucionant. El primer volum comença amb l'evocació del flux de records que assetgen el narrador durant l'endormiscament, moment en el qual la consciència d'un mateix està prou desactivada perquè hi interfereixi la raó. El narrador va reconstruint una imatge fragmentada de la seva infància a la vila de Combray a còpia de l'evocació d'aquells records involuntaris que ressorgeixen de bell nou quan determinats actes del present evoquen sensacions aparentment oblidades. Aquesta tècnica és descoberta pel protagonista en un dels passatges més coneguts de l'obra: aquell moment en què les sensacions que li provoca el gust d'una magdalena sucada en una tassa de te, li provoquen un allau de records que havien quedat "perduts" i que, un cop recuperats, romanen com a "temps recobrat". "Un amor de Swann", la segona part de Pel cantó de Swann, es publica amb freqüència per separat. Aquesta obra narra les peripècies sentimentals de Charles Swann amb Odette de Crécy, i al tractar-se d'una història independent i relativament curta, es considera que pot ser una bona introducció a l'obra i és estudiada sovint en els centres educatius francesos. El lector, ja sigui d'edat mitjana o jove, troba forçosament un poc de si mateix en un Swann enamorat i amb el seu amor enfortit per les contrarietats que va trobant.
- En busca del tiempo perdido o -de acuerdo a otras traducciones- A la búsqueda del tiempo perdido (À la recherche du temps perdu, en francés) es una serie de novelas de Marcel Proust, escritas entre 1908 y 1922 y publicadas entre 1913 y 1927 y que consta de siete entregas, de las que las tres últimas son póstumas. Más que del relato de una serie determinada de acontecimientos, la obra se mete en la memoria del narrador: sus recuerdos y los vínculos que crean, de ahí que el título no sea El tiempo perdido, sino En busca del tiempo perdido: Por el camino de Swann (editado por la editorial Grasset en 1913, a cuenta del propio autor, y luego en una versión modificada en la editorial Gallimard en 1919) A la sombra de las muchachas en flor (1919, editorial Gallimard; premiado con el Goncourt ese mismo año) El mundo de Guermantes (en 2 tomos, editorial Gallimard) Sodoma y Gomorra (editorial Gallimard, 1922-1923) La prisionera (póstuma, 1925) La fugitiva (póstuma, 1927) El tiempo recobrado (póstuma, 1927) El primer volumen empieza con pensamientos del narrador acerca de su dificultad para conciliar el sueño («Mucho tiempo llevo acostándome temprano»). En esta primera parte se encuentra el famoso fragmento en el que revive literalmente un episodio de su infancia, mientras toma una magdalena mojada en el té. Estas líneas se han convertido quizá en las más conocidas de Proust y reflejan el tratamiento que hace Proust de la memoria involuntaria a lo largo de toda su obra. Un amor de Swann, la segunda parte de Por el camino de Swann, se publica con frecuencia separado. Esta obra cuenta las peripecias sentimentales de Charles Swann con Odette de Crécy, y al tratarse de una historia independiente y relativamente corta, se considera que puede ser una buena introducción a la obra y es estudiada a menudo en los centros educativos franceses. El lector, ya sea de edad mediana o joven, encuentra forzosamente un poco de sí mismo en Swann enamorado y con su amor fortalecido por las contrariedades que va hallando.
- Kadonnutta aikaa etsimässä on suomenkielinen nimi ranskalaisen kirjailijan Marcel Proustin romaanisarjalle À la recherche du temps perdu, jonka hän kirjoitti vuosina 1908–1922. Kirja julkaistiin ensimmäisen kerran Ranskassa vuosina 1913–1927. Teossarja on ilmestynyt myös suomeksi kymmenenä niteenä. Kadonnutta aikaa etsimässä kertoo elämästä: nuoren ihmisen kehittymisestä, illuusioiden katoamisesta, kasvusta idealismista realismiin. Proustin monipolvinen tyyli on samanaikaisesti äärisubjektiivista ja ääriobjektiivista, assosiatiivista ja kauttaaltaan analyyttisen psykologisoivaa: se kuvaa inhimillisen todellisuuden rakentumista muistin, viettien, libidon ja mielleyhtymien kautta. Proust tallentaa periaatteessa kirjan kertojan jokaisen mielleyhtymän, kuten myös – mahdollisuuksien mukaan – jokaisen muun henkilön teot motiiveineen, taka-ajatuksineen jne. Proust pyrkii analysoimaan kaiken ja lähestymään myös subjektia (kertojaa, tavallaan itseään) objektiivisesti. Proustin kieli on monipolvista, tarkkaa, täsmällistä ja erittäin ilmaisukykyistä. Teoksen psykologinen oivaltavuus on häikäisevää. Teos oli julkaisuaikanaan myös varsin uskalias, sillä homoeroottiset kuvaukset liittyvät kiinteästi useihin teoksen henkilöihin. Näiden tekijöiden summasta koostuu teoksen maine: kyse on yhdestä 1900-luvun keskeisimmästä kaunokirjallisesta teoksesta.
- À la recherche du temps perdu est un roman de Marcel Proust, écrit entre 1908-1909 et 1922 et publié entre 1913 et 1927 à travers sept tomes, dont les trois derniers parurent après la mort de l’auteur. Plutôt que le récit d'une séquence déterminée d'événements, cette œuvre s'intéresse non pas à la mémoire du narrateur mais à une réflexion sur la littérature : « J’ai eu le malheur de commencer mon livre par le mot « je » et aussitôt on a cru que, au lieu de chercher à découvrir des lois générales, je m’analysais au sens individuel et détestable du mot » écrit Marcel Proust.
- Alla ricerca del tempo perduto (À la recherche du temps perdu) è l'opera più importante di Marcel Proust, scritta tra il 1909 e il 1922, pubblicata in sette volumi tra il 1913 e il 1927. Si colloca tra i massimi capolavori della letteratura universale per vari motivi, ma soprattutto per l'ambizione letteraria e filosofica che l'autore ha riposto in quest'opera (intuire di cosa il tempo è composto per cercare di fuggire il suo corso). In essa è racchiusa tutta l'evoluzione del pensiero dell'artista. Tra i moltissimi temi trattati spicca il ritrovamento del tempo perduto, del ricordo, della rievocazione malinconica del passato perduto.
- 『失われた時を求めて』(うしなわれたときをもとめて, À la recherche du temps perdu)は、マルセル・プルースト(Marcel Proust)による長編小説。1913年から1927年までかかって刊行された。ジェイムズ・ジョイスの『ユリシーズ』と並び20世紀を代表する小説とされる。 物語は、ふと口にした紅茶に浸したマドレーヌの味から、幼少期に家族そろって夏の休暇を過ごしたコンブレーの町全体が自らのうちに蘇ってくる、という記憶を契機に展開していき、その当時暮らした家が面していたY字路のスワン家の方とゲルマントの方という2つの道のたどり着くところに住んでいる2つの家族たちとの関わりの思い出の中から始まり、自らの生きてきた歴史を記憶の中で織り上げていくものである。第一次世界大戦前後の都市が繁栄した時期・ベル・エポックの世相風俗を描くとともに、社交界の人々のスノビズム(俗物根性)を徹底的に描いた作品でもある。 記憶と時間の問題をめぐり、単に過去から未来への直線的な時間や計測できる物理的時間に対して、円環的時間、そしてそれがまた現在に戻ってきて、今の時を見出し、円熟する時間という独自の時間解釈、「現実は記憶の中に作られる」という見解を提起して、20世紀の哲学者たちの時間解釈にも大きな刺激を与えた。
- På sporet av den tapte tid er en romansyklus av Marcel Proust utgitt mellom 1913 og 1927, og regnes for å være forfatterens hovedverk. Det handler om «Marcel», som ønsker å bli forfatter. Romanen blir sett på som en nøkkelroman, altså en slags selvbiografi om Marcel Proust selv. Hovedpersonen og andre personer er gjenkjennbare som virkelige personer, men de har andre navn. Proust arbeidet på alle delene samtidig; siste kapittel av siste bind ble skrevet like etter første kapittel i første bind. Han jobbet på en veldig rotete måte der han flyttet på episoder han hadde skrevet ved å klippe dem ut fra et sted, og lime dem inn et annet sted. Man mente han gjorde dette fordi han stadig kom på flere barndomsminner mens han skrev, som måtte inn. Han rakk akkurat å utgi dette selvbiografiske verket før han døde. Han skrev det meste av boken på sykeleie; han var mye syk. Med På sporet av den tapte tid ville Proust formidle opplevelsen av tiden som flyter avsted, opplevd innenfra et menneskes psyke. Han ville beskrive et menneskes liv i dets forvandlinger, jeg-et som stadig endrer form etter som årene går. Han var også opptatt av privilegerte øyeblikk som tunneler til innsikt: «Da livet er som en eneste stor krise, kommer øyeblikk som gjør at du føler at alt er verdt det, at livet er godt å leve». Som de gode minnene vi tar med oss fra livet. De står frem som store skatter som er verdt å kjempe seg igjennom hverdagen for. For Marcel Proust er ikke verden objektiv. «Det er like mange verdener som det finnes mennesker». Boken er kjent for sine lange dvelende setninger, og det er krevende å komme seg igjennom alle syv – eller i den norske utgaven, tolv – bind. De som har lest den mener likevel at dette er et av de beste verk som er skrevet innen romankunst.
- W poszukiwaniu straconego czasu (fr. À la recherche du temps perdu) – siedmiotomowy quasi-autobiograficzny cykl powieściowy Marcela Prousta, uznawany przez krytyków i badaczy literatury za arcydzieło. W świadomości czytelników powieść łączona jest przede wszystkim z motywem reminiscencji wywołanej przypadkowo przez zewnętrzny bodziec; dla bohatera bodźcem takim jest smak zamoczonej w herbacie magdalenki. Historycy literatury określają cykl jako kontynuację tradycji powieści francuskiej, dopatrując się inspiracji w esejach Montaigne'a i pamiętnikach Saint-Simona oraz w Komedii ludzkiej Balzaka. Sytuują go w obrębie dominujących pod koniec XIX wieku nurtów literackich, takich jak bergsonizm, Freudowska psychoanaliza oraz impresjonizm. Elementami innowacyjnymi są rozbudowane analizy uczuć, unieważnienie intrygi powieściowej rozumianej jako ciąg uporządkowanych wydarzeń, zmiana struktury wypowiedzi artystycznej, w tym perspektywy i technik narracji, a także konstrukcji czasu powieściowego i psychoanalityczna introspekcja. Nowością było także wymaganie stawiane czytelnikowi, który stał się współtwórcą dzieła w procesie lektury, a nie tylko jego biernym odbiorcą. Proust rozpoczął pracę nad powieścią w lipcu 1909 roku, zakończył na krótko przed swoją śmiercią w 1922 roku. Fragmenty pierwszego tomu (W stronę Swanna) ukazały się w 1911 roku na łamach czasopisma Le Figaro, w całości opublikowane zostały w 1913 roku. Ostatni tom (Czas odnaleziony) wydano już po śmierci autora w 1927 roku. W języku polskim powieść ukazała się w przekładzie Tadeusza Boya-Żeleńskiego (pierwsze pięć tomów), a także Macieja Żurowskiego, Magdaleny Tulli i Juliana Rogozińskiego.
- Em busca do tempo perdido (do francês "À la recherche du temps perdu") é uma obra romanesca de Marcel Proust escrita entre 1908-1909 e 1922, publicada entre 1913 e 1927 em sete volumes, os três últimos postumamente.
- Файл:MS A la recherche du temps perdu. jpg Первые гранки романа «В поисках утраченного времени» (фр. À la recherche du temps perdu) — полуавтобиографический цикл из семи романов Марселя Пруста. Одна из наиболее известных его работ.
- På spaning efter den tid som flytt (franska À la recherche du temps perdu) är en romansvit i sju delar av den franske författaren Marcel Proust, som utgavs åren 1913-1927. Romansviten räknas till den litterära modernismens centrala prosaverk, tillsammans med Robert Musils Mannen utan egenskaper och James Joyces Odysseus. Den har tolkats som delvis självbiografisk och har en säregen flertemporal berättarteknik. Läsaren får följa berättaren från barndomens Combray i Du côté du chez Swann till det att ett åldrat persongalleri ånyo sammanstrålar i den avslutande delen Le temps retrouvé. Den andra delen i sviten, på franska À l’ombre de jeunes filles en fleurs, belönades med Goncourtpriset 1919. Till svenska har romansviten översatts av Gunnel Vallquist. Hennes första översättning utkom åren 1964 - 1982; en reviderad version 1993.
- Kayıp Zamanın İzinde, Marcel Proust'un hayatının son 17 yılında yazdığı yaklaşık Bir milyon ikiyüz elli bin sözcükten oluşan 3000 sayfalık dev romandır. 20. yüzyıl edebiyatının en büyük eserlerinden biri sayılır. Proust bu romanı annesinin 1905'deki ölümünden sonra yazmaya başladı. Kitabın ilk cildi 1913'te yayımlandı. Roman, tamamlandığında yedi kitaplık Kayıp Zamanın İzinde ortaya çıkacaktı. Proust bu romanın son düzeltmelerini yaparken 1922'de öldü. Bu roman Türkçeye Roza Hakmen tarafından çevrilmiştir. Daha önce Yakup Kadri Karaosmanoğlu romanın birinci cildini çevirmiş ancak devamını getirmemiştir. Kayıp zamanın izinde şu yedi ciltten oluşur: Swann'ların Tarafı Çiçek Açmış Genç Kızların Gölgesinde Guermantes Tarafı Sodom ve Gomorra Mahpus Albertine Kayıp Yakalanan Zaman
- 《追憶逝水年華》(À la recherche du temps perdu)是法国作家马塞尔·普鲁斯特(Marcel Proust,1871年—1922年)的作品。全文共计7卷,分别是:《在斯万家那边》、《在少女们身旁》、《盖尔芒特家那边》、《索多姆和戈摩尔》、《女囚》、《女逃亡者》、《重现的时光》。
|
| rdfs:comment
|
- In Search of Lost Time or Remembrance of Things Past is a semi-autobiographical novel in seven volumes by Marcel Proust. His most prominent work, it is popularly known for its extended length and the notion of involuntary memory, the most famous example being the "episode of the madeleine". The novel is still widely referred to in English as Remembrance of Things Past, but the title In Search of Lost Time, a more accurate rendering of the French, has gained in usage since D.J.
- Der Roman Auf der Suche nach der verlorenen Zeit ist das Hauptwerk von Marcel Proust (1871-1922). Das Werk besteht aus sieben Bänden: In Swanns Welt Im Schatten junger Mädchenblüte Die Welt der Guermantes Sodom und Gomorra Die Gefangene Die Entflohene Die wiedergefundene Zeit
- A la recerca del temps perdut (À la recherche du temps perdu, en francès) és una sèrie de set novel·les de Marcel Proust, escrites entre 1908 i 1922 i publicades entre 1913 i 1927, de les quals les tres últimes són pòstumes. Més que del relat d'una sèrie determinada d'esdeveniments, l'obra es basa en la memòria del narrador: els seus records i especialment els vincles que s'hi creen, aspecte aquest últim que justifica el nom donat a la sèrie: A la recerca del temps perdut.
- En busca del tiempo perdido o -de acuerdo a otras traducciones- A la búsqueda del tiempo perdido (À la recherche du temps perdu, en francés) es una serie de novelas de Marcel Proust, escritas entre 1908 y 1922 y publicadas entre 1913 y 1927 y que consta de siete entregas, de las que las tres últimas son póstumas.
- Kadonnutta aikaa etsimässä on suomenkielinen nimi ranskalaisen kirjailijan Marcel Proustin romaanisarjalle À la recherche du temps perdu, jonka hän kirjoitti vuosina 1908–1922. Kirja julkaistiin ensimmäisen kerran Ranskassa vuosina 1913–1927. Teossarja on ilmestynyt myös suomeksi kymmenenä niteenä. Kadonnutta aikaa etsimässä kertoo elämästä: nuoren ihmisen kehittymisestä, illuusioiden katoamisesta, kasvusta idealismista realismiin.
- À la recherche du temps perdu est un roman de Marcel Proust, écrit entre 1908-1909 et 1922 et publié entre 1913 et 1927 à travers sept tomes, dont les trois derniers parurent après la mort de l’auteur.
- Alla ricerca del tempo perduto (À la recherche du temps perdu) è l'opera più importante di Marcel Proust, scritta tra il 1909 e il 1922, pubblicata in sette volumi tra il 1913 e il 1927. Si colloca tra i massimi capolavori della letteratura universale per vari motivi, ma soprattutto per l'ambizione letteraria e filosofica che l'autore ha riposto in quest'opera (intuire di cosa il tempo è composto per cercare di fuggire il suo corso).
- På sporet av den tapte tid er en romansyklus av Marcel Proust utgitt mellom 1913 og 1927, og regnes for å være forfatterens hovedverk. Det handler om «Marcel», som ønsker å bli forfatter. Romanen blir sett på som en nøkkelroman, altså en slags selvbiografi om Marcel Proust selv. Hovedpersonen og andre personer er gjenkjennbare som virkelige personer, men de har andre navn.
- W poszukiwaniu straconego czasu (fr. À la recherche du temps perdu) – siedmiotomowy quasi-autobiograficzny cykl powieściowy Marcela Prousta, uznawany przez krytyków i badaczy literatury za arcydzieło. W świadomości czytelników powieść łączona jest przede wszystkim z motywem reminiscencji wywołanej przypadkowo przez zewnętrzny bodziec; dla bohatera bodźcem takim jest smak zamoczonej w herbacie magdalenki.
- Em busca do tempo perdido (do francês "À la recherche du temps perdu") é uma obra romanesca de Marcel Proust escrita entre 1908-1909 e 1922, publicada entre 1913 e 1927 em sete volumes, os três últimos postumamente.
- Файл:MS A la recherche du temps perdu. jpg Первые гранки романа «В поисках утраченного времени» (фр. À la recherche du temps perdu) — полуавтобиографический цикл из семи романов Марселя Пруста. Одна из наиболее известных его работ.
- På spaning efter den tid som flytt (franska À la recherche du temps perdu) är en romansvit i sju delar av den franske författaren Marcel Proust, som utgavs åren 1913-1927. Romansviten räknas till den litterära modernismens centrala prosaverk, tillsammans med Robert Musils Mannen utan egenskaper och James Joyces Odysseus. Den har tolkats som delvis självbiografisk och har en säregen flertemporal berättarteknik.
- Kayıp Zamanın İzinde, Marcel Proust'un hayatının son 17 yılında yazdığı yaklaşık Bir milyon ikiyüz elli bin sözcükten oluşan 3000 sayfalık dev romandır. 20. yüzyıl edebiyatının en büyük eserlerinden biri sayılır. Proust bu romanı annesinin 1905'deki ölümünden sonra yazmaya başladı. Kitabın ilk cildi 1913'te yayımlandı. Roman, tamamlandığında yedi kitaplık Kayıp Zamanın İzinde ortaya çıkacaktı.
- 《追憶逝水年華》(À la recherche du temps perdu)是法国作家马塞尔·普鲁斯特(Marcel Proust,1871年—1922年)的作品。全文共计7卷,分别是:《在斯万家那边》、《在少女们身旁》、《盖尔芒特家那边》、《索多姆和戈摩尔》、《女囚》、《女逃亡者》、《重现的时光》。
|