| dbpprop:abstract
|
- Shams-ud-din Iltutmish, or Altamash (r. 1211 - 1236) was the third Muslim Turkic sultan of the Sultanate of Delhi and the third ruler of the Mamluk dynasty (or Slave dynasty) (died 1236). He was a slave of Qutub-ud-din-Aybak and later became his son-in-law and close lieutenant. He was the Governor of Badaun when he deposed Qutub-ud-din's successor Aram Shah and acceeded to the throne of the Delhi Sultanate in 1211. He remained the ruler until his death in May 1, 1236.. He built the Hauz-i-Shamsi reservoir in Mehrauli in 1230 AD, which also has Jahaz Mahal standing on its edge, used by later Mughal Emperors. In 1231, he built Sultan Ghari, he built the mausoleum of his eldest son, Prince Nasiru'd-Din Mahmud, which was the first Islamic Mausoleum in Delhi. His own tomb exists, within the Qutb complex in Mehrauli, Delhi.
- Shams-ud-din Iltutmish (Altamsh, reg. 1211–36) war ein namhafter Sultan von Delhi aus der sogenannten „Sklavendynastie“.
- Shams al-Din Iltutmish ibn Ilam (o Elam o Yalam) Khan al-Kutbi (+ 1236) fou sultà de Delhi de la primera dinastia esclava o mameluca. Fou el rei més gran de la dinastia. Era un turc kara-khitai de la branca ilberi o alpri. Fou el tercer sultà i fundador de la línea shamsiyya (shamsita o xamsita). Kutb al-Din Aybak, el fundador de la dinastia l'havia comprat com esclau a Delhi per ser un noi d'aspecte físic molt guapo i conegut per ser molt espabilat; havia viscut a Gazni, Bukharà i Bagdad però de la seva vida abans de ser sultà no se'n sap gairebé res. Va guanyar la confiança del seu senyor que li va donar diversos alts càrrecs i a la seva filla en matrimoni. Va governar Gwalior, Baran i Badaun (1206-1211) successivament i el 1211 era comandant en cap de l'exèrcit. Havia estat alliberat només vers el 1205 pels seus mèrits en la campanya de Muizz al-Din Muhammad de Ghur contra els khokhars. A la mort d'Aybak va pujar al tron el seu fill Aram Khan que aviat es va enemistar amb la noblesa i els ulemes. Foren els nobles els que el van convidar a assolir el poder i va demanar l'aprovació dels ulemes. Es va imposar al tron el 1211 després de vèncer a Aram Shah. Fins aleshores portava el títol de Shams al-Din i al pujar al tron va agafar el d'Iltutmish que voldria dir "seixanta" (suposadament per tenir 60 anys d'edat en aquell moment). Alguns amirs que se li oposaven foren derrotats a la plana de Jud, prop de Delhi. A Bangala el governador Ali al-Din Mardan Khalji nomenat governador vers el 1208, no el va reconèixer i va agafar el títol de sultà; el seu successor Ghiyath al-Din Iwad (o Iwas) Khalji que el va succeir poc després es va apoderar de Bihar. Els rages hindús havien recuperat darrerament Kanauj, Benarés, Gwalior, Kalinjar i Ranthambore. Però la pitjor amenaça al seu govern va venir de Tadj al-Din Yildiz, el governador de Gazni el qual havia emès un decret que declarava a Iltutmish com el seu virrei. El 1214 Yildiz fou expulsat de Gazni per Muhammad de Khwarizm (Ala al-Din Muhammad) i es va refugiar a Lahore expulsant al governador local que depenia de Nasir al-Din Kabača, sobirà de Multan i gendre tanmateix d'Aybak, el qual al seu torn Iltutmish considerava el seu vassall però que refusava pagar tribut. Iltutmish va convidar a Yildiz a retirar-se de Lahore, però Yildiz va refusar fer-ho; llavors el sultà de Delhi va marxar amb un exèrcit cap a Lahore i va derrotar a Yildiz a Taraori el 1215. Yildiz va caure presoner i fou tancat a Badaun on va morir segurament executat encara el mateix 1215. Nasir al-Din Kabača va aprofitar per recuperar Lahore però Iltutmish el va expulsar el 1217 per la força cap a Multan i el va derrotar pel camí, a Mansurah, si be no va seguir endavant. El 1222 Djalal al-Din Manguberti, el khwarizmshah fill de Muhammad, fugint dels mongols, va arribar a Lahore i va demanar asil. Iltutmish, que temia als mongols, no li va voler donar però diplomàticament el va enviar amb els seus homes cap a Multan contra Nasir al-Din Kabača, els dominis del qual van assolar i li van cobrar un fort tribut, retornant després a Pèrsia on en poc temps es va crear un nou imperi. Els mongols que l’empaitaven es van retirar degut al calor. El 1225 va atacar Bengala on el governador Ghiyath al-Din Iwad (o Iwas) Khalji que governava des de el 1211, s'havia declarat independent com s'ha dit. Quan Iltutmish es va acostar Ghiyath al-Din se li va sotmetre. A l'any següent Iltutmish vas entrar a Lakhnawti i el seu propi fill Nasir al-Din Mahmud fou nomenat governador (1226-1229). Iltutmish es va dirigir el 1226 contra els rajputs, atacant Ranthambor i Manadwar, prop de Bijanur, que va ocupar i van seguir Bayana, Ajmer i Sambhar. D'altra banda el seu fill Nasir al-Din Mahmud va atacar la zona del Ganges i va capturar els territoris de Badaun, Benarés i Kanauj, en mans dels hindús. El que després fou el territori de Rohilkhand fou conquerit amb fortes pèrdues. Ben consolidat arreu i mort Genguis Khan va decidir arreglar comptes amb el seu vell rival Nasir al-Din Kabača al que va conquerir Multan i va atacar el 1228 a Uchchh, un dels centres del seu poder, assetjant aquesta ciutat que es va rendir després d'una ferotge resistència que va durar quasi tres mesos. Nasir al-Din Kabača va fugir a Bhakkar, on fou assetjat, i es va ofegar a l'Indus quan intentava fugir. Governadors lleials foren nomenats a Multan i al Sind superior (Uchchh). Després d'això el sobirà del Sind Inferior i Daybul, Malik Sinan al-Din Čanesar, se li va sotmetre i es va reconèixer com a vassall. El 1229 va rebre una ambaixada del califa abbàssida al-Mustansir, dirigida per Radi al-Din Hasan al-Saghani, que va entregar a Iltutmish robes honorífiques (així com pels seus fills i pels nobles principals) i fou així el primer sobirà musulmà de l’Índia que fou reconegut pel califat abbàssida. En commemoració es va emetre una moneda amb la inscripció Nasir Amir al-muminin que mostrava la seva adhesió al califat. El 1230, en la campanya contra els rajputs, va capturar Nagaur, però va haver d'anar a Bengala on a la mort del seu fill Nasir al-Din Mahmud el 1229, Ala-ud-din Jani o Jasi havia estat nomenat governador a Lakhnawti, i havien esclatat conflictes amb un amir de nom Balka Khalji que s'havia revoltat. Iltutmish va controlar la situació i va posar fi a la revolta, retornant a Delhi tot seguit deixant en el govern a Sayf al-Din Aybak (1229-1233). El 1232 o 1233 (segons les fonts) després d'un llarg setge d'11 mesos, va reconquerir finalment Gwalior, que havia caigut en mans dels hindús parihars el 1210. El 1233 va atacar Gujarat però fou rebutjat amb fortes pèrdues pels chalukyes. El 1234 va envair Malwa, va conquerir la fortalesa de Bhilsa, va saquejar Ujjain (que en endavant va perdre la seva influència cultural i econòmica) i va destruir el temple sagrat de Mahakali i l'estàtua de Raja Vikramaditya. Va mostrar intolerància contra els budistes, hinduistes i jainistes, destruint temples i monestirs. A la tornada a Delhi va patir un atemptat: a la capital s'havian establert feia al menys trenta anys els ismaïlites expulsats de Multan per Muizz al-Din Muhammad de Ghur i un dels membres d'aquesta comunitat va intentar matar a Iltutmish mentre feia l'oració del divendres. Tot i que Iltutmish en va sortir indemne, els ismaïlites de la capital foren perseguits i massacrats. Per combatre contra els reductes ismaïlites al Multan, Iltutmish va fer el 1235 una expedició contra els gakkhars, que eren ismaïlites i dels que se sospitava havien instigat l'atemptat. Estava de camí quan es va posar malalt i fou portat a Delhi de retorn, on va morir l'abril del 1236. El seu fill gran Nasir al-Din Mahmud havia mort el 1229 i els altres fills eren considerats incapaços de portar la tasca de l'administració del sultanat. Iltutmish en el seu llit de mort, va nomenar hereva a la seva filla Radiya Begum però, mort el sultà, la noblesa no la va acceptar per ser una dona i van portar al tron al fill més gran viu del sultà, Rukn al-Din Firuz Shah.
- Shams Îltutmish est un sultan de Delhi, le troisième de la dynastie des esclaves et l'un des plus importants. Il succède à Âram Shâh qui règne moins d'une année. Membre de la tribu des Ilbarî originaire du Turkestan, la tradition le gratifie d'une intelligence et d'une beauté qui font la jalousie de ses frères qui le vendent comme esclave durant son enfance. Acheté par Qutb ud-Dîn Aibak, alors gouverneur de Delhi, il entame une carrière militaire brillante et devient bientôt le gouverneur de Badaûn au service de Qutb ud-Dîn Aibak. Il épouse ensuite une des filles de son maître et monte finalement sur le trône de Delhi en 1211. Dès son accession, il se trouve en butte aux prétentions d'adversaires qui se jugent plus légitimes que lui. Ainsi, Tâj ud-Dîn Yildiz, le gouverneur de Ghaznî, occupe Lâhore et menace Îltutmish qui l'attaque et le défait à Tarâin en 1214. Plus tard, Nâsir ud-Dîn Qabacha, gouverneur de Uch et Mûltan, nommé lui aussi par Muhammad Ghûrî, se rebelle et est vaincu par Îltutmish en 1217, puis expulsé du Pânjab. En 1221, les mongols de Gengis Khan se présentent aux portes de l'Inde sur les rives de l'Indus, Îltutmish les dissuade de pénétrer sur ses terres et ils se retirent. Nâsir ud-Dîn Qabacha revient en 1227 menacer à nouveau Îltutmish qui le défait à nouveau. Qabacha trouve la mort en se noyant dans l'Indus. Profitant de ces troubles, d'autres gouverneurs, en poste au Bengale, se déclarent indépendants. Îltutmish y envoie ses troupes pour mater ces révoltes, en particulier celle de Ghiyâs ud-Dîn qu'il défait et fait tuer en 1229. Alors qu'il se rend au Bengale pour mettre un terme final aux rébellions, les râjas rajputs Chandelâ, Pratîhâra et Châhumana se soulèvent pour récupérer leurs territoires conquis par les sultans de Delhi avec des succès divers. Vers la fin de son règne, il mène une campagne contre les râjas du Mâlvâ, pille Ujjain, puis tente de reprendre Kânauj, Vârânasî et Badaûn qui se sont soulevées. Invitant hommes de lettres et artistes, Îltutmish impose Delhi contre sa rivale Lâhore et en fait ce qu'on appelle la « deuxième Bagdad ». Bon administrateur, il organise son état en le découpant en provinces, les iqtas, avec à leur tête un fonctionnaire rétribué, l'iqtadâr. C'est le premier sultan de Delhi à frapper monnaie. De confession sunnite, il se montre intolérant envers les hindous mais aussi envers les chiites qu'il persécute et qui se soulèvent plusieurs fois. Avant de mourir, il nomme sa fille Jalâlat ud-Dîn Raziyâ comme successeur, mais elle ne pourra pas monter immédiatement sur le trône, la noblesse lui préférant Rukn ud-Dîn Fîrûz Shâh qu'elle renverse au bout de huit mois, portée au pouvoir par la population de Delhi.
- É succeduto ad Âram Shâh il quale ha regnato per meno di un anno. Apparteneva alla tribù dei Ilbari del Turkestan. Ho governato dal 1210 al 1236 ed è divenuto famoso nei racconti di Barani per aver così risposto ai teologi musulmani che lo invitavano a rendere attiva la legge "conversione o morte per i politeisti": non è possibile a questa condizione gli indù si ribellerebbero.
- シャムスッディーン・イルトゥミシュ（شمس الدین التمش, Shams al-Dīn Iltmish, ? － 1236年）は、北インドのイスラム王朝である奴隷王朝（インド・マムルーク朝）の第3代君主（在位1210年 - 1236年）。名は、エルトゥトミシュ(eltutmish)、イレトゥミシュ(iletmish)などとも呼ばれ、テュルク語で「威霊を得た者」という意味である。 中央ユーラシアのテュルク系遊牧民、キプチャクの出身。イルトゥミシュはキプチャクの有力部族イルバリーの遊牧貴族の子であったが、少年のうちに父が早世したので、イルトゥミシュの一家を疎んでいた親族によって捕らえられ、奴隷として売却されてマムルークとなった。中央アジアを経てアフガニスタンに売却されたイルトゥミシュは、ゴール朝のシハーブッディーン・ムハンマドに仕える有力なマムルーク将軍のクトゥブッディーン・アイバクに見出され、そのマムルークとなった。アイバクは同じイルバリー出身であったことからイルトゥミシュを重用して娘婿とし、自らインドに自立して奴隷王朝を立てると地方総督としてイルトゥミシュを起用した。 1210年にアイバクが落馬事故がもとで死亡すると、その後を継いだアイバクの子アーラーム・シャーに力が無く、デリーの宮廷が混乱するのを見てイルトゥトゥミシュは挙兵し、同年までにアラームを廃位して自ら奴隷王朝の君主となった。アイバクの血を引かないイルトゥトゥミシュの即位は他のマムルークの将軍たちの反発を招くが、イルトゥトゥミシュはこれらを次々に撃破して奴隷王朝の君主としての支配を固め、チンギス・ハーンの征西に追われたホラズム・シャー朝の王子ジャラールッディーンがインドに逃げ込んできたのを追いやって、モンゴル帝国軍の領内への侵攻を回避するなど、軍事外交の両面で優れた手腕を見せた。 また、内政面では行政・軍事機構を整えて中央集権化を進め、スルターンたる君主の権力を強化、イルトゥトゥミシュ家による奴隷王朝のスルターン位の世襲制を実現した。また、アイバクの事業を引き継いでデリーの建設事業に取り組み、アイバクの建造したクトゥブ・モスクを拡張した。有名なクトゥブ・モスクに立つ巨大な尖塔（ミナレット）、クトゥブ・ミナールはイルトゥミシュの建造になるものである。イルトゥトゥミシュ自身の墓廟もクトゥブ・モスクに隣接して建てられている。 1236年にイルトゥミシュが没すると、娘がスルターン位を継いだ。すなわち、イスラム世界の歴史においてきわめて数少ない女王のひとりとして知られるラズィーヤ・ビント＝イルトゥミシュである。
- Shams-ud-din Iltutmish, of Altamash,,(geboren circa 1150, gestorven 1236) was de derde, mamelukse sultan van het Sultanaat van Delhi. Hij werd opgevolgd door drie van zijn kinderen: zijn zoon Rukn ud din Firuz (1236), zijn dochter Raziyyat ud din Sultana (1236-1240) en zijn zoon Muiz ud din Bahram (1240-1242).
- Iltutmish (Shams ud din Iltutmish, Altamash), sultan i Delhi, av mamluckernas dynasti, regerade 1210-1236. Iltutmish föddes i en adelsfamilj i Ilbarifolket i Turkestan, men togs tidigt som slav av muslimerna. Han köptes sedermera av Qutabuddin, den förste sultanen under Delhisultanatet, och gjordes till guvernör i provinsen Badaun samt giftes med en av sultanens egna döttrar. Hans regeringstid var framgångsrik, och han lyckades utvidga sultanatets territorium avsevärt, och även konsolidera de vinster som gjorts. Han slutförde byggandet av Qutab Minar.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
