| dbpprop:abstract
|
- The Ilergetes were an ancient Iberian people of the Iberian peninsula who inhabited the area around present-day Lleida. They are believed to be of Iberian language.
- Els ilergets eren un dels pobles que ocupaven part de la Península Ibèrica abans de l'arribada dels romans. El seu substrat ètnic estava constituït, molt probablement, per indígenes provinents de l'Edat del Bronze i algunes de les tribus indoeuropees que van ocupar la península en el primer mil·lenni aC, possiblement celtes i lígurs. Estaven ubicats a la zona la qual seria conegut posteriorment com la Tarraconense, des del Baix Urgell fins al riu Ebre, ocupant el que en l'actualitat són les províncies d'Osca i de Lleida, ocupant les riques conques del riu Segre, el Cinca i l'Alcanadre, encara que la inestabilitat de les fronteres a la zona ha portat a trobar senyals de la seva presència durant llargs períodes de temps a l'actual província de Saragossa i el nord de Castelló, on pressionaven els edetans. La seva societat política estava fonamentada en l'existència d'un Rei (reietons a les cròniques romanes), molt jerarquitzada amb oligarquies que mantenien l'estructura social i un fort component militar. Se sosté la tesi que era una societat molt avançada a l'arribada dels romans i que eren bons comerciants. Algunes ciutats grans semblaven disposar d'una certa autonomia amb òrgans de govern a tall de cúries a partir del segle I aC, encara que bé podrien estar influïdes pel procés de romanització accentuada a partir del 195 aC. La seva capital era Atanagrum, la ubicació exacta de la qual es desconeix. Una altra ciutat important era Ilerda, també denominada Iltirta o Iltirda,, i que en determinats moments va ser també capital, arribant a considerar-se en alguns períodes com la ciutat més gran a la península al nord de Sagunt, una altra ciutat era Mendiculea. La seva economia estava basada en la ramaderia i el cultiu de gra. S'han trobat molins manuals giratoris. Va ser molt important el desenvolupament de la metal·lúrgia, l'orfebreria i la indústria tèxtil. La ceràmica tenia components fenicis i grecs, amb motius ornamentals geomètrics. Usen la moneda, de bronze i de plata, almenys des del segle III aC, la qual cosa va afavorir el comerç i la captació d'impostos. La seva figura més notable va ser el rei Indíbil que com a aliat de Cartago, va sostenir diversos enfrontaments amb els romans durant les Guerres Púniques. La ubicació estratègica del territori dels ilergets va afavorir les seves aliances amb Roma o Cártago (gairebé sempre amb aquesta última), encara que s'afirma en l'actualitat de manera unànime que l'autèntic interès dels ilergets i els seus cabdills era afavorir els seus propis interessos, defensar el seu poble i estendre's més enllà de les seves fronteres conquerint els pobles veïns al marge de les dues grans potències de la Mediterrània occidental del moment. A més de les batalles on Indíbil i Mandoni, lloctinent d'aquell, van intervenir, els ilergets encara es van revoltar en el 195 aC contra Roma i van haver de ser sotmesos per Cató. A partir d'aquest moment comença la decadència d'aquest poble que en el 192 aC ha de demanar a Roma ajuda per defensar-se dels seus veïns, sotmesos ja a vassallatge romà els seus reis i eliminades les defenses de les ciutats. El jaciment arqueològic d'un assentament ilerget que més informació ha ofert sobre la història d'aquest poble, a més de les obres dels autors antics romans, és la de La Pedrera de Vallfogona
- Los ilergetes eran uno de los pueblos que ocupaban parte de la península Ibérica antes de la llegada de los romanos. Formado a partir del sustrato étnico indígena, incorporaron múltiples influencias provenientes de la Edad del Bronce y de algunas de las tribus indoeuropeas que inmigraron a la península en el primer milenio adC (ya en la Edad del Hierro). Estaban ubicados en parte de lo que sería conocido posteriormente como la Tarraconense, desde el Bajo Urgel hasta el río Ebro, ocupando lo que en la actualidad son las provincias de Huesca y de Lérida, ocupando las ricas cuencas del río Segre, el Noguera Pallaresa, el Noguera Ribagorzana, el Cinca y el Alcanadre, aunque es impropio tratar de establecer fronteras definidas en aquella época. Se hallan señales de su presencia durante largos periodos de tiempo en la actual provincia de Zaragoza y el norte de Castellón, donde presionaban a los edetanos. Su sociedad política estaba fundamentada en la existencia de un Rey (régulos en las crónicas romanas, "reyes pequeños"), muy jerarquizada con oligarcas que mantenían la estructura social y un fuerte componente militar. Se sostiene la tesis de que era una sociedad muy avanzada a la llegada de los romanos y que eran buenos comerciantes. Algunas ciudades grandes parecían disponer de una cierta autonomía con órganos de gobierno a modo de curias a partir del siglo I a. C. , aunque bien podrían estar influidas por el proceso de romanización acentuada a partir del 195 a. C. Su capital era Atanagrum, cuya ubicación exacta se desconoce. Otra ciudad importante era Ilerda, también denominada Iltirta o Iltirda,, y que en determinados momentos fue también capital, llegando a considerarse en algunos periodos como la ciudad más grande en la península al norte de Sagunto. Su economía estaba basada en la ganadería y el cultivo de grano. Se han encontrado molinos manuales giratorios. Fue muy importante el desarrollo de la metalurgia, la orfebrería y la industria textil. La cerámica tenía componentes fenicios y griegos, con motivos ornamentales geométricos. Usaban la moneda, de bronce (ases) y de plata (dracmas), al menos desde el siglo III a. C. , lo que favoreció el comercio y la captación de impuestos. Su figura más notable fue el rey Indíbil (h. 258 a. C. - 205 a. C. ) que primero como aliado de Cártago, sostuvo diversos enfrentamientos con los romanos, durante la Segunda Guerra Púnica. La ubicación estratégica del territorio de los ilergetes favoreció sus alianzas con Roma o Cártago (casi siempre con esta última), aunque se afirma en la actualidad de manera unánime que el auténtico interés de los ilergetes y sus caudillos era favorecer sus propios intereses, defender su pueblo y extenderse más allá de sus fronteras conquistando a los pueblos vecinos al margen de las dos grandes potencias del Mediterráneo occidental del momento. Además de las batallas donde Indíbil y Mandonio, lugarteniente de aquél, intervinieron, los ilergetes todavía se sublevaron en el 195 a. C. contra Roma y debieron ser sometidos por Catón. A partir de este momento comienza la decadencia de este pueblo que en el 192 a. C. debe pedir a Roma ayuda para defenderse de sus vecinos, sometidos ya a vasallaje romano sus reyes y eliminadas las defensas de las ciudades. El yacimiento arqueológico de un asentamiento ilergete que más información ha ofrecido sobre la historia de este pueblo, además de las obras de los autores antiguos romanos, es el de La Pedrera de Vallfogona.
- Les Ilergetes étaient un peuple au nord de la péninsule ibérique sur le territoire de l'actuel Aragon et Catalogne. Il habitait le bassin de l'Èbre sur les contreforts sud des Pyrénées.
- Ilergetesek, ókori nép Hispania Tarraconensis területén, az Iberustól északra. Városai Ilerda, Salduha, Osca és Caesarea Augusta voltak. Livius tesz említést róluk.
- Илергеты (Ilergetes, Ilergetae) — народ в древней Испании. Жил на северо-востоке (Hispania Tarraconensis) от реки Ибер и города Цезаравгусты к северо-востоку до Пиренеев и к юго-востоку до Лериды. К нему принадлежали небольшие племена баргузиев, бергистанов и др. Упоминается у них и г. Илургия. Важным городом в их области была Илерда, на впадающей в Эбро р. Сикорис, через которую был перекинут каменный мост. Здесь легаты Помпея были разбиты Цезарем.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
