Icaria, also spelled Ikaria, locally Nikaria or Nicaria (Νικαριά), ancient name: Doliche (Δολίχη), is a Greek island 10 nautical miles (19 km) southwest of Samos. It derived its name from Icarus, the son of Daedalus in Greek mythology, who fell into the sea nearby.

PropertyValue
dbpedia-owl:Place/nativeName
  • Ικαρία
dbpedia-owl:PopulatedPlace/capital
dbpedia-owl:capital
dbpedia-owl:nativeName
  • Ικαρία
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:abstract
  • Icaria, also spelled Ikaria, locally Nikaria or Nicaria (Νικαριά), ancient name: Doliche (Δολίχη), is a Greek island 10 nautical miles (19 km) southwest of Samos. It derived its name from Icarus, the son of Daedalus in Greek mythology, who fell into the sea nearby.
  • Ikaria (griechisch Ικαρία oder Ικαριά) ist eine griechische Insel in der Ostägäis. Die etwa 255,32 km² große Insel liegt 19 km westlich der bekannteren Insel Samos, zu deren Präfektur sie politisch auch gehört. Zusammen mit Samos bildet Ikaria den nördlichen Abschluss der Inselgruppe der Südlichen Sporaden. Heute zählt Ikaria etwa 8.300 Einwohner. Die Bergkette, die die in Ost-West-Richtung gestreckte Insel der Länge nach durchzieht, heißt Atheras und erreicht bis zu 1.037 m. Sie teilt die Insel in die fruchtbarere und vielfach waldbewachsene Nordhälfte und die felsige, unzugänglichere Südhälfte. Meer und Insel verdanken ihren heutigen Namen der Ikarus-Sage. Im lokalen Sprachgebrauch wird die Insel auch als Nikaria bezeichnet (Zusammenziehung von Νησί Ικαρία, "Insel Ikaria").
  • Icària (Ikaría) és una illa de Grècia a la mar Egea, a l'oest de Samos. El seu nom segons la tradició deriva d'Ícar, fill de Dèdal, que suposadament va caure a la mar prop de l'illa. Anteriorment tingué per nom Dolikhe, Macris i Ikthyoessa. El cap oriental fou anomenat Drapanume o Dracanum (Esteve Bizantí li diu Drakonon) i prop estava la ciutat del mateix nom; més cap a l'oest, a la costa nord, hi havia la ciutat d'Istoi (llatí Isti), al sud de la qual s'hi trobava la ciutat de Oinoe (llatí Oenoe). Una altra ciutat important era Therma. Dionís, segons la tradició, va néixer a Cap Draconum. A Isti hi havia un temple anomenat el Tauropòlion, dedicat a Artemisa. L'illa fou colonitzada per Milet vers el 750 aC; cap al segle VI fou absorbida per Samos i incorporada als dominis de Polícrates; la flota persa va tocar les seves costes l'any 490 aC i després de la guerra l'illa es va incorporar a la Lliga Dèlica i fou coneguda per l'anomenat vi de Pramnis, produït sobretot a Oinoe; Atenes hi va instal·lar una guarnició per controlar la ciutat de Samos, sospitosa de voler revoltar-se; Icària tenia llavors uns tretze mil habitants, però amb la guerra del Peloponès va començar a decaure després d'haver-hi desembarcat els espartants dues vegades. Posteriorment fou atacada per pirates; les ciutats de Oinoe i Therma es van unir a la segona lliga d'Atenes el 387 aC. El 350 aC un nadiu de l'illa, Epàrkides, va escriure'n la història, però sense donar dades rellevants: només es va dedicar a lloar el vi que s'hi produïa. Després de la mort d'Alexandre el gran va esdevenir-s'hi una base militar i se va construir una torre i una fortalesa a Drakonon, prou ben conservades encara ara. L'illa fou incorporada als dominis romans juntament amb Samos (probablement) l'any 129 aC; però els romans, de fet, la van ignorar i va esdevenir-s'hi un niu de pirates. L'emperador August va entregar l'illa a Samos amb l'ordre de desenvolupar-la, però ni Estrabó ni després Plini el jove van observar-hi cap desenvolupament, senzillament la utilitzaren per a la pastura (el nom Icària segurament deriva de la paraula jònica "kara" que vol dir "pastura"). Durant el període bizantí Samos es va ocupar de defensar l'illa. El 1081 l'emperador Aleix Comnè va fundar el monestir de Sant Joan a la propera illa de Patmos. A la caiguda del imperi, el 1204, les illes de la mar Egea van haver de defensar-se de diversos atacs i a Icària es van bastir les fortaleses de Paliokastro i Koskino. Al segle següent, des del 1349 o 1350, foren possessió dels Giustiniani, una societat comercial genovesa amb el centre principal a Quios. El 1481 els Giustiniani van abandonar Samos i van entregar Icària als Cavallers de Sant Joan, als que ja havien cedit Cos. Aquestes illes no tenien bons ports i tenien poc interès tant pels Giustiniani com pels otomans. Els cavallers van haver d'entregar l'illa als otomans el 1521. Els otomans no hi van establir una administració regular. Era una illa molt pobra i llavors tenia menys de mil habitants. El 1827 l'illa es va revoltar contra els otomans, als que va expulsar, però al final de la guerra va quedar fora del territori assignat a Grècia pel Protocol de Londres. El 17 de juliol de 1912, la petita guarnició turca fou expulsada i es va proclamar la independència de l'illa ja que no podia unir-se a Grècia, ja que es lliurava la guerra dels Balcans. Icària fou totalment independent durant cinc mesos. El 14 d'agost de 1914 les veïnes illes de Fournoi foren incorporades també al Estat lliure d'Icària. El 4 de novembre de 1912 les forces gregues van arribar a l'illa i el juny de 1913 es va procedir a la incorporació oficial. Dos sectors de l'illa (al nord i al sud-est) es van disputar la capitalitat. La unió a Grècia no va millorar-ne l'economia local i només s'hi van produir algunes millores mercès a les remeses dels emigrants, que des de final del segle anterior havien marxat a Amèrica. Durant la segona guerra mundial fou ocupada primer pels italians i després pels alemanys. El 1945, al final de la guerra, com que la població simpatitzava amb els comunistes fou elegida com a lloc de deportació d'un tretze mil sospitosos de simpatitzar amb el comunisme. A partir dels anys seixanta es va desenvolupar el turisme, que n'és actualment la principal activitat.
  • De acuerdo con la mitología griega, Icaria fue la tierra bateada por Dédalo cercana a donde murió su hijo Ícaro. Ciudad ideal fundada por Étienne Cabet. Se trataba de una comunidad igualitaria basada en los siguiente principios: Asociación voluntaria de sus miembros (icarianos). Cada comunidad es soberana en sus territorios. La soberanía reside en el pueblo; cada uno de sus miembros la ejerce por igual a la hora de elaborar la Constitución y las leyes, de elegir y ser elegidos para todas las funciones públicas. Todos los funcionarios y magistrados serían elegidos y revocados, en cualquier momento, por voto popular. Socialización de todos los bienes. No habrá propiedad privada ni sistema monetario. Los medios de producción serán de uso colectivo. Obligación general de trabajar. Socialización directa del trabajo. Cada comunidad debe elaborar, anualmente, detallados planes de producción basados en el cálculo de las necesidades, y distribuirá entre grupos organizados de trabajo las diferentes participaciones en la ejecución del plan previsto, poniendo a disposición de estos grupos el equipo y los materiales necesarios. Distribución del producto social según las necesidades de cada cual. Los bienes producidos se depositarían en almacenes públicos, de los cuales cada icariano retiraría libremente lo que necesitase. No obstante, la comunidad debe hacer todo lo posible por uniformar el consumo: que todos coman lo mismo, vistan el mismo tipo de ropa y vivan en el mismo tipo de casa; estos estándares de vida obligatorios serían fijados por las autoridades. Igualdad entre los sexos, pero conservando la institución familiar, con el padre como jefe. No habría ni partidos ni asociaciones políticas, y la palabra escrita sería estrictamente supervisada para evitar cualquier peligro a la moral. Todo esto es un corolario de la desaparición de las clases y de la correspondiente reducción del papel del Estado a tareas exclusivamente administrativas. La asamblea de delegados dirigiría su actividad fundamentalmente a distribuir las tareas correspondientes a cada grupo funcional descentralizado, encargados de las distintas ramas de la producción y servicios colectivos. En España dichas teorías sociales fueron divulgadas por Narciso Monturiol.
  • De acuerdo con la mitología griega, Icaria fue la tierra bateada por Dédalo cercana a donde murió su hijo Ícaro. Ciudad ideal fundada por Étienne Cabet. Se trataba de una comunidad igualitaria basada en los siguientes principios: Asociación voluntaria de sus miembros (icarianos). Cada comunidad es soberana en sus territorios. La soberanía reside en el pueblo; cada uno de sus miembros la ejerce por igual a la hora de elaborar la Constitución y las leyes, de elegir y ser elegidos para todas las funciones públicas. Todos los funcionarios y magistrados serían elegidos y revocados, en cualquier momento, por voto popular. Socialización de todos los bienes. No habrá propiedad privada ni sistema monetario. Los medios de producción serán de uso colectivo. Obligación general de trabajar. Socialización directa del trabajo. Cada comunidad debe elaborar, anualmente, detallados planes de producción basados en el cálculo de las necesidades, y distribuirá entre grupos organizados de trabajo las diferentes participaciones en la ejecución del plan previsto, poniendo a disposición de estos grupos el equipo y los materiales necesarios. Distribución del producto social según las necesidades de cada cual. Los bienes producidos se depositarían en almacenes públicos, de los cuales cada icariano retiraría libremente lo que necesitase. No obstante, la comunidad debe hacer todo lo posible por uniformar el consumo: que todos coman lo mismo, vistan el mismo tipo de ropa y vivan en el mismo tipo de casa; estos estándares de vida obligatorios serían fijados por las autoridades. Igualdad entre los sexos, pero conservando la institución familiar, con el padre como jefe. No habría ni partidos ni asociaciones políticas, y la palabra escrita sería estrictamente supervisada para evitar cualquier peligro a la moral. Todo esto es un corolario de la desaparición de las clases y de la correspondiente reducción del papel del Estado a tareas exclusivamente administrativas. La asamblea de delegados dirigiría su actividad fundamentalmente a distribuir las tareas correspondientes a cada grupo funcional descentralizado, encargados de las distintas ramas de la producción y servicios colectivos. En España dichas teorías sociales fueron divulgadas por Narciso Monturiol.
  • Ikaría, en français Icarie, appelée localement Nikaria or Nicaria (Νικαριά), avec pour ancien nom Dolíchē (Δολίχη), est une île grecque de la mer Égée orientale. Elle tire son nom d’Icare, le fils de Dédale dans la mythologie grecque, qui serait tombé dans la mer proche de l’île.
  • Icaria (anche Ikarìa) è un'isola della Grecia. Isola staccata nell'Egeo centroorientale, Ikarìa rimane tutt'oggi al margine delle guide turistiche limitando gli arrivi a chi cerca sollievo tra le sue rinomate fonti termali tutte concentrate attorno al capoluogo di Agios Kirikos. Il nome dell'isola deriva dal celebre mito di Icaro che secondo la leggenda precipitò in mare di fronte all'isola, ove fu seppellito dal padre Dedalo. Estesa su una superficie di 270 km², Icaria è una striscia di terra lunga un'ottantina di chilometri che si dirige in diagonale da nordest a sudovest. La lunghezza costiera è di 255 km mentre l'intera superficie insulare, è con rare eccezioni, montagnosa: il monte Etheras la attraversa praticamente tutta superando per ben 4 volte i 900m di altezza nel settore sudoccidentale dell'isola e una volta i mille sopra il capoluogo nel settore nordorientale (terza vetta più alta del mar Egeo). L'irregolarità del territorio (e la povertà di mezzi) ha da sempre reso problematiche le comunicazioni tra le due coste dell'isola tanto che si possa addirittura parlare di due isole in una. Molto ricca per conseguenza la varietà di microambienti: il versante sudoccidentale di Etheras subisce gli effetti di una perdurata aridità che si estende anche a causa dei frequenti incendi spesso violenti. Molto più verdi le regioni umide a nordovest di Icaria, e quella attorno al capoluogo graziate da innumerevoli corsi d'acqua in discesa dal monte verso il pelago. La macchia è qua ben conservata con diverse aree boschive tra pineta, castagni, cipressi e platani. Nella parte centrale dell'isola dominano infine l'ulivo e le piante secche. Il turismo è tradizionalmente concentrato nella regione del capoluogo e nel vicino villaggio di Thermà dove si trovano 4 delle 8 fonti termali dell'isola. Sta velocemende emergendo invece la linea di costa che dal porto di Evdilos a nord porta al villaggio di Armenistìs, dove sono distribuite le tre località balneari più valorizzate di Icaria: Yialiskàri, Messaktì e Livadi. Di fronte a Agios Kyrikos a poche miglia di nave si trova l'argipelago di Fourni Korseòn. Il vino d'Icaria viene prodotto e apprezzato fin dall'antichità. È inoltre il nome proposto da Etienne Cabet nel suo romanzo filosofico-utopico "Viaggio in Icaria" (pubblicato nel 1840 in Francia) per un fantomatico stato comunista ideale. Successivamente egli tentò di realizzare la propria utopia in America assieme ad esuli europei comunisti. Tale proposta venne avanzata in una assemblea della Seconda internazionale dei Lavoratori e prevedeva una raccolta di fondi per comperare terreni nell'ovest americano ancora non colonizzato e farvi trasferire i comunisti duramente perseguitati in Europa. Marx ed Engels si opposero fermamente. Dopo varie vicissitudini e trasferimenti l'esperimento fallirà e Cabet morirà in Missouri.
  • イカリア島 (Icaria、Ikariaとも。ギリシャ語表記:Ικαρία)は、ギリシャ、北エーゲの島。サモス島の南西19kmの地点にある。中心の町はアギオス・キリコス(en)。島全体の人口は8,312人(2001年)。ギリシャ神話に登場するイカロスが、付近の海に転落したという逸話から、島の名前が付いた。
  • Ikaria, plaatselijk Nikaria of Nicaria (Νικαριά), vroeger: Doliche (Δολίχη)) is een Grieks eiland ongeveer 19 km ten zuidwesten van Samos. Bestuurlijk hoort het eiland tot het departement (nomos) Samos. De naam zou afkomstig zijn van Ikarus, de zoon van Daedalus in de Griekse mythologie, die na zijn hautaine vluchtpoging in de buurt in het water is gesukkeld. Er wonen ongeveer 7500 mensen op het eiland. Qua topografie zijn er veel contrasten. Het eiland is op sommige plekken erg groen en vruchtbaar, elders bijzonder onherbergzaam. In tegenstelling tot de meeste Griekse eilanden vindt men op Ikaria niet de typische witte huisjes. De Ikarioten zijn het contact met hun verleden enigszins kwijt, want verspreid over het eiland vindt men talloze verlaten traditionele woningen met stenen muren en leien puntdaken. Deze huizen worden tegenwoordig vooral door buitenlandse inwijkelingen geapprecieerd, die ze in hun oorspronkelijke glorie trachten te herstellen. Zelf bouwen de Ikarioten veelal smakeloze witte huizen met rode dakpannen, die vooral dienst doen als zomerverblijf. Het toerisme op Ikaria staat in vergelijking met andere eilanden nog steeds in de kinderschoenen. In en rond Armenistís en Therma Ikarias is er sprake van enig georganiseerd toerisme. Alleen tussen eind juli en eind augustus wordt het eiland letterlijk overspoeld door veelal Griekse toeristen. De ideale maanden om er rust, stilte en milde zomertemperaturen op te zoeken, zijn juni en september.
  • Ikaria – grecka wyspa na Morzu Egejskim. Głównym miastem wyspy jest Ajos Kirikos. Wedle mitologii greckiej w pobliżu tej wyspy miał spaść do morza Ikar. Wyspa została zasiedlona około 7000 p.n.e. przez ludność przedindoeuropejską. W połowie VIII wieku p.n.e. kolona Miletu. W XIV wieku kolonia genueńska, następnie posiadłość joannitów, aż do podboju tureckiego w 1521. W 1677 na wyspie mieszkało 1000 ludzi i stanowiła ona najbiedniejszą wyspę na całym Morzu Egejskim. W 1827 mieszkańcy wyspy na kilka lat wyswobodzili się spod tureckiego panowania. 17 lipca 1912 mieszkańcy wyspy szturmem zdobyli turecki garnizon. Dzień później proklamowano utworzenie Wolnego Państwa Ikarii. Prezydentem wyspy został Ioannis Malachias. Mieszkańcom niepodległej Ikarii udało się sformować regularną armię i stworzyć własny system pocztowy. 4 listopada 1912 rząd Ikarii podjął decyzję o wejściu w skład Grecji.
  • Icária é uma ilha grega localizada no mar Egeu setentrional, a sudoeste da ilha de Samos. A ilha pertence à prefeitura de Samos e à periferia do Egeu Setentrional. O nome Icaria deriva da figura mitológica de Ícaro, o tão famoso filho do inventor ateniense Dédalo, que teria caído do céu no mar próximo à região.
  • Икария — греческий остров в Эгейском море, в архипелаге Восточные Спорады. Иногда его и остров Самос также причисляют к архипелагу Южные Спорады.
dbpprop:area
  • 255.303 (xsd:double)
dbpprop:capital
dbpprop:chain
dbpprop:columnsListProperty
dbpprop:coordinates
dbpprop:elevation
  • 1037 (xsd:integer)
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:license
  • MO
dbpprop:map
  • Ikaria_greece.png
dbpprop:name
  • Icaria
dbpprop:nativeName
  • Ικαρία
dbpprop:periph
dbpprop:popAsOf
  • 2001 (xsd:integer)
dbpprop:population
  • 8312 (xsd:integer)
dbpprop:postal
  • 833 xx
dbpprop:prefect
dbpprop:reference
dbpprop:relatedInstance
dbpprop:skyCaption
  • View of Agios Kirykos,Ikaria's capital
dbpprop:skyline
  • Agios kirikos edited.jpg
dbpprop:telephone
  • 22750 (xsd:integer)
dbpprop:website
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
geonames:featureClass
geonames:featureCode
georss:point
  • 37.583333333333 26.166666666667
rdf:type
rdfs:comment
  • Icaria, also spelled Ikaria, locally Nikaria or Nicaria (Νικαριά), ancient name: Doliche (Δολίχη), is a Greek island 10 nautical miles (19 km) southwest of Samos. It derived its name from Icarus, the son of Daedalus in Greek mythology, who fell into the sea nearby.
  • Ikaria (griechisch Ικαρία oder Ικαριά) ist eine griechische Insel in der Ostägäis. Die etwa 255,32 km² große Insel liegt 19 km westlich der bekannteren Insel Samos, zu deren Präfektur sie politisch auch gehört. Zusammen mit Samos bildet Ikaria den nördlichen Abschluss der Inselgruppe der Südlichen Sporaden. Heute zählt Ikaria etwa 8.300 Einwohner.
  • Icària (Ikaría) és una illa de Grècia a la mar Egea, a l'oest de Samos. El seu nom segons la tradició deriva d'Ícar, fill de Dèdal, que suposadament va caure a la mar prop de l'illa. Anteriorment tingué per nom Dolikhe, Macris i Ikthyoessa.
  • De acuerdo con la mitología griega, Icaria fue la tierra bateada por Dédalo cercana a donde murió su hijo Ícaro. Ciudad ideal fundada por Étienne Cabet. Se trataba de una comunidad igualitaria basada en los siguiente principios: Asociación voluntaria de sus miembros (icarianos). Cada comunidad es soberana en sus territorios.
  • De acuerdo con la mitología griega, Icaria fue la tierra bateada por Dédalo cercana a donde murió su hijo Ícaro. Ciudad ideal fundada por Étienne Cabet. Se trataba de una comunidad igualitaria basada en los siguientes principios: Asociación voluntaria de sus miembros (icarianos). Cada comunidad es soberana en sus territorios.
  • Ikaría, en français Icarie, appelée localement Nikaria or Nicaria (Νικαριά), avec pour ancien nom Dolíchē (Δολίχη), est une île grecque de la mer Égée orientale. Elle tire son nom d’Icare, le fils de Dédale dans la mythologie grecque, qui serait tombé dans la mer proche de l’île.
  • Icaria (anche Ikarìa) è un'isola della Grecia. Isola staccata nell'Egeo centroorientale, Ikarìa rimane tutt'oggi al margine delle guide turistiche limitando gli arrivi a chi cerca sollievo tra le sue rinomate fonti termali tutte concentrate attorno al capoluogo di Agios Kirikos. Il nome dell'isola deriva dal celebre mito di Icaro che secondo la leggenda precipitò in mare di fronte all'isola, ove fu seppellito dal padre Dedalo.
  • イカリア島 (Icaria、Ikariaとも。ギリシャ語表記:Ικαρία)は、ギリシャ、北エーゲの島。サモス島の南西19kmの地点にある。中心の町はアギオス・キリコス(en)。島全体の人口は8,312人(2001年)。ギリシャ神話に登場するイカロスが、付近の海に転落したという逸話から、島の名前が付いた。
  • Ikaria, plaatselijk Nikaria of Nicaria (Νικαριά), vroeger: Doliche (Δολίχη)) is een Grieks eiland ongeveer 19 km ten zuidwesten van Samos. Bestuurlijk hoort het eiland tot het departement (nomos) Samos. De naam zou afkomstig zijn van Ikarus, de zoon van Daedalus in de Griekse mythologie, die na zijn hautaine vluchtpoging in de buurt in het water is gesukkeld. Er wonen ongeveer 7500 mensen op het eiland. Qua topografie zijn er veel contrasten.
  • Ikaria – grecka wyspa na Morzu Egejskim. Głównym miastem wyspy jest Ajos Kirikos. Wedle mitologii greckiej w pobliżu tej wyspy miał spaść do morza Ikar. Wyspa została zasiedlona około 7000 p.n.e. przez ludność przedindoeuropejską. W połowie VIII wieku p.n.e. kolona Miletu. W XIV wieku kolonia genueńska, następnie posiadłość joannitów, aż do podboju tureckiego w 1521. W 1677 na wyspie mieszkało 1000 ludzi i stanowiła ona najbiedniejszą wyspę na całym Morzu Egejskim.
  • Icária é uma ilha grega localizada no mar Egeu setentrional, a sudoeste da ilha de Samos. A ilha pertence à prefeitura de Samos e à periferia do Egeu Setentrional. O nome Icaria deriva da figura mitológica de Ícaro, o tão famoso filho do inventor ateniense Dédalo, que teria caído do céu no mar próximo à região.
  • Икария — греческий остров в Эгейском море, в архипелаге Восточные Спорады. Иногда его и остров Самос также причисляют к архипелагу Южные Спорады.
rdfs:label
  • Icaria
  • Ikaria
  • Icària
  • Escudo de Marruecos
  • Icaria
  • Ikaria
  • Icaria
  • イカリア島
  • Ikaria
  • Ikaria
  • Icária
  • Икария
owl:sameAs
geo:lat
  • 37.583332 (xsd:float)
geo:long
  • 26.166666 (xsd:float)
skos:subject
foaf:depiction
foaf:homepage
foaf:name
  • Icaria
  • Ικαρία
foaf:page
is dbpedia-owl:Person/homeTown of
is dbpedia-owl:homeTown of
is dbpprop:east of
is dbpprop:origin of
is dbpprop:redirect of
is dbpprop:subdivision of
is owl:sameAs of