| dbpprop:abstract
|
- Ibrahim I was the Sultan of the Ottoman Empire from 1640 until 1648. He was born in Istanbul the son of Ahmed I by Valide Sultan Kadinefendi Kösem Sultan, an ethnic Greek originally named Anastasia. He was unofficially called Ibrahim the Mad due to his mental condition. One of the most famous Ottoman Sultans, he was released from the Kafes and succeeded his brother Murad IV (1623–40) in 1640, though against the wishes of Murad IV, who had ordered him killed upon his own death. Murad IV had himself succeeded their older brother Osman II in 1622, and had ordered his three other brothers executed. Ibrahim I was allowed to live because he was too mad to be a threat. Ibrahim brought the empire almost to collapse in a very short space of time — paralleled only perhaps, by the rule of Phocas (602–610) in the Byzantine Empire. Probably mentally unstable, he is claimed to have suffered from neurasthenia, and was also depressed after the death of his brother. His reign was essentially that of his Greek mother, Kösem Sultan, who was no longer hindered in controlling the empire as she willed. He is known to have had an obsession with obese women, urging his agents to find the fattest woman possible. A candidate was tracked down in Georgia or Armenia who weighed over 330 pounds and was given the pet name Sheker Pare ("Sugar Cube"). Ibrahim was so pleased with her that he gave her a government pension and (allegedly) a governorship. When he heard a rumor his concubines were compromised by another man, he had 280 members of his harem drowned in the Bosporus Sea. He was seen feeding coins to fish living in the palace's pool. These feats earned him the nickname "mad". Ibrahim at first stayed away from politics, but eventually he took to raising and executing a number of viziers. A war with Venice was fought, and in spite of the decline of La Serenissima, Venetian ships won victories throughout the Aegean, capturing Tenedos (1646), the gateway to the Dardanelles. Ibrahim's rule grew ever more unpredictable. Eventually, he was deposed in a coup led by the Grand Mufti. There is an apocryphal story to the effect that the Grand Mufti acted in response to Ibrahim's decision to drown all 280 members of his harem, but there is other evidence to suggest that at least two of Ibrahim's concubines survived him (particularly Turhan Hatice, who was responsible for the death three years later of Kösem, then serving as regent for Ibrahim's son by Hatice, Mehmed IV. Chances are this story was circulated after the coup to silence those who for whatever reason preferred a mad sultan. He was strangled in Istanbul. He was married to Valide Sultan Turhan Hatice, a Russian, to Valide Sultan Saliha Dilaşub, and to Valide Sultan Khadija Muazzez .
- İbrahim, auch İbrahim der Verrückte (türk. deli), war von 1640 bis 1648 Sultan des Osmanischen Reiches.
- Ibrahim I fou soldà de l'imperi Otomà des de 1640 fins poc abans de la seva mort. Era anomenat Deli Ibrahim (Ibrahim el Boig) degut a la seva condició mental. Era el fill petit del soldà Ahmet I. Va estar reclòs a les Kafes (literalment "la gàbia"; una secció aïllada del Palau de Topkapi) fins a la mort del seu germà Murat IV, sempre sota el terror de ser assassinat com ho havien estat els seus quatre germans grans. De fet, el soldà Murat IV va ordenar just abans de morir que s'executés a Ibrahim, probablement perquè el considerava incapaç de governar dignament l'Imperi. Les seves ordres no es van dur a terme i Ibrahim va pujar al tron, quasi contra la seva voluntat i persuadit amb molta feina per la seva mare Kösem i el gran visir Kara Mustafa Pasha. En molt poc espai de temps, Ibrahim va estar a punt de portar l'Imperi al col·lapse. La depressió arran de la mort del seu germà va contribuir a incrementar la seva inestabilitat mental. D'entre les seves conductes anòmales, hi havia la seva obsessió per les dones obeses. Va donar instruccions de què li busquessin la dona més grassa possible, i quan li presentaren a una candidata procedent de Geòrgia o Armènia va quedar tant encantat amb ella que li atorgà una pensió i suposadament un càrrec de governadora. També se'l veia llençant monedes als peixos de l'estany del palau. D'entrada Ibrahim es va mantenir apartat de la política cedint la iniciativa a la seva mare Kösem i al gran visir Kara Mustafa Pasha. Aquest va promocionar relacions pacífiques amb Pèrsia i també va signar el tractat de Szön de 15 de març del 1642 que feia la pau amb Àustria. El mateix 1642 va reconquerir Azov (Azak) als cossacs; va fer també una reforma monetària i va crear un nou cadastre de terres. El 1643 va reprimir la revolta del governador provincial Nasuh Pashazade Huseyn Pasha. Però aviat va prdndre interès en els afers d'estat, primer amb consells assenyats al gran visir, però a mesura que els seus maldecaps, causats pels terrors de la seva joventut, i les crisis de postració física se li van incrementar, amb decisions de bogeria. Per por de que no fos impotent i posés en perill la continuïtat dinàstica, la seva mare l'havia aconsellat abandonar-se als plaers de l'harem i aviat van néixer diversos prínceps entre els quals els futurs Mehmet IV, Solimà II i Ahmet II; però el sultà va caure sota influència de les concubines i favorites, i també d'un engalipador de nom Djindji Khodja Husayn que pretenia poder curar la malaltia del sultà i el qual va tenir el suport del rikabdar Yusuf i de Sultan-Zade Mehmed Pasha, i els tres homes aviat es van fer amb el control del poder dominant els nomenaments i destitucions, i enriquint-se a costa de suborns. Llavors va començar el seu historial de nomenaments i execucions de visirs i alts càrrecs. Sota la pressió dels seus favorits el visir Kara Mustafa Pasha fou el primer en ser executat el 31 de gener del 1644; el va succeir en el càrrec Sultan-Zade, mentre Djindji va ser nomenat kadiasker d'Anatòlia i Yusuf va passar a exercir de kapudan paixà. La captura d'un vaixell turc que portava pelegrins a Egipte, per part de corsaris maltesos, va decidir al sultà a envair Creta i per tant a disputar una guerra contra Venècia (guerra que va durar 24 anys), i tot i el declivi de La Serenissima, i la victòria inicial del kapudan paixà Yusuf que va conquerir La Canea, les naus venecianes van derrotar la flota otomana a l'Egeu, capturant Ténedos el 1646 (clau per l' accés als Dardanels). Les gelosies entre els alts càrrecs van causar la destitució de Sultan-Zade el desembre del 1645 i l'execució de Yusuf el gener del 1646. El moment culminant de la seva bogeria va esdevenir quan es va casar amb una de les concubines, Telli Khasseki, a la que va oferir el palau d'Ibrahim Pasha a l'Hipòdrom d'Istambul, palau que va ordenar que fos cobert de tapissos; aquest i d'altres capricis havien provocat un augment considerable dels impostos (augment que no repercutia en la inversió en la guerra contra Venècia) i per tant el descontentament popular. A les províncies hi va haver alguna revolta com la de Varbar Ali Pasha a Sivas que fou reprimida per Ipshir Mustafa Pasha. Les decisions d'Ibrahim s'anaven tornant cada cop més impredictibles fins que va ser deposat per un cop d'estat en el que alguns oficials dels geníssers es van posar d'acord amb els ulemes. El gran visir Ahmed Pasha fou assassinat el 8 d'agost de 1648, i espedaçat (d'on el seu malnom posterior d'Hezarpare"); el mateix dia Ibrahim fou arrestat i posat sota vigilància al palau i el seu fill Mehmet IV, de set anys, proclamat nou sultà. Al cap de 10 dies, per por de que els partidaris del sultà deposat no el restablissin al tron, el gran visir Sufu Mehmed Pasha el va fer executar amb el suport del Shaykh al-Islam que va emetre una fatwa a favor de l'execució.
- Ibrahim I fue el sultán del Imperio Otomano desde 1640 a 1648. Era conocido como "Ibrahim el Loco". Sucedió a su hermano Murad IV en 1640. Heredando toda la crueldad y nada de la habilidad de sus hermanos, Ibrahim llevó al Imperio al borde del colapso en un cortísimo espacio de tiempo, paralelo quizás solamente, por el dominio de Focas en el Imperio Bizantino. Se cree que había sufrido de neurastenia, y estaba deprimido tras la muerte de su hermano. Su reinado fue esencialmente el de su madre, Kosem Sultana, quien no impedía gobernar el Imperio como lo legó. Fue conocida su obsesión por las mujeres obesas, avisando a sus agentes para que encontraran a la mujer más gorda posible. Una candidata le fue traída de Georgia o Armenia e Ibrahim estaba tan a gusto con ella que le dio una pensión gubernamental y, supuestamente, una gobernación. Al principio, Ibrahim se mantuvo lejos de la política, pero finalmente se aficionó a destituir y ejecutar a un gran número de visires. Libró una guerra contra Venecia, en la que los barcos venecianos lograron vencer en el mar Egeo, capturando Ténedos en 1646, puerta hacia los Dardanelos. Como el gobierno de Ibrahim se hizo más impredecible, fue depuesto y asesinado.
- Ibrahim I oli Osmanien valtakunnan sulttaani vuodesta 1640 kuolemaansa asti. Ibrahim I syntyi sulttaani Ahmed I:n ja Kösem Sultanin pojaksi. Hänen isoveljensä, sulttaani Murat IV, määräsi kuolinvuoteellaan Ibrahimin teloitettavaksi, sillä hän ei halunnut itselleen seuraajia. Määräystä ei kuitenkaan koskaan toteutettu, ja Ibrahimista tuli uusi sulttaani. Alun perin Ibrahim ei uskonut veljensä kuolleen, ja nousi hallitsijaksi vastentahtoisesti. Hallituskautensa aikana hän kärsi jatkuvasti masennuksesta ja sairauskohtauksista. Hän ei ollut erityisen taitava poliitikko, ja todellinen valta olikin hänen äidillään. Lopulta kansa kyllästyi hallitsijaansa, ja Ibrahim I murhattiin kuristamalla hengiltä. Ibrahim I:n kuoltua suurvisiiri Kemankes Mustafa Pasha otti väliaikaisesti vallan käsiinsä, kunnes uudeksi sulttaaniksi nousi Ibrahimin poika Mehmed IV.
- Ibrahim I, dit Ibrahim le fou fut Sultan de l'Empire ottoman de 1640 à 1648.
- I. Ibrahim az Oszmán Birodalom szultánja volt 1640 és 1648 között. Bátyját, IV. Murádot követte a trónon, mint oszmán szultán törzsének utolsó sarja és törzsatyjává lett az utána következő összes szultánoknak. Kegyetlen, kapzsi és költekező fejedelem volt, úgy vonult be a történelembe mint "Ibrahim az őrült". Nagyon rövid idő alatt sikerült a Birodalmat az összeomlás szélére vinnie. Az igazi uralkodó Kosem Szultána volt, aki Murád halála után végképp átvette az irányítást. Ismert volt a kövér nők iránti megszállottsága, ügynökeit küldözgette, hogy megtalálják a legkövérebb nőt a Birodalomban. Egy lehetséges jelöltet meg is találtak Grúziában, Ibrahim annyira meg volt elégedve, hogy kormányzói rangra emelte. Ibrahim az elején nem avatkozott bele a politikába, de idővel beleszólt a vezetésbe és kivégeztetett néhány vezírt. Háborúba keveredett Velencével és el is vesztette a háborút. Végül is a janicsárok fellázadtak és 1648. augusztus 8-án letették a hatalomról, majd négy nappal később, augusztus 12-én megfojtották.
- Uno dei sultani ottomani più famosi della storia, venne liberato dal Kafes (la prigione dorata all'interno del Palazzo Topkapi in cui venivano rinchiusi i fratelli del sultano regnante in quanto possibili pretendenti al trono) alla morte di suo fratello Murad IV, che fu chiamato a succedere, nonostante lo stesso sultano morente avesse ordinato di farlo uccidere (Murad stesso era succeduto al loro fratello maggiore, Osman II). Ibrahim ereditò la crudeltà ma non la saggezza politica dei suoi fratelli: il suo governo sconsiderato portò l'impero vicino al collasso in pochissimi anni. Probabilmente mentalmente instabile, alcuni fonti riportano che egli soffrisse di nevrastenia e, dopo la morte del fratello, depressione. Durante il suo regno a prendere le decisioni maggiori fu sostanzialmente sua madre, Kösem Sultan, che d'altra parte si era occupata degli affari di Stato già durante il regno del predecessore. Sulla "follia" e le stravaganze di Ibrahim sono stati tramandati molti aneddoti: egli è noto per aver avuto una vera e propria ossessione per le donne obese, al punto da inviare i suoi agenti per l'impero affinché gli portassero la donna più grassa possibile. Una di esse fu scovata in Georgia o Armenia e Ibrahim fu così soddisfatto di vederla che le assegnò una pensione e (a quanto sembra) addirittura un governatorato. Egli dapprima si disinteressò degli affari politici, ma in seguito fece uccidere numerosi visir da lui stesso innalzati. Combatté una guerra navale contro la Repubblica di Venezia: sebbene fortemente in declino, la Serenissima riuscì ad aver ragione della flotta avversaria nel mar Egeo e a conquistare l'isola di Tenedos, punto di accesso ai Dardanelli. Il governo di Ibrahim divenne ancora più imprevedibile: fece uccidere quasi tutte le 280 donne del suo harem, facendole chiudere in sacchi con dei pesi che venivano gettati nel fiume, perché una di loro era stata sedotta da un estraneo (solo una donna riuscì a salvarsi poiché il suo sacco non era stato zavorrato abbastanza). Questa fu però l'ultima goccia: Ibrahim venne deposto e assassinato, assieme alla madre, alla sua amante favorita e al Gran Visir Hezarpare Ahmet in un colpo di stato guidato dal Gran Mufti.
- スルタン・イブラヒム ファイル:Ibrahim by John Young. jpg スルタン・イブラヒム スルタン・イブラヒム ファイル:Ibrahim Deli. jpg スルタン・イブラヒム イブラヒム（1615年11月5日 - 1648年8月12日）はオスマン帝国の第18代皇帝（在位: 1640年 - 1648年）。アフメト1世の息子。母はキョセム（Kösem Sultan）。 ムラト4世の死後即位するが、兄ムラト4世の突然の死の悲しみや宮殿内の皇帝殺害の陰謀による恐怖のために皇帝として即位したことを全く嬉しく思っていなかった。やがて彼は神経衰弱の余り精神病を発し、帝冠をつけたのは息子が誕生した時ただ一度のみだといわれている。始めは慈悲深く貧しい人々を助けることに努めたが、母太后や当時の首相が実権を握っていたためにあまり多くの業績を残すことはなかった。 イブラヒムは気まぐれで放縦、淫乱な皇帝で、多くの宝石類をプールに放り込んでは、ハレムの女たちが水中で拾い合う様子を眺めて悦に入ったり、1日に24人の女と性行為に及んだり、宮殿の亭から外の道行く人々に矢を射かけて興じたりする等々といった、常軌を逸した数々の奇行を行ったという。彼の精神異常は次第に進行していき、息子で後のメフメト4世を風呂に投げ込むなどの異常な振る舞いが見られるようになり、「狂人イブラヒム」とまで言われるようになった。1648年、彼は突如自らのハレムにいた側妾や女官、宦官ら280人を皆袋詰めにして、ボスフォラス海峡に投げ込むという暴挙を行った。これによって彼は人心を完全に失い、廃位されて母や大宰相ともども殺された。
- Ibrahim I was sultan van het Ottomaanse Rijk vanaf 1640 tot 1648. Ibrahim I was een van de beroemdste Ottomaanse sultans, hij werd vrijgelaten uit de kafes (een speciale afgesloten plek in het paleis waar mogelijke troonopvolgers opgesloten werden om te voorkomen dat deze een opstand zouden plegen) en volgde zijn broer Murat IV in 1640 op. Dit was echter tegen de wensen van Murat IV in, hij had namelijk het bevel gegeven zijn broer te doden bij zijn eigen dood. Ibrahim had alle gruwelijkheden maar geen van de gaven van zijn broers geërfd en liet het rijk bijna instorten in een zeer korte tijd. Dit werd misschien alleen geëvenaard door Phocas in het Byzantijnse Rijk. Hij was waarschijnlijk geestelijk onstabiel, en had ook een depressie na de dood van zijn broer. Zijn regeerperiode was eigenlijk die van zijn moeder, Kösem, die niet langer gehinderd werd in het regeren van het rijk naar haar eigen wensen. Het is bekend dat hij een obsessie had met vrouwen met obesitas, en vroeg zijn minderen de dikst mogelijke vrouw te vinden. Een kandidaat werd in Georgië of Armenië gevonden en Ibrahim I was zo blij met haar dat hij haar geld en staatsburgerschap verschafte. Ibrahim hield zich eerst af van politiek maar op een gegeven moment stuurde hij een aantal viziers weg en nam hij anderen aan. Een oorlog met Venetië werd gevochten en ondanks het uiteenvallen van de republiek Venetië wonnen de Venetiaanse schepen toch slagen op de Egeïsche Zee, ze veroverden Tenedos, de poort naar de Dardanellen. In 1645 veroverden de Ottomanen Kreta en bezetten de hoofdstad Chania. Ibrahim werd nog onvoorspelbaarder. Op een gegeven moment liet hij bijna alle 280 leden van de harem ombrengen door ze in verzwaarde zakken in de rivier te gooien. Dit was de druppel; hij werd afgezet en vermoord (samen met zijn moeder, zijn minnaar en grootvizier Hezarpare Ahmet Pasha) in een coup geleid door de Groot moefti.
- Ibrahim I var sultan av Det osmanske riket fra 1640 til 1648. Han var en av de mest kjente sultanene av Det osmanske riket. Han etterfulgte sin bror Murad IV.
- Ibrahim I (ur. 5 listopada 1615 - zm. 12 lipca 1648), z dyn. Osmanów; sułtan turecki od 1640 r. ; syn Ahmeda I, brat Osmana II i Murada IV, ojciec Mehmeda IV, Sulejmana II i Ahmeda II. Zdołał uniknąć wyroku śmierci, wydanego tuż przed śmiercią przez Murada IV i odziedziczył po nim tron. Był władcą bardzo okrutnym, nie miał natomiast zdolności politycznych. Prowadził wojnę z Wenecją o Kretę w której utracił Tenedos (1646). Został zamordowany.
- Ibrahim I (em árabe ابراهيم الأول) foi Sultão do Império Otomano de 1640 até 1648. Foi também chamado de Ibrahim o louco devido a sua condição mental. Um dos mais famosos sultões otomanos, foi libertado de Kafes e sucedeu seu irmão Murad IV (1623–40) in 1640, indo contra os desejos de Murad IV, que havia ordenado a ele que desse cabo da propria vida. (Murad IV havia sucedido à seu irmão mais velho Osman II in 1622). Ibrahim quase levou o império ao colapso em um curto espaço de tempo — comparado somente talvez, ao reinado de Focas (602–610) no Império Bizantino. Provavelmente mentalmente instável, ele possivelmente sofria de neurastenia, e também de depressão após a morte de seu irmão.
- Fişier:Ibrahim Deli. jpg Ibrahim I Ibrahim I Derbendi, marele om de stat azer, domnitorul statului Şirvan (1382-1417) În 1386, Tamerlan a ocupat Tabrizul şi de acolo a înaintat spre Şirvan, Karabagh şi Derbend, lăsând în urma sa doar jafuri şi distrugeri. Culmea rezistenţei poporului a fost apărarea cetăţii Alindja, care a fost asediată timp de 14 ani, invadatorii nereuşind s-o cucerească. În 1397 ostea ţinutului Şeki din nordul Azerbaidjanului, cu sprijinul soldaţilor georgieni, a venit în ajutorul cetăţii Alindja şi timurizii au suferit o înfrângere însemnată. Anii dominaţiei timuride reprezintă o perioadă întunecată a istoriei Azerbaidjanului. Măcelărind populaţia provinciilor sudice ale Azerbaidjanului în mod nemilos Tamerlan a încercat să ajungă spre nord, în Şirvan. Dar, suveranul Şirvanului ("Şirvanşah"), Ibrahim I (1382-1417) din dinastia Derbendizilor, a reuşit pe calea diplomaţiei să salveze poporul său de nenorocire. Acesta, folosind contradicţiile dintre Hoarda de Aur şi timurizi, a obţinut autonomia internă, a întrat în alianţă cu Tamerlan şi a reuşit incheierea unei păci cu regele georgian Gheorghi VII. Într-adevăr oastea Şirvanului a participat la campaniile militare impotriva lui Tohtamâş (1395) şi sultanului otoman Bayazid I (1399) şi în schimb tributul plătit timurizilor era aproape simbolic. Imaginea artistică a lui Ibrahim I Derbendi în filmul "Nasimi", Azerbaycanfilm, 1974 Imediat după moartea lui Tamerlan (1405) au urmat luptele pentru putere în imperiul său ceea ce a afectat situaţia din Azerbaidjan. În provinciile Tabriz, Maragha, Karabah ş.a. au inceput răscoale ce au creat o posibilitate rară pentru Ibrahim I să-i alunge pe străini din ţară şi s-o unească sub autoritatea sa. Oastea Şirvanului lovind garnizoanele timuride a ocupat o mare parte din Azerbaidjan, Karabah şi Gandja. În primavara anului 1406 la Tebriz începe o revoltă antitimuridă sub conducerea tamgaciului (şef al colectorilor de impozite) Ahi Qassab ("ahi" este membru al frăţiei meşteşugărilor oraşeni, iar "qassab" înseamnă "casap, măcelar") şi Ibrahim I întră în capitală istorică a ţării. Tabrizul însemna cheia Azerbaidjanului şi sfârşitul dominaţiei timuride. Dar, unirea Azerbaidjanului nu s-a realizat şi Ibrahim I sub presiunea sultanului gelairid Ahmad, care deja obţinuse Bagdadul, părăsind oraşul s-a retras spre graniţele sale. Fiindcă după moartea lui Tamerlan (1405), sultanul Egiptului îi eliberase pe suveranii - refugiaţi, sultan Ahmad Djelairi şi Qara Yusif Karakoyunlu. Dar, nici sultanul Ahmad nu a reuşit să-şi păstreze puterea şi Tabrizul a fost ocupat de fiul lui Miranşah, Abu Bakr. Între timp se întărise confederaţia triburilor turcice Qaraqoyunlu după întoarcerea liderului lor Qara Yusif, care a ocupat o parte din Azerbaidjan. În 1408, Qara Yusif a câştigat lupta cu fiul lui Tamerlan, Miranşah, în care a murit ultimul, el întrând în oraş invită tot pe Ahmad, sultanul din dinastia gelairidă, fiindcă nu avea legitimitate conform concepţiilor orientale medievale, numai că sultanul nu voia să accepte protectoratul Qaraqoyunlu. Când Qara Yusif a părăsit Tabrizul pentru o altă campanie militară, sultanul năpădind garnizoana sa, cheamă în ajutor pe Şirvanşah. Înainte de a ajunge armata Şirvanului Qara Yusif înfrânge oastea lui Ahmad în apropierea Tabrizului (30 august), unde ultimul a fost ucis, acesta fiind ultimul suveran din dinastiei Djelairizilor (1341-1410). În locul statului respectiv s-a înfiinţat statul Qaraqoyunlu cu capitala în Tebriz (1410-1468). Comandantul armatei Şirvanului, Kayumars, fiul lui Ibrahim I, căzut în prizonierat, a fost eliberat de Qara Yusif, fără nici-o condiţie, într-un mod foarte straniu pentru timpul respectiv şi bănuindu-l de înţelegere secretă cu suveranul Qaraqoyunlu, Ibrahim I şi-a executat pe propriul fiu. În aceşti ani situaţia în Şirvan era mult mai complicată, pentru că moartea lui Tamerlan a oferit oportunitatea îndeplinirii unei necesităţi istorice, unirea Azerbaidjanului, pentru care confruntau diferiţi suverani locali. Qara Yusif, folosind ca motiv executarea lui Kayumars, începe o campanie militară impotrivă Şirvanului. Alianţa Şirvanului cu micul stat feudal azer - Şaki şi regatul georgian Kahetia, suferă o înfrângere într-o luptă pe malul fluviului Kura (6 noiembrie 1412), adică la graniţa Şirvanului, de către cavaleria Qaraqoyunlu. Toţi suverani aliaţi, toată aristocraţia Şirvanului au căzut prizonieri. Doar în 1413, Ibrahim I în schimbul unui tribut imens, care a fost plătit pe urmă de către starostele breslelor meşteşugăreşti din Tabriz în fruntea cu Ahi Gassab, se întoarce în ţara sa, recunoscundu-se vasalul suveranului Qaraqoyunlu, iar armata de ocupaţie părăseşte Şirvanul. În 1417 a murit şirvanşahul Ibrahim I Derbendi, în vârsta înaintată, datorită cărui capacităţi diplomatice şi militare căruia, decursul a 30 ani de domnie, statul Şirvan şi-a păstrat independenţa, şi-a întărit autoritatea şi şi-a largit teritoriul fiind singurul stat azer care a supravieţuit marilor tulburări ale timpului. Noul şirvanşah Halilullah I a reluat relaţiile de prietenie cu urmaşul lui Tamerlan, Şahruh care ocupase o mare parte din Asia Centrală şi din Iran.
- Файл:Tughra of Ibrahim. JPG Тугра Ибрагима I Ибраги́м I (осм. ابراهيم اول — İbrâhîm-i evvel, тур. Birinci İbrahim) — османский султан, правивший в 1640—1648. Ибрагим I был сыном султана Ахмеда I. В 1640 наследовал своему брату Мураду IV. В 1645 Ибрагим начал войну с Венецией из-за обладания Критом, но не дожил до её конца. Жестокий сластолюбец и расточитель, Ибрагим обложил налогами духовенство, вследствие чего улемы, соединившись с янычарами, которым неаккуратно платилось жалованье, низложили Ибрагима. 12 августа 1648, несколько дней спустя, он был задушен.
- Ibrahim, född 5 november 1615, död 12 augusti 1648, var sultan av Osmanska riket från 1640, då han efterträdde sin bror Murad IV, till 1648, då han avsattes i en palatskupp och avrättades. Han kallas stundom "Ibrahim den vansinnige" på grund av sitt mentala tillstånd (han lär ha haft neurasteni). Han lät 1645 invadera Kreta, vilket ledde till ett utdraget krig med Venedig, under vilket den senare erövrade ön Tenedos 1646 och behöll den fram till 1657. Hans regering begränsades till stor del av sultanmodern, Kösem, som innehade den egentliga makten. Ibrahim avsattes genom en kupp under ledning av stormuftin och med stöd av janitsjarerna, och fängslades för att efter några dagar strypas. Han efterträddes av sin då sjuårige son, Mehmet IV, som dock kom att ställas under Kösems förmyndarskap fram till dess att hans mor, Turhan Hatice, lät mörda henne tre år senare.
- Sultan İbrahim,. 18. Osmanlı padişahıdır. İbrahim, 8 Şubat 1640’da kardeşi IV. Murat’ın ölümü üzerine 25 yaşında ve 18. padişah olarak Osmanlı tahtına çıktı. Şehzadeliğinde çok sıkı bir saray hayatı yaşamış, kardeşleri öldürüldüğünden korku içinde büyümüştü.
- 易卜拉欣一世（1615年11月5日－1648年8月2日） ，是奥斯曼帝国苏丹，在位1640年至1648年。 他1640年从长兄穆拉德四世接位。 他的一位朝臣曾经这样描述他：“苏丹落入后宫的亲信和同伴、保儒、哑巴、宦官及女人们的手中，他们一道把所有的事情都弄得一团糟。” 他于1648年遭废黜，其子年仅六岁的穆罕默德四世继位。 | width="35%" align="center" | 前任： 穆拉德四世 | width="35%" align="center" | 奥斯曼帝国苏丹 | width="35%" align="center" | 繼任： 穆罕默德四世
|
| rdfs:comment
|
- Ibrahim I was the Sultan of the Ottoman Empire from 1640 until 1648. He was born in Istanbul the son of Ahmed I by Valide Sultan Kadinefendi Kösem Sultan, an ethnic Greek originally named Anastasia. He was unofficially called Ibrahim the Mad due to his mental condition. One of the most famous Ottoman Sultans, he was released from the Kafes and succeeded his brother Murad IV (1623–40) in 1640, though against the wishes of Murad IV, who had ordered him killed upon his own death.
- İbrahim, auch İbrahim der Verrückte (türk. deli), war von 1640 bis 1648 Sultan des Osmanischen Reiches.
- Ibrahim I fou soldà de l'imperi Otomà des de 1640 fins poc abans de la seva mort. Era anomenat Deli Ibrahim (Ibrahim el Boig) degut a la seva condició mental. Era el fill petit del soldà Ahmet I. Va estar reclòs a les Kafes (literalment "la gàbia"; una secció aïllada del Palau de Topkapi) fins a la mort del seu germà Murat IV, sempre sota el terror de ser assassinat com ho havien estat els seus quatre germans grans.
- Ibrahim I fue el sultán del Imperio Otomano desde 1640 a 1648. Era conocido como "Ibrahim el Loco". Sucedió a su hermano Murad IV en 1640. Heredando toda la crueldad y nada de la habilidad de sus hermanos, Ibrahim llevó al Imperio al borde del colapso en un cortísimo espacio de tiempo, paralelo quizás solamente, por el dominio de Focas en el Imperio Bizantino. Se cree que había sufrido de neurastenia, y estaba deprimido tras la muerte de su hermano.
- Ibrahim I oli Osmanien valtakunnan sulttaani vuodesta 1640 kuolemaansa asti. Ibrahim I syntyi sulttaani Ahmed I:n ja Kösem Sultanin pojaksi. Hänen isoveljensä, sulttaani Murat IV, määräsi kuolinvuoteellaan Ibrahimin teloitettavaksi, sillä hän ei halunnut itselleen seuraajia. Määräystä ei kuitenkaan koskaan toteutettu, ja Ibrahimista tuli uusi sulttaani. Alun perin Ibrahim ei uskonut veljensä kuolleen, ja nousi hallitsijaksi vastentahtoisesti.
- Ibrahim I, dit Ibrahim le fou fut Sultan de l'Empire ottoman de 1640 à 1648.
- I. Ibrahim az Oszmán Birodalom szultánja volt 1640 és 1648 között. Bátyját, IV. Murádot követte a trónon, mint oszmán szultán törzsének utolsó sarja és törzsatyjává lett az utána következő összes szultánoknak. Kegyetlen, kapzsi és költekező fejedelem volt, úgy vonult be a történelembe mint "Ibrahim az őrült". Nagyon rövid idő alatt sikerült a Birodalmat az összeomlás szélére vinnie.
- Uno dei sultani ottomani più famosi della storia, venne liberato dal Kafes (la prigione dorata all'interno del Palazzo Topkapi in cui venivano rinchiusi i fratelli del sultano regnante in quanto possibili pretendenti al trono) alla morte di suo fratello Murad IV, che fu chiamato a succedere, nonostante lo stesso sultano morente avesse ordinato di farlo uccidere (Murad stesso era succeduto al loro fratello maggiore, Osman II).
- Ibrahim I was sultan van het Ottomaanse Rijk vanaf 1640 tot 1648. Ibrahim I was een van de beroemdste Ottomaanse sultans, hij werd vrijgelaten uit de kafes (een speciale afgesloten plek in het paleis waar mogelijke troonopvolgers opgesloten werden om te voorkomen dat deze een opstand zouden plegen) en volgde zijn broer Murat IV in 1640 op. Dit was echter tegen de wensen van Murat IV in, hij had namelijk het bevel gegeven zijn broer te doden bij zijn eigen dood.
- Ibrahim I var sultan av Det osmanske riket fra 1640 til 1648. Han var en av de mest kjente sultanene av Det osmanske riket. Han etterfulgte sin bror Murad IV.
- Ibrahim I (ur. 5 listopada 1615 - zm. 12 lipca 1648), z dyn. Osmanów; sułtan turecki od 1640 r. ; syn Ahmeda I, brat Osmana II i Murada IV, ojciec Mehmeda IV, Sulejmana II i Ahmeda II. Zdołał uniknąć wyroku śmierci, wydanego tuż przed śmiercią przez Murada IV i odziedziczył po nim tron. Był władcą bardzo okrutnym, nie miał natomiast zdolności politycznych. Prowadził wojnę z Wenecją o Kretę w której utracił Tenedos (1646). Został zamordowany.
- Ibrahim I (em árabe ابراهيم الأول) foi Sultão do Império Otomano de 1640 até 1648. Foi também chamado de Ibrahim o louco devido a sua condição mental. Um dos mais famosos sultões otomanos, foi libertado de Kafes e sucedeu seu irmão Murad IV (1623–40) in 1640, indo contra os desejos de Murad IV, que havia ordenado a ele que desse cabo da propria vida. (Murad IV havia sucedido à seu irmão mais velho Osman II in 1622).
- Файл:Tughra of Ibrahim. JPG Тугра Ибрагима I Ибраги́м I (осм. ابراهيم اول — İbrâhîm-i evvel, тур. Birinci İbrahim) — османский султан, правивший в 1640—1648. Ибрагим I был сыном султана Ахмеда I. В 1640 наследовал своему брату Мураду IV.
- Ibrahim, född 5 november 1615, död 12 augusti 1648, var sultan av Osmanska riket från 1640, då han efterträdde sin bror Murad IV, till 1648, då han avsattes i en palatskupp och avrättades. Han kallas stundom "Ibrahim den vansinnige" på grund av sitt mentala tillstånd (han lär ha haft neurasteni). Han lät 1645 invadera Kreta, vilket ledde till ett utdraget krig med Venedig, under vilket den senare erövrade ön Tenedos 1646 och behöll den fram till 1657.
- Sultan İbrahim,. 18. Osmanlı padişahıdır. İbrahim, 8 Şubat 1640’da kardeşi IV. Murat’ın ölümü üzerine 25 yaşında ve 18. padişah olarak Osmanlı tahtına çıktı. Şehzadeliğinde çok sıkı bir saray hayatı yaşamış, kardeşleri öldürüldüğünden korku içinde büyümüştü.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
