| dbpedia-owl:abstract
|
- Iàmblic de Calcis (Iamblichus, Ἰάμβλιχος) fou un famós filòsof neoplatònic nascut a Calcis a Celesíria, possible descendent de l'escriptor del mateix nom. Fou deixeble d'Anatoli i de Porfiri i va estudiar a Plató i Pitàgores i filosòfica caldea i egípcia. De la seva vida només se sap que cada any feia una excursió a les fonts de Gadara. Va morir durant el regnat de Constantí I el Gran, probablement abans de l'any 333. Va escriure un bon nombre d'obres, de les que poques s'han conservat. Les seves obres principals són: Περὶ Πυθαγόρου αἱρέσεως, tractat on llista els pitagòrics amb cinc llibres titulats: Περὶ τοῦ Πυθαγορικοῦ Βίου, Προτρεπτικοὶ λόγοι εἰς φιλοσοφίαν, Περὶ κοινῆς μαθηματικῆς ἐπιστηυς, Περὶ τῆς Νικομάχου ἀριθμητικῆς εἰσαγωγῆς, i Δεολογούμενα τῆς ἀριθμητικῆς, Περὶ μυστηρίων, Περὶ ψυχῆς,
- Iamblichos z Chalkidy byl pozdně antický pohanský filosof, zakladatel východní školy novoplatonismu. Ve snaze čelit výraznému nástupu vlivu křesťanství se pokusil vytvořit syntézu filosofie a tradičního antického náboženství. Jeho nauka, která tím nabyla značně mystickou podobu, se stala základem pozdějšího neúspěšného pokusu císaře Iuliana o pohanskou restauraci.
- Iamblichos (* um 240/245 n. Chr. in Chalkis; † um 320/325 n. Chr. ) war ein antiker griechischer Philosoph aus Syrien.
- Iamblichus, also known as Iamblichus Chalcidensis, was a Syrian Neoplatonist philosopher who determined the direction taken by later Neoplatonic philosophy. He is perhaps best known for his compendium on Pythagorean philosophy.
- Jámblico, Jámblico de Calcis o Yámblico fue un filósofo griego neoplatónico, también considerado neopitagórico, de cuya vida poco se conoce, salvo que nació en Calcis, en Celesiria, y fue discípulo de Porfirio. La fecha aproximada de nacimiento se establece hacia la segunda mitad del s. III, en el año 250, 245 o 243, falleciendo hacia el 325.
- Iamblikhos oli kreikkalainen uusplatonilainen filosofi. Hän määräsi myöhemmän uusplatonilaisen filosofian suunnan, ja mahdollisesti jopa suunnan koko läntiselle pakanuudelle sen viimeisinä vuosina. Hänet tunnetaan parhaiten Pythagoraan filosofiasta tekemästään koosteesta.
- Jamblique (Iamblicos), né vers 242 à Chalcis ad Belum et mort en 325, est un philosophe néo-platonicien. Il entre vers l'âge de 30 ans (vers 275) à l'école néoplatonicienne de Rome, dirigée par Porphyre de Tyr (lui-même élève de Plotin). Il retourne ensuite en Syrie enseigner la philosophie à Apamée. Jamblique est le troisième scolarque de l'école néoplatonicienne de Rome, après Plotin et Porphyre, en prenant Ammonios Saccas comme le fondateur. Le néo-platonisme est un avatar issu de l'enseignement de l'aristotélisme et du platonisme qui trouve son origine en Égypte, à Alexandrie, prend forme en Italie (Plotin), s'approfondit à Rome (Porphyre), se déplace en Syrie (Jamblique) et à Athènes.
- Iamblikhosz, latinosan Iamblic(h)us Chalcidensis (Ἰάμβλιχος, arámi nyelven ya-mlku, „Ő egy király”, Khalkhisz, Szíria, Coelosyria, 250 - 330 körül) görög filozófus. Főleg Apameiában élt és tanított, az újplatonizmus dualista irányzatát hozta létre. Az ókori hagyomány az újplatonista türoszi Porphüriosz (Porphyrius) tanítványának mondja. Csodatetteiről életrajzírója Eunapius írt. Az egyik legfontosabb műve a De Mysteriis, amit a misztériumokról írt. Iamblikhosz ebben azt állítja, hogy az olyan „barbár szent népek”, mint amilyenek az egyiptomiak és az asszírok voltak, még őrizték a régi tudást, még „ismerik az istenek eredeti neveit”, amit a hellének már elfelejtettek. Ennek pedig az az oka, hogy a keletiek hagyományőrzők, ellenben a hellének folyton újítanak. Ez a „csodás és titokzatos Kelet” toposza. Keleten még tudják a választ a legfontosabb kérdésekre, még õrzik az õsi titkot, amit Iamblikhosz kora a gyors fejlődésben és az új vallások, mint a kereszténység megjelenésével elfelejtett. Másik fontos műve a püthagoreusok iskolájáról írt könyve (Pythagorica), bár ez leginkább kompiláció korábbi iratokból. Püthagorasz több művének is fő témája, mivel őt csodatévőnek ábrázolta és egyfajta Jézus-ellenképnek szánta. „Az istenekről” (Peri theón) című művét egyik leghíresebb követője Flavius Iulianus római császár felhasználta a „Héliosz király” című írásában. Iulianus a keresztény hit elhagyása után 351-ben Nikomédiába, Pergamonba, majd Epheszoszba utazott, ahol a neoplatonizmus és Iamblikhosz hívévé vált és Aedesius neoplatonista filozófus tanítványa lett. „ A Kelyhet mindenkinek felajánlják, ám a bort mindenkinek önszántából kell meginnia, azon ősi bölcsesség értelmében, amelyet a hallgatás a mai napig érintetlenül megőrzött. ”
- イアンブリコス、あるいはカルキスのイアンブリコス（希: Ἰάμβλιχος おそらくシリア語もしくはアラム語で ya-mlku, "彼は王である"を意味する、245年 - 325年）は、シリア人のネオプラトニズムの哲学者で、後期ネオプラトニズム哲学のとった方向性を決定づけた。彼はピタゴラス主義哲学を要約したことで最もよく知られているだろう。
- 이암블리코스 또는 이암블리코스 칼키덴시스(Iamblichus Chalcidensis)는 아시리아 태생의 신플라톤주의 철학자이다. 이암블리코스는 후기 신플라톤주의 철학의 방향성을 결정하는 역할을 하였다. 이암블리코스는 피타고라스 철학에 관한 개요서를 저술한 것으로 가장 잘 알려져 있다. 이암블리코스가 저술한 것으로 간주되는 저작으로는 《신성 마법 또는 이집트의 신비 가르침(Theurgia, or De Mysteriis Aegyptiorum》과 《피타고라스와 피타고라스주의자의 삶》을 비롯한 다수의 저작이 있다.
- Jamblichus van Chalkis in Syrië (± 250 – ± 330 n.C. ) was een neoplatonistisch geleerde en filosoof, en staat bekend als de stichter van de zgn. Syrische School binnen het neoplatonisme. De school bevond zich in de stad Apamea (Syrië). Hoewel hij een Syriër was, schreef Jamblichus in het Grieks. Hij volgde les bij en onderging de invloed van Porphyrius. In zijn geschriften probeerde Jamblichus de leer van Plato met die van Pythagoras te verenigen, en hij verdedigde binnen zijn eigen stelsel alle voor-christelijke theorieën op religieus, filosofisch en wetenschappelijk vlak, met inbegrip van de astrologie, de orakels en de magie. Volgens Jamblichus bezitten alle beweringen van Plato (zowel op fysisch als op ethisch en metafysisch gebied) geldigheid. Niet alleen Griekse maar ook allerlei oosterse godheden werden in zijn stelsel opgenomen, zij het gedeeltelijk op allegorische wijze. Daarmee verbond hij ook de Pythagoreïsche getallensymboliek en allerlei religieuze en occulte praktijken. Hij schijnt zelf ook "wonderen" (?) verricht te hebben. Jamblichus' werk oefende invloed uit tot ver in de middeleeuwen. Van zijn Verzameling van Pythagoras' leerstellingen (Grieks Συναγωγή τῶν Πυθαγορείων δογμάτων) bleven vijf boeken bewaard: Het Leven van Pythagoras (Пερὶ τοῦ Πυθαγορικοῦ βίου); Aansporing tot het beoefenen van de Wijsbegeerte (Пροτρεπτικός εἰς φιλοσοφίαν); De algemene kennis van de Wiskunde (Пερὶ τῆς κοινῆς μαθηματικῆς ἐπιστήμης) Nicomachus' Inleiding tot de Rekenkunde (Пερὶ τῆς Νικομάχου ἀριθμητικῆς εἰσαγωγῆς) Theologie van de Rekenkunde (Τὰ θεολογούμενα τῆς ἀριθμητικῆς) Het werk dat beter gekend is onder de Latijnse titel De mysteriis Aegyptiorum is een rijke bron voor onze kennis van het antieke (bij)geloof. Onder zijn verloren gegane werken waren vooral belangrijk: Over de Goden (Пερὶ θεῶν) en Over de Ziel (Пερὶ ψυχῆς), alsook een aantal commentaren op verscheidene dialogen van Plato.
- Jamblikos, Iamblikhos eller Iamblikhos Khalkidensis var en gresk filosof innen den nyplatonske skole, med en særlig, metafysisk orientert interesse for Pytagoras og pytagoreismen. Han var født i en velstående familie, og studerte hos Porfyrios før han i 304 vendte hjem til Syria og startet sin egen skole. Av hans arbeider er bevart 4 av 10 bind av hans omfattende verk om pytagoreisme, og kommentarer til Platon og Aristoteles. Verket De Mysteriis Aegyptiorum har blitt tilskrevet ham; noen mener at dette mest sannsynlig ikke stemmer, mens andre godtar forfatterskapet. Utdrag fra Om det pytagoreiske levesett er utgitt på norsk i antologien Orfeus, 2009. De Mysteriis Aegyptiorum er utgitt på norsk i antologien Nyplatonismen, 2010.
- Jamblich (Ἰάμβλιχος Iamblichos) (ur. ok. 250 w Chalkis, zm. w 326) - założyciel neoplatońskiej szkoły syryjskiej. Jest on jednym z ostatnich wybitnych pogańskich filozofów późnej starożytności, starającym się nadać nową teoretyczną podbudowę pod pogański politeizm.
- Jâmblico foi um filósofo neoplatônico assírio que determinou a direção da filosofia neoplatônica tardia e talvez do próprio paganismo ocidental. É mais conhecido por seu compêndio sobre filosofia pitagórica. Nascido em meados do século III, Jâmblico estudou a magia dos caldeus e a filosofia de Pitágoras, Platão, Aristóteles e Plotino. Ao tomar contato com o neoplatonismo, foi para Roma a fim de estudar com Porfírio. Escreveu Vida de Pitágoras (não confundir com o livro homônimo de Porfírio). Foi um teólogo patrístico helenístico do período pré-nissênico nascido em Cálcis, Celessíria, considerado o fundador da chamada escola neoplatônica síria. Seus dados biográficos são imprecisos e, aparentemente, tomou conhecimento com as doutrinas neopitagórica por influência principal de Nicômano de Gérasa (60-120), talvez em Alexandria, e do peripatetismo com Anatólio de Laodicéia (~ 240-325). Foi discípulo de Porfírio (233-304) o Fenício, e considerado o maior pupilo de Plotino (204-270), o filósofo neoplatônico helenístico, que com sua procura mística de união com o bem, através da inteligência, constituiu-se como ponto de ligação entre a filosofia grega e a sapiência alexandrina. Com sua procura mística de união com o bem, através da inteligência, conseguiu expressar este ponto de ligação entre a filosofia grega e a sapiência alexandrina. Mudando-se para a Síria, deu início à propagação de suas teses e transformou a filosofia mítica de Plotino numa Teurgia ou conjugação mágica de deuses. Fundou e orientou a escola neoplatônica siríaca, com interesse na teologia politeísta e hoje é especialmente famoso por ter praticado especificamente a Teurgia, ou trabalho divino, ou a Magia Sagrada. Sua obra, segundo consta, seria composta principalmente de dez livros intitulados Resumo das doutrinas pitagóricas. Destes, somente cinco se encontram preservados atualmente. Seus escritos metafísicos estão perdidos, mas suas idéias ficaram conhecidas, preservadas sob forma de citação ou comentário, doxografia, em escritos de diversos autores. Seu livro mais conhecido, Sobre os Mistérios do Egito, escrito em grego, foi uma resposta à carta de Porfírio (233-304) a Amélio (220-290) refutando qualquer teurgia e as práticas de adivinhação da época. Seu livro foi uma defesa da Teurgia, isto é, da possibilidade da manipulação mágica dos deuses em prol da satisfação de desejos humanos. Além disso, atribui-se a ele as seguintes obras: De mysteriis liber, De chaldaica perfectissima theologia, De descensu animae e De diis. Destas, somente alguns fragmentos sobreviveram até nossos dias. Os eruditos crêem que ele foi um espírita, um médium no sentido popular, porém parece mais fácil justificar que ele opunha-se definidamente a tal prática. Além deste filósofo, os principais representantes de sua escola foram Déxipo (350), Sopatro de Apaméia e Teodoro de Asine (~ 300), este o mais proeminente e seu discípulo mais conhecido, todos seus discípulos diretos. As principais influências exercidas pelo seu pensamento incidem sobre as teses de Proclo Diádoco (412-485) e de Juliano, o Apóstata (331-363), em sua tentativa de reviver o paganismo. Em resumo, lecionou em Apaméia e diz-se que sucedeu à Porfírio na escola neoplatônica, e a transportou para Pérgamo e depois para Alexandria, sendo o local de sua morte incerto.
- Я́мвлих — античный философ-неоплатоник, ученик Порфирия, глава Сирийской школы неоплатонизма в Апамее.
- Iamblichos Chalcidensis, Iamblichos från Chalkis, född omkring 245, död omkring 330, var en nyplatonsk filosof från Chalkis i Celesyrien. Informationen om Iamblichos liv och person är bevarad, bortsett från hans egna verk, genom Suda och hans biograf Eunapios. Han studerade för Porfyrios, Plotinos elev, men återvände till Syrien omkring 304 och bildade en egen skola i Apamaea i närheten av Antiochia. Staden blev känd som ett centrum för nyplatonismen, möjligen genom Iamblichos inflytande. Han dog, enligt uppgifter med tveksam tillförlitlighet, under Konstantin den stores regeringstid. Den starka dragning till mysticism, som ända från början utmärker den nyplatonska filosofin, blev hos Iamblichos till en blandning av pythagoreiska och platonska läror med orientaliska religionsföreställningar. Det allmänna syftet hos hans tänkande var att förklara hela världens, det vill säga gudarnas, demonernas, människosjälarnas och materiens, uppkomst genom en successiv utstrålning från ett högsta, förnuftigt urväsen. Central för hans kosmologi var tanken på en teurgi, en teori som Porfyrios kritiserade honom för; enligt Iamblichos kunde människan trancendera till det gudomliga genom vissa riter, som han kallade "teurgi". Bland sina anhängare stod han i högt anseende även som profet och undergörare. Av hans många skrifter finns bevarade jämte ett par fragment av matematiskt innehåll och kommentarer till Platon och Aristoteles, en levnadsteckning över Pythagoras och en uppfordran till filosofiens studium. Ett arbete om de egyptiska mysterierna, De Mysteriis Aegyptiorum, som blivit tillskrivet honom, misstankes vara oäkta. Många av hans böcker förstördes under kristnandet av Romerska imperiet. Fil:Socrates blue version2. png Denna artikel om en filosof är bara påbörjad. Du kan hjälpa till genom att utöka den. v • d • rNyplatonikerPlotinos · Ammonios Sakkas · Ammonios Hermiae · Hypatia · Porfyrios · Iamblichos Chalcidensis · Proklos · Sallustius · Pseudo-Dionysios · Syrianos · Simplikios · Hierokles av Alexandria · Julianus Apostata · Aedesia · Antiokos av Askalon · Aedesios · Asclepigenia · Eusebios av Myndos · Maximos av Efesos · Maximos av Smyrna · Damaskius
- Ямвліх (дав. -гр. Ἰάμβλιχος, 245 н. е. ? — близько 330 н. е. ) — давньогрецькій філософ-неоплатонік, учень Порфірія.
- 楊布里科斯（Iamblichus，約250年－約330年），有時被稱為卡爾基斯的楊布里科斯（Iamblichus of Chalcis）。 楊布里科斯是新柏拉圖主義哲學的重要人物，該學派敘利亞分支的創始人。他致力把新柏拉圖主義創始人普羅提諾的哲學，和各種宗教的一切禮拜形式、神話、神祇結合起來，發展成一種神學體系。在新柏拉圖主義者中，他是第一個用巫術和魔法來取代普羅提諾的純精神和靈智的神秘主義。他認為在普羅提諾學說中「善」的同義語「太一」之外，還有一個超出人類認識範圍的、無法形容的「一」。 除了新柏拉圖主義的三種倫理德行（政治的、道德淨化的、模範的）之外，他又加上了一種懺悔祈禱的德行。而居於這四種之上的，是適用於教士的、以及所有人類的統一德行。人們憑這種德行就可以愉快地與「一」結合。
|
| rdfs:comment
|
- Iàmblic de Calcis (Iamblichus, Ἰάμβλιχος) fou un famós filòsof neoplatònic nascut a Calcis a Celesíria, possible descendent de l'escriptor del mateix nom. Fou deixeble d'Anatoli i de Porfiri i va estudiar a Plató i Pitàgores i filosòfica caldea i egípcia. De la seva vida només se sap que cada any feia una excursió a les fonts de Gadara. Va morir durant el regnat de Constantí I el Gran, probablement abans de l'any 333. Va escriure un bon nombre d'obres, de les que poques s'han conservat.
- Iamblichos z Chalkidy byl pozdně antický pohanský filosof, zakladatel východní školy novoplatonismu. Ve snaze čelit výraznému nástupu vlivu křesťanství se pokusil vytvořit syntézu filosofie a tradičního antického náboženství. Jeho nauka, která tím nabyla značně mystickou podobu, se stala základem pozdějšího neúspěšného pokusu císaře Iuliana o pohanskou restauraci.
- Iamblichos (* um 240/245 n. Chr. in Chalkis; † um 320/325 n. Chr. ) war ein antiker griechischer Philosoph aus Syrien.
- Iamblichus, also known as Iamblichus Chalcidensis, was a Syrian Neoplatonist philosopher who determined the direction taken by later Neoplatonic philosophy. He is perhaps best known for his compendium on Pythagorean philosophy.
- Jámblico, Jámblico de Calcis o Yámblico fue un filósofo griego neoplatónico, también considerado neopitagórico, de cuya vida poco se conoce, salvo que nació en Calcis, en Celesiria, y fue discípulo de Porfirio. La fecha aproximada de nacimiento se establece hacia la segunda mitad del s. III, en el año 250, 245 o 243, falleciendo hacia el 325.
- Iamblikhos oli kreikkalainen uusplatonilainen filosofi. Hän määräsi myöhemmän uusplatonilaisen filosofian suunnan, ja mahdollisesti jopa suunnan koko läntiselle pakanuudelle sen viimeisinä vuosina. Hänet tunnetaan parhaiten Pythagoraan filosofiasta tekemästään koosteesta.
- Jamblique (Iamblicos), né vers 242 à Chalcis ad Belum et mort en 325, est un philosophe néo-platonicien. Il entre vers l'âge de 30 ans (vers 275) à l'école néoplatonicienne de Rome, dirigée par Porphyre de Tyr (lui-même élève de Plotin). Il retourne ensuite en Syrie enseigner la philosophie à Apamée. Jamblique est le troisième scolarque de l'école néoplatonicienne de Rome, après Plotin et Porphyre, en prenant Ammonios Saccas comme le fondateur.
- Iamblikhosz, latinosan Iamblic(h)us Chalcidensis (Ἰάμβλιχος, arámi nyelven ya-mlku, „Ő egy király”, Khalkhisz, Szíria, Coelosyria, 250 - 330 körül) görög filozófus. Főleg Apameiában élt és tanított, az újplatonizmus dualista irányzatát hozta létre. Az ókori hagyomány az újplatonista türoszi Porphüriosz (Porphyrius) tanítványának mondja. Csodatetteiről életrajzírója Eunapius írt. Az egyik legfontosabb műve a De Mysteriis, amit a misztériumokról írt.
- イアンブリコス、あるいはカルキスのイアンブリコス（希: Ἰάμβλιχος おそらくシリア語もしくはアラム語で ya-mlku, "彼は王である"を意味する、245年 - 325年）は、シリア人のネオプラトニズムの哲学者で、後期ネオプラトニズム哲学のとった方向性を決定づけた。彼はピタゴラス主義哲学を要約したことで最もよく知られているだろう。
- 이암블리코스 또는 이암블리코스 칼키덴시스(Iamblichus Chalcidensis)는 아시리아 태생의 신플라톤주의 철학자이다. 이암블리코스는 후기 신플라톤주의 철학의 방향성을 결정하는 역할을 하였다. 이암블리코스는 피타고라스 철학에 관한 개요서를 저술한 것으로 가장 잘 알려져 있다. 이암블리코스가 저술한 것으로 간주되는 저작으로는 《신성 마법 또는 이집트의 신비 가르침(Theurgia, or De Mysteriis Aegyptiorum》과 《피타고라스와 피타고라스주의자의 삶》을 비롯한 다수의 저작이 있다.
- Jamblichus van Chalkis in Syrië (± 250 – ± 330 n.C. ) was een neoplatonistisch geleerde en filosoof, en staat bekend als de stichter van de zgn. Syrische School binnen het neoplatonisme. De school bevond zich in de stad Apamea (Syrië). Hoewel hij een Syriër was, schreef Jamblichus in het Grieks. Hij volgde les bij en onderging de invloed van Porphyrius.
- Jamblikos, Iamblikhos eller Iamblikhos Khalkidensis var en gresk filosof innen den nyplatonske skole, med en særlig, metafysisk orientert interesse for Pytagoras og pytagoreismen. Han var født i en velstående familie, og studerte hos Porfyrios før han i 304 vendte hjem til Syria og startet sin egen skole. Av hans arbeider er bevart 4 av 10 bind av hans omfattende verk om pytagoreisme, og kommentarer til Platon og Aristoteles.
- Jamblich (Ἰάμβλιχος Iamblichos) (ur. ok. 250 w Chalkis, zm. w 326) - założyciel neoplatońskiej szkoły syryjskiej. Jest on jednym z ostatnich wybitnych pogańskich filozofów późnej starożytności, starającym się nadać nową teoretyczną podbudowę pod pogański politeizm.
- Jâmblico foi um filósofo neoplatônico assírio que determinou a direção da filosofia neoplatônica tardia e talvez do próprio paganismo ocidental. É mais conhecido por seu compêndio sobre filosofia pitagórica. Nascido em meados do século III, Jâmblico estudou a magia dos caldeus e a filosofia de Pitágoras, Platão, Aristóteles e Plotino. Ao tomar contato com o neoplatonismo, foi para Roma a fim de estudar com Porfírio. Escreveu Vida de Pitágoras (não confundir com o livro homônimo de Porfírio).
- Я́мвлих — античный философ-неоплатоник, ученик Порфирия, глава Сирийской школы неоплатонизма в Апамее.
- Iamblichos Chalcidensis, Iamblichos från Chalkis, född omkring 245, död omkring 330, var en nyplatonsk filosof från Chalkis i Celesyrien. Informationen om Iamblichos liv och person är bevarad, bortsett från hans egna verk, genom Suda och hans biograf Eunapios. Han studerade för Porfyrios, Plotinos elev, men återvände till Syrien omkring 304 och bildade en egen skola i Apamaea i närheten av Antiochia. Staden blev känd som ett centrum för nyplatonismen, möjligen genom Iamblichos inflytande.
- Ямвліх (дав. -гр. Ἰάμβλιχος, 245 н. е. ? — близько 330 н. е. ) — давньогрецькій філософ-неоплатонік, учень Порфірія.
- 楊布里科斯（Iamblichus，約250年－約330年），有時被稱為卡爾基斯的楊布里科斯（Iamblichus of Chalcis）。 楊布里科斯是新柏拉圖主義哲學的重要人物，該學派敘利亞分支的創始人。他致力把新柏拉圖主義創始人普羅提諾的哲學，和各種宗教的一切禮拜形式、神話、神祇結合起來，發展成一種神學體系。在新柏拉圖主義者中，他是第一個用巫術和魔法來取代普羅提諾的純精神和靈智的神秘主義。他認為在普羅提諾學說中「善」的同義語「太一」之外，還有一個超出人類認識範圍的、無法形容的「一」。 除了新柏拉圖主義的三種倫理德行（政治的、道德淨化的、模範的）之外，他又加上了一種懺悔祈禱的德行。而居於這四種之上的，是適用於教士的、以及所有人類的統一德行。人們憑這種德行就可以愉快地與「一」結合。
|
