| dbpprop:abstract
|
- In linguistics, hypercorrection is defined as usage of pronunciation or linguistic rule that many informed users of a language consider incorrect, but that the speaker or writer uses through misunderstanding of prescriptive rules, often combined with a desire to seem formal or educated
- Hyperkorrektur ist ein Phänomen in der Soziolinguistik. Hyperkorrektur tritt auf, wenn Sprecher ihren Sprachgebrauch an eine als vorbildlich angesehene Sprachvarietät anpassen und dabei eine über das Vorbild hinausgehende Veränderung vornehmen – was aus Sicht der für vorbildlich gehaltenen Sprachnorm einen Fehler darstellt. Hyperkorrektur wird typischerweise bei sozial Aufstiegswilligen beobachtet, die sich dem als Norm empfundenen Sprachgebrauch höherer Schichten anzupassen bemühen. Sie stellt eine Form der Übergeneralisierung dar.
- La hipercorrecció és un error lingüístic comès precisament per voler respectar la norma lingüística. Hi ha una confusió sobre quan s'ha d'aplicar una norma, que es generalitza a casos on no hauria de ser-hi i llavors el parlant comet l'errada. Un exemple seria dir, en castellà, "Bilbado" en comptes de "Bilbao" per evitar l'error comú de saltar-se la D als participis (dir "acabao" en comptes de "acabado"). En català es poden trobar hipercorreccions en casos com el dels pronoms febles, on es repeteix el pronom per no voler deixar-se'l, com a la frase "En va parlar d'això ahir?". També sol passar en les conjugacions dels verbs auxiliars. P. ex. : Jo "Jo vareig pensar que era millor". Barrejant dues formes personals del mateix verb (varem i vaig). L'hipercorrecció afecta a tots els nivells de la llengua, pot donar-se en el pla fonètic, morfosintàctic, lèxic o pragmàtic. Pot sorgir d'un lapsus, que el parlant rectifica, o ser una errada inconscient, de manera que la persona creu que empra la llengua de manera adequada. La interferència entre dues llengües pot fet augmentar els fenòmens d'hipercorrecció, sigui perquè es trasllada erròniament una norma d'una llengua a l'altre idioma o sigui perquè, en l'afany de distingir les dues llengües, el parlant accentua trets que no hauria de diferenciar segons la gramàtica de la llengua que usa.
- Hyperkorektnost je v jazykovědě používání domněle správných (spisovných) výrazů nebo tvarů ve snaze o stylově vyšší vyjadřování.
- La ultracorrección o sobrecorrección es el fenómeno lingüístico que ocurre cuando, por deseo de adoptar un estilo culto o prestigioso, se deforma una palabra o construcción correcta por creer equivocadamente que es incorrecta. Paradójicamente, tales ultracorrecciones son, desde el punto de vista normativo incorrecciones. Dichas ultracorrecciones puden ser tanto de pronunciación u ortográficas como gramaticales o semánticas.
- Hyperkorrektismi on väärästä "korjauksesta" aiheutunut virheellinen sana tai muu kielenilmaus. Esimerkkejä hyperkorrektismeista: suomen kielessä *pieno (po. piano), joka syntyy pyrkimyksestä välttää murteelliseksi koettua ia-yhdistelmää (vrt. eräissä murteissa hieno > hiano) suomen kielessä esiintyvä tapa lisätä vieraskielisiin sanoihin vääriä soinnillisia konsonantteja (*psygologia) englannin kielessä virheelliset vierasperäisten sanojen monikot (*virii po. viruses)
- L'hypercorrection consiste à s'exprimer de manière « trop correcte », c'est-à-dire le plus souvent d'une manière grammaticalement incorrecte du fait même de vouloir parler le plus correctement possible.
- A hiperkorrekció vagy túlhelyesbítés a kvalitatív túláltalánosításnak az a válfaja, amikor egy alacsonyabb presztízsű nyelvváltozat beszélői a magasabb presztízsű változat formáit átvéve tévesen elemzik a két változat közötti különbségeket, és a megfigyelt megfelelések alapján túláltalánosítják őket. Egyszerűbben fogalmazva valamely szó szabályos hangalakjának (vagy írásképének) eltorzítása, mert a beszélő úgy véli, hogy az helytelen, így „túlkorrigálja”. A magyar nyelvben hiperkorrekcióra példa, amikor a mondta szót valaki úgy próbálja kiejteni, hogy /mond-ta/ a szabályos /monta/ helyett, vagy például a helyes szó kiejtése úgy, mint /heljes/. Más nyelvekben, például a spanyolban hiperkorrekciónak számít olyan hangok ejtése (az íráskép alapján), amelyek a normatív nyelvtan szerint nem léteznek, mint mondjuk a v labiodentális [v] ejtése, amelyet szabályosan [b/β]-nek kellene ejteni. A hiperkorrekció jellegzetes formái a hiperurbanizmusok.
- Per ipercorrezione si intende in linguistica un fenomeno di correzione dovuto al desiderio di un parlante di compensare i propri errori più ricorrenti, ma che finisce invece per generare un errore chiamato ipercorrettismo.
- Hypercorrectie is een verschijnsel in de taal waarbij de spreker een vermeende taalfout ten onrechte 'corrigeert'. Sprekers die hun best doen om 'netjes' te spreken gaan soms te ver als ze een correct woord aanzien voor een dialectwoord. Wanneer ze het woord op dezelfde manier 'verbeteren' als ze dat bij een dialectwoord zouden doen, is er sprake van hypercorrectie. Soms is niet geheel duidelijk of er sprake is van een hypercorrectie of van een contaminatie. Zo gebruiken nogal wat mensen het foutieve refereren naar, wat gezien kan worden als een overdreven correct taalgebruik, maar dat tegelijk ook een samentrekking is van refereren (aan) en (verwijzen) naar. De dubbele ontkenning wordt in een enkel geval gebruikt om de ontkenning kracht bij te zetten. Wat men eigenlijk doet is de ontkenning ontkrachten, bijvoorbeeld: "Ik ga nooit niet naar Japan."
- En hyperkorreksjon er et språklig fenomen som opptrer når en person feilaktig korrigerer noe som allerede var riktig, og dermed skaper en feil. Hyperkorreksjoner opptrer både i tale og skrift.
- Hipercorectitudinea (numită şi hiperliterarizare sau, în anumite cazuri, hiperurbanism) este o greşeală de limbă care constă în aplicarea mecanică a unei analogii sau a unei reguli lingvistice valabile în alte situaţii. O grafie, o pronunţie sau o construcţie conţinînd o astfel de greşeală se numesc hipercorecte. Hipercorectitudinea apare tocmai din teama de a nu greşi, prin efortul conştient al vorbitorului de a se conforma normelor limbii literare. Deşi prefixul hiper- înseamnă în general „foarte”, „excesiv de”, hipercorectitudinea nu este o corectitudine dusă la extrem, ci o greşeală. Uneori formele hipercorecte s-au răspîndit atît de mult încît au luat locul formelor corecte.
- Hyperkorrektion är ett språkfel som består i en felaktig rättelse enligt en förmodad eller feltolkad språknorm. Hyperkorrektion uppstår ofta när en skribent växlar mellan talspråk och skriftspråk, och misslyckas med att överföra ett talspråkligt uttryck till standardskriftspråk. Ett inte helt ovanligt exempel på hyperkorrektion i skrift är att konsekvent använda dem för både de och dem: Vi ringde cateringfirman och bad dem komma till lokalen och dem sa att dem skulle komma om cirka 10 minuter. Skribenten är i detta fall medveten om att det som i talspråket uttalas "dom" inte skrivs på det sättet i skrift, men misslyckas med att skilja mellan objektsformen "dem" och subjektsformen "de". Ett liknande fall är förväxling av infinitivmärket att och konjunktionen och, som båda kan uttalas som å. Exempel är den korrekta meningen Jag har svårt att se, som i talspråk blir ja har svårt å se och hyperkorrigerat Jag har svårt och se. Ett mer komplicerat exempel på hyperkorrektion är när skribenten tillämpar den så kallade biff-regeln trots att en att-bisats inleds med ett annat satsled än subjektet. Denna typ av hyperkorrektion är ganska etablerad i kanslisvenska, och kan se ut så här: Målsägande säger att tidigare pojken inte har haft några problem. Normalt har bisatser en annan ordföljd än huvudsatser, även om bisatsinledaren är att. Om adverbialet tidigare stryks ur föregående mening föjer den biff-regeln. Däremot måste huvudsatsordföljd användas om bisatsen inleds med ett adverbial. I exemplet ovan har skribenten tillämpat biff-regeln trots att bisatsen inleds med ett adverbial. Hyperkorrektion kan uppstå när man försöker återge föråldrade språkregler eller ord. Ett exempel är Luciasången: Originaltexten lyder Kring jord som soln förlät där ordet förlät betyder "lämnade", men uppfattas som en förvrängning av förgät, så en hyperkorrigerad text blir Kring jord som soln förgät Vissa typer av hyperkorrektion kan vara lokala, till exempel finns hyperkorrektionen Aportekarnes huvudsakligen i den nordöstra delen av utbredningsområdet för tungrots-r. Anledningen till denna hyperkorrektion är att r-ljudet i denna del av Sverige faller bort i vissa fonetiska sammanhang. Skribenten är antagligen medveten om att ett ord som sport stavas med ett 'r' även om det inte hörs på den lokala dialekten, och sluter sig felaktigt till att även Apotekarnes stavas på det sättet. Hyperkorrektion förekommer även vid överföring från skriftspråk till talspråk. Ett exempel är historien om skoleleven som skall läsa en text om Goethe, och uttalar namnet "goete", varpå läraren påpekar att "'oe' uttalas 'ö' i det här namnet", varpå eleven börjar om: "Göte var en stor pöt". Hyperkorrektion i talspråket uppstår ibland vid uttal av lånord. Ett känt exempel på svenska är uttalet av entrecôte, som ofta uttalas utan ett avslutande t-ljud, trots att detta uttalas tydligt på ursprungsspråket franska. Även vanligt bland barn som när de i spontana rollspel vill efterlikna vuxnas tal och manér, t. ex. att uttala det jakande "ja" som "jag" (-Jag, tack gärna) eftersom det är lätt att tro att det är det korrekta sättet att uttala det på grund av att "jag" uttalas just "ja" i talspråk men stavas med avslutande g.
|
| rdfs:comment
|
- In linguistics, hypercorrection is defined as usage of pronunciation or linguistic rule that many informed users of a language consider incorrect, but that the speaker or writer uses through misunderstanding of prescriptive rules, often combined with a desire to seem formal or educated
- Hyperkorrektur ist ein Phänomen in der Soziolinguistik. Hyperkorrektur tritt auf, wenn Sprecher ihren Sprachgebrauch an eine als vorbildlich angesehene Sprachvarietät anpassen und dabei eine über das Vorbild hinausgehende Veränderung vornehmen – was aus Sicht der für vorbildlich gehaltenen Sprachnorm einen Fehler darstellt. Hyperkorrektur wird typischerweise bei sozial Aufstiegswilligen beobachtet, die sich dem als Norm empfundenen Sprachgebrauch höherer Schichten anzupassen bemühen.
- La hipercorrecció és un error lingüístic comès precisament per voler respectar la norma lingüística. Hi ha una confusió sobre quan s'ha d'aplicar una norma, que es generalitza a casos on no hauria de ser-hi i llavors el parlant comet l'errada. Un exemple seria dir, en castellà, "Bilbado" en comptes de "Bilbao" per evitar l'error comú de saltar-se la D als participis (dir "acabao" en comptes de "acabado").
- Hyperkorektnost je v jazykovědě používání domněle správných (spisovných) výrazů nebo tvarů ve snaze o stylově vyšší vyjadřování.
- La ultracorrección o sobrecorrección es el fenómeno lingüístico que ocurre cuando, por deseo de adoptar un estilo culto o prestigioso, se deforma una palabra o construcción correcta por creer equivocadamente que es incorrecta. Paradójicamente, tales ultracorrecciones son, desde el punto de vista normativo incorrecciones. Dichas ultracorrecciones puden ser tanto de pronunciación u ortográficas como gramaticales o semánticas.
- Hyperkorrektismi on väärästä "korjauksesta" aiheutunut virheellinen sana tai muu kielenilmaus. Esimerkkejä hyperkorrektismeista: suomen kielessä *pieno (po. piano), joka syntyy pyrkimyksestä välttää murteelliseksi koettua ia-yhdistelmää (vrt. eräissä murteissa hieno > hiano) suomen kielessä esiintyvä tapa lisätä vieraskielisiin sanoihin vääriä soinnillisia konsonantteja (*psygologia) englannin kielessä virheelliset vierasperäisten sanojen monikot (*virii po. viruses)
- L'hypercorrection consiste à s'exprimer de manière « trop correcte », c'est-à-dire le plus souvent d'une manière grammaticalement incorrecte du fait même de vouloir parler le plus correctement possible.
- A hiperkorrekció vagy túlhelyesbítés a kvalitatív túláltalánosításnak az a válfaja, amikor egy alacsonyabb presztízsű nyelvváltozat beszélői a magasabb presztízsű változat formáit átvéve tévesen elemzik a két változat közötti különbségeket, és a megfigyelt megfelelések alapján túláltalánosítják őket.
- Per ipercorrezione si intende in linguistica un fenomeno di correzione dovuto al desiderio di un parlante di compensare i propri errori più ricorrenti, ma che finisce invece per generare un errore chiamato ipercorrettismo.
- Hypercorrectie is een verschijnsel in de taal waarbij de spreker een vermeende taalfout ten onrechte 'corrigeert'. Sprekers die hun best doen om 'netjes' te spreken gaan soms te ver als ze een correct woord aanzien voor een dialectwoord. Wanneer ze het woord op dezelfde manier 'verbeteren' als ze dat bij een dialectwoord zouden doen, is er sprake van hypercorrectie. Soms is niet geheel duidelijk of er sprake is van een hypercorrectie of van een contaminatie.
- En hyperkorreksjon er et språklig fenomen som opptrer når en person feilaktig korrigerer noe som allerede var riktig, og dermed skaper en feil. Hyperkorreksjoner opptrer både i tale og skrift.
- Hipercorectitudinea (numită şi hiperliterarizare sau, în anumite cazuri, hiperurbanism) este o greşeală de limbă care constă în aplicarea mecanică a unei analogii sau a unei reguli lingvistice valabile în alte situaţii. O grafie, o pronunţie sau o construcţie conţinînd o astfel de greşeală se numesc hipercorecte. Hipercorectitudinea apare tocmai din teama de a nu greşi, prin efortul conştient al vorbitorului de a se conforma normelor limbii literare.
- Hyperkorrektion är ett språkfel som består i en felaktig rättelse enligt en förmodad eller feltolkad språknorm. Hyperkorrektion uppstår ofta när en skribent växlar mellan talspråk och skriftspråk, och misslyckas med att överföra ett talspråkligt uttryck till standardskriftspråk.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
