Sayyid Hussein bin Ali, GCB (1854 — June 4, 1931) (حسین بن علی; Ḥusayn bin ‘Alī) was the Sharif of Mecca, and Emir of Mecca from 1908 until 1917, when he proclaimed himself King of Hejaz, which received international recognition. In 1924, he further proclaimed himself Caliph of all Muslims. He ruled Hejaz until 1924, when, defeated by Abdul Aziz al Saud, he abdicated the kingdom and other secular titles to his eldest son Ali.
| Property | Value |
|---|
| dbpedia-owl:Monarch/placeOfBurial
| |
| dbpedia-owl:Person/activeYearsEndDate
|
- 1908-01-01 00:00:00 (xsd:date)
|
| dbpedia-owl:Person/activeYearsStartDate
|
- 1908-01-01 00:00:00 (xsd:date)
|
| dbpedia-owl:Person/birthDate
|
- 1854-01-01 00:00:00 (xsd:date)
|
| dbpedia-owl:Person/birthPlace
| |
| dbpedia-owl:Person/deathDate
| |
| dbpedia-owl:Person/deathPlace
| |
| dbpedia-owl:Person/predecessor
| |
| dbpedia-owl:Person/successor
| |
| dbpedia-owl:Person/title
|
- Sharif and Emir of Mecca, King of Hejaz
|
| dbpedia-owl:activeYearsEndDate
|
- 1908-01-01 00:00:00 (xsd:date)
|
| dbpedia-owl:activeYearsStartDate
|
- 1908-01-01 00:00:00 (xsd:date)
|
| dbpedia-owl:birthDate
|
- 1854-01-01 00:00:00 (xsd:date)
|
| dbpedia-owl:birthPlace
| |
| dbpedia-owl:deathDate
| |
| dbpedia-owl:deathPlace
| |
| dbpedia-owl:placeOfBurial
| |
| dbpedia-owl:predecessor
| |
| dbpedia-owl:successor
| |
| dbpedia-owl:thumbnail
| |
| dbpedia-owl:title
|
- Sharif and Emir of Mecca, King of Hejaz
|
| dbpprop:abstract
|
- Sayyid Hussein bin Ali, GCB (1854 — June 4, 1931) (حسین بن علی; Ḥusayn bin ‘Alī) was the Sharif of Mecca, and Emir of Mecca from 1908 until 1917, when he proclaimed himself King of Hejaz, which received international recognition. In 1924, he further proclaimed himself Caliph of all Muslims. He ruled Hejaz until 1924, when, defeated by Abdul Aziz al Saud, he abdicated the kingdom and other secular titles to his eldest son Ali.
- Hussein ibn Ali war von 1916 bis 1924 König des Hedschas. Hussein I. ibn Ali war der letzte Haschemit, der den Hedschas regierte. Die haschemitische Herrschaft über dieses Gebiet ist seit dem 10. Jahrhundert bezeugt und hatte ununterbrochen seit 1201 gedauert. Hussein wurde in Istanbul geboren und gehörte der Sippe der Haschemiten an. Nachdem er lange Zeit seines Lebens in Istanbul zugebracht hatte, wurde Hussein 1908 von den Osmanen als Großscherif in Mekka eingesetzt. Er erhob sich aber während des Ersten Weltkrieges 1916 gegen die Osmanen und baute mit britischer Hilfe unter Lawrence von Arabien seine Macht im Hedschas aus. Die Briten sagten ihm im Januar 1916 zu, nach dem Krieg ein unabhängiges Königreich Arabien unter Einschluss des Iraks und Syriens zu unterstützen. Allerdings wurde schon im Mai 1916 das Sykes-Picot-Abkommen geschlossen, in dem Großbritannien und Frankreich die Aufteilung des Nahen Ostens vereinbarten: Großbritannien erhielt das Völkerbundsmandat für Palästina und das Britische Mandat Mesopotamien auf dem Gebiet des heutigen Irak, die französische Einflusszone umfasste das Völkerbundmandat für Syrien und Libanon. Im November 1916 ließ er sich als Hussein I. ibn Ali in Mekka zum "König von Arabien" ausrufen. Nach dem Ersten Weltkrieg waren die Araber zwar von der osmanischen Herrschaft befreit, doch übernahmen nun Briten und Franzosen die Herrschaft in Palästina, Syrien und dem Irak. Schon 1919 begann der nunmehr von Britannien unterstützte Abd al-Aziz ibn Saud mit Angriffen auf das Königreich des Hedschas. Nach der Abschaffung des Kalifats durch Atatürk 1924 erklärte sich Hussein I. ibn Ali zum Kalifen. Dadurch geriet er in Konflikt mit Abd al-Aziz ibn Saud, der ihn 1924 besiegte. Nach dem Verlust von Mekka übergab Hussein seinem Sohn Ali die Macht. Dieser konnte sich noch bis 1926 in Dschidda gegen die Saudis behaupten. Nach seiner Verbannung durch die Briten nach Zypern starb Hussein I. ibn Ali 1931 in Amman. Sein Sohn Abdallah ibn al-Hussain wurde Emir in Transjordanien (1921-1951), während sein anderer Sohn Faisal I. König des Irak wurde (1921-1932).
- Hussein ibn Ali o al-Husayn II ibn Ali (en àrab حسین بن علی; Ḥusayn bin ‘Alī), va ser emir i xerif de La Meca entre 1908 i 1916 i després rei de l'efímer Estat del Hejaz fins 1924. Després del seu destronament es va proclamar califa, vivint en l'exili fins a la seva mort. Pertanyia a la branca Dhawu Awn de la dinastia de xerifs haiximites de la Meca i va ser l'últim xerif de La Meca, càrrec existent des del segle X que havia correspost sempre als haiximites i que tenia el seu càrrec el govern dels sants llocs de l'Islam, La Meca i Medina, i per extensió de tot Hejaz. A causa de les intrigues del sultà otomà Abdul Hamid II en relació amb el govern dels sants llocs, que es traduïa en una relació de tira i afluixa amb els haiximites, Husayn va romandre divuit anys retingut, això és, honorablement captiu, a Istanbul fins el 1908, sent un personatge notable del círcols de poder a la capital. El 1908 la revolució dels Joves Turcs va enviar a l'exili al xerif Ali VI (Ali ibn Abd Allah), que era cosí d'al-Husayn i fill del germà gran del seu pare. Per la successió fou nomenat Abd Allah, oncle de Husayn, molt vell, que va morir de malaltia abans de iniciar el viatge; després d'uns dies de debat, Husayn, que tenia el suport del gran visir Kamil Pasha, fou nomenat xerif i emir i va arribar a la Meca a finals de l'any 1908. Inicialment fou lleial als otomans; va combatre contra els idríssides de Sabya revoltats contra la Porta, va ocupar Ibha i va envair el Kasim; però al mateix temps adoptava mesures nacionalistes, aturava la construcció del ferrocarril de l'Hedjaz més al sud de Medina i aviat entrava en contracta amb societats secretes àrabs d'Egipte i Síria en favor de l'autonomia àrab. El seu fill Abd Allah va tenir alguns contactes amb els britànics, que es van augmentar el 1914 a la vespre del inici de la I Guerra Mundial. Husayn va ser contactat per Lord Kitchener, secretari d'Estat britànic per a la guerra a través de l'alt comissari britànic a El Caire, Sir Henry McMahon. Els contactes amb els britànics van portar al intercanvi de cartes amb Sir Henry Mac Mahon, amb les promeses britàniques d'ajut a una revolta àrab. La carta al xerif el convidava a aliar-se amb els britànics en el conflicte de nou desencadenat: «Si la nació àrab es col·loca en el seu costat en aquesta guerra, Anglaterra la garantirà contra tota intervenció exterior en l'Aràbia i donarà als àrabs tota l'ajuda necessària contra una agressió estrangera». Es va produir un intercanvi epistolar entre l'emir i l'alt comissionat, conegut com a correspondència Husayn-McMahon, en el qual es va preparar la rebel·lió àrab contra els otomans, que s'havia de coordinar amb els interessos bèl·lics britànics a canvi del reconeixement pels aliats d'un estat àrab independent als territoris àrabs d'Àsia una vegada alliberats del domini turc, això és, des de l'actual Síria i Iraq fins al Iemen. Husayn tenia evidències de què els otomans el volien deposar al final de la guerra i va optar pels britànics. L'estiu del 1916 va esclatar la rebel·lió Àrab. Les tropes rebels van alliberar La Meca i altres llocs i aviat els otomans només conservaven Medina; els àrabs van tallar la línia de ferrocarril que servia per al transport de tropes otomanes; d'aquesta manera, Hedjaz va quedar lliure del poder turc. Husayn va emetre un manifest el novembre en què es proclamava rei dels àrabs, però com que el títol no era acceptable per les potències, aquestes el van anomenar rei de l'Hedjaz. La rebel·lió va continuar cap al nord capitanejada per dos dels fills del xerif, Faysal i Abd Allah ibn Husayn. La participació d'oficials britànics a la guerra, entre els quals Lawrence d'Aràbia, i el paper britànic en aquesta, va esdevenir preponderant. El títol agafat per Husayn de rei del país dels àrabs (malik bilād al-`arab), d'acord amb el seu projecte de crear un regne unificat a tots els territoris àrabs alliberats pels rebels, va fer que es revifés el seu conflicte amb la família dels Ibn Saud o saudites, caps de la secta militaritzada fonamentalista dels wahhabites i governants del veí soldanat del Nedjd, a l'Aràbia central. Els saudites tenien com a vella aspiració la d'aconseguir el control de Hejaz, i aquest desig s'havia intensificat després de la construcció de la via fèrria que unia Medina amb Damasc augmentant el comerç i el flux de pelegrins. Al final de la guerra Husayn esperava un estat àrab sota la seva corona però les promeses de reconeixement d'un Estat àrab fetes per Henry McMahon eren ambigües i fins i tot falses, ja que mentre l'alt comissionat les formulava, la Gran Bretanya i França havien acordat en secret el repartiment d'Orient Mitjà convingut en els Acords Sykes-Picot de maig de 1916. Al final de la guerra els aliats havien ocupat Transjordània, Palestina, Síria i Iraq i els projectes de Husayn eren inviables amb els acords secrets anglofrancesos Sykes-Picot dividien tota la regió entre França i la Gran Bretanya (els acords foren fets públics pels bolxevics el novembre del 1917 però Husayn ja en tenia alguna noticia des del maig sense conèixer tots els detalls). Les reclamacions àrabs a les converses de pau de Versalles foren poc escoltades. Husayn va rebutjar el sistema de mandats pels territoris àrabs i no va voler ratificar el tractat de pau. D'aquesta manera, encara que l'Estat àrab va arribar a veure la llum de manera precària, amb capital a Damasc el 1920, el seu procés constituent va ser minat i finalment, el 1920 i 1921, tropes franceses i britàniques van fer efectiu el repartiment de la zona entre ambdues potències. Faysal i Abd Allah van ser coronats com a reis titelles, respectivament, de l'Iraq i de Transjordània, dos estats creats artificialment pel Regne Unit d'acord als seus interessos de divisió territorial. El tercer fill del xerif, Ali, es quedava al Hejaz com a futur successor de Hussein al capdavant del país. El Hejaz no entrava dins dels plans de repartiment territorial, amb la qual cosa la independència del regne seria, en principi, respectada per les potències. Tanmateix, el sultà del Nedjd, Abd al-Aziz ibn Saud, antic aliat dels britànics, aprofitarà el final del conflicte mundial per donar un nou impuls al vell expansionisme saudita cap al Hejaz. Saudites i haiximites van entrar en conflicte sobre refugiats, tribus i oasis (dos aosis foren ocupats i annexionats pels saudites el 1919). Quan a Turquia fou abolit el califat el 3 de març de 1924, Husayn es va proclamar califa (1924) aprofitant la seva condició de haiximita i per tant descendent directe de Mahoma, el que va trobar molta oposició i poc suport i va ofendre als saudites. Es diu que la Gran Bretanya havia contemplat anys enrere la possibilitat que els haiximites es fessin càrrec del califat però no ho afavoria en aquest moment. Al cap de sis mesos els saudites van envair Hedjaz. La Gran Bretanya va rebutjar ajudar el seu aliat haiximita mantenint una política de neutralitat en el conflicte interàrab. Husayn va haver d'abdicar en el seu fill Ali ibn Husayn, amb els saudites prop de la Meca conservant el títol de califa dels musulmans (fins a la seva mort). Es va retirar a Jidda amb la seva fortuna (en part peces d'or en bidons de petroli), i allí va agafar un vaixell britànic que el va portar a Aqaba i al cap d'uns mesos se'n va anar a Xipre i va residir a Nicòsia amb el seu fill Zayd. Després de patir un atac el 1930 se'n va anar a la cort del seu fill Abd Allah de Transjordània a Amman on va morir el 4 de juny de 1931. Fou enterrat a Jerusalem. Tres dels seus fills foren reis.
- Husain ibn Ali oli Mekan šarif, vuodesta 1908 Mekan emiiri ja vuodesta 1917 Hijazin kuningas. Vuonna 1924 hän julisti itsensä kaikkien muslimien kalifiksi. Hän hallitsi Hijazia vuoteen 1924, jolloin Abdulaziz Al Sa’ud voitti hänet ja hän luovutti kaikki maalliset arvonimensä pojalleen Alille. Hänen pojistaan tuli Irakin ja Jordanian kuninkaita. Husain ibn Ali syntyi Istanbulissa, Osmanien valtakunnassa. Hän oli profeetta Muhammadin tyttären Fatiman jälkeläinen. Suku oli vuodesta 1201 ollut Mekan ja Medinan šarif, pyhien paikkojen suojelija. Vuonna 1517 šarif oli joutunut tunnustamaan turkkilaisten osmanien kalifin herruuden. Šarif Husain ibn Ali kapinoi vuonna 1915 osmanien valtaa vastaan ympärysvaltojen puolella suuressa arabikapinassa. Husain ibn Ali liittoutui ensimmäisen maailmansodan aikana Saksan ja Ottomaanien valtakunnan puolella, mutta kun brittien komissaari McMahon lupasi arabeille itsenäisen Egyptistä Persiaan ulottuvan valtakunnan, Husain suostui kapinoimaan turkkilaisia vastaan. Husain ibn Ali oli arabikapinan virallinen johtaja. Sodan jälkeen osmanien maat asetettiin kuitenkin Kansainliitossa Ranskan ja Britannian valvontaan mandaattijärjestelmällä, mistä syystä hän ei suostunut ratifioimaan Versaillesin rauhansopimusta. Husain ibn Ali julisti itsensä lokakuussa 1916 kaikkien arabien kuninkaaksi. Tämä johti konfliktiin Ibn Sa’udin kanssa, jota vastaan Husain oli taistellut ennen maailmansotaa osmanien puolella. Suurvallat eivät tunnustaneet kuin Hijazin kuninkuuden. Kun Turkin suuri kansalliskokous julisti kalifaatin puretuksi maaliskuussa 1924, Husain ibn Ali julisti itsensä kalifiksi Mekassa. Häntä ei otettu vakavasti ja saudit ajoivat hänet Arabiasta samana vuonna. Husain ibn Ali pakeni Kyprokselle, myöhemmin hän asettui Jordaniaan, jossa hänen poikansa Abdullah ibn Husain hallitsi. Hänen poikansa Ali ibn Husain otti 1924 lyhyeksi aikaa valtaistuimen, mutta joutui pakenemaan ibn Sa’udia ja wahhabiitteja ja luopui asemastaan seuraavana vuonna. Husain ibn Ali käytti kalifin arvonimeä vielä asuessaan Ammanissa. Hän kuoli 1931. Husain ibn Alilla oli neljä vaimoa, ja hän sai viisi poikaa ja kolme tytärtä: Abdullah ibn Husain, Transjordanin emiiri, Jordanian kuningas Faisal ibn Husain, Irakin kuningas prinssi Zeid ibn Huseyin, Irakin kuningas Feisal II:in seuraaja hänen salamurhansa jälkeen 1958, muttei ikinä hallinnut tasavallaksi julistettua Irakia. Ali ibn Husain, Hijazin viimeinen kuningas Hassan ibn Husain, kuoli nuorena Saliha Fatima Sara
- フサイン・イブン・アリー（حسين ابن علي Ḥusayn ibn `Alī、1853年 - 1931年6月4日）はマッカのシャリーフ（在位:1908年 - 1916年）でオスマン帝国からのアラブ独立運動の指導者。のちヒジャーズ王国の国王（在位：1916年 - 1924年）、カリフ（在位:1924年）。 フサインはマッカ（メッカ）のハーシム家（厳密に言うと、4代目正統カリフの長男ハサンの子孫であるハサニ－家）に生まれ、1893年から1908年まではオスマン帝国のスルタン・アブデュルハミト2世の命によりイスタンブルに住む。 1908年の青年トルコ人革命後、同年中にフサインはイスタンブルでの生活から解放され、マッカのアミール（太守）に任じられた。当時、マッカを中心とするヒジャーズはオスマン帝国支配下にあって半自治的な位置づけにあった。ヒジャーズを支配するのがシャリーフで、一般にはイスラームの預言者ムハンマドの子孫のことをいうが、マッカのアミール（太守）はシャリーフから任じられたので、マッカのアミールをさして単にシャリーフという。 第一次世界大戦中の1915年、イギリスのカイロ駐在の高等弁務官・マクマホンと書簡を交換し、オスマン帝国に反旗を翻すときに支援するという協定「フサイン＝マクマホン協定」を結んだ。そして、4人の息子と共に「アラブの反乱」を起こして1916年、独立を果たす。このときフサインはイラク・シリア・アラビア半島を含む大アラブ王国を構想していたが、イギリスはすでにサイクス・ピコ協定によりこの地域をフランスとともに分割する方針を決めており、アラビア半島のみのヒジャーズ王国を創始することになったのである。 1920年以降はオスマン帝国の脅威が消滅したためイギリスの援助も途絶え、1924年にはオスマン家のアブデュルメジト2世がカリフを廃位された機にイスラーム世界における権威を求め、カリフに即位する。しかし、ほとんど全イスラーム世界から黙殺されただけでなく、カリフ位を理由として重税を課したため、ヒジャーズ内部からも広範な反対を招くことになる。在地勢力からも見捨てられ、ワッハーブ派のイブン・サウード（のちのサウジアラビア王国初代国王）にマッカを奪われて孤立無援となり、最終的には王位まで奪われて、初めアカバに逃れるが、ワッハーブ軍がこの地に来ることを嫌がったイギリスによりさらにキプロス島への亡命を余儀なくされた。ヒジャーズ王国そのものも翌1925年には滅び、ヒジャーズ王国はわずか9年で終わりを告げた。なお1926年、アブドゥルアズィーズ・イブン＝サウードがヒジャーズ王に即位する。 1930年、キプロス島で病に倒れると息子の治めるトランスヨルダンのアンマンへ移り、翌1931年、同地で死去した。遺体はエルサレムに葬られた。 フサインの子・ファイサル・イブン・フサインはイラク王に、アブドゥッラー・イブン・フサインはトランスヨルダンのアミール（のちにヨルダン王）に、それぞれイギリスによって立てられている。現在のヨルダン王家の直接の祖である。
- Hoessein ibn Ali zoon van Ali van Mekka, was sjarief van Mekka en koning van het Koninkrijk Hedjaz. De Hedjaz is een deel van het huidige Saoedi-Arabië. Omdat Hoessein een lijnrechte afstammeling was van de profeet Mohammed droeg hij de titel sjarief. Zijn familie was volgens de traditie de 'bewaker' van de heilige plaatsen Mekka en Medina. De familie had het gebied geregeerd sinds 1201, maar was sinds 1517 suzerein aan het Ottomaanse Rijk. Hoessein was een lid van de stam der Hasjemieten, de stam van Mohammed. De Hasjemieten brachten ook het Hasjemietische koningshuis voort: de afstammelingen van Hoessein.
- Hüseyin ibni Ali olarak da bilinir. 1908 - 1916 yılları arasında Mekke Şerifi, 1916 - 1924 arası Hicaz Kralı. 1852 yılında İstanbulda doğdu; 1908de Mekke Şerifi oldu. I. Dünya Savaşı sırasında İngilizlerden destek gördü ve İttihad ve Terakkinin Türkçülük politikasını bahane ederek Arap İsyanını başlattı. 1916 yılında bağımsızlığını ilan ederek kendini Hicaz Kralı ilan etti. Arabistanlı Lawrence ile birlikte İsyana önderlik etti. Savaştan sonra kurulan İngiliz ve Fransız Manda yönetimlerini kabul etmeyerek, kendisini tüm Arap ulusunun Kralı ilan etti. Versailles Antlaşmasını kabul etmemesi nedeniyle, İngilizlerle arası açıldı. Bu sıralarda İngilizlerin desteklediği Suudi ve Vahhabi saldırılarıyla karşı karşıya kaldı. Mart 1924'te Halifeliğin TBMM tarafından kaldırılmasından sonra, Mekke ve Medinenin elinde olmasına dayanarak kendisini yeni Halife ilan etti. Fakat bu kararı, başta Suudiler olmak üzere, birçok kesim tarafından kabul edilmedi. Bir süre sonra, Suudilerin desteklediği İhvan tarafından Taif'de yakalandı ve İngilizler tarafından Kıbrıs adasına sürgün edildi. Daha sonra oradan ayrılarak, Ürdün Kralı olan oğlu I. Abdullah'ın yanına yerleşti ve 1931'de orada öldü.
|
| dbpprop:after
| |
| dbpprop:before
| |
| dbpprop:birthPlace
| |
| dbpprop:consort
| |
| dbpprop:dateOfBirth
| |
| dbpprop:dateOfDeath
| |
| dbpprop:deathPlace
| |
| dbpprop:dynasty
| |
| dbpprop:father
| |
| dbpprop:fullName
|
- Sayyid Hussein bin Ali El-Hashimi
|
| dbpprop:hasPhotoCollection
| |
| dbpprop:issue
| |
| dbpprop:mother
| |
| dbpprop:name
| |
| dbpprop:placeOfBurial
|
- Royal Mausoleum, Adhamiyah
|
| dbpprop:predecessor
| |
| dbpprop:reference
| |
| dbpprop:reign
|
- Sharif and Emir of Mecca 1908 – 1917
King of Hejaz 1917 - 1924
|
| dbpprop:religion
| |
| dbpprop:successor
| |
| dbpprop:title
| |
| dbpprop:wikiPageUsesTemplate
| |
| dbpprop:wordnet_type
| |
| dbpprop:years
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- Sayyid Hussein bin Ali, GCB (1854 — June 4, 1931) (حسین بن علی; Ḥusayn bin ‘Alī) was the Sharif of Mecca, and Emir of Mecca from 1908 until 1917, when he proclaimed himself King of Hejaz, which received international recognition. In 1924, he further proclaimed himself Caliph of all Muslims. He ruled Hejaz until 1924, when, defeated by Abdul Aziz al Saud, he abdicated the kingdom and other secular titles to his eldest son Ali.
- Hussein ibn Ali war von 1916 bis 1924 König des Hedschas. Hussein I. ibn Ali war der letzte Haschemit, der den Hedschas regierte. Die haschemitische Herrschaft über dieses Gebiet ist seit dem 10. Jahrhundert bezeugt und hatte ununterbrochen seit 1201 gedauert. Hussein wurde in Istanbul geboren und gehörte der Sippe der Haschemiten an. Nachdem er lange Zeit seines Lebens in Istanbul zugebracht hatte, wurde Hussein 1908 von den Osmanen als Großscherif in Mekka eingesetzt.
- Hussein ibn Ali o al-Husayn II ibn Ali (en àrab حسین بن علی; Ḥusayn bin ‘Alī), va ser emir i xerif de La Meca entre 1908 i 1916 i després rei de l'efímer Estat del Hejaz fins 1924. Després del seu destronament es va proclamar califa, vivint en l'exili fins a la seva mort.
- Husain ibn Ali oli Mekan šarif, vuodesta 1908 Mekan emiiri ja vuodesta 1917 Hijazin kuningas. Vuonna 1924 hän julisti itsensä kaikkien muslimien kalifiksi. Hän hallitsi Hijazia vuoteen 1924, jolloin Abdulaziz Al Sa’ud voitti hänet ja hän luovutti kaikki maalliset arvonimensä pojalleen Alille. Hänen pojistaan tuli Irakin ja Jordanian kuninkaita. Husain ibn Ali syntyi Istanbulissa, Osmanien valtakunnassa. Hän oli profeetta Muhammadin tyttären Fatiman jälkeläinen.
- Hoessein ibn Ali zoon van Ali van Mekka, was sjarief van Mekka en koning van het Koninkrijk Hedjaz. De Hedjaz is een deel van het huidige Saoedi-Arabië. Omdat Hoessein een lijnrechte afstammeling was van de profeet Mohammed droeg hij de titel sjarief. Zijn familie was volgens de traditie de 'bewaker' van de heilige plaatsen Mekka en Medina. De familie had het gebied geregeerd sinds 1201, maar was sinds 1517 suzerein aan het Ottomaanse Rijk.
- Hüseyin ibni Ali olarak da bilinir. 1908 - 1916 yılları arasında Mekke Şerifi, 1916 - 1924 arası Hicaz Kralı. 1852 yılında İstanbulda doğdu; 1908de Mekke Şerifi oldu. I. Dünya Savaşı sırasında İngilizlerden destek gördü ve İttihad ve Terakkinin Türkçülük politikasını bahane ederek Arap İsyanını başlattı. 1916 yılında bağımsızlığını ilan ederek kendini Hicaz Kralı ilan etti. Arabistanlı Lawrence ile birlikte İsyana önderlik etti.
|
| rdfs:label
|
- Hussein bin Ali, Sharif of Mecca
- Hussein ibn Ali (Hedschas)
- Hussein ibn Ali
- Husain ibn Ali (Mekan šarif)
- フサイン・イブン・アリー (マッカのシャリーフ)
- Hoessein ibn Ali
- Hüseyin bin Ali (Mekke Emiri)
|
| owl:sameAs
| |
| skos:subject
| |
| foaf:depiction
| |
| foaf:name
|
- Sayyid Hussein bin Ali
- Sayyid Hussein bin Ali El-Hashimi
|
| foaf:page
| |
| is dbpedia-owl:MilitaryConflict/commander
of | |
| is dbpedia-owl:Person/father
of | |
| is dbpedia-owl:Person/predecessor
of | |
| is dbpedia-owl:commander
of | |
| is dbpedia-owl:father
of | |
| is dbpedia-owl:predecessor
of | |
| is dbpprop:before
of | |
| is dbpprop:commander
of | |
| is dbpprop:disambiguates
of | |
| is dbpprop:father
of | |
| is dbpprop:founder
of | |
| is dbpprop:leader
of | |
| is dbpprop:next
of | |
| is dbpprop:predecessor
of | |
| is dbpprop:redirect
of | |
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
