| dbpprop:abstract
|
- The House of Welf is a European dynasty that has included many German and British monarchs from the 11th to 20th century. The House of Welf is the older branch of the House of Este, a dynasty whose oldest known members lived in Lombardy in the 9th century. For this reason, it is sometimes also called Welf-Este. The first member of this branch was Welf IV; he inherited the property of the Elder House of Welf when his maternal uncle Welf, Duke of Carinthia, died in 1055. In 1070, Welf IV became duke of Bavaria. Welf V married Countess Matilda of Tuscany who died childless and left him her possessions, including Tuscany, Ferrara, Modena, Mantua, and Reggio, which played a role in the Investiture controversy. Since the Welf dynasty sided with the Pope in this controversy, partisans of the Pope came to be known in Italy as "Guelphs"; see Guelphs and Ghibellines. Henry the Black, duke of Bavaria from 1120–1126, was the first of the three dukes of the Welf dynasty carrying the same name. His son, Henry the Proud, duke of Bavaria and also of Saxony, was the favoured candidate in the imperial election against Conrad III of the Hohenstaufen. Henry lost the election, as the other princes feared his power and temperament, and was dispossessed of his duchies by Conrad III. Henry the Lion recovered his father's two duchies, Saxony in 1142, Bavaria in 1156. In 1158 he married Matilda (1156–1189), the daughter of Henry II of England and Eleanor of Aquitaine, and sister of Richard Lionheart. Dispossessed of his duchies after the Battle of Legnano in 1176 by Emperor Frederick I and the other princes of the German Empire eager to claim parts of his vast territories, he was exiled to the court of his father-in-law Henry II in Normandy in 1180, but returned to Germany three years later. Henry died in 1195. His son Otto of Brunswick was elected king and crowned emperor as Otto IV. His grandson Otto the Child became 1235 the duke of a part of Saxony, the new so-called Duchy of Brunswick-Lüneburg, and died there in 1252. The Welf dynasty of Brunswick-Lüneburg would continue to rule in Hanover until the defeat of George V of Hanover, Austria's ally in the Austro-Prussian War when he was dethroned the Hanover annexed by Prussia. In 1692 the head of the cadet Calenberg line was raised to the status of an imperial elector, and became known as the Elector of Hanover. His son, Georg Ludwig, inherited the British throne in 1714 as a result of the Act of Settlement 1701. Members of the Welf dynasty continued to rule Great Britain until the death of Queen Victoria in 1901; in Britain they were known as the House of Hanover. Hanover itself was raised to a kingdom in 1814, but was annexed by Prussia following the Austro-Prussian War of 1866, in which Hanover had sided with Austria. The senior line of the dynasty ruled the much smaller Duchy of Brunswick-Wolfenbüttel. This line became extinct in 1884. Although the Duchy should have been inherited by the Duke of Cumberland, son of the last king of Hanover, suspicions of his loyalty led the duchy's throne to remain vacant until 1913, when Cumberland's son, Ernst August, married the daughter of Kaiser Wilhelm II and was allowed to inherit the duchy. His rule there was short-lived, however, as the monarchy came to an end following the First World War in 1918. The Welf dynasty continues to exist. Its current head, Ernst August, is the third and present husband of Princess Caroline of Monaco.
- Die Welfen waren ein ursprünglich fränkisches Adelsgeschlecht mit europäischer Bedeutung, das seit dem 9. Jahrhundert bekannt ist. Als die Familie im Mannesstamm 1055 mit Welf III. ausstarb, heiratete seine Schwester Kunigunde in die Familie d’Este ein, zu der die nachfolgenden jüngeren Welfen sämtlich gehören. Die Welfen hatten ihren Machtzenit zum einen im Heiligen Römischen Reich im 12. Jahrhundert als Gegenpart zu den Staufern, zum anderen im 18. und 19. Jahrhundert als Könige von Großbritannien. Am 6. Februar 1981 starb die damals 63 Jahre alte Königin Friederike von Griechenland, die vorerst letzte Welfin auf einem Thron. Ihr Neffe Ernst August von Hannover (* 1954), Ehemann von Prinzessin Caroline von Monaco, ist zurzeit Oberhaupt der Welfen-Familie.
- La Casa de Welf (o Casa de Güelf) és una dinastia europea que des del segle XI fins a l'actualitat ha inclòs diversos monarques germànics i anglesos. La Casa de Welf és la branca més antiga de la Casa d'Este, una dinastia el membres més antics de la qual van viure a Llombardia el segle IX. Per aquest motiu a vegades la nissaga s'anomena a vegades la Casa de Welf-Este. El primer membre de la branca Welf va ser Welf IV, que va heretar les propietats de l'Antiga Casa de Welf quan el seu oncle matern Welf, duc de Cartíntia, va morir el 1055. El 1070 Welf IV esdevindria duc de Baviera. Welf V va casar-se amb la comtessa Matilda de Toscana, que va morir sense descendència i va llegar-li les seves possessions: Toscana, Ferrara, Mòdena, Màntua, Reggio, i d'altres. La família va prendre part a favor del Papa a la Controvèrsia de les Investidures, i per extensió la facció papal a Itàlia va ser coneguda com els "güelfs". Enric el Negre, duc de Baviera de 1120 a 1126, va ser el primer dels tres Enrics de la nissaga Welf. El seu fill, Enric l'Orgullós, duc de Baviera i també de Saxònia, era el candidat favorit a l'elecció que acabaria guanyant Conrad III de la família rival dels Hohenstaufens. Va perdre perquè la resta de prínceps electors temien el seu poder i temperament, i Conrad III el va desposseir dels seus ducats quan va accedir a la corona. Enric el Lleó va recuperar els dos ducats del seu pare, Saxònia el 1141 i Baviera el 1156. El 1158 es va casar amb Matilda, la filla d'Enric d'Anglaterra i Elionor d'Aquitània, i germana de Ricard Cor de Lleó. Desposseït dels seus ducats després de la Batalla de Legnano el 1176, per l'emperador Frederic Barba-roja i els altres prínceps germànics àvids de repartir-se els seus extensos territoris, va ser exiliat d'Alemanya i s'instal·là a la cort del seu sogre a Normandia. Va tornar tres anys més tard a Alemanya, on morí el 1195. El seu fill Otó de Brunswick va ser escollit rei i coronat emperador com a Otó IV. El seu net Ot el nen va esdevenir el 1235 el duc d'una part de Saxònia, l'acabat de crear Ducat de Brunswick-Lüneburg, i va morir allí el 1252. Els Welfs de Brunswick-Lüneburg van continuar governant el territori fins la caiguda de les monarquies germàniques el 1918. El 1692 el cap de la branca cadet de Calenberg va ser elevat a la posició d'elector imperial, i va passar a ser conegut com L'Elector de Hannover. El seu fill, Georg Ludwig, va heretar el tron anglès el 1714 com a resultat de l'Acta d'Establiment 1701. Des d'aleshores, membres de la casa welf van continuar regnant a Gran Bretanya fins la mort de la Reina Victòria el 1901, tot i que utilitzaven el nom de Casa de Hannover. Hannover va establir-se com a regne independent el 1814, però va ser annexionat per Prússia després de la guerra austroprussiana de 1866, en la que Hannover havia lluitat per Àustria. La branca principal dels Welf van quedar relegats al petit Ducat de Brunswick-Wolfenbüttel, fins que la línia es va extingir el 1884. El Ducat hauria hagut de ser heretat pel Duc de Cumberland, fill de l'últim rei de Hannover, però les sospites que hi havien sobre la seva lleialtat van fer que el ducat quedés vacant fins que el fill de Cumberland, Ernst August, va casar-se amb la filla del Kàiser Guillem II i se li va permetre heretar el ducat. Poc després, però, va haver d'abdicar amb la caiguda de la monarquia i el seu exili a Àustria a la fi de la Primera Guerra Mundial. La dinastia Welf encara perdura. El cap de la casa a l'actualitat, que comparteix el nom d'Ernst August com molts dels seus avantpassats, ha obtingut cert nivell de popularitat al convertir-se en el tercer i, per ara, darrer marit de la princesa Carolina de Mònaco.
- Welfové jsou starý německý šlechtický rod. Příslušníci dynastie Welfů patřili ve 12. a na počátku 13. století k nejmocnějším aktérům říšské politiky, přičemž v osobě Oty IV. dosáhli i císařské koruny. Své postavení však v boji se svými štaufskými rivaly nedokázali obhájit a v následujících obdobích tak patřili k méně významným říšským vévodským rodům. Dalšího významného růstu své moci se dočkali na přelomu 17. a 18. století, kdy se nejprve stali kurfiřty a následně zdědili království Velké Británie. Tomu vládli jako tzv. Hannoverská dynastie až do roku 1901, kdy zemřela královna Viktorie. V mužské linii dále vládli v letech 1814–1886 v Hannoverském království a v letech 1815–1918 v samostatném Brunšvickém vévodství.
- La Casa de Welf, o antigua Casa de Baviera (llamada también en español de los Welfos o Güelfos) es una dinastía europea a la que han pertenecido varios monarcas alemanes y británicos desde el siglo XI hasta el siglo XX. La Casa de Welf es la rama más antigua de la Casa de Este, una dinastía cuyos miembros más antiguos conocidos vivieron en Lombardía en el siglo IX. El primer miembro destacado de esta rama fue Güelfo IV, quien heredó las propiedades de la Antigua Casa de Welf cuando su tío materno Güelfo, duque de Carintia murió en 1055. En 1070, Güelfo IV se convirtió en duque de Baviera. Güelfo IV contrajo matrimonio con la condesa Matilde de Toscana, que murió sin hijos, dejando a su viudo todos sus dominios, entre ellos Toscana, Ferrara, Módena, Reggio, lo que tendría un importante papel en la querella de las investiduras. Puesto que los Welfos tomaron partido por el Papa en esta ocasión, los partidarios del Papa pasaron a ser conocidos en Italia como "güelfos". Enrique el Negro, duque de Baviera entre 1120 y 1126, fue el primero de los tres Enriques de la dinastía Güelfa. Su hijo, Enrique el Orgulloso, duque de Baviera y también de Sajonia, rivalizó con Conrado III de los Hohenstaufen para obtener el trono del Sacro Imperio Romano Germánico. No logró salir elegido, sin embargo, ya que era temido por el resto de los príncipes, y Conrado III lo desposeyó de sus ducados. Enrique el León recuperó los dos ducados de su padre: Sajonia en 1142, y Baviera en 1156. En 1158 se casó con Matilda (1156–1189), hija de Enrique II de Inglaterra y de Leonor de Aquitania, y hermana de Ricardo Corazón de León. Desposeído de sus ducados tras la batalla de Legnano en 1176 por el emperador Federico I Barbarroja, y reclamados sus territorios por otros príncipes del Imperio, en 1180 se exilió en la corte de su suegro Enrique II en Normandía. Regresó a Alemania tres años después como duque de una parte de Sajonia, el Ducado de Brunswick-Lüneburg. Murió allí en 1195. Su hijo, Otón de Brunswick, fue elegido rey, y coronado como emperador de Alemania con el nombre de Otón IV. Los Welf de Brunswick-Lüneburg continuaron gobernando sus territorios hasta la caída de las monarquías germánicas en 1918. En 1692, el jefe de una de las ramas menores de la familia, los Calenberg, fue elevado al estatus de elector imperial, y se convirtió en elector de Hannover. Su hijo, Jorge I, se convirtió en rey del Reino Unido en 1714. Esta dinastía gobernó el Reino Unido hasta la muerte de la reina Victoria en 1901: en el Reino Unido se les conoció como Casa de Hannover. Hannover mismo se convirtió en reino en 1814, pero fue anexionado por Prusia tras la Guerra Austro-Prusiana de 1866, en la que Hannover había tomado partido por Austria. La línea primogénita de la dinastía gobernó el ducado, mucho más pequeño, de Brunswick-Wolfenbüttel. Esta línea se extinguió en 1884. Aunque el ducado debería haber sido heredado por el duque de Cumberland, hijo del último rey de Hannover, las sospechas acerca de su lealtad hicieron que permaneciera vacante hasta 1913, cuando el hijo del duque de Cumberland, Ernesto Augusto, se casó con la hija de Guillermo II de Alemania, y se le permitió heredar el ducado. Su reinado allí fue breve, ya que la monarquía quedó abolida al terminar la Primera Guerra Mundial, en 1918. La casa de Welf continúa existiendo. Su jefe actual, llamado, como muchos de sus antepasados, Ernesto Augusto, es más conocido por ser el tercer y actual marido de Carolina de Mónaco.
- Welfien suku oli eurooppalainen ruhtinassuku, jonka piiristä on noussut monia Pyhän saksalais-roomalaisen keisarikunnan ja Brittein kuninkaita. Suku oli voimissaan aina 1000-luvulta 1900-luvulle asti. Suvun nykyisin tunnetuin jäsen lienee Hannoverin prinssi Ernst August (s. 1954).
- A Welf dinasztia német és részben burgund területeken uralkodó, eredetileg frank nemesi család volt, melyet az alábbi fő ágakra oszthatunk fel: Rudolfing-ág, Burgundia királyai délnémet Welf-ág idősebb Welf-ág fiatal sváb ág fiatal szász ág
- Quella dei Welfen (conosciuti più tardi in italiano come Guelfi) è una delle più antiche ed illustri famiglie europee. L'apice della sua influenza sulle sorti politiche nel vecchio continente fu raggiunto dapprima con le vicende che la videro opposta nel XII secolo all'altrettanto potente casata degli Staufer per la successione al trono del Sacro Romano Impero e più tardi con l'ascesa al trono d'Inghilterra (Casata degli Hannover e Brunswick) nel XVII, rispettivamente XIX secolo. Nel 1981 morì la sessantatreenne regnante di Grecia Federica d'Hannover, già principessa di Hannover, duchessa di Brunswick-Lüneburg e discendente diretta di re Giorgio III d'Inghilterra . Ella fu ultima personalità dei Welfen a sedere su un trono. Suo nipote, Ernesto Augusto di Hannover (nato nel 1954), marito della principessa Carolina di Monaco, è attualmente l'erede della dinastia.
- ヴェルフ家（Welfen）は、中世の神聖ローマ帝国で皇帝位を争った有力なドイツの大諸侯。初期中世バイエルンに発し、その分家がユーラ・ブルグンドの王となった。更に初期ヴェルフ家の断絶後、その跡を継いだヴェルフ・エステ家が勢力を誇り、その分家であるハノーファーのヴェルフ家がイギリスのハノーヴァー朝となり現代まで、フェッラーラとモデナのヴェルフ家が近代まで続いた。 とりわけ有力であり、歴史に大きな足跡を残したのがヴェルフ・エステ家で、ザリエル朝、ホーエンシュタウフェン朝と帝位を争ったが、神聖ローマ皇帝となったのはオットー4世のみだった。ヴェルフェン家とも言う。
- De Welfen zijn een van oorsprong Frankisch adellijk geslacht dat sinds de 9e eeuw bekend is. Ze hadden grote macht en veel bezittingen in het zuiden van Duitsland en in het noorden van Italië. In Duitsland werden ze vertegenwoordigd door de hertog van Saksen en de hertog van Beieren. In het Duits werden ze Welfen, in het Italiaans Guelfi genoemd. Hun voornaamste tegenstanders heten Ghibellijnen (van Waiblingen of Ghibellini). Een andere betekenis kent het woord "Welfen" als een politieke stroming in Noord-Italië.
- Guelf, Welf var ei tysk fyrsteslekt fra Sachsen som i forbund med pavemakta bekjempa de hohenstaufiske keiserne og tilhengerne deres. Siden welferne tok ledelsen blant opprørerene mot keiserne kom etter hvert navnet welfer (med italiensk staving guelfer) til å å bli brukt som partinavn på keiserens motstandere og pavens tilhengere. Dette partiet besto hovedsakelig av adel og bypatrisiere. Keiserens tilhengere fikk betegnelsen ghibellinere, en betegnelse av uviss opprinnelse. Begge partinavna blei seinere overført og brukt i Italia. En av de mest berømte welferne var hertug Henrik Løve, som på den tida var en av Tysklands mektigste.
- Welfowie – D'Este – dwie dynastie panujące we Włoszech i Niemczech, ściśle ze sobą spokrewnione. Pierwsza pochodzenia niemieckiego (Welfowie starsi) rządziła pod nazwą Welfów w krajach niemieckich oraz w Burgundii. Wygasła w połowie XI wieku. Druga dynastia jest pochodzenia włoskiego. Pod przejętą od poprzedniej, wygasłej dynastii, nazwą Welfów (Welfowie młodsi - potomkowie margrabiego Azzo II d'Este i jego pierwszej żony Kunegundy z Welfów) panowała w: Bawarii, Saksonii, potem Brunszwiku i Lüneburgu, a następnie Hanowerze oraz Wielkiej Brytanii (pod nazwą dynastii hanowerskiej). Przedstawiciele tego rodu trzykrotnie nosili tytuł cesarski: Otto IV, od 1198 król niemiecki, a od 1209 r. cesarz (rzymski); Iwan VI, cesarz Rosji 1740–1741; Wiktoria Hanowerska, od 1837 królowa Wielkiej Brytanii, a od 1877 cesarzowa Indii. Pod nazwą d'Este (potomkowie margrabiego Azzo II d'Este i jego drugiej żony Garsendy) panowała w krajach włoskich: Ferrarze i Modenie. Wygasła w 1803 r.
- Вельфы — монархическая династия VIII—XX веков, представители которой занимали престолы ряда европейских государств, в частности различных германских и итальянских княжеств, а также России и Великобритании.
- Welf, tysk adelsläkt med stor makt under medeltiden, som genom gifte blev en gren av huset Este. Släkten regerade i Braunschweig-Lüneburg 1235-1692, genom kurfurstarna i Hannover 1692-1866, i Storbritannien och Irland 1714-1901 samt i hertigdömet Braunschweig 1913-1918. I släkten fanns också hertigar av Sachsen och Bayern och kejsare av Tysk-romerska riket. Släkten Welf hade sitt ursprung i två dynastier som hängde samman genom kvinnoled. Den äldre, som är känd sedan 700-talet, hade sina ursprungliga stamgods vid Maas och Mosel och senare i Schwaben. Greve Welf (död cirka 820), som var brorson till kejsar Ludvig den frommes mor, blev morfar till kejsarna Karl den skallige och Karl den tjocke. Till en annan gren av samma släkt hörde hertig Welf III (död 1055) av Kärnten; med honom dog den äldre dynastin ut på manssidan. Welf III:s syster, Kunigunda, gifte sig med markgreve Alberto Azzo Este och blev mor till hertig Welf I av Bayern (död 1101). Han var farfar till Henrik den stolte av Bayern och Sachsen. Dennes son, Henrik Lejonet, fråntogs 1180 både Bayern och Sachsen. Henrik Lejonet var far till kejsar Otto IV, vars brorson Otto Barnet (1204-1252) blev hertig av Braunschweig-Lüneburg 1235. Från honom härstammade på manssidan kurfurstarna (från 1692) och kungarna (1814-1866) av Hannover och regenterna i Storbritannien 1714-1901.
- 韦尔夫家族，韦尔夫王朝 Welfen，在意大利被称为圭尔夫家族（guelfo）。德国的传统贵族世家。在历史上的不同时期，该家族的成员曾先后是士瓦本、勃艮第、意大利、巴伐利亚（拜恩）、萨克森、布倫瑞克-吕讷堡公国（汉诺威）的统治王朝；家族成员布倫瑞克的奥托曾为神圣罗马帝国皇帝（1209年加冕）。从1714年起，家族的一个分支成为英国王室（汉诺威王朝）。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
