| dbpprop:abstract
|
- The noble family of the Scaliger (also Scaligeri, from de Scalis or della Scala) were Lords of Verona. When Ezzelino III was elected podestà of the commune in 1226, he was able to convert the office into a permanent lordship. Upon his death the Great Council elected as podestà Mastino I, who succeeded in converting the signoria (seigniory) into a family inheritance, governing at first with the acquiescence of the commune, then, when they failed to re-elect him in 1262, he effected a coup d'état and was acclaimed capitano del popolo ("people's captain"), at the head of the commune's troops. In 1272 Mastino was killed by a faction of the nobles. The reign of his son Alberto as capitano (1277-1302) was one incessant war against the counts of San Bonifacio, who were aided by the House of Este. Of his three sons, Cangrande I inherited the podestà position in 1308, only the last shared the government (1308) and made a name as warrior, prince and patron of Dante, Petrarch and Giotto. By war or treaty he brought under his control the cities of Padua (1328), Treviso (1329), and Vicenza. Cangrande I was succeeded by his nephews Mastino II (1329-51) and Alberto. Mastino, the richest and most powerful prince of his generation in Italy, continued his uncle's policy, conquering Brescia in 1332 and carrying his power beyond the Po. He purchased Parma (1335) and Lucca (1339). But a powerful league was formed against him in 1337: Florence, Venice, the Visconti, the Este and the Gonzaga all joined, and after a three years war, the Scaliger dominions were reduced to Verona and Vicenza. His son Cangrande II (1351-59) was a cruel and suspicious tyrant; not trusting his own subjects, he surrounded himself with German mercenaries but was killed by his brother Cansignorio (1359-75), who beautified Verona with palaces, provided it with aqueducts and bridges, and founded the state treasury. He too killed his other brother, Paolo Alboino. Fratricide among the Scaligeri, when Antonio (1375-87), Cansignorio's natural brother, slew his brother Bartolomeo, aroused the indignation of the people, who deserted him when Gian Galeazzo Visconti of Milan made war on him. Having exhausted all his resources, he fled from Verona at midnight, thus putting an end to the Scaliger domination. His son Can Francesco attempted fruitlessly to recover Verona (1390). Guglielmo (1404), natural son of Cangrande II, was more fortunate; with the support of the people, he drove out the Milanese, but he died ten days after, and Verona then submitted to Venice (1405). The last representatives of the Scaligeri lived at the imperial court and repeatedly attempted to recover Verona by the aid of popular risings. After the Scaligeri had been ousted, a member of the family, Giulio Cesare della Scala, made a reputation as a humanist poet. The church of Santa Maria Antica in Verona is surrounded with the tombs (arche) of the Scaligeri in the form of Gothic shrines, or tempietti, enclosing their sarcophagi: Cangrande della Scala is memorialized with an equestrian statue; Cansignorio by a marble Gothic monument by Bonino da Campione, 1374.
- Die adlige Familie der Scaliger (Scaligeri, della Scala, deutsch oft auch Skaliger) waren Herren von Verona von 1260 bis 1387.
- Els Della Scala o Scaligeri fou un llinatge que va exercir la senyoria a Verona del 1260 al 1387. Com a ancestre s'esmenta al noble Arduí que va morir cap el 1014, deixant un fill anomenat Adan (Adan Balduí) mort el 1035, pare de Sigibert, a la seva vegada pare de Jacopino della Scala. Jacopino va tenir quatre fills: Manfred della Scala fou bisbe de Verona el 1241. Mastino I della Scala va assumir la senyoria de la ciutat el 1260 fins el 1277 en què el va succeir el seu germà Albert I della Scala, que era podesta de Màntua. El quart fill fou Boca della Scala. Albert I della Scala va morir el 1301 i el va succeir el seu fill Bartolomeo I della Scala, i el 1304 el seu germà Alboí I della Scala que era podesta de Màntua . Va morir el 1311 i el va succeir a Verona el seu parent Frederic della Scala com a podestà, junt a Albert II della Scala (fill d'Alboí I) i el seu propi germà Cangrande I della Scala. El 1317 Frederic exercí el poder a Mòodena i el 1321 a Bèrgam. Cangrande I va morir el 1329 i llavors Albert II va associar al seu germà Mastino II della Scala que va morir el 1351, seguint poc després Albert II. La successió va passar als fills de Mastino II, Cangrande II della Scala, Cansignoro della Scala i Pau Alboí della Scala amb una breu usurpació el 1354 del germanastre Fregnano della Scala. Cangrande II va morir el 1359 assassinat per son germà Cansignoro, i només va deixar un fill il·legítim anomenat Guillem della Scala. Pau Alboí fou empresonat el 1365 i assassinat el 1375, i finalment Cansignoro va morir el 1375. Cap d'ells va deixar fills legitims i el poder va passar als fills il·legítims de Cansignore, Bartolomeo II della Scala i Antoni I della Scala amb el que es va acabar el poder dels Della Scala al ser ocupada Verona per Milà. El fill d'Antoni I, Canfrancesco della Scala, que reclamava la senyoria, va morir el 1392. Encara després van exercir un mes el poder Guillem della Scala, el bastard de Cangrande II, i els seus fills Brunoro della Scala i Antoni II della Scala i un germà dels dos darrers, Nicòdem, fou bisbe de Freising.
- La famille della Scala, appelée également en italien famiglia scaligera ou les Scaligeri, fut une dynastie qui gouverna la cité de Vérone, en Italie, durant 125 ans, de 1262 à 1387. De nombreux membres de cette famille exercèrent des fonctions politiques et administratives dans les communes puis les seigneuries de Vénétie dès le XIII siècle et imposèrent progressivement leur seigneurie à Vérone puis à Vicence. Cette dynastie gibeline compte parmi ses membres : Jacopino (NC), podestat de Cerea │ ├─>Mastino, podestat de Vérone (1259-1262) puis seigneur (1262-1275) │ └─>Alberto, podestat de Vérone (1275-1276) puis seigneur (1277-1301) │ ├─>Bartolomeo, seigneur de Vérone et Vicence (1301-1304) │ ├─>Alboino I, seigneur de Vérone et Vicence (1304-1311) │ │ │ ├─>Alboino II, co-seigneur de Vérone et Vicence (1329-1352) │ │ │ └─>Mastino II, co-seigneur de Vérone et Vicence (1329-1351) │ │ │ ├─>Reine, épouse de Barnabé Visconti, seigneur de Milan │ │ │ ├─>Cangrande II, co-seigneur de Vérone et Vicence (1351-1359) │ │ │ ├─>Cansignorio, co-seigneur de Vérone et Vicence (1351-1375) │ │ │ │ │ ├─>Bartolomeo II, seigneur de Vérone et Vicence (1375-1381) │ │ │ │ │ └─>Antonio, seigneur de Vérone et Vicence (1381-1387) │ │ │ ├─>Paolo Alboino, co-seigneur de Vérone et Vicence (1351-1351) │ │ │ └─>Verde, épouse de Nicolas II d'Este, seigneur de Ferrare │ └─>Cangrande, seigneur de Vérone et Vicence (1308-1329)
- La famiglia della Scala o famiglia scaligera fu una dinastia che governò sulla città di Verona per centoventicinque anni, dal 1262 al 1387. Fu con Mastino che la città veneta passò in forma non traumatica da Comune a Signoria, anche se l'effettivo passaggio avvenne solo con il fratello Alberto. Con Cangrande invece la Signoria raggiunse l'apice della sua importanza e fama.
- Della Scala, albo Scaligeri - ród magnacki, który panował w Weronie przez sto dwadzieścia pięć lat, od 1262 do 1387. Za czasów Mastino I della Scala forma rządów w Weronie przeszła od komuny średniowiecznej do signorii, chociaż właściwe przejęcie władzy nastąpiło za jego brata, Alberto. Czasy Cangrande I to okres największej świetności i potęgi Werony. Panowanie rodu della Scala w Weronie zbiegło się z konfliktem między Gwelfami i Gibelinami. Władcy Werony starali się wykorzystać ją do osiągnięcia swoich celów, dlatego sprzymierzali się zazwyczaj z Gibelinami, a Cangrande I uznawany był nawet za przywódcę Ligi Gibelinów.
- Скалигеры — знатный род в Вероне, который правил Вероной с 1262 по 1387, династия Скалигеров внесла большой вклад в культуру города, формально занимая должность наместника. Мастино делла Скала Альберто делла Скала Кангранде I делла Скала, в правление которого под контроль Вероны попали города Падуя, Тревизо и Виченца Мастино II делла Скала в правление которого под Верона достигла ещё большего могущества, Кангранде II делла Скала был жестоким тираном, Кансиньорио делла Скала Антонио, бежавший из Вероны 19 октября 1387.
|
| rdfs:comment
|
- The noble family of the Scaliger (also Scaligeri, from de Scalis or della Scala) were Lords of Verona. When Ezzelino III was elected podestà of the commune in 1226, he was able to convert the office into a permanent lordship.
- Die adlige Familie der Scaliger (Scaligeri, della Scala, deutsch oft auch Skaliger) waren Herren von Verona von 1260 bis 1387.
- Els Della Scala o Scaligeri fou un llinatge que va exercir la senyoria a Verona del 1260 al 1387. Com a ancestre s'esmenta al noble Arduí que va morir cap el 1014, deixant un fill anomenat Adan (Adan Balduí) mort el 1035, pare de Sigibert, a la seva vegada pare de Jacopino della Scala. Jacopino va tenir quatre fills: Manfred della Scala fou bisbe de Verona el 1241.
- La famille della Scala, appelée également en italien famiglia scaligera ou les Scaligeri, fut une dynastie qui gouverna la cité de Vérone, en Italie, durant 125 ans, de 1262 à 1387. De nombreux membres de cette famille exercèrent des fonctions politiques et administratives dans les communes puis les seigneuries de Vénétie dès le XIII siècle et imposèrent progressivement leur seigneurie à Vérone puis à Vicence.
- La famiglia della Scala o famiglia scaligera fu una dinastia che governò sulla città di Verona per centoventicinque anni, dal 1262 al 1387. Fu con Mastino che la città veneta passò in forma non traumatica da Comune a Signoria, anche se l'effettivo passaggio avvenne solo con il fratello Alberto. Con Cangrande invece la Signoria raggiunse l'apice della sua importanza e fama.
- Della Scala, albo Scaligeri - ród magnacki, który panował w Weronie przez sto dwadzieścia pięć lat, od 1262 do 1387. Za czasów Mastino I della Scala forma rządów w Weronie przeszła od komuny średniowiecznej do signorii, chociaż właściwe przejęcie władzy nastąpiło za jego brata, Alberto. Czasy Cangrande I to okres największej świetności i potęgi Werony. Panowanie rodu della Scala w Weronie zbiegło się z konfliktem między Gwelfami i Gibelinami.
- Скалигеры — знатный род в Вероне, который правил Вероной с 1262 по 1387, династия Скалигеров внесла большой вклад в культуру города, формально занимая должность наместника.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
