| dbpprop:abstract
|
- The House of Hohenzollern is a noble family and royal dynasty of electors, kings and emperors of Prussia, Germany and Romania. It originated in the area around the town of Hechingen in Swabia during the 11th century. They took their name from their ancestral home, the Burg Hohenzollern castle near Hechingen. The family uses the motto Nihil Sine Deo . The family coat of arms, first adopted in 1192, began as a simple shield quarterly sable and argent. The head and shoulders of a hound were added in 1317 by Frederick IV, Burgrave of Nuremberg. Later quartering incorporated other branches of the family. The family split into two branches, the Catholic Swabian branch and the Protestant Franconian branch. The Swabian branch ruled the area of Hechingen until their eventual extinction in 1869. The Franconian branch was more successful: members of the Franconian branch became Margrave of Brandenburg in 1415 and Duke of Prussia in 1525. Following the union of these two Franconian lines in 1618, the Kingdom of Prussia was created in 1701, and subsequently led the unification of Germany and the creation of the German Empire in 1871. Social unrest at the end of World War I led to the German Revolution of 1918, with the formation of the Weimar Republic forcing the Hohenzollerns to abdicate, thus bringing an end to the modern German monarchy. The Treaty of Versailles in 1919 set the final terms for the dismantling of the German Empire.
- Das Haus Hohenzollern war neben den Habsburgern eines der bedeutendsten deutschen Fürstengeschlechter, ursprünglich aus dem schwäbischen Raum. Die Stammburg Hohenzollern liegt auf der Gemarkung von Bisingen bei Hechingen im Zollernalbkreis in Baden-Württemberg. Das Haus Hohenzollern untergliederte sich seit dem Mittelalter in mehrere Haupt- und Nebenlinien, von denen einige erloschen sind. Die ursprünglich fränkische Linie Brandenburg-Preußen stellte ab 1701 die preußischen Könige und von 1871 bis 1918 Deutsche Kaiser. Aus dem Haus Hohenzollern kamen außerdem von 1866 bis 1947 die rumänischen Könige. Im heutigen Baden-Württemberg bestanden bis 1849 zwei selbständige Fürstentümer, die eigentlichen Stammlande der Grafen von Zollern Hohenzollern-Hechingen und das später als Lehen dazu gekommene Hohenzollern-Sigmaringen, die in der Folge zum Staat Preußen kamen und danach als „Regierungsbezirk Sigmaringen“ unter dem Namen Hohenzollernsche Lande geführt wurden. Der Aufstieg der Hohenzollern im Spätmittelalter war nicht zuletzt deren Königstreue gegenüber (zunächst) den Staufern und (später) den Luxemburgern zu verdanken.
- Els Hohenzollern és una de les famílies reials més remarcables d'Europa des de l'Edat Mitjana. Des del segle XIII i fins el 1918 han ostentat ininterrompudament importants quotes de poder en diferents principats alemanys i en altres territoris europeus. El cognom Hohenzollern prové del sud d'Alemanya, de la històrica regió de Suàbia, i és compost pel prefix Hohen i pel nom Zollern. Mentre la paraula Zollern fa referència al castell originari de la família i el prefix Hohen denota la importància del llinatge, són altres també les famílies sobiranes que afegiren aquest prefix al seu cognom: Hohenlohe, Hohenstaufen o Hohenberg. El lema familiar és el Nihil sine Deo que traduït significa quelcom com Res sense Déu'. Al segle XIII la família dels Hohenzollern es dividí en tres branques. Mentre dues branques passaren a governar dos petitis principats de la regió de Suàbia a l'entorn de Hechingen, una tercera branca de religió protestant passà a Francònia; posteriorment esdevingueren electors de Brandenburg i reis de Prússia, i van acabar essent emperadors d'Alemanya el 1871. Amb la caiguda de l'Imperi Alemany l'any 1918, el poder detentat pels Hohenzollern des de l'Alta Edat Mitjana s'ensorrà. Únicament a Romania una branca menor de la Dinastia mantenia el poder que malgrat tot perdé l'any 1947. La menció més antiga de la família Hohenzollern data de 1061. Els diferents historiadors de la família afirmen que l'origen reconegut de la família es troba en el Comtat de Zollern i en una branca secundària de la dinastia borgononyona. El quart comte de Zollern, Frederic III de Nuremberg, fidel servidor de l'emperador Frederic II, emperador romanogermànic, conegut com a Barbarroja, es casà amb Sofia de Raabs, filla del burgravi Conrad II de Nuremberg. La falta de descendència de Conrad féu que la ciutat de Nuremberg passés a mans dels Hohenzollern tal i com fou coneguda la família a partir d'aquest moment, any 1192. Amb la mort de Frederic III de Nuremberg, els seus dos fills es dividiren, en un costum bastant corrent en les diverses famílies reials alemanyes, el territori de Nuremberg. En aquest moment es funden les dues branques principals ja que mentre Conrad III de Nuremberg funda la branca franconiana i que esdevindrà protestant, Frederic IV de Zollern fundà la branca suàbica i catòlica. Des de Hechigen, els Hohenzollern de Suàbia governaven els petits principats de Hechingen i de Sigmaringen al sud d'Alemanya. Durant la Reforma religiosa del segle XVI, la família romangué en la fe catòlica. Posteriorment, els Hohenzollern de Suàbia es dividiren entre els Hohenzollern-Hechingen que s'extingiren el 1869, i els Hohenzollern-Sigmaringen que encara perviuen. Amb poc pes específic en la política interna d'Alemanya i amb un pràctica inexistència en el concert internacional, els Hohenzollern saberen mantenir el llinatge reial amb el pas del temps i contraure diferents matrimonis en el si de les grans famílies reials europees -Bèlgica, Saxònia, Suècia o Baviera-. L'any 1849, els prínceps de Hechigen i de Sigmaringen abdicaren dels seus trons en favor del rei Frederic Guillem IV de Prússia. A canvi, reberen una renda vitalícia i una posició important a la cort de Berlín. Mentre que els Hohenzollern-Hechingen s'extingiren el 1869, els Hohenzollern-Sigmaringen encara perviuen. A més a més, el príncep Carles de Hohenzollern-Sigmaringen esdevingué rei Carles I de Romania; i el príncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen fou un ferm candidat al tron d'Espanya després de l'enderrocament de la reina Isabel II d'Espanya. Els Hohenzollern de Francònia iniciaren una política expansionista des del segle XIV. La família comprà i adquirí a través de matrimoni importants lots de terres. Així, el 1331 adquirí el territori d'Ansbach i el 1340 el de Kulmbach. Malgrat tot, la principal adquisició fou el de l'Electorat de Brandenburg l'any 1417 i la designació com a prínceps hereus de Prússia el 1618. Fet que féu que la família esdevingués una de les més remarcables del concert polític europeu. Amb la caiguda de l'Imperi Napoleònic, els Hohenzollern de Prússia reberen una important injecció de nous territoris a la Renània i a Westfàlia. A aquests territoris s'hi sumaren gran part dels territoris de Polònia entre els quals destaca la Posnània i gran part de la Pomerània polonesa. L'any 1871, després de la Guerra dels Ducats, la Guerra austroprussiana i la Guerra francoprussiana, el rei Guillem I de Prússia es convertí en kàiser. Amb la caiguda de l'Imperi Alemany després de la Primera Guerra Mundial, el kaiser Guillem II de Prússia s'exilià a Haus Doorn als Països Baixos on morí l'any 1941. A la seva mort, el cap de la dinastia esdevingué el príncep Guillem de Prússia que fou susbstituït pel príncep Lluís Ferran de Prússia. Des de 1994 el príncep Jordi Frederic de Prússia és el cap dels Hohenzollern.
- Dynastie Hohenzollernů či jen Hohenzollernové je německá dynastie, švábského původu. Mezi nejvýznamnější území jímž vládli patří Prusko, Německo a Rumunsko. Jejich rod užívá stříbrno-černě čtvrceného znaku. Nejstarší známou zmínkou o rodu je z roku 1061. Počátek dynastie je nepopíratelně doložen od roku 1110 (v držení hrabství Zollern ve Švábsku). V roce 1119 získali (Hohen)Zollernové hodnost norimberského purkrabího s rozsáhlými statky ve Francích, jenž získal hrabě Fridrich III. sňatkem. Jeho syny se rod rozdělil do dvou větví a to mladší katolické švábské a starší protestanské franské. Franská větev o svoje území přišla v roce 1918 a švábská v roce 1947, kdy byl poslední hohenzollerský panovník a to rumunský král Michal I. svržen komunisty. Dynastie používá motto Nihil Sine Deo, česky: Nic bez Boha.
- Hohenzollern, familia de gobernantes alemanes que tuvo su origen en una familia de condes de Suabia, en el siglo XI o XII. Su nombre se deriva de "Zollern", un castillo del siglo XIII que la familia poseía cerca de Stuttgart. Esta dinastía formó parte de los electores de Sacro Imperio Romano Germánico a partir del siglo XV. Desde 1700, había construido una serie de palacios en Berlín y sus alrededores, tras alcanzar su consolidación, encarnada en el poderío de Prusia. Con Federico II el Grande empezó Prusia a aumentar su poderío dentro de los Estados alemanes, que se vio consolidado con la formación del Segundo Reich, establecido tras la victoria en la Guerra franco-prusiana. Con el fin de la Primera Guerra Mundial termina también el poder de la dinastía, representada por la abdicación de Guillermo II. Actualmente Jorge-Federico, Príncipe Real de Prusia, Príncipe Imperial de Alemania, es el Jefe de la Casa Real e Imperial de Prusia y de Alemania desde 1994, si bien no es cabeza de ningún trono.
- Hohenzollern on Schwabenista kotoisin oleva saksalainen ruhtinassuku, jonka eri jäsenet hallitsivat Brandenburgia, Preussia ja Saksan keisarikuntaa sekä Romaniaa. Suku jakautui 1200-luvulla frankkilaiseen ja švaabilaiseen haaraan. Suvun kantalinna sijaitsee Hechingenin lähellä, nykyisessä Baden-Württembergin osavaltiossa. Frankkilaisen (protestanttisen) haaran päämiehet olivat 1400-luvulta lähtien Brandenburgin rajakreivejä. Fredrik VI nousi 1415 Brandenburgin vaaliruhtinaaksi nimellä Fredrik I, minkä jälkeen Hohenzollernin suku kohosi Saksan mahtavimpien ruhtinaitten joukkoon. Vuodesta 1618 lähtien he hallitsivat Brandenburgin lisäksi myös Itä-Preussia. "Suuri vaaliruhtinas" Fredrik Vilhelm laajensi Brandenburg-Preussin Westfalenin rauhassa 1648 yhdeksi Euroopan mahtivaltioista, ja hänen poikansa Fredrik I otti 1701 Preussin kuninkaan arvonimen. Preussin kuningas Vilhelm I kruunattiin 1871 yhdistyneen Saksan keisariksi. Sukuhaaran viimeinen hallitsija oli Vilhelm I:n pojanpoika Vilhelm II, joka luopui Saksan keisariudesta ja Preussin kuninkuudesta ensimmäisen maailmansodan seurauksena 1918. Frankkilaisen haaran nykyinen päämies on Georg Friedrich Prinz von Preußen. Hohenzollern-suvun švaabilainen (katolinen) haara jakautui vuonna 1576 perinnönjaon seurauksena vielä kolmeen erilliseen haaraan, jotka olivat Hohenzollern-Hechingen, Hohenzollern-Sigmaringen ja Hohenzollern-Haigerloch. Näistä kaksi ensimmäistä säilyivät itsenäisinä pikkuruhtinaskuntina vuoteen 1849, jolloin niiden hallitsijat luopuivat kruunusta ja alueet yhdistettiin Sigmaringenin hallintopiirinä (saks. Regierungsbezirk Sigmaringen, myös Hohenzollernsche Lande) suvun frankkilaisen haaran hallitsemaan Preussin kuningaskuntaan 1850. Toisen maailmansodan jälkeen alue liitettiin osaksi ranskalaisen miehitysvallan perustamaa Württemberg-Hohenzollernin osavaltiota, joka puolestaan myöhemmin sulautui osaksi uutta Baden-Württembergin osavaltiota. Hohenzollern-Hechingenin haaran kuoltua sukupuuttoon 1869 švaabilaisia hohenzollereita edustaa nykyisin ainoastaan Sigmaringenin haara, jonka tämänhetkinen päämies on Friedrich Wilhelm Prinz von Hohenzollern.
- Les Hohenzollern sont une famille royale européenne qui régna sur le Brandebourg à partir de 1415, puis sur le Duché de Prusse dès 1525, fiefs réunis au sein d'une union Brandebourg-Prusse en 1618 qui donnera naissance au Royaume de Prusse en 1701. À partir de la proclamation de l'Empire allemand en 1871, ils ajoutèrent à leurs titres celui d'Empereur allemand qu'ils conservèrent jusqu'en 1918, date à laquelle Guillaume II fut contraint à l' abdication, conséquence de la défaite allemande pendant la Première Guerre mondiale. Cette famille est originaire du sud-ouest de l'Allemagne et son nom dérive de celui du Château de Hohenzollern (ou Zollern), nom du château fort du XIII siècle qu'elle possédait près de Stuttgart. Plus tard, les Hohenzollern furent à la tête de Nuremberg et d'autres territoires en Souabe et en Franconie. Cependant ils ne prirent une importance réelle que lorsqu'ils devinrent Électeurs du Saint Empire romain germanique en 1415, suite à l'acquisition du Brandebourg par l'Électeur Frédéric Ier. C'est cette province qui allait constituer leur domaine principal pendant les cinq siècles suivants. Frédéric IV de Hohenzollern, comte de Zollern successeur de Frédéric III, est à l'origine de plusieurs branches souveraines. Elles régnèrent sur de petites principautés en Souabe. Une de ces lignées, celle des Hohenzollern-Sigmaringen, subsiste aujourd'hui. Au milieu du XIX siècle, son chef Charles de Hohenzollern-Sigmaringen céda volontairement sa souveraineté sur la Principauté de Hohenzollern-Sigmaringen au Royaume de Prusse, constituant ainsi l'une des deux composantes de la Province de Hohenzollern. Mais l'un de ses fils, Charles, fut élu en 1866 prince de Roumanie puis proclamé roi en 1881. L'actuelle famille royale de Roumanie, qui a régné jusqu'en 1947, est donc un rameau des Hohenzollern-Sigmaringen.
- Fájl:Hohenzollern-herb-rodowy. jpg A Hohenzollern-ház családi címere A Hohenzollern-ház nemesi család és uralkodói dinasztia. Tagjai között voltak választófejedelmek, valamint Poroszország, Németország és Románia királyai és császárai. A család a svábországi Hechingen város környékéről származik, és a 11. század óta ismert. Nevüket ősi székhelyük, az említett város közelében fekvő Burg Hohenzollernről kapták. A család mottója Nihil sine Deo (Semmit Isten nélkül). Címerük, mely legkorábban 1192-ből ismert, kezdetben egyszerű – fekete és ezüst negyedekre osztott – pajzsból állt. 1317-ben IV. Frigyes kutyafejjel és -vállakkal egészítette ki. A család két ágra szakadt: a katolikus sváb és a protestáns frankóniai ágra. A sváb ág 1869-es kihalásáig irányította Hechingen környékét. A frankóniai ág különböző alágai megszerezték a Brandenburgi Őrgrófság trónját 1415-ben, illetve a Porosz Hercegséget 1525-ben. A két frankóniai ág egyesülése 1618-ban lehetővé tette a Porosz Királyság 1701-es létrehozását. Később ez az állam volt a német egység megteremtésének és a Német Birodalom 1871-es megalakításának vezető ereje. Az I. világháborút kísérő társadalmi elégedetlenség 1918-ban a német forradalomban csúcsosodott ki, majd megalakult a Weimari Köztársaság – így a Hohenzollernek trónfosztottá váltak, és a német monarchia véget ért. Az 1919-es versailles-i szerződés megpecsételte a Német Birodalom felbomlását.
- La Casata degli Hohenzollern è una dinastia tedesca di elettori, re e imperatori di Prussia, Germania e Romania. La famiglia usa il motto Nihil sine Deo (Nulla senza Dio). La famiglia Hohenzollern ha origine nell'area intorno alla città di Hechingen in Svevia durante l'XI secolo e presero il nome dal castello di Burg Hohenzollern, presso la sopracitata città, che fu la loro prima dimora. La famiglia si divise in due rami, quello cattolico di Svevia e quello protestante di Franconia. Il ramo svevo dominò l'area di Hechingen fino alla propria estinzione nel 1869, il ramo di Franconia ebbe più successo: i discendenti della linea di Franconia infatti ascesero al trono di Brandeburgo nel 1415 e al Ducato di Prussia nel 1525. L'unione di queste due linee di Franconia nel 1618 permise la creazione del Regno di Prussia nel 1701, lo stato che portò successivamente all'unificazione della Germania e all'Impero Tedesco nel 1871. La dinastia perse il potere alla fine della Prima guerra mondiale, quando fu deposto l'ultimo imperatore tedesco, Guglielmo II.
- ホーエンツォレルン家（ドイツ語：Das Haus Hohenzollern, 英語：House of Hohenzollern）は、南ドイツのシュヴァーベン地方に発祥したヨーロッパの貴族、王家、皇帝家。一族からはルーマニアの国王も出た。家名の由来は居城としていたホーエンツォレルン城から。14世紀にツォレルン家をホーエンツォレルン家に改めた。ちなみに、現代のドイツ語では“ホーエンツォレアン”または“ホーエンツォラーン”と発音する。 1061年にベルトルト・フォン・ライヒェナウの年代記にツォレルン家の名が初めて現れる。シュヴァーベンの一部を支配するツォレルン伯爵であった。 1191年、同郷のホーエンシュタウフェン朝神聖ローマ皇帝ハインリヒ6世によりフリードリヒ1世が、ニュルンベルク城伯に任じられフランケン地方の領地も得た。1218年（または1214年）に領地の分割を行い、長男のコンラート1世がフランケンの領地とニュルンベルク城伯の地位を得てフランケン系の祖となり、次男のフリードリヒ2世はヘヒンゲン近郊のツォレルン城とシュヴァーベンの領地とツォレルン伯爵の地位を得てシュヴァーベン系（ホーエンツォレルン＝ヘヒンゲン家）の祖となった。 フランケン系はフリードリヒ1世の代の1415年からは選帝侯としてブランデンブルク選帝侯領を治めるようになる。1525年に一族の傍流アルブレヒトがドイツ騎士団を廃しプロイセン公国を建て初代プロイセン公となり、その子孫が絶えると1618年には本家のブランデンブルク選帝侯ヨーハン・ジギスムントがプロイセン公領を継承し、ブランデンブルク＝プロイセンが成立した。三十年戦争の際にはフリードリヒ・ヴィルヘルム（大選帝侯）が指導にあたった。1660年のオリヴァー条約によりポーランド・リトアニア連合からホーエンツォレルン朝プロイセン公国が独立した。選帝侯フリードリヒ3世はスペイン継承戦争でハプスブルク家に味方する見返りに「プロイセンの王」を名乗ることが許されたため、1701年にフリードリヒ1世として戴冠し、ホーエンツォレルン朝プロイセン王国が誕生する。 ヴォルテールと親交の深かったフリードリヒ2世は啓蒙専制君主として君臨、絶対主義下においてプロイセンを強化した。彼は、オーストリア継承戦争や七年戦争に勝ち抜き、着々と領地を広げていった。フリードリヒ2世、フリードリヒ・ヴィルヘルム2世はロシア帝国・オーストリア帝国とともにポーランド分割を行なった。 1862年、オットー・フォン・ビスマルクが宰相になると、ヴィルヘルム1世の下、プロイセンを中心としたドイツ統一を成し遂げ、ドイツ帝国が誕生、列強の一員となる。第一次世界大戦で敗北後、ドイツ皇帝ヴィルヘルム2世が亡命してホーエンツォレルン家のドイツ支配は幕を閉じた。ヴィルヘルム2世の子孫はドイツで生活しており、現在の当主はヴィルヘルムの玄孫ゲオルク・フリードリヒである。 選帝侯時代以前にフランケン系の一門から分家した支流に前述のホーエンツォレルン＝ヘヒンゲン家とホーエンツォレルン＝ジクマリンゲン家がある。ホーエンツォレルン＝ヘヒンゲン家はホーエンツォレルン城があるシュヴァーベンの本来の領地を統治し続けた。この家はプロテスタントに改宗せずカトリックのままで通していたが、1869年に断絶した。ホーエンツォレルン＝ジクマリンゲン家からは1866年にカロル1世がルーマニア公に迎えられ、1881年にルーマニア国王に即位した。以後1947年に王制が廃止されるまで、カロル1世の直系がルーマニア王家として続いた（最後の国王ミハイ1世は現在も存命である）。ホーエンツォレルン＝ジクマリンゲン家本流の現在の当主はフリードリヒ・ヴィルヘルムである。
- Het Huis Hohenzollern is een Duits vorstengeslacht, oorspronkelijk afkomstig uit Schwaben. Uit het geslacht kwamen monarchen van onder meer Pruisen, het Duitse Keizerrijk en Roemenië voort. De naam van de dynastie is afgeleid van de burcht Zollern (later Hohenzollern) bij Hechingen.
- Hohenzollern er en tysk fyrsteslekt, som opprinnelig stammer fra Schwaben. Stamborgen er Burg Hohenzollern, som ligger i nærheten av Hechingen i Baden-Württemberg. Her fantes det også frem til 1849 to selvstendige fystendømmer, Hohenzollern-Hechingen og Hohenzollern-Sigmaringen, som senere ble innlemmet i kongeriket Preussen under betegnelsen Hohenzollernsche Lande. De var en del av staten Preussen fram til den allierte okkupasjonen etter andre verdenskrig. I 1952 ble de innlemmet i Baden-Württemberg. Slekten Hohenzollern nevnes først i 1061. Ved begynnelsen av 1200-tallet deler den seg i en schwabisk og en frankisk linje. I 1415 kommer den frankiske linjen i besittelse av markgrevskapet Brandenburg; i 1701 lar Friedrich I, kurfyste av Brandenburg og samtidig hertug av Preussen, seg krone til konge av Preussen i Königsberg. Fra 1871 til 1918 var de preussiske kongene av huset Hohenzollern også keisere av det tyske rike. Den siste Hohenzollernkeiseren var Wilhelm II, som abdiserte i 1918. Kongene av Romania tilhørte også huset Hohenzollern.
- Hohenzollernowie - niemiecka dynastia wywodząca się ze Szwabii. Jej przedstawiciele panowali w krajach niemieckich, od 1871 jako cesarze niemieccy oraz w Rumunii.
- Hohenzollern é a dinastia que governou o território da Prússia até o fim da Primeira Guerra Mundial. Originou-se na área ao redor da cidade de Hechingen na Suábia, durante o século XI. Eles pegaram seu nome do seu lar ancestral, Burg Hohenzollern o castelo de Hohenzollern, perto da cidade acima mencionada. A família usa o lema Nihil Sine Deo (Nada Sem Deus). O brasão de armas da família, adaptada em 1192, começou como uma blindagem simples trimestral sable e argent. A cabeça e os ombros de um cão foram acrescentados em 1317 por Frederico IV. Depois de aquartelamentos incorporados outros ramos da família. Cujo soberano mais conhecido é Frederico II.
- Casa de Hohenzollern este o familie dinastică de electori, regi şi împăraţi ai Prusiei, Germaniei şi României. Şvabi de origine (din Schwabenland, sudul Germaniei), îşi iau numele de la castelul Hohenzollern din vecinătatea oraşului Hechingen (la câţiva km sud de Tübingen, landul Baden-Württemberg). Motto-ul acestei dinastii, fondate în secolul al XI-lea, este Nihil sine Deo (Nimic fără Dumnezeu).
- Файл:Hohenzollern-Wappen. svg Герб Гогенцоллернов Династия Гогенцоллернов — немецкий род, династия курфюрстов Бранденбурга, затем королей Пруссии, в период с 1871 по 1918 гг. прусские короли из династии Гогенцоллернов были одновременно и германскими императорами. Католическая ветвь Гогенцоллернов — Гогенцоллерны-Зигмарингены — правила в 1866—1947 гг. в Румынии.
- Hohenzollern är en av de mest betydelsefulla tyska adelssläkterna och kommer ursprungligen från Schwaben och området runt staden Hechingen. Släkten är sedan medeltiden uppdelat i flera huvud- och parallellinjer varav några har dött ut. Linjen Brandenburg-Preussen var från 1701 preussiskt kungahus och 1871-1918 det tyska kejsarhuset. 1881-1947 var Hohenzollern också kungahus i Rumänien.
- Hohenzollern Hanedanı 12. yüzyıl'da Schwaben'de ortaya çıkmış, 1525 yılında Prusya Düklüğünin başına geçmiş, 1701'de Prusya Krallığını kurmuş, 1871 yılında ise Alman Milli Birliği'nin Kuruluşuna öncülük ederek Alman İmparatorluğu'nu kurmuş bir kraliyet ailesidir. Bu tarihten başlayarak 1918 yılında Almanya'da Weimar Cumhuriyetinin kuruluşuna kadar olan sürede boyunca Alman İmparatorları bu aileden çıkmıştır. Hanedandan tahta geçen Alman İmparatorları şunlardır: I. Wilhelm III. Friedrich II. Wilhelm
- Файл:Wappen Preußische Provinzen - Hohenzollernsche Lande. png Історичний герб дому Гогенцоллернів Гогенцоллерни — німецький шляхетний рід. Гогенцоллерни — династія курфюрстів Бранденбурга, потім королів Пруссії. З 1871 до 1918 прусські королі з династії Гогенцоллернів були одночасно й германськими імператорами. Католицька вітка Гогенцоллернів — Гогенцоллерни-Зігмарінгени — правила у 1866—1947 в Румунії.
- 霍亨索伦家族 （Hohenzollerns） 是欧洲的一个王室，為勃蘭登堡-普魯士 (1415年-1918年） 及德意志帝國 （1871年-1918年） 的主要統治家族。其始祖布尔夏德一世在11世纪初叶受封為索倫伯爵。領地在今上內卡河、施瓦本山和上多瑙河之間，16世紀中叶，該家族在索倫前冠以“霍亨”（意為“高貴的”） 字樣。稱為霍亨索倫家族。 1191年至1192年索倫伯爵腓特烈三世與紐倫堡 （Nürnberg） 伯爵聯姻，成為腓特烈一世。他的兩個兒子分割領地，康拉德三世獲紐倫堡伯爵領地。腓特烈四世獲士瓦本的原領地，從而形成信奉新教的弗蘭肯系和信奉天主教的士瓦本系兩支。
|
| rdfs:comment
|
- The House of Hohenzollern is a noble family and royal dynasty of electors, kings and emperors of Prussia, Germany and Romania. It originated in the area around the town of Hechingen in Swabia during the 11th century. They took their name from their ancestral home, the Burg Hohenzollern castle near Hechingen. The family uses the motto Nihil Sine Deo . The family coat of arms, first adopted in 1192, began as a simple shield quarterly sable and argent.
- Das Haus Hohenzollern war neben den Habsburgern eines der bedeutendsten deutschen Fürstengeschlechter, ursprünglich aus dem schwäbischen Raum. Die Stammburg Hohenzollern liegt auf der Gemarkung von Bisingen bei Hechingen im Zollernalbkreis in Baden-Württemberg. Das Haus Hohenzollern untergliederte sich seit dem Mittelalter in mehrere Haupt- und Nebenlinien, von denen einige erloschen sind.
- Els Hohenzollern és una de les famílies reials més remarcables d'Europa des de l'Edat Mitjana. Des del segle XIII i fins el 1918 han ostentat ininterrompudament importants quotes de poder en diferents principats alemanys i en altres territoris europeus. El cognom Hohenzollern prové del sud d'Alemanya, de la històrica regió de Suàbia, i és compost pel prefix Hohen i pel nom Zollern.
- Dynastie Hohenzollernů či jen Hohenzollernové je německá dynastie, švábského původu. Mezi nejvýznamnější území jímž vládli patří Prusko, Německo a Rumunsko. Jejich rod užívá stříbrno-černě čtvrceného znaku. Nejstarší známou zmínkou o rodu je z roku 1061. Počátek dynastie je nepopíratelně doložen od roku 1110 (v držení hrabství Zollern ve Švábsku).
- Hohenzollern, familia de gobernantes alemanes que tuvo su origen en una familia de condes de Suabia, en el siglo XI o XII. Su nombre se deriva de "Zollern", un castillo del siglo XIII que la familia poseía cerca de Stuttgart. Esta dinastía formó parte de los electores de Sacro Imperio Romano Germánico a partir del siglo XV. Desde 1700, había construido una serie de palacios en Berlín y sus alrededores, tras alcanzar su consolidación, encarnada en el poderío de Prusia.
- Hohenzollern on Schwabenista kotoisin oleva saksalainen ruhtinassuku, jonka eri jäsenet hallitsivat Brandenburgia, Preussia ja Saksan keisarikuntaa sekä Romaniaa. Suku jakautui 1200-luvulla frankkilaiseen ja švaabilaiseen haaraan. Suvun kantalinna sijaitsee Hechingenin lähellä, nykyisessä Baden-Württembergin osavaltiossa. Frankkilaisen (protestanttisen) haaran päämiehet olivat 1400-luvulta lähtien Brandenburgin rajakreivejä.
- Les Hohenzollern sont une famille royale européenne qui régna sur le Brandebourg à partir de 1415, puis sur le Duché de Prusse dès 1525, fiefs réunis au sein d'une union Brandebourg-Prusse en 1618 qui donnera naissance au Royaume de Prusse en 1701.
- Fájl:Hohenzollern-herb-rodowy. jpg A Hohenzollern-ház családi címere A Hohenzollern-ház nemesi család és uralkodói dinasztia. Tagjai között voltak választófejedelmek, valamint Poroszország, Németország és Románia királyai és császárai. A család a svábországi Hechingen város környékéről származik, és a 11. század óta ismert. Nevüket ősi székhelyük, az említett város közelében fekvő Burg Hohenzollernről kapták.
- La Casata degli Hohenzollern è una dinastia tedesca di elettori, re e imperatori di Prussia, Germania e Romania. La famiglia usa il motto Nihil sine Deo (Nulla senza Dio). La famiglia Hohenzollern ha origine nell'area intorno alla città di Hechingen in Svevia durante l'XI secolo e presero il nome dal castello di Burg Hohenzollern, presso la sopracitata città, che fu la loro prima dimora. La famiglia si divise in due rami, quello cattolico di Svevia e quello protestante di Franconia.
- Het Huis Hohenzollern is een Duits vorstengeslacht, oorspronkelijk afkomstig uit Schwaben. Uit het geslacht kwamen monarchen van onder meer Pruisen, het Duitse Keizerrijk en Roemenië voort. De naam van de dynastie is afgeleid van de burcht Zollern (later Hohenzollern) bij Hechingen.
- Hohenzollern er en tysk fyrsteslekt, som opprinnelig stammer fra Schwaben. Stamborgen er Burg Hohenzollern, som ligger i nærheten av Hechingen i Baden-Württemberg. Her fantes det også frem til 1849 to selvstendige fystendømmer, Hohenzollern-Hechingen og Hohenzollern-Sigmaringen, som senere ble innlemmet i kongeriket Preussen under betegnelsen Hohenzollernsche Lande. De var en del av staten Preussen fram til den allierte okkupasjonen etter andre verdenskrig.
- Hohenzollernowie - niemiecka dynastia wywodząca się ze Szwabii. Jej przedstawiciele panowali w krajach niemieckich, od 1871 jako cesarze niemieccy oraz w Rumunii.
- Hohenzollern é a dinastia que governou o território da Prússia até o fim da Primeira Guerra Mundial. Originou-se na área ao redor da cidade de Hechingen na Suábia, durante o século XI. Eles pegaram seu nome do seu lar ancestral, Burg Hohenzollern o castelo de Hohenzollern, perto da cidade acima mencionada. A família usa o lema Nihil Sine Deo (Nada Sem Deus). O brasão de armas da família, adaptada em 1192, começou como uma blindagem simples trimestral sable e argent.
- Casa de Hohenzollern este o familie dinastică de electori, regi şi împăraţi ai Prusiei, Germaniei şi României. Şvabi de origine (din Schwabenland, sudul Germaniei), îşi iau numele de la castelul Hohenzollern din vecinătatea oraşului Hechingen (la câţiva km sud de Tübingen, landul Baden-Württemberg). Motto-ul acestei dinastii, fondate în secolul al XI-lea, este Nihil sine Deo (Nimic fără Dumnezeu).
- Файл:Hohenzollern-Wappen. svg Герб Гогенцоллернов Династия Гогенцоллернов — немецкий род, династия курфюрстов Бранденбурга, затем королей Пруссии, в период с 1871 по 1918 гг. прусские короли из династии Гогенцоллернов были одновременно и германскими императорами.
- Hohenzollern är en av de mest betydelsefulla tyska adelssläkterna och kommer ursprungligen från Schwaben och området runt staden Hechingen. Släkten är sedan medeltiden uppdelat i flera huvud- och parallellinjer varav några har dött ut. Linjen Brandenburg-Preussen var från 1701 preussiskt kungahus och 1871-1918 det tyska kejsarhuset. 1881-1947 var Hohenzollern också kungahus i Rumänien.
- Hohenzollern Hanedanı 12. yüzyıl'da Schwaben'de ortaya çıkmış, 1525 yılında Prusya Düklüğünin başına geçmiş, 1701'de Prusya Krallığını kurmuş, 1871 yılında ise Alman Milli Birliği'nin Kuruluşuna öncülük ederek Alman İmparatorluğu'nu kurmuş bir kraliyet ailesidir. Bu tarihten başlayarak 1918 yılında Almanya'da Weimar Cumhuriyetinin kuruluşuna kadar olan sürede boyunca Alman İmparatorları bu aileden çıkmıştır.
- Файл:Wappen Preußische Provinzen - Hohenzollernsche Lande. png Історичний герб дому Гогенцоллернів Гогенцоллерни — німецький шляхетний рід. Гогенцоллерни — династія курфюрстів Бранденбурга, потім королів Пруссії.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
