| dbpedia-owl:abstract
|
- Horatio Nelson, 1. Viscount Nelson, 1. Baron Nelson of the Nile, KB, Herzog von Bronte war ein britischer Admiral, der einige bemerkenswerte Seesiege errang bzw. daran entscheidenden Anteil hatte: 1797 St. Vincent (vor der Küste Portugals), 1798 Abukir, 1801 Kopenhagen, 1805 Trafalgar.
- Horatio Nelson – admirał angielski, wicehrabia, książę Brontu, baron Nilu. Najsłynniejszy admirał w historii floty brytyjskiej, który dwukrotnie pokonał flotę Francji.
- Lord Horatio Nelson angol altengernagy, a földközi-tengeri brit flotta parancsnoka, a Bath-rend lovagja, a napóleoni háborúk során több fontos tengeri ütközet, köztük a döntő jelentőségű trafalgari csata győztese (e csatában maga is életét vesztette).
- 初代ネルソン子爵ホレーショ・ネルソン（英: Horatio Nelson, 1st Viscount Nelson KB, 1758年9月29日 - 1805年10月21日）は、アメリカ独立戦争、ナポレオン戦争などで活躍したイギリス海軍提督。トラファルガー海戦でフランス・スペイン連合艦隊を破り、ナポレオンによる制海権獲得・英本土侵攻を阻止したが、自身は戦闘中に戦死した。
- Гора́цио Не́льсон — английский флотоводец, вице-адмирал (1 января 1801), барон Нильский (1798), виконт (1801).
- 허레이시오 넬슨 자작은 나폴레옹 전쟁 당시 영국의 해군 제독이었다. 그는 트라팔가르 해전에서 영국을 구하고 전사하였다. 그는 영국 역사상 가장 위대한 해군 영웅으로 부상하였으며, 전쟁이 한창중이었던 1813년 로버트 사우디가 그의 생을 노래한 시를 쓰기도 했다.
- Viceamiral Horatio Nelson, 1:e viscount Nelson, 1:e hertig av Bronté, KB, född 29 september 1758 i Burnham Thorpe, Norfolk, död 21 oktober 1805 ombord på HMS Victory vid Kap Trafalgar utanför Spaniens kust, var en brittisk sjömilitär, viceamiral 1801. Han räknas som en av Storbritanniens största nationalhjältar.
- Гора́ціо Не́льсон, віконт Нельсон (англ. Horatio Nelson, 1st Viscount Nelson) — англійський адмірал.
- 海軍中將霍雷肖·納爾遜，第一代納爾遜子爵，KB（Vice Admiral Horatio Nelson, 1st Viscount Nelson，1758年9月29日－1805年10月21日），英國18世紀末及19世紀初的著名海軍將領及軍事家，在1798年尼羅河戰役及1801年哥本哈根戰役等重大戰役中帶領皇家海軍勝出，他在1805年的特拉法加戰役擊潰法國及西班牙組成的聯合艦隊，但自己在戰事進行期間中彈陣亡。 納爾遜生於諾福克郡一個小康之家，1771年倚靠舅父的關係加入海軍，很快在軍中備受賞識，屢獲擢升，1779年首次擔任軍艦艦長。不過他在美國獨立戰爭完結後一度在西印度群島惹上官非，返國後又賦閒在家，至1789年法國大革命爆發後，英、法日益交惡，他才在1793年獲重新重用，被派往地中海一帶服役。納爾遜在土倫附近一帶參與過幾場小型戰事，有份協助英方攻下科西嘉島，但期間失去右眼。後來在1797年的聖文生戰役中，他率兵先後登上兩艘敵方戰艦展開惡鬥，因而聲名大噪。 聖文生戰役後不久，納爾遜在加那利群島的聖克魯斯-德特內里費進行另一次軍事行動時，失去右臂，被迫返回英國休養。他在翌年1798年復出，帶領英軍在尼羅河戰役重挫法國海軍，此後繼續留守地中海，協助那不勒斯對抗法國入侵，但後於1800年被召回國。在1801年，納爾遜再獲起用，前往波羅的海，在哥本哈根戰役中擊敗丹麥海軍。此後，他再被派往地中海阻止土倫的法國艦隊駛離地中海，但不成功，雙方於大西洋及加勒比海展開追截，最終法國艦隊成功逃逸。納爾遜返國稍作休息後，在1805年9月再度出擊堵截位於加的斯的法、西聯合艦隊，並在10月21日爆發特拉法加戰役，納爾遜在戰事中取得英國海軍史上其中一次最重大的勝利，但他自己卻中彈陣亡，身後遺體運返英國，落葬於聖保羅大教堂。 雖然納爾遜與漢彌爾頓爵士夫人艾瑪的風流生活在他生前一度招來不少閒言蜚語，成為輿論的焦點。不過自去世以後，納爾遜被國人普遍視為偉大的軍事人物，他的英雄色彩在19世紀中葉開始得到加以宣揚，令他在第一次世界大戰以前成為大英帝國與英帝國海上霸權的象徵之一。即使到現代，納爾遜在不少英國人心目中仍享有崇高地位，現今位於倫敦西敏的特拉法加廣場，即為紀念納爾遜而在1843年建成的。
- Horatio Nelson, 1st Viscount Nelson, 1st Duke of Bronté, KB (29 September 1758 – 21 October 1805) was a flag officer famous for his service in the Royal Navy, particularly during the Napoleonic Wars. He was noted for his inspirational leadership and superb grasp of strategy and unconventional tactics, which resulted in a number of decisive naval victories. He was wounded several times in combat, losing one arm and the sight in one eye. Of his several victories, the best known and most notable was the Battle of Trafalgar in 1805, during which he was shot and killed. Nelson was born into a moderately prosperous Norfolk family and joined the navy through the influence of his uncle, Maurice Suckling. He rose rapidly through the ranks and served with leading naval commanders of the period before obtaining his own command in 1778. He developed a reputation in the service through his personal valour and firm grasp of tactics but suffered periods of illness and unemployment after the end of the American War of Independence. The outbreak of the French Revolutionary Wars allowed Nelson to return to service, where he was particularly active in the Mediterranean. He fought in several minor engagements off Toulon and was important in the capture of Corsica and subsequent diplomatic duties with the Italian states. In 1797, he distinguished himself while in command of HMS Captain at the Battle of Cape St Vincent. Shortly after the battle, Nelson took part in the Battle of Santa Cruz de Tenerife, where his attack was defeated and he was badly wounded, losing his right arm, and was forced to return to England to recuperate. The following year, he won a decisive victory over the French at the Battle of the Nile and remained in the Mediterranean to support the Kingdom of Naples against a French invasion. In 1801, he was dispatched to the Baltic and won another victory, this time over the Danes at the Battle of Copenhagen. He subsequently commanded the blockade of the French and Spanish fleets at Toulon and, after their escape, chased them to the West Indies and back but failed to bring them to battle. After a brief return to England, he took over the Cádiz blockade in 1805. On 21 October 1805, the Franco-Spanish fleet came out of port, and Nelson's fleet engaged them at the Battle of Trafalgar. The battle was Britain's greatest naval victory, but during the action Nelson was fatally wounded by a French sniper. His body was brought back to England where he was accorded a state funeral. Nelson's death at Trafalgar secured his position as one of Britain's most heroic figures. Numerous monuments, including Nelson's Column in Trafalgar Square, London, have been created in his memory and his legacy remains highly influential.
- Horatio Nelson oli englantilainen amiraali ja yksi kaikkien aikojen kuuluisimmista merisodan johtajista. Nelson jäi historiaan, kun hänen johtamansa brittilaivasto voitti ranskalais-espanjalaisen laivaston Trafalgarin taistelussa 21. lokakuuta 1805. Lopputulos murensi Ranskan keisarin Napoleonin haaveet maihinnoususta Britteinsaarille ja mahdollisti Englannin nousun merten valtiaaksi. Nelsonin muut suuret merivoitot olivat Abukirin taistelu 1. elokuuta 1798 ja Kööpenhaminan taistelu 2. huhtikuuta 1801.
- Horatio Nelson, 1 vicomte Nelson, duc de Bronte, né le 29 septembre 1758 à Burnham Thorpe et mort le 21 octobre 1805 au large du cap de Trafalgar, est un vice-amiral britannique. Il s'est illustré pendant les guerres de la Révolution française et napoléoniennes notamment à la bataille de Trafalgar, où il remporte une victoire décisive pour la Grande-Bretagne, qui inaugure la suprématie de la Royal Navy, mais y perd la vie. Il est couramment appelé l’amiral Nelson par les Français et Lord Nelson par les Anglo-Saxons. Nelson saura utiliser un large éventail de tactiques, sans rester prisonnier de schémas traditionnels au contraire de nombre de ses collègues, ce qui lui vaut une réputation d'officier insubordonné. Son coup d'œil et sa faculté d'adaptation lui permettent d'agir très rapidement, prenant souvent de vitesse ses adversaires. Il a le don d'inciter ses hommes à donner le meilleur d'eux-mêmes. Il attire le dévouement et la loyauté de ses subordonnés et en retour leur laisse une grande liberté d'action. Son courage physique dans les combats et l'image d'héroïsme que lui valent ses nombreuses blessures en font de son vivant même une figure vénérée par la population britannique. En 1798, alors qu'il est marié depuis 1787, Nelson a une liaison passionnée avec Emma Hamilton, l'épouse de l'ambassadeur britannique à Naples William Hamilton. Emma devient sa maîtresse, vit ouvertement avec lui à son retour en Angleterre et lui donne une fille, Horatia. Au moment de sa mort en 1805, Nelson est considéré comme un héros et reçoit des funérailles nationales. De nombreux monuments célèbrent sa mémoire, notamment la colonne Nelson au cœur de Trafalgar Square à Londres.
- Viceadmiraal Horatio Nelson, burggraaf Nelson, hertog van Bronte was een Brits admiraal en wordt gezien als de belangrijkste Britse opponent ter zee van Napoleon Bonaparte. In 1794 verloor hij bij een gevecht in Corsica het zicht in zijn rechteroog. Zijn rechterarm werd verbrijzeld door een musketkogel toen hij in juli 1797 een galjoen van de Spaanse Zilvervloot wilde buitmaken in de haven van Santa Cruz op Tenerife. Hij leed aan periodieke koortsen als gevolg van malaria die hij opliep tijdens zijn diensttijd in het Caraïbisch gebied. Als zeeman was hij de meeste tijd zeeziek. In 1801 nam hij als vicecommandant deel aan de zeeslag van Kopenhagen. Toen het er op leek dat de Denen gingen winnen, werd hem verteld dat er van het commandoschip een vlaggensignaal kwam met het bevel tot terugtrekken. Voor Nelson, die een overwinning nog mogelijk achtte, kwam dit bevel hoogst ongelegen. Hij zette zijn verrekijker aan zijn blinde oog en met de vaststelling ' Ik zie geen signaal ' liet hij de aanval voortzetten (De Engelse uitdrukking "To turn a blind eye" is op deze gebeurtenis gebaseerd). De slag eindigde met een zege voor de Britse vloot. Nelson is o.a. bekend door de slag op de Nijl en de zeeslag bij Trafalgar waar hij het leven liet aan boord van de HMS Victory, door gericht vuur van Franse soldaten. Scherpschutters aan boord van de "Redoutable" kregen aan dek van de "Victory" een man te zien wiens mouw op de borst was gespeld. Iedere Franse matroos wist dat dit Nelson was en zijn borst vormde door de vele medailles een duidelijk doelwit. Hij werd geraakt door een dodelijke kogel die in zijn ruggengraat bleef steken. Hij werd, bij bewustzijn, benedendeks gedragen waar hij, in de wetenschap dat hij de slag had gewonnen, vier uur later overleed. Hij had een hekel aan de Franse republikeinen. Bij het neerslaan van de republiek in Napels werden met zijn medeweten enkele honderden republikeinen uitgeleverd aan de contrarevolutionairen. De meesten werden daarna opgehangen. Nelson was een non-conformist. Hij verliet zijn vrouw en leefde openlijk samen met Emma Hamilton, de vrouw van de Britse ambassadeur in Napels. In 1800 logeerden zij bij William Beckford in zijn neo-gotische Fonthill Abbey. Beckford was vanwege zijn homoseksualiteit persona non grata bij de Britse elite en werd door iedereen gemeden. Nelson groeide uit tot volksheld omdat hij ervoor zorgde dat het Britse rijk op alle wereldzeeën de leiding in handen kreeg. Hij was populair op een wijze die te vergelijken is met hedendaagse popsterren. Hij werd begraven in St Paul's Cathedral in Londen. Zijn standbeeld staat op Trafalgar Square op een tientallen meters hoge zuil. De stad Nelson op het Zuidereiland van Nieuw-Zeeland is naar hem vernoemd . Nelson werd voor zijn overwinningen geëerd met de Orde van het Bad en twee Britse gouden medailles. Hij droeg op zijn uniform de sterren van de Turkse Orde van de Halve Maan, de Napolitaanse Orde van de Heilige-Ferdinand en de Verdienste en de Orde van Sint-Joachim, een Duitse ridderorde. Nelson droeg ook een kostbare Turkse Chelengk op zijn steek.
- Horatio Nelson, I vizconde Nelson, I duque de Bronté, KB, conocido también como almirante Nelson, uno de los marinos más célebres de la historia, se destacó durante las Guerras Napoleónicas y obtuvo su mayor victoria en la célebre batalla de Trafalgar, en la que perdió la vida. Poseía los títulos de duque de Bronte en el Reino de Nápoles; vizconde Nelson y barón del Nilo y de Burnham Thorpe, y barón del Nilo y de Hilborough en Inglaterra; caballero de la Orden del Baño y vicealmirante de la Marina Real Británica (Royal Navy).
- Per le sue vittorie nelle tre grandi battaglie navali in cui era comandante in capo è ancora oggi uno dei più amati e celebrati eroi nazionali d'Inghilterra, ma non mancano nella sua vita episodi controversi, come la parte avuta negli orrori seguiti alla fine della Repubblica partenopea nel 1799. Il suo ruolo di Eroe Nazionale dell'Impero britannico, vittorioso in importanti battaglie, ha attirato su di lui l'attenzione di numerosi biografi, la maggior parte dei quali si è limitata a riproporre la consolidata biografia ufficiale, edita pochi anni dopo la morte con la collaborazione interessata del fratello di Nelson e di numerosi esponenti governativi. Recentemente alcune opere (specialmente il libro di Terry Coleman) hanno dedicato maggior attenzione a documenti ancora disponibili dai quali è possibile risalire ad un Nelson meno "agiografico".
- Horatio Nelson, 1er Vescomte Nelson, 1er Baró Nelson del Nil, de Burham Thorpe i d'Hilborough, fou un contraalmirall anglès. Fill d'un pastor anglicà, la seva carrera naval començà de fet el 1793 durant la guerra contra la república francesa. Almirall el 1798, fou destinat a blocar la flota francesa al setge de Toló. Una tempesta escampà els seus vaixells i Napoleó Bonaparte pogué desembarcar un exèrcit a Egipte. Un cop refeta l'esquadra, Nelson sorprengué i destruí la francesa a la Batalla del Nil l'1 d'agost de 1798. El 1800 rebé el comandament d'un estol que s'uní al de l'almirall Sir Hyde Parker per combatre la coalició entre Dinamarca, Suècia, Rússia i Prússia anomenada la neutralitat armada. Nelson atacà i destruí la flota danesa a la Primera Batalla de Copenhaguen l'abril del 1801, i la coalició es desféu immediatament. El 1803 fou nomenat almirall de la flota anglesa a la Mediterrània, en el moment que Napoleó preparava la invasió de les illes Britàniques. Al començament del 1805 l'esquadra francesa de Toló s'uní a l'espanyola i navegà fins a les Antilles amb la intenció d'allunyar la flota anglesa d'Europa. Això no obstant, la flota combinada tornà aviat i es refugià a Cadis, on fou assetjada per Nelson. Sortí sobtadament el 21 d'octubre de 1805 i fou destruïda per l'esquadra anglesa a la batalla de Trafalgar. Ferit greument durant el combat, Nelson morí al pont del seu vaixell. Quatre lleons esculpits per Edwin Henry Landseer envolten una columna rematada amb la seva figura a Trafalgar Square, Londres.
- Horatio Nelson, 1. º Visconde Nelson, 1. º Duque de Bronté, CC, foi um oficial britânico da Marinha Real Britânica, famoso pelas suas intervenções nas Guerras Napoleónicas. Ganhou várias batalhas da qual se destaca a Batalha de Trafalgar, em 1805, durante a qual foi morto. Nelson nasceu no seio de uma família moderadamente próspera de Norfolk, e ingressou na Marinha pela mão do seu tio, Maurice Suckling. Evoluiu rapidamente na carreira militar, servindo com alguns dos principais comandantes militares, antes de obter o seu próprio comando em 1778. Ganhou uma reputação de firmeza e bravura, e de desenvolver tácticas inovadoras mas, após o final da Guerra da Independência Americana, adoeceu por diversas vezes, e ficou desempregado. A eclosão da Revolução Francesa permitiu a Nelson retornar o serviço, sendo particularmente activo na região do Mediterrâneo. Participou em pequenas batalhas ao largo de Toulon, e teve um papel importante na captura da Córsega, e posteriormente nas funções diplomáticas com os estados italianos. Em 1797, durante a Batalha do Cabo São Vicente, distinguiu-se ao comando do navio de guerra HMS Captain. Pouco tempo depois desta batalha, Nelson participou na Batalha de Santa Cruz de Tenerife, onde foi ferido gravemente e forçado a regressar a Inglaterra para recuperar. No ano seguinte, obteve uma decisiva vitória sobre os franceses na Batalha do Nilo, permanecendo no Mediterrâneo para apoiar o Reino de Nápoles contra a invasão francesa. Em 1801, foi enviado para o mar Báltico, conquistando outra vitória, desta vez sobre os dinamarqueses na Batalha de Copenhaga. Posteriormente comandou o bloqueio das frotas espanholas e francesas em Toulon e, após a fuga destes, perseguiu-os até às Índias Ocidentais numa tentativa de travar uma batalha, sem no entanto, o ter conseguido. Depois de um breve regresso a Inglaterra, assumiu o comando do bloqueio a Cádis, em 1805. Em 21 de Outubro de 1805 a frota franco-espanhola saiu do porto desta cidade tendo pela frente a frota de Nelson; o encontro de ambas as frotas deu origem à Batalha de Trafalgar. Esta batalha foi uma das maiores vitórias navais da Grã-Bretanha; no entanto, Nelson seria mortalmente atingido por um atirador francês. O seu corpo foi trazido de volta à Inglaterra, onde foi sepultado com honras de estado. Nelson ficou conhecido pela sua capacidade de inspirar e motivar os seus homens: o "Toque de Nelson". A sua forma inovadora de conceber estratégias e táticas não convencionais resultou em várias vitórias decisivas. Alguns aspectos do seu comportamento pessoal foram considerados controversos ainda em vida, e depois da sua morte: teve um caso amoroso com Emma, Lady Hamilton, enquanto ambos eram casados, que durou até sua morte, e do qual resultou uma filha, Horatia. Além disso, as suas acções durante a campanha de Nápoles foram acusadas de brutalidade excessiva. Nelson poderia, por vezes, ser vaidoso, inseguro e ansioso por ser reconhecido, mas também era zeloso, atencioso e patriótico, bem como corajoso. Seria ferido em combate por diversas vezes, perdendo um braço e um olho. A sua morte em Trafalgar garantiu-lhe ficar reconhecido para sempre como uma das grandes personalidades de Inglaterra. Em sua honra, foram erigidos vários monumentos, destacando-se a Coluna de Nelson, na Praça de Trafalgar, em Londres.
- Horatio Nelson, 1. vikomt Nelson, 1. vévoda z Bronté, KB byl viceadmirálem (Vice Admiral of the White) Royal Navy. Od roku 1789 velel britskému loďstvu ve Středozemním moři. Vítězstvím v bitvě u Abukiru v roce 1798 získal Velké Británii námořní převahu ve Středozemním moři. V roce 1805 potvrdil nadvládu Británie na moři vítězstvím v bitvě u Trafalgaru, kde porazil spojené francouzsko-španělské loďstvo. Sám byl ale v bitvě zabit, když ho na palubě řadové lodě HMS Victory zasáhla kulka vypálená z francouzské lodě Redoutable. Nelson se narodil 29. září 1758 v Norfolku jako syn faráře. K námořnictvu se dal roku 1770 ve svých dvanácti letech. Ve dvaceti již byl kapitánem, poté co se letech 1775-82 se zúčastnil boje s americkými osadníky ve válce za nezávislost. Poté sloužil do roku 1787 v Západní Indii. Když roku 1793 vypukla válka s revoluční Francií, velel lodi HMS Agamemnon pří úspěšném útoku na Korsiku, kde přišel o pravé oko. Za vítězství nad spojenou francouzsko-španělskou flotilou v bitvě u mysu sv. Vincenta roku 1797 byl povýšen na kontraadmirála. Krátce poté se účastnil Bitvy u Santa Cruz de Tenerife, kde byl jeho útok odražen a Nelson v důsledku těžkých zranění přišel o pravou ruku. Dne 1. srpna 1798 zničil francouzské loďstvo u Abukiru, za což byl jmenován baronem nilským. Poté odplul do Neapole, kde vypuklo povstání. Nelson roku 1799 porazil Francouze, kteří se zmocnili města a dosadil zpět na trůn neapolského krále, který mu udělil vévodský titul. Zde se začala i jeho soukromá aféra s lady Hamiltonovou, ženou britského vyslance v Neapoli. Nelson byl proto odvolán na Minorcu, kam však nikdy nedorazil a namísto toho se utkal s Francouzi o Maltu v roce 1800. Po tomto vítězství se Nelson vrátil do Londýna, aby byl vzápětí vyslán na Balt, kde v roce 1801 porazil u Kodaně dánskou flotilu. Byl mu udělen titul vikomta a stal se admirálem. Pro neshody s parlamentem kvůli své aféře s lady Hamiltonovou se poté stáhl do ústraní. Byl jmenován velitelem ve Středomoří, kde po dva roky úspěšně blokoval francouzskou flotilu v Toulonu, aby jí poté co se vyprostila, úspěšně pronásledoval Atlantikem. V roce 1805 tváří v tvář hrozbě Napoleonovy invaze do Anglie byl povolán, aby se postavil do čela britského válečného loďstva. 21. října 1805 u Trafalgaru francouzsko-španělské loďstvo zničil, sám byl však v bitvě smrtelně zraněn. Osudný výstřel vyšel odněkud z lanoví francouzské lodě. Zasáhl Nelsona asi ve 13:15, právě když byl na velitelské palubě s kapitánem Thomasem Hardym. Kulka zasáhla epoletu na Nelsonově levém rameni a prošla do páteře. Nelson upadl na obličej na palubu, která byla ještě potřísněna krví jeho tajemníka. Těžce zraněný viceadmirál byl přenesen do kajuty hluboko v podpalubí. Svým kapesníkem si zakryl obličej a hodnostní označení, aby ho posádka nepoznala. Před svou smrtí se ještě dozvěděl, že bitva skončila vítězstvím jeho flotily. Těsně předtím než v 16:30 zemřel, pronesl slavná slova: "Polib mě, Hardy. " Svým vítězstvím zachránil Brity před invazí Napoleona a je dodnes ve Velké Británii uctíván jako národní hrdina. Po smrti Horatia Nelsona bylo jeho tělo uloženo do sudu s brandy, aby vydrželo transport do své vlasti.
- Horatio Nelson, 1. Vicomte Nelson var en britisk admiral, som er berømt for innsatsen sin i Napoleonskrigene, og da spesielt slaget ved Trafalgar, hvor Nelson mistet livet, og hvor store deler av den fransk/spanske flåten ble ødelagt. Nelson brøt med tradisjonell taktikk ved å trenge gjennom fiendens linjer, et klart eksempel på det er hans taktikk for slaget ved Trafalgar. Nelson var kjent for sin evne til å få frem det beste i sine underordnede, så mye at det ble benevnt som «the Nelson touch» (Nelsons håndlag). Nelsons innsats i Napoleonskrigene og hans heroiske fremtoning som en en-armet, en-øyd patriot bidro til at han ble sett opp til og dyrket. Nelson ble gift i 1787, men innledet allikevel en romanse i 1798 med Emma, Lady Hamilton, hustru til William Hamilton, den britiske ambassadøren i Napoli, en affære som vedvarte til Nelsons død. Emma fulgte med Nelson tilbake til England og levde åpenlyst med han, de fikk også en datter sammen, Horatia. Det var offentlighetens kjennskap til affæren som fikk admiralitetet til å gi Nelson fornyet sjøtjeneste. Ved sin død i 1805 var Nelson en nasjonalhelt og han fikk en statsbegravelse i St. Paul's Cathedral. Admiral Nelson er udødeliggjort ved en rekke monumenter, mest kjent er det som står midt på Trafalgar Square.
- Phó Đô đốc Horatio Nelson, tử tước Nelson thứ nhất, KB là một đô đốc người Anh, trở nên nổi tiếng trong cuộc chiến tranh Napoleon, đặc biệt là trận chiến Trafalgar, một chiến thắng quyết định của vương quốc Anh, đồng thời cũng là nơi ông hy sinh. Nelson được biết đến là người có khả năng truyền cảm hứng và khích lệ tinh thần binh sĩ, chính nhờ điều đó mà ông được gắn với cái tên :"The Nelson Touch". Những chiến công hiển hách của ông trong chiến tranh đã giúp ông tạo một vị trí đáng kính cùng với các nhân vật quân sự lừng lẫy khác trong lịch sử vương quốc Anh. Vào thế kỷ 18, Nelson trở nên nổi tiếng với chuyện tình Phu nhân Hamilton (tức Emma Hart), vợ của ông William Hamilton - một Đại sứ Anh ở xứ Napoli. Bà trở thành tình nhân của Nelson và họ đã sống với nhau công khai khi bà trở lại Anh, dù Nelson cũng đã có vợ là bà Fanny Nelson. Hai người đã có một người con gái tên là Horatia Nelson. Do Quý ông William Hamilton rất ngưỡng mộ Nelson nên Quý ông không hề cấm đoán cuộc tình này. Sau khi hy sinh vào năm 1805, Nelson trở thành anh hùng dân tộc và được đưa tang theo nghi lễ quốc gia. Cho tới ngày nay, kí ức về Nelson vẫn còn sống mãi cùng vô số các công trình tưởng niệm, trong đó đáng kể nhất là tượng đài Nelson tại thủ đô Luân Đôn, đứng ở giữa quảng trường Trafalgar.
|
| rdfs:comment
|
- Horatio Nelson oli englantilainen amiraali ja yksi kaikkien aikojen kuuluisimmista merisodan johtajista. Nelson jäi historiaan, kun hänen johtamansa brittilaivasto voitti ranskalais-espanjalaisen laivaston Trafalgarin taistelussa 21. lokakuuta 1805. Lopputulos murensi Ranskan keisarin Napoleonin haaveet maihinnoususta Britteinsaarille ja mahdollisti Englannin nousun merten valtiaaksi. Nelsonin muut suuret merivoitot olivat Abukirin taistelu 1. elokuuta 1798 ja Kööpenhaminan taistelu 2.
- Viceadmiraal Horatio Nelson, burggraaf Nelson, hertog van Bronte was een Brits admiraal en wordt gezien als de belangrijkste Britse opponent ter zee van Napoleon Bonaparte. In 1794 verloor hij bij een gevecht in Corsica het zicht in zijn rechteroog. Zijn rechterarm werd verbrijzeld door een musketkogel toen hij in juli 1797 een galjoen van de Spaanse Zilvervloot wilde buitmaken in de haven van Santa Cruz op Tenerife.
- Horatio Nelson, 1er Vescomte Nelson, 1er Baró Nelson del Nil, de Burham Thorpe i d'Hilborough, fou un contraalmirall anglès. Fill d'un pastor anglicà, la seva carrera naval començà de fet el 1793 durant la guerra contra la república francesa. Almirall el 1798, fou destinat a blocar la flota francesa al setge de Toló. Una tempesta escampà els seus vaixells i Napoleó Bonaparte pogué desembarcar un exèrcit a Egipte.
- Horatio Nelson, 1. Vicomte Nelson var en britisk admiral, som er berømt for innsatsen sin i Napoleonskrigene, og da spesielt slaget ved Trafalgar, hvor Nelson mistet livet, og hvor store deler av den fransk/spanske flåten ble ødelagt. Nelson brøt med tradisjonell taktikk ved å trenge gjennom fiendens linjer, et klart eksempel på det er hans taktikk for slaget ved Trafalgar.
- Horatio Nelson, 1. Viscount Nelson, 1. Baron Nelson of the Nile, KB, Herzog von Bronte war ein britischer Admiral, der einige bemerkenswerte Seesiege errang bzw. daran entscheidenden Anteil hatte: 1797 St. Vincent (vor der Küste Portugals), 1798 Abukir, 1801 Kopenhagen, 1805 Trafalgar.
- Horatio Nelson, 1. vikomt Nelson, 1. vévoda z Bronté, KB byl viceadmirálem (Vice Admiral of the White) Royal Navy. Od roku 1789 velel britskému loďstvu ve Středozemním moři. Vítězstvím v bitvě u Abukiru v roce 1798 získal Velké Británii námořní převahu ve Středozemním moři. V roce 1805 potvrdil nadvládu Británie na moři vítězstvím v bitvě u Trafalgaru, kde porazil spojené francouzsko-španělské loďstvo.
- Horatio Nelson, 1 vicomte Nelson, duc de Bronte, né le 29 septembre 1758 à Burnham Thorpe et mort le 21 octobre 1805 au large du cap de Trafalgar, est un vice-amiral britannique. Il s'est illustré pendant les guerres de la Révolution française et napoléoniennes notamment à la bataille de Trafalgar, où il remporte une victoire décisive pour la Grande-Bretagne, qui inaugure la suprématie de la Royal Navy, mais y perd la vie.
- Horatio Nelson – admirał angielski, wicehrabia, książę Brontu, baron Nilu. Najsłynniejszy admirał w historii floty brytyjskiej, który dwukrotnie pokonał flotę Francji.
- Lord Horatio Nelson angol altengernagy, a földközi-tengeri brit flotta parancsnoka, a Bath-rend lovagja, a napóleoni háborúk során több fontos tengeri ütközet, köztük a döntő jelentőségű trafalgari csata győztese (e csatában maga is életét vesztette).
- Per le sue vittorie nelle tre grandi battaglie navali in cui era comandante in capo è ancora oggi uno dei più amati e celebrati eroi nazionali d'Inghilterra, ma non mancano nella sua vita episodi controversi, come la parte avuta negli orrori seguiti alla fine della Repubblica partenopea nel 1799.
- Horatio Nelson, 1. º Visconde Nelson, 1. º Duque de Bronté, CC, foi um oficial britânico da Marinha Real Britânica, famoso pelas suas intervenções nas Guerras Napoleónicas. Ganhou várias batalhas da qual se destaca a Batalha de Trafalgar, em 1805, durante a qual foi morto. Nelson nasceu no seio de uma família moderadamente próspera de Norfolk, e ingressou na Marinha pela mão do seu tio, Maurice Suckling.
- 初代ネルソン子爵ホレーショ・ネルソン（英: Horatio Nelson, 1st Viscount Nelson KB, 1758年9月29日 - 1805年10月21日）は、アメリカ独立戦争、ナポレオン戦争などで活躍したイギリス海軍提督。トラファルガー海戦でフランス・スペイン連合艦隊を破り、ナポレオンによる制海権獲得・英本土侵攻を阻止したが、自身は戦闘中に戦死した。
- Horatio Nelson, 1st Viscount Nelson, 1st Duke of Bronté, KB (29 September 1758 – 21 October 1805) was a flag officer famous for his service in the Royal Navy, particularly during the Napoleonic Wars. He was noted for his inspirational leadership and superb grasp of strategy and unconventional tactics, which resulted in a number of decisive naval victories. He was wounded several times in combat, losing one arm and the sight in one eye.
- Гора́цио Не́льсон — английский флотоводец, вице-адмирал (1 января 1801), барон Нильский (1798), виконт (1801).
- 허레이시오 넬슨 자작은 나폴레옹 전쟁 당시 영국의 해군 제독이었다. 그는 트라팔가르 해전에서 영국을 구하고 전사하였다. 그는 영국 역사상 가장 위대한 해군 영웅으로 부상하였으며, 전쟁이 한창중이었던 1813년 로버트 사우디가 그의 생을 노래한 시를 쓰기도 했다.
- Viceamiral Horatio Nelson, 1:e viscount Nelson, 1:e hertig av Bronté, KB, född 29 september 1758 i Burnham Thorpe, Norfolk, död 21 oktober 1805 ombord på HMS Victory vid Kap Trafalgar utanför Spaniens kust, var en brittisk sjömilitär, viceamiral 1801. Han räknas som en av Storbritanniens största nationalhjältar.
- Horatio Nelson, I vizconde Nelson, I duque de Bronté, KB, conocido también como almirante Nelson, uno de los marinos más célebres de la historia, se destacó durante las Guerras Napoleónicas y obtuvo su mayor victoria en la célebre batalla de Trafalgar, en la que perdió la vida.
- Гора́ціо Не́льсон, віконт Нельсон (англ. Horatio Nelson, 1st Viscount Nelson) — англійський адмірал.
- Phó Đô đốc Horatio Nelson, tử tước Nelson thứ nhất, KB là một đô đốc người Anh, trở nên nổi tiếng trong cuộc chiến tranh Napoleon, đặc biệt là trận chiến Trafalgar, một chiến thắng quyết định của vương quốc Anh, đồng thời cũng là nơi ông hy sinh. Nelson được biết đến là người có khả năng truyền cảm hứng và khích lệ tinh thần binh sĩ, chính nhờ điều đó mà ông được gắn với cái tên :"The Nelson Touch".
- 海軍中將霍雷肖·納爾遜，第一代納爾遜子爵，KB（Vice Admiral Horatio Nelson, 1st Viscount Nelson，1758年9月29日－1805年10月21日），英國18世紀末及19世紀初的著名海軍將領及軍事家，在1798年尼羅河戰役及1801年哥本哈根戰役等重大戰役中帶領皇家海軍勝出，他在1805年的特拉法加戰役擊潰法國及西班牙組成的聯合艦隊，但自己在戰事進行期間中彈陣亡。 納爾遜生於諾福克郡一個小康之家，1771年倚靠舅父的關係加入海軍，很快在軍中備受賞識，屢獲擢升，1779年首次擔任軍艦艦長。不過他在美國獨立戰爭完結後一度在西印度群島惹上官非，返國後又賦閒在家，至1789年法國大革命爆發後，英、法日益交惡，他才在1793年獲重新重用，被派往地中海一帶服役。納爾遜在土倫附近一帶參與過幾場小型戰事，有份協助英方攻下科西嘉島，但期間失去右眼。後來在1797年的聖文生戰役中，他率兵先後登上兩艘敵方戰艦展開惡鬥，因而聲名大噪。 聖文生戰役後不久，納爾遜在加那利群島的聖克魯斯-德特內里費進行另一次軍事行動時，失去右臂，被迫返回英國休養。他在翌年1798年復出，帶領英軍在尼羅河戰役重挫法國海軍，此後繼續留守地中海，協助那不勒斯對抗法國入侵，但後於1800年被召回國。在1801年，納爾遜再獲起用，前往波羅的海，在哥本哈根戰役中擊敗丹麥海軍。此後，他再被派往地中海阻止土倫的法國艦隊駛離地中海，但不成功，雙方於大西洋及加勒比海展開追截，最終法國艦隊成功逃逸。納爾遜返國稍作休息後，在1805年9月再度出擊堵截位於加的斯的法、西聯合艦隊，並在10月21日爆發特拉法加戰役，納爾遜在戰事中取得英國海軍史上其中一次最重大的勝利，但他自己卻中彈陣亡，身後遺體運返英國，落葬於聖保羅大教堂。 雖然納爾遜與漢彌爾頓爵士夫人艾瑪的風流生活在他生前一度招來不少閒言蜚語，成為輿論的焦點。不過自去世以後，納爾遜被國人普遍視為偉大的軍事人物，他的英雄色彩在19世紀中葉開始得到加以宣揚，令他在第一次世界大戰以前成為大英帝國與英帝國海上霸權的象徵之一。即使到現代，納爾遜在不少英國人心目中仍享有崇高地位，現今位於倫敦西敏的特拉法加廣場，即為紀念納爾遜而在1843年建成的。
|
