| dbpprop:abstract
|
- The term Holy Orders is used by many Christian churches to refer to ordination or to a group of individuals who are set apart for a special role or ministry. In the Roman Catholic, Eastern Catholic, Eastern Orthodox (ιερωσυνη, ιερατευμα, Свештенство), Oriental Orthodox, Anglican, Assyrian, Old Catholic, Independent Catholic churches and some Lutheran churches Holy Orders refers to the three orders of bishop, priest and deacon, or the sacrament or rite by which candidates are ordained to those orders. These Churches regard ordination as a sacrament (the sacramentum ordinis). Protestant denominations have varied conceptions of church offices. In the Anglican tradition and some Lutheran churches the traditional orders of bishop, priest and deacon are also bestowed using ordination rites. The extent to which ordination is considered sacramental in these traditions has, however, been a matter of some internal dispute. Many other denominations do not consider the role of ministry as being sacramental in nature and would not think of it in terms of "holy orders" as such. Historically, the word "order" designated an established civil body or corporation with a hierarchy, and ordinatio meant legal incorporation into an ordo. The word "holy" refers to the Church. In context, therefore, a holy order is set apart for ministry in the Church. Other offices such as Pope, Cardinal, Monsignor, Archbishop, Archimandrite, Archpriest, Protopresbyter, Hieromonk, Protodeacon, Archdeacon, etc. , are not sacramental orders. These are simply offices or titles.
- L'Orde Sacerdotal és un sagrament de l'església catòlica que inclou tres graus: episcopat, presbiterat i diaconat. Segons el Catecisme de l'Església Catòlica editat l'any 1993, l'Orde és el sagrament gràcies al qual la missió confiada pel Crist als seus apòstols continua a ésser exercida en l'Església fins a la fi dels temps: és per tant, el sagrament del ministeri apostòlic. La paraula Orde, en l'antiguitat romana, designava uns cossos constituïts en el sentit civil, sobretot el cos dels governants. Ordinatio designa la integració en un ordo. En l'Església, hi ha uns cossos constituïts que la tradició, no sense fonament en la Bíblia anomena des dels temps antics amb el nom de taxeis (en grec), Ordines (en llatí): així la litúrgia parla de l' ordo episcoporum de l' ordo presbyterorum i de l' ordo diaconorum. Altres grups reben també aquest nom d'ordo,: els catecumens, les verges, els esposos, les viudes. (CEC 1537). Així, doncs, el catecisme afirma que l'orde sacerdotal és una institució divina, volguda per Déu i exercida per homes. L'episcopat, del grec episkopos, és el grau més alt al qual arriben homes escollits entre els presbyteros i el diaconat, del grec diakonos (servidor). Aquest últim grau pot ser exercit per homes casats, idonis, que hagin donat mostres clares de saber administrar la seva llar i la seva família. El diaconat, en grau permanent, va ser reinstaurat després del Concili Vaticà II, perquè fins aleshores només era conferit als candidats al presbiterat. La paraula “sacerdotal” ve de molt antic. Ja a la narració de l'Èxode (Ex 19,6) es troba que el poble hebreu fou escollit per ser constituït per Déu com un «reialme de sacerdots i una nació sagrada». Però a l'interior del poble d'Israel, Déu escollí una de les dotze tribus, la de Leví, posada a part per al servei litúrgic (Nm 1,48-53). Van ser consagrats amb un ritu propi els orígens del sacerdoci de l'Antiga Aliança (Ex 29,1-30; Lv 8). Els sacerdots hi són "constituïts en pro dels homes en les coses que són de Déu, per oferir dons i sacrificis pels pecats". (He 5,1). (CEC 1539). Però en l'església catòlica, Crist és l'únic sacerdot perquè totes les prefiguracions del sacerdoci de l'Antiga Aliança troben acompliment en Jesucrist, constituït «únic mitjancer entre Déu i els homes» (1Tm 2,5). Així gràcies a aquesta assumpció del sacerdoci del Crist, tots els batejats de l'Església cristiana són participants com a fills de l'església d'un «reialme de sacerdots per al Déu i Pare seu». (Ap 1,6). Tota la comunitat dels creients és sacerdotal. Els fidels, pel mateix fet, exerceixen el seu sacerdoci baptismal a través de la seva participació, cadascú segons la vocació pròpia, en la missió del Crist, Sacerdot, Profeta i Rei. Pels sagraments dels Baptisme i de la Confirmació, els fidels són «consagrats per a ser (... ) un sacerdoci sant».
- El orden sacerdotal es uno de los sacramentos de la Iglesia católica. Consiste en la consagración de un varón al ministerio del servicio a la Iglesia, lo que le exige dedicación plena y libre disposición: toda persona consagrada, adquiera o no la plenitud de orden, lleva una vida sacerdotal. La doctrina Católica indica que este sacramento se confiere a aquellos que, habiendo recibido un particular llamado de Dios y luego de haber discernido su vocación a la vida sacerdotal, son considerados idóneos para el ministerio pastoral correspondiente.
- L'ordination sacerdotale (du latin ordinatio, intégration dans un ordo, c'est-à-dire un corps constitué) est, chez les catholiques, les orthodoxes et les anglicans, l'acte liturgique qui confère le sacrement de l'Ordre. Celui qui confère ce sacrement est l'« ordonateur » ou le consécrateur (peut se dire pour un prêtre aussi, mais on parlera de " consécration ", "consécration épiscopale", spécifiquement pour les évêques), celui qui le reçoit, l'« ordinand ». Dès l'Ancien Testament, le service des Lévites (membre de la tribu de Lévi), de même que le sacerdoce d’Aaron et l’institution des soixante-dix Anciens (Nb 11,25) sont l'organisation d'une structure sacerdotale. « Grand-prêtre selon le sacerdoce de Melchisédech » (He 5,10), est le lien qui unit l'Ancien et le Nouveau Testament dans la vie du peuple de Dieu.
- Nella religione cristiana viene chiamato ordine sacro l'insieme degli uffici ecclesiastici di diacono, presbitero e vescovo. Nella Chiesa cattolica e in quelle ortodosse esso è considerato uno dei sette Sacramenti. Alcuni protestanti hanno l'ordine sacro ma non lo considerano Sacramento, mentre altre denominazioni non utilizzano il termine "ordine" ma piuttosto quello di "ministero".
- Met wijding wordt bedoeld de kerkelijke wijding tot diaken, priester of bisschop. Het is een rooms-katholiek en oosters-orthodox gebruik dat binnen het protestantisme weinig voorkomt. De wijding tot het priesterschap is ook één van de zeven katholieke sacramenten. Ook kan het woord wijding duiden op een niet-sacramentele zegening van objecten en personen.
- Ordinasjon er i en del kristne kirker den formelle innsettelsen av en diakon, prest eller biskop. I enkelte kirker finnes også mindre ordinasjoner til for eksempel lektor eller subdiakon. Ordinasjon omtales også som diakon-, preste- eller bispevigsel. Noen kirker regner ordinasjonen som et sakrament. Det følger da gjerne en spesiell status, slik at kun ordinerte kan utføre visse oppgaver, som for eksempel feiring av nattverden. Andre kirker har ordinasjon som en kirkelig seremoni uten sakramental status.
- Święcenia kapłańskie, kapłaństwo, sakrament święceń - sakrament w Kościele katolickim, także Kościołach prawosławnych, anglikańskich i starokatolickich. Nadaje władzę uświęcania, tj. udzielania innych sakramentów.
- Cristianismo Ficheiro:Gold Christian Cross no Red. svg História do cristianismo Teologia cristã Santíssima Trindade + Deus, o pai + Jesus, o filho + Espírito Santo A Bíblia Igrejas Cristãs + Igreja Católica + Igreja Ortodoxa + Igreja Anglicana + Igreja Protestante Catolicismo Ortodoxia Protestantismo Denominações cristãs Culto cristão Portal do cristianismo A Ordem Sacerdotal é um dos sete sacramentos do catolicismo que confere o poder e a graça de exercer funções e ministérios eclesiásticos que se referem ao culto de Deus e à salvação das almas, e de o desempenhar santamente. Pela imposição das mãos e pelas palavras do Bispo, este sacramento faz dos homens batizados sacerdotes, atribuindo-lhes os poderes de perdoar os pecados e de converter o pão e o vinho no Corpo e no Sangue de Nosso Senhor Jesus Cristo e de conferir, conforme o seu grau, os outros sacramentos. Por divina instituição, pelo sacramento da Ordem, alguns dentre os fiéis, pelo caracter indelével com que são assinalados, são constituídos ministros sagrados, isto é, são consagrados e delegados a fim de que, personificando a Cristo Cabeça, cada qual no seu respectivo grau, apascentem o povo de Deus, desempenhando o munus de ensinar, santificar e governar . Na Igreja Católica, somente um varão baptizado pode receber validamente a ordenação sagrada. A Ordem é verdadeiro sacramento da Nova Lei, instituído por Jesus Cristo, na sua última ceia (cf. Lucas; 22, 19; e também: Mateus: 16, 19 e 18,18; João: 15,16 e 20, 21-23.
- În tradiţia Bisericilor occidentale, precum şi în tradiţia Bisericilor răsăritene, ordurile sacre sunt trei: diaconatul, preoţia şi episcopatul. Acestea sunt considerate părţi ale sacramentului preoţiei, diaconatul fiind pasul pregătitor, preoţia reprezentând puterea de administrare a Sfintelor Sacramente, iar episcopatul - plinătatea preoţiei, cu autoritatea de a invăţa şi de a îndruma. În Bisericile tradiţionale, ordurile sacre sunt rezervate numai bărbaţilor. În Bisericile protestante care confera orduri, precum Biserica Anglicană, acestea pot fi primite, în teorie, şi de către femei, dar cazurile nu sunt foarte răspândite. Dogma Bisericii Catolice consideră ordurile sacre a fi cuprinse între cele trei sacramente care lasă o amprentă perpetuă în sufletul celui care le primeşte, şi care este numită caracter sacramental. În Biserica Anglicană se mai foloseşte sintagma caracter episcopal pentru a exprima singularitatea consacrării episcopale. Ordurile sacre pot fi conferite numai de către episcopi, după reguli bine stabilite.
- 圣秩圣事（或稱神品圣事、按立圣职圣礼）是天主教、東正教等基督宗教教派的聖事禮儀之一，在教會中认为该圣事源与耶稣在升天前，就赋予了使徒们几种神权（献弥撒《路加福音22：19》）；赦罪《約翰福音20：23》；训导、圣化人类《馬太福音28：18-20》）他们也相信也种职权能够通过“傅手礼”这个仪式被天主特别恩宠（弟茂德後書/提摩太後書1：6）而代代相传下去。继承这种神权的仪式叫做圣秩。领受圣秩后的人们被称作神职人员，即主教、神父、牧師或执事（20世界60年代以前，现在在天主教中已婚的男性也可以当此职）。在羅馬天主教會、東正教會这些神职人员必须是单身。 据这种聖職的产生可追述到使徒时代，毕竟教会是要发展的，一代一代的传承下去，神权也借着这种仪式，继承到了今天。 根据《新约》的记载，耶稣主持并设立了如，洗礼、共餐、洗脚、抹油、赶鬼这些惯例，逐渐的随时代的演化便有了“圣事”的感念，当然在千百年来随教会的发展，对“圣事”的理解各个时代也有不同。关于天主教教会的七件圣事，据说是P. 隆巴德提出由托马斯. 阿奎那整理最后经特伦托会议再颁布的，包括有洗礼、坚振、圣体、告解、病人傅油、婚姻、圣秩。
|
| rdfs:comment
|
- The term Holy Orders is used by many Christian churches to refer to ordination or to a group of individuals who are set apart for a special role or ministry.
- L'Orde Sacerdotal és un sagrament de l'església catòlica que inclou tres graus: episcopat, presbiterat i diaconat. Segons el Catecisme de l'Església Catòlica editat l'any 1993, l'Orde és el sagrament gràcies al qual la missió confiada pel Crist als seus apòstols continua a ésser exercida en l'Església fins a la fi dels temps: és per tant, el sagrament del ministeri apostòlic.
- El orden sacerdotal es uno de los sacramentos de la Iglesia católica. Consiste en la consagración de un varón al ministerio del servicio a la Iglesia, lo que le exige dedicación plena y libre disposición: toda persona consagrada, adquiera o no la plenitud de orden, lleva una vida sacerdotal.
- L'ordination sacerdotale (du latin ordinatio, intégration dans un ordo, c'est-à-dire un corps constitué) est, chez les catholiques, les orthodoxes et les anglicans, l'acte liturgique qui confère le sacrement de l'Ordre. Celui qui confère ce sacrement est l'« ordonateur » ou le consécrateur (peut se dire pour un prêtre aussi, mais on parlera de " consécration ", "consécration épiscopale", spécifiquement pour les évêques), celui qui le reçoit, l'« ordinand ».
- Nella religione cristiana viene chiamato ordine sacro l'insieme degli uffici ecclesiastici di diacono, presbitero e vescovo. Nella Chiesa cattolica e in quelle ortodosse esso è considerato uno dei sette Sacramenti. Alcuni protestanti hanno l'ordine sacro ma non lo considerano Sacramento, mentre altre denominazioni non utilizzano il termine "ordine" ma piuttosto quello di "ministero".
- Met wijding wordt bedoeld de kerkelijke wijding tot diaken, priester of bisschop. Het is een rooms-katholiek en oosters-orthodox gebruik dat binnen het protestantisme weinig voorkomt. De wijding tot het priesterschap is ook één van de zeven katholieke sacramenten. Ook kan het woord wijding duiden op een niet-sacramentele zegening van objecten en personen.
- Ordinasjon er i en del kristne kirker den formelle innsettelsen av en diakon, prest eller biskop. I enkelte kirker finnes også mindre ordinasjoner til for eksempel lektor eller subdiakon. Ordinasjon omtales også som diakon-, preste- eller bispevigsel. Noen kirker regner ordinasjonen som et sakrament. Det følger da gjerne en spesiell status, slik at kun ordinerte kan utføre visse oppgaver, som for eksempel feiring av nattverden.
- Święcenia kapłańskie, kapłaństwo, sakrament święceń - sakrament w Kościele katolickim, także Kościołach prawosławnych, anglikańskich i starokatolickich. Nadaje władzę uświęcania, tj. udzielania innych sakramentów.
- Cristianismo Ficheiro:Gold Christian Cross no Red.
- În tradiţia Bisericilor occidentale, precum şi în tradiţia Bisericilor răsăritene, ordurile sacre sunt trei: diaconatul, preoţia şi episcopatul. Acestea sunt considerate părţi ale sacramentului preoţiei, diaconatul fiind pasul pregătitor, preoţia reprezentând puterea de administrare a Sfintelor Sacramente, iar episcopatul - plinătatea preoţiei, cu autoritatea de a invăţa şi de a îndruma. În Bisericile tradiţionale, ordurile sacre sunt rezervate numai bărbaţilor.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
