Evolutionary thought, the conception that species change over time, has roots in antiquity, in the ideas of the Greeks, Romans, Chinese and Islamic philosophers. However, until the 18th century, Western biological thinking was dominated by essentialism, the belief that every species has essential characteristics that are unalterable. This is in contrast with Arab/Persian thinking at the height of the Islamic Empire.

PropertyValue
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:abstract
  • Evolutionary thought, the conception that species change over time, has roots in antiquity, in the ideas of the Greeks, Romans, Chinese and Islamic philosophers. However, until the 18th century, Western biological thinking was dominated by essentialism, the belief that every species has essential characteristics that are unalterable. This is in contrast with Arab/Persian thinking at the height of the Islamic Empire. The change in the West, however, began to change when, during the Enlightenment, evolutionary cosmology and the mechanical philosophy spread from the physical sciences to natural history. Naturalists began to focus on the variability of species; the emergence of paleontology with the concept of extinction further undermined the static view of nature. In the early 19th century, Jean-Baptiste Lamarck proposed his theory of the transmutation of species, the first fully formed scientific theory of evolution. In 1858, Charles Darwin and Alfred Russel Wallace published a new evolutionary theory, which was explained in detail in Darwin's On the Origin of Species (1859). Unlike Lamarck, Darwin proposed common descent and a branching tree of life. The theory was based on the idea of natural selection, and it synthesized a broad range of evidence from animal husbandry, biogeography, geology, morphology, and embryology. The debate over Darwin's work led to the rapid acceptance of the general concept of evolution, but the specific mechanism he proposed, natural selection, was not widely accepted until revived in developments in the 1930s which were cemented in the 1940s. Most biologists argued that other factors were responsible for evolution, such as inheritance of acquired characteristics (neo-Lamarckism), an innate drive for change, or sudden large mutations. The synthesis of natural selection with Mendelian genetics during the 1920s and 1930s founded the new discipline of population genetics. Throughout the 1930s and 1940s, population genetics became integrated with other biological fields, resulting in a widely applicable theory of evolution that encompassed much of biology—the modern evolutionary synthesis. Following the establishment of evolutionary biology, studies of mutation and variation in natural populations, combined with biogeography and systematics, led to sophisticated mathematical and causal models of evolution. Paleontology and comparative anatomy allowed more detailed reconstructions of the history of life. After the rise of molecular genetics in the 1950s, the field of molecular evolution developed, based on protein sequences and immunological tests, and later incorporating RNA and DNA studies. The gene-centered view of evolution rose to prominence in the 1960s, followed by the neutral theory of molecular evolution, sparking debates over adaptationism, the units of selection, and the relative importance of genetic drift versus natural selection. In the late 20th century, DNA sequencing led to molecular phylogenetics and the reorganization of the tree of life into the three-domain system. In addition, the newly recognized factors of symbiogenesis and horizontal gene transfer introduced yet more complexity into evolutionary history.
  • Die Geschichte der Evolutionstheorie beginnt bereits in der Antike und reicht über Charles Darwin (1809–1882) bis in die Gegenwart. Darwins Theorie und ihre Nachfolger sind nicht nur eine Evolutionstheorie, sondern zugleich eine Abstammungstheorie (auch Deszendenztheorie).
  • El pensament evolucionista, la idea que les espècies canvien al llarg del temps, té els orígens en l'antiguitat, en les idees dels grecs, romans, xinesos i musulmans. Tanmateix, fins el segle XVIII, el pensament biològic occidental estava dominat per l'essencialisme, la idea que les formes de vida romanen immutables. Això començà a canviar quan, durant la Il·lustració, la cosmologia evolutiva i la filosofia mecànica s'estengueren de les ciències físiques a la història natural. Els naturalistes començaren a concentrar-se en la variabilitat de les espècies; l'emergència de la paleontologia, amb el concepte d'extinció, minà encara més la concepció estàtica de la natura. A principis del segle XIX, Jean-Baptiste Lamarck postulà la seva teoria de la transmutació de les espècies, que fou la primera teoria científica de l'evolució completament formada. El 1858, Charles Darwin i Alfred Russel Wallace publicaren una nova teoria evolutiva, que fou explicada en detall a l'obra de Darwin L'origen de les espècies (1859). A diferència de Lamarck, Darwin proposava la idea d'una descendència comuna i un arbre de la vida amb moltes ramificacions. Aquesta teoria es basava en la idea de la selecció natural, i sintetitzava una gran varietat de proves de la cria d'animals, biogeografia, geologia, morfologia i embriologia. L'obra de Darwin portà a la ràpida acceptació de l'evolució, però el mecanisme que proposava, la selecció natural, no fou àmpliament acceptat fins la dècada del 1940. La majoria de biòlegs argumentaven que altres factors impulsaven l'evolució, com ara l'herència de caràcters adquirits (neolamarckisme), un impuls innat vers el canvi, o grans mutacions sobtades. La síntesi de la selecció natural amb la genètica mendeliana a les dècades del 1920 i del 1930 fundaren la nova disciplina de la genètica de poblacions. Durant les dècades del 1930 i 1940, la genètica de poblacions s'integrà amb altres camps de la biologia, resultant en una teoria evolutiva àmpliament aplicable que comprenia gran part de la biologia – la síntesi evolutiva moderna. Després de l'establiment de la biologia evolutiva, els estudis de les mutacions i les variacions en poblacions naturals, en combinació amb la biogeografia i la sistemàtica, conduïren a sofisticats models evolutius matemàtics i causals. La paleontologia i l'anatomia comparada permeteren reconstruccions més detallades de la història de la vida. Després de l'aparició de la genètica molecular a la dècada del 1950, es desenvolupà el camp de l'evolució molecular, basat en seqüències proteiques i proves immunològiques, incorporant més tard estudis de l'ARN i de l'ADN. La visió genocèntrica de l'evolució es féu prominent a la dècada del 1960, seguida per la teoria neutralista de l'evolució molecular, encenent debats sobre l'adaptacionisme, les unitats de selecció i la importància relativa de la deriva genètica i de la selecció natural. A finals del segle XX, la seqüenciació d'ADN conduí a la filogènia molecular i la reorganització de l'arbre de la vida en el sistema de tres dominis. A més, els factors recentment reconeguts de la simbiogènesi i la transferència horitzontal de gens introduïren encara més complexitat a la història evolutiva. Part de la sèrie de biologia sobre Evolució Fitxer:Tree of life. svg Mecanismes i processos Adaptació Deriva genètica Flux gènic Mutació Selecció natural Especiació Investigació i història Proves Història evolutiva de la vida Història Síntesi moderna Efecte social Crítiques / Controvèrsia Camps de la biologia evolutiva Cladística Genètica ecològica Desenvolupament evolutiu Evolució humana Evolució molecular Filogènia Genètica de poblacions Portal de biologia · v • d • e
  • La historia del pensamiento evolucionista o transformista, considerando al evolucionismo como una teoría científica, comienza a mediados del siglo XVIII. No obstante, la idea de evolución biológica se remonta a la Grecia Clásica, en los trabajos de Anaximandro. Por otro lado, hemos de distinguir dos cuestiones al hablar de evolucionismo: el hecho de la evolución y la teoría de la evolución. El hecho de la evolución se convierte en un factum ampliamente aceptado hacia 1880, a partir de la publicación de El origen de las especies de Charles Darwin; el mecanismo explicativo de la evolución (basado en la teoría de la selección natural) no será aceptado hasta mucho más tarde y todavía hoy, sigue siendo objeto de gran controversia.
  • Osa biologian artikkelisarjaa Evoluutio Tiedosto:Human evolution scheme. svg Prosessit ja mekanismit Adaptaatio Geneettinen ajautuminen Lajiutuminen Luonnonvalinta Migraatio Mutaatio Rekombinaatio Tekijäinvaihdunta Tutkimus ja historia Historia Todisteet Moderni synteesi Yhteiskunnalliset vaikutukset Vastustus Katso myös Ekologinen genetiikka Elämän alkuperä Fylogenia Ihmisen evoluutio Populaatiogenetiikka Evoluutioteorian historia on melko pitkä, sillä jo eräät antiikin filosofit arvelivat, että eläimet ovat saattaneet muuttua ajan myötä. Antiikin aikana pohdinnat evoluutiosta jäivät kuitenkin vain ajatukseksen asteelle. Euroopassa antiikin ajan pohdinnat jäivät pitkäksi aikaa varjoon Rooman valtakunnan luhistuttua, mutta esimerkiksi jatkuivat islamilaisessa maailmassa, josta latinankielisiä käännöksiä lopulta ilmaantui myös Eurooppaan. Ajan henki oli Euroopassa pitkään epäsuotuisa, sillä kristinuskon Raamattu oli suurin auktoriteetti huomattavankin pitkään, eikä evoluutioajatuksia voitu hyväksyä saati sitten edes pohdittu.
  • L’Histoire de la pensée évolutionniste raconte la succession des idées qui ont permis de comprendre le mécanisme de l'évolution des espèces.
  • Az evolúciós gondolkodás gyökerei az ókori görög és római időkben megfogalmazott filozófiai eszmékben jelennek meg először. A biológiai evolúcióról elsőként Anaximandrosz elmélkedett az i. e. 6. században. Olyan elmélettel állt elő, amely az embert a vízből származónak tekintette. Az elmélet tudományos formái egészen a 18-19. századig várattak magukra, amikor is Lord Manboddo és Erasmus Darwin, Charles Darwin nagyapja felvetették, hogy az élő szervezetek mind egyetlen közös őstől származnak. Jean-Baptiste Lamarck 1809-ben olyan elméletet alkotott, amely a szerzett tulajdonságok öröklődését feltételezte. Lamarck úgy gondolta, hogy az élőlények a változó környezeti feltételek hatására új viselkedésformákat vesznek fel, amelyek aztán felépítésbeli változásokat vonnak maguk után, s ezek a strukturális változások átöröklődnek az utódaikra. Bár az elméletet alátámasztani hivatott bizonyítékok elég szegényesek voltak, a lamarck-i elmélet mégis közel 50 éven keresztül meghatározta a biológiai gondolkodást. A modern elméletet, amit darwinizmusként is szokás emlegetni, először Charles Darwin és Alfred Russel Wallace tette közzé, majd későbbi írásaiban Darwin nagy aprólékossággal mutatta be annak részleteit. Ezen írások között volt az elmélet leghíresebb interpretációja, A fajok eredete is, amely 1859-ben jelent meg. Darwin határozottan külön választotta teóriájának két elemét: igyekezett alátámasztani a biológiai evolúció tényét, valamint bemutatni a természetes szelekció elvét, amely magyarázza az előbbit. Bár Darwin elmélete kielégítő magyarázatot adott egy sor biológiai megfigyelésre, munkásságának idején az öröklődés mechanizmusát még nem ismerték. A modern genetika elméleti megalapozójának tekintett Gregor Mendel ugyan Darwin kortársa volt, munkássága azonban a 20. század elejéig homályban maradt. A Darwin által felvetett természetes szelekció és a mendeli klasszikus genetika kombinációja adja a modern evolúciós szintézis lényegét. Később azonosították a géneket, mint az élőlények öröklődésének elemi egységeit, amelyeket a valamennyi élőlény által hordozott DNS kódol. A további kutatások a molekuláris genetikában – például a molekuláris evolúcióra vonatkozóan, amelynek szerepe a génsodródásban és a természetes szelekcióban igen jelentős – tovább formálták az evolúcióelméletet.
  • La storia del pensiero evoluzionista ha origini molto antiche. L'idea di una evoluzione biologica degli esseri viventi fu avanzata e sostenuta nei tempi classici dagli atomisti greci e romani, tra i quali Lucrezio. Con l'avvento del Cristianesimo, si iniziò a credere nella storia biblica della creazione in accordo con la Genesi, considerando così le specie immutabili perché create direttamente da Dio. Nel XVII secolo, col riaffioramento delle antiche concezioni, la parola evoluzione cominciò ad essere utilizzata come riferimento ad un'ordinata sequenza di eventi, particolarmente quando un risultato si trovava, in qualche modo, già dall'inizio contenuto all'interno di essa. Nel XVIII secolo la storia naturale si sviluppò enormemente, mirando ad investigare e catalogare le meraviglie dell'operato di Dio. Le scoperte effettuate dimostrarono l'estinzione delle specie, che venne spiegata dalla teoria del catastrofismo di Cuvier, che affermava che gli animali e le piante venivano periodicamente annientati a causa di catastrofi naturali per poi essere rimpiazzate da nuove specie create dal nulla. In contrapposizione ad essa, la teoria dell'Uniformitarismo di James Hutton del 1785 ipotizzava un graduale sviluppo della terra, il cui aspetto non era dovuto ad eventi catastrofici ma ad un lento processo perpetuatosi attraverso gli eoni. Dal 1796 Erasmus Darwin, il nonno di Charles, avanzò delle ipotesi sulla discendenza comune affermando che gli organismi acquisivano "nuove parti" in risposta a degli stimoli e che questi cambiamenti venivano trasmessi alla loro discendenza; nel 1802 egli suggerì la selezione naturale. Nel 1809, Jean-Baptiste Lamarck sviluppò una teoria simile (l'"ereditarietà dei caratteri acquisiti"), la quale ipotizzava che tratti "necessari" venissero ereditati col passaggio da una generazione alla successiva. Queste teorie di trasmutazione furono sostenute in Gran Bretagna dai Radicali come Robert Edmund Grant. In questo periodo l'opera di Thomas Malthus, Saggio sul principio della popolazione, influenzò il libero pensiero, mostrando come l'incremento della popolazione umana fosse correlato ad un eccesso delle risorse disponibili. Varie teorie vennero proposte per riconciliare la Creazione biologica con le nuove scoperte scientifiche, incluso l'attualismo di Charles Lyell che asseriva che ogni specie avesse un suo "centro di creazione" e fosse progettata per un particolare habitat, il cui cambiamento portava inevitabilmente alla sua estinzione. Charles Babbage ritenne che Dio avesse creato le leggi per un programma divino che operava per la produzione delle specie e Richard Owen seguì Johannes Müller nel pensiero che la materia vivente avesse un'"energia organizzativa", una forza vitale (Lebenskraft) che, dirigendo lo sviluppo dei tessuti, determinava l'arco di vita degli individui e delle specie.
  • De geschiedenis van het evolutionair denken gaat veel verder terug dan het ontstaan van de evolutietheorie in de 19e eeuw. Het idee dat de natuur niet onveranderlijk is maar door middel van evolutie van soorten steeds verandert leefde al onder sommige natuurfilosofen uit de Oudheid. In het Westen heeft het essentialisme (het idee dat alle levende wezens in feite teruggebracht kunnen worden tot hun onveranderlijke essenties) lange tijd voorkomen dat evolutie algemeen aanvaard werd. Pas na de Verlichting en de opkomst van het mechanistisch denken in de natuurlijke historie veranderde dit. Geleerden begonnen de variatie van de natuur te onderzoeken. De opkomst van de paleontologie aan het einde van de 18e eeuw en daarmee het inzicht dat soorten kunnen uitsterven ondermijnde het idee van een statische, onveranderlijke natuur verder. Lamarck was in het begin van de 19e eeuw de eerste die een volledige theorie over evolutie uitdacht. Zijn idee over transmutatie van soorten is echter onjuist gebleken. In 1858 publiceerden Darwin en Wallace hun theorie dat evolutie gedreven wordt door natuurlijke selectie, een theorie die door Darwin verder uiteengezet werd in zijn boek On the Origin of Species in 1859. De overweldigende hoeveelheid bewijs die Darwin voor evolutie wist te verzamelen zorgde voor een paradigmaverschuiving binnen de wetenschappelijke gemeenschap. Hoewel evolutie vanaf dat moment algemeen aanvaard werd, was Darwins theorie dat evolutie door natuurlijke selectie gedreven wordt, pas rond 1940 onomstreden geworden. Door de vereniging van de erfelijksheidsleer van Mendel en het concept van natuurlijke selectie ontstonden in de jaren 20 en 30 van de 20e eeuw de populatiegenetica en de moderne synthese. Mutaties en variatie werden zowel met statistische analyse als in natuurlijke populaties bestudeerd en de resultaten werden gecombineerd met gegevens uit de systematiek en biogeografie. De kennis over de manier waarop en redenen waarom evolutie plaatsvindt nam daardoor steeds verder toe. Sinds de jaren 50 zijn daar gegevens uit de moleculaire genetica bij gekomen. Door de steeds nauwkeurigere methoden en ontdekkingen binnen al deze vakgebieden raakt de geschiedenis van het leven op Aarde steeds beter bekend.
  • Proces ewolucji został już zauważony w XVIII w. W związku z tym na przestrzeni czasu powstało wiele alternatywnych teorii próbujących wyjaśnić niektóre, bądź całość obserwacji związanych z faktem ewolucji. W pewnym sensie, podświadomym wyrazem tych obserwacji była systematyka Linneusza, przedstawiona przez niego w dziele Systema naturae. W późnych latach swojego życia wyrażał on opinię, że w przyrodzie musi zachodzić transmutacja gatunków. Katastrofizm zakładał, że gatunki wymierają na skutek powtarzających się katastrof, a istota wszechmocna powołuje do życia w ich miejsce nowe organizmy. Idea ta odwoływała się do tradycyjnych wierzeń i mitów. Lamarkizm zakładał możliwość powstawania nowych gatunków przez proces powolnych przemian. Zwierzęta miały intencjonalnie wpływać na swoje ciała, a cechy nabyte zgodnie z tą teorią, były dziedziczone przez kolejne pokolenia. Ortogeneza opierała się na podobnych założeniach, ale odrzucała możliwość powstawania gatunków. Autorzy tej koncepcji sądzili, że rozwój ewolucyjny ma jednokierunkowy charakter. Główny artykuł: Teoria Kropotkina Kropotkin zwrócił uwagę na rolę kooperacji w przyrodzie. Zdegustowany popularną karykaturą teorii ewolucji w postaci przeżywania najsilniejszych zaproponował rolę kooperacji jako głównego mechanizmu ewolucji. Większość z tych teorii nie zyskało rozgłosu i poparcia eksperymentalnego, a ich wpływ na rozwój biologii był znikomy, z wyjątkiem lamarkizmu. Zbliżone poglądy były wyrażane przez dziada Karola Darwina, Erasmusa. Należy zwrócić uwagę, że idea dziedziczności cech nabytych była rozpowszechniona wśród przyrodników XIX wieku. Powoływał się na nią również sam Darwin. Wśród prekursorów myśli ewolucyjnej można wymienić: Charles Lyell Christian Leopold von Buch David Hume Erasmus Darwin Etienne Geoffroy Saint-Hilaire Heraklit z Efezu Jean-Baptiste de Lamarck Johann Georg Gmelin Karl Ernst von Baer Pierre Louis Maupertuis Do rozwoju teorii ewolucji swój wkład wnieśli: Alfred Russel Wallace Charles Darwin Edward Osborne Wilson Ernst Mayr G. Ledyard Stebbins George C. Williams George Gaylord Simpson Gregor Mendel J.B.S. Haldane John Maynard Smith Julian Huxley Ronald A. Fisher Sewall Wright Theodosius Dobzhansky Thomas Hunt Morgan William Bateson William Donald Hamilton Hugo de Vries
  • O Pensamento evolutivo, a idéia de que as espécies mudam ao longo do tempo, tem raízes na antiguidade, nas idéias de gregos, romanos, chineses e muçulmanos. No entanto, até o século XVIII, o pensamento biológico ocidental era dominado pelo essencialismo, a idéia de que as formas vivas são imutáveis. Essa visão começou a mudar quando, durante o Iluminismo, a cosmologia evolutiva e a filosofia mecanicista se espalharam das ciências físicas para a história natural. Naturalistas começaram a focar seus estudos na variabilidade das espécies; o surgimento da paleontologia com o conceito de extinção enfraqueceu ainda mais a visão estática da natureza. No início do século XIX, Jean-Baptiste de Lamarck propôs sua teoria da transmutação de espécies, que foi a primeira teoria científica evolutiva totalmente elaborada. Em 1858, Charles Darwin e Alfred Russel Wallace publicaram uma nova teoria evolutiva, que foi explicada em detalhes no livro de Darwin A origem das espécies em 1859. Diferente de Lamarck, Darwin propôs que os organismos apresentassem uma origem comum, se diferenciando de maneira a formar uma árvore da vida. A teoria se baseava na idéia de seleção natural, e Darwin apresentava uma grande quantidade de evidências de diferentes áreas: pecuária, biogeografia, geologia, morfologia e embriologia. O trabalho de Darwin levou a uma rápida aceitação da evolução, mas o mecanismo proposto, a seleção natural, não foi amplamente aceita até os anos 1940. A maioria dos biólogos argumentava que outros fatores eram responsáveis pela evolução, como a herança de caracteres adquiridos, uma tendência inata à mudança, ou grandes mutações repentinas. A síntese da seleção natural com a genética Mendeliana durante os anos 1920 e 1930 fundou a nova disciplina da genética de populações. Durante os anos 1930 e 1940 a genética de populações foi integrada com outros campos da biologia, resultando numa teoria evolutiva altamente aplicável, que abarcava a maior parte da biologia — a síntese evolutiva moderna. Em seguida ao estabelecimento da biologia evolutiva, estudos sobre mutação e variabilidade genética em populações naturais, combinados com biogeografia e sistemática levaram a modelos matemáticos causais de evolução sofisticados. A paleontologia e a anatomia comparada permitiram reconstruções mais detalhadas da história da vida. Após o surgimento da genética molecular nos anos 1950, o campo de estudo da evolução molecular se desenvolveu, baseado em sequências de proteínas e testes imunológicos, incorporando posteriormente estudos de RNA e DNA. Uma visão da evolução centrada nos genes ganhou proeminência nos anos 1960, seguida pela Teoria neutralista da evolução, gerando grandes debates sobre adaptacionismo, a unidades de seleção natural, e a importância relativa da deriva genética e da seleção natural. No fim do século XX, o surgimento de técnicas de sequenciamento de DNA permitiram a produção de filogenias moleculares e com isso a reorganização da árvore da vida em três domínios. Além disso, a transferência horizontal de genes e fatores de simbiogênese recentemente descobertos introduziram ainda mais complexidade à história evolutiva.
  • Gândirea evoluţionistă, ideea conform căreia speciile se schimbă de-a lungul timpului, îşi are rădăcinile încă din antichitate, la greci, romani, chinezi şi musulmani. Totuşi, până în secolul al XVIII-lea, gândirea biologică occidentală era dominată de esenţialism, concepţie conform căreia formele de viaţă rămân neschimbate. Dar în perioada iluminismului se produce o schimbare când cosmologia evoluţionistă şi mecanicismul se desprind din cadrul ştiintelor fizice formând istoria naturală. Naturaliştii încep să-şi îndrepte atenţia către domeniul variabilităţii speciilor; apariţia paleontologiei şi apoi a conceptului de dispariţie a speciilor determină renunţarea la imaginea statică a naturii. La începutul secolului al XIX-lea, Jean-Baptiste de Lamarck elaborează teoria transmutaţiei speciilor, prima formă ştiinţifică a evoluţionismului. În 1858, Charles Darwin şi Alfred Russel Wallace au elaborat şi publicat o noua formă a teoriei evoluţioniste, explicată mai detaliat în lucrarea lui Darwin, Originea speciilor (1859). Diferit faţă de Lamarck, Darwin propune conceptul de origine comună şi un arbore filogenetic foarte ramificat. Teoria era bazată pe ideea selecţiei naturale şi avea ca punct de plecare o gamă largă de dovezi şi fapte din domenii precum: creşterea animalelor, biogeografie, geologie, morfologie şi embriologie. Opera lui Darwin a condus la o acceptare mai rapidă a evoluţionismului, dar mecanismul propus de marele savant englez, selecţia naturală,nu a fost larg acceptat până prin anii 1940'.
  • Эволюционное учение зародилось в античных философских системах, идеи которых, в свою очередь, коренились в космологических мифах. Толчком к признанию эволюции научным сообществом стала публикация Чарльзом Дарвином книги «Происхождение видов путём естественного отбора или сохранение благоприятствуемых пород в борьбе за жизнь». Синтез дарвинизма с достижениями генетики привёл к созданию синтетической теории эволюции. В наше время намечается третий синтез.
  • 演化思想是對於生物個體在不同世代之間具有差異的現象所做的一種解釋,最早起源可追溯至古希臘與古羅馬時代。此外古代中國雖然也有類似演化的宇宙觀,但是並沒有用來直接描述生命的變化。公元前6世紀,古希臘學者阿那克西曼德提出人類的祖先來自海中的理論。 科學式的演化論述則一直要到18世紀與19世紀才出現,例如蒙博杜(Lord Monboddo)與伊拉斯謨斯·達爾文(Erasmus Darwin,達爾文的祖父),提出所有生命源自共同祖先的想法。而第一個科學假說是由拉馬克在1809年所提出,他認為演化是來自後天獲得特徵的遺傳。拉馬克學說在提出後將近50年,才被達爾文與華萊士較接近現代觀念的理論所取代。其中達爾文做了較多細節上的討論,例如1859年出版的《物種源起》。達爾文強調生物的演化為事實,並以天擇機制作為解釋演化現象的理論。 達爾文在提出演化論時並不知道遺傳機制如何運作,而孟德爾在1865年發表的遺傳定律則一直受到忽略。直到20世紀,達爾文的天擇理論與孟德爾的遺傳學才結合為現今所熟知的現代綜合理論。隨後科學家發現基因為遺傳物質,並發現基因由DNA所構成。現在的演化研究以基因為中心,並發展出許多相關學門。
dbpprop:doubleImageStackProperty
  • ''Biston betularia f. typica'' is the white-bodied form of the peppered moth.
  • Biston betularia f. carbonaria is the black-bodied form of the peppered moth.
  • Biston.betularia.7200.jpg
  • Biston.betularia.f.carbonaria.7209.jpg
  • right
  • 200 (xsd:integer)
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:langProperty
  • la
  • natura non facit saltum
dbpprop:otheruses4Property
  • History of the creation-evolution controversy
  • Sociocultural evolution
  • the history of evolutionary thought in biology
  • the history of evolutionary thought in the social sciences
  • the history of religious discussions
dbpprop:portalProperty
  • Evolutionary biology
  • Tree_of_life.svg
dbpprop:reference
dbpprop:relatedInstance
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
rdfs:comment
  • Evolutionary thought, the conception that species change over time, has roots in antiquity, in the ideas of the Greeks, Romans, Chinese and Islamic philosophers. However, until the 18th century, Western biological thinking was dominated by essentialism, the belief that every species has essential characteristics that are unalterable. This is in contrast with Arab/Persian thinking at the height of the Islamic Empire.
  • Die Geschichte der Evolutionstheorie beginnt bereits in der Antike und reicht über Charles Darwin (1809–1882) bis in die Gegenwart. Darwins Theorie und ihre Nachfolger sind nicht nur eine Evolutionstheorie, sondern zugleich eine Abstammungstheorie (auch Deszendenztheorie).
  • El pensament evolucionista, la idea que les espècies canvien al llarg del temps, té els orígens en l'antiguitat, en les idees dels grecs, romans, xinesos i musulmans. Tanmateix, fins el segle XVIII, el pensament biològic occidental estava dominat per l'essencialisme, la idea que les formes de vida romanen immutables. Això començà a canviar quan, durant la Il·lustració, la cosmologia evolutiva i la filosofia mecànica s'estengueren de les ciències físiques a la història natural.
  • La historia del pensamiento evolucionista o transformista, considerando al evolucionismo como una teoría científica, comienza a mediados del siglo XVIII. No obstante, la idea de evolución biológica se remonta a la Grecia Clásica, en los trabajos de Anaximandro. Por otro lado, hemos de distinguir dos cuestiones al hablar de evolucionismo: el hecho de la evolución y la teoría de la evolución.
  • Osa biologian artikkelisarjaa Evoluutio Tiedosto:Human evolution scheme.
  • L’Histoire de la pensée évolutionniste raconte la succession des idées qui ont permis de comprendre le mécanisme de l'évolution des espèces.
  • Az evolúciós gondolkodás gyökerei az ókori görög és római időkben megfogalmazott filozófiai eszmékben jelennek meg először. A biológiai evolúcióról elsőként Anaximandrosz elmélkedett az i. e. 6. században. Olyan elmélettel állt elő, amely az embert a vízből származónak tekintette. Az elmélet tudományos formái egészen a 18-19.
  • La storia del pensiero evoluzionista ha origini molto antiche. L'idea di una evoluzione biologica degli esseri viventi fu avanzata e sostenuta nei tempi classici dagli atomisti greci e romani, tra i quali Lucrezio. Con l'avvento del Cristianesimo, si iniziò a credere nella storia biblica della creazione in accordo con la Genesi, considerando così le specie immutabili perché create direttamente da Dio.
  • De geschiedenis van het evolutionair denken gaat veel verder terug dan het ontstaan van de evolutietheorie in de 19e eeuw. Het idee dat de natuur niet onveranderlijk is maar door middel van evolutie van soorten steeds verandert leefde al onder sommige natuurfilosofen uit de Oudheid. In het Westen heeft het essentialisme (het idee dat alle levende wezens in feite teruggebracht kunnen worden tot hun onveranderlijke essenties) lange tijd voorkomen dat evolutie algemeen aanvaard werd.
  • Proces ewolucji został już zauważony w XVIII w. W związku z tym na przestrzeni czasu powstało wiele alternatywnych teorii próbujących wyjaśnić niektóre, bądź całość obserwacji związanych z faktem ewolucji. W pewnym sensie, podświadomym wyrazem tych obserwacji była systematyka Linneusza, przedstawiona przez niego w dziele Systema naturae. W późnych latach swojego życia wyrażał on opinię, że w przyrodzie musi zachodzić transmutacja gatunków.
  • O Pensamento evolutivo, a idéia de que as espécies mudam ao longo do tempo, tem raízes na antiguidade, nas idéias de gregos, romanos, chineses e muçulmanos. No entanto, até o século XVIII, o pensamento biológico ocidental era dominado pelo essencialismo, a idéia de que as formas vivas são imutáveis. Essa visão começou a mudar quando, durante o Iluminismo, a cosmologia evolutiva e a filosofia mecanicista se espalharam das ciências físicas para a história natural.
  • Gândirea evoluţionistă, ideea conform căreia speciile se schimbă de-a lungul timpului, îşi are rădăcinile încă din antichitate, la greci, romani, chinezi şi musulmani. Totuşi, până în secolul al XVIII-lea, gândirea biologică occidentală era dominată de esenţialism, concepţie conform căreia formele de viaţă rămân neschimbate.
  • Эволюционное учение зародилось в античных философских системах, идеи которых, в свою очередь, коренились в космологических мифах.
rdfs:label
  • History of evolutionary thought
  • Geschichte der Evolutionstheorie
  • Història del pensament evolucionista
  • Historia del pensamiento evolucionista
  • Evoluutioteorian historia
  • Histoire de la pensée évolutionniste
  • Az evolúciós gondolkodás története
  • Storia del pensiero evoluzionista
  • Geschiedenis van de evolutietheorie
  • Historia myśli ewolucyjnej
  • História do pensamento evolutivo
  • Istoria gândirii evoluţioniste
  • История эволюционного учения
  • 演化思想史
owl:sameAs
skos:subject
foaf:depiction
foaf:page
is dbpprop:columnsListProperty of
is dbpprop:redirect of