| dbpprop:abstract
|
- The history of biology traces the study of the living world from ancient to modern times. Although the concept of biology as a single coherent field arose in the 19th century, the biological sciences emerged from traditions of medicine and natural history reaching back to ancient Egyptian medicine and the works of Aristotle and Galen in the ancient Greco-Roman world. This ancient work was further developed in the Middle Ages by Muslim physicians and scholars such as al-Jahiz, Avicenna, Avenzoar, Ibn al-Baitar and Ibn al-Nafis. During the European Renaissance and early modern period, biological thought was revolutionized in Europe by a renewed interest in empiricism and the discovery of many novel organisms. Prominent in this movement were Vesalius and Harvey, who used experimentation and careful observation in physiology, and naturalists such as Linnaeus and Buffon who began to classify the diversity of life and the fossil record, as well as the development and behavior of organisms. Microscopy revealed the previously unknown world of microorganisms, laying the groundwork for cell theory. The growing importance of natural theology, partly a response to the rise of mechanical philosophy, encouraged the growth of natural history (although it entrenched the argument from design). Over the 18th and 19th centuries, biological sciences such as botany and zoology became increasingly professional scientific disciplines. Lavoisier and other physical scientists began to connect the animate and inanimate worlds through physics and chemistry. Explorer-naturalists such as Alexander von Humboldt investigated the interaction between organisms and their environment, and the ways this relationship depends on geography—laying the foundations for biogeography, ecology and ethology. Naturalists began to reject essentialism and consider the importance of extinction and the mutability of species. Cell theory provided a new perspective on the fundamental basis of life. These developments, as well as the results from embryology and paleontology, were synthesized in Charles Darwin's theory of evolution by natural selection. The end of the 19th century saw the fall of spontaneous generation and the rise of the germ theory of disease, though the mechanism of inheritance remained a mystery. In the early 20th century, the rediscovery of Mendel's work led to the rapid development of genetics by Thomas Hunt Morgan and his students, and by the 1930s the combination of population genetics and natural selection in the "neo-Darwinian synthesis". New disciplines developed rapidly, especially after Watson and Crick proposed the structure of DNA. Following the establishment of the Central Dogma and the cracking of the genetic code, biology was largely split between organismal biology—the fields that deal with whole organisms and groups of organisms—and the fields related to cellular and molecular biology. By the late 20th century, new fields like genomics and proteomics were reversing this trend, with organismal biologists using molecular techniques, and molecular and cell biologists investigating the interplay between genes and the environment, as well as the genetics of natural populations of organisms.
- La història de la biologia traça l'estudi del món viu des dels temps antics fins als moderns. Encara que el concepte de biologia com a camp coherent únic va florir al segle XIX, les ciències biològiques van emergir de les tradicions de medicina i la història natural arribant enrere fins a la medicina egípcia antiga i els treballs d'Aristòtil i Galè a l'antic món greco-romà, que es van desenvolupar més a l'edat mitjana amb els metges musulmans i estudiosos com al-Jahiz, Avicenna, Avenzoar, Ibn al-Baitar i Ibn al-Nafis. Durant el Renaixement europeu i al començament del període modern, el pensament biològic es va revolucionar a Europa per un interès renovat en l'empirisme i el descobriment de molts organismes de novel·la. Prominents en aquest moviment ho eren Vesalius i Harvey, qui feien servir l'experimentació i la observació curosa en medicina, i naturalistes com Linnaeus i Buffon qui van començar a classificar la diversitat de vida i el registre fòssil, com també el desenvolupament i comportament d'organismes. La microscòpia va revelar el món desconegut prèviament de microorganismes, posant les bases per a la teoria cel·lular. La importància creixent de la teologia natural, parcialment una resposta a l'esplendor de la filosofia mecànica, va encoratjar al creixement de la història natural (encara que va atrinxerar l'argument teològic). Entre els segles XVIII i XIX, les ciències biològiques com la botànica i la zoologia van esdevenir disciplines científiques professionals en increment. Lavoisier i d'altres científics físics van començar a connectar els móns animat i inanimat a través de la física i la química. Els exploradors naturalistes com Alexander von Humboldt van investigar la interacció entre organismes i el seu entorn, i els camins que aquesta relació depèn de la geografia-posant els fonaments de la biogeografia, l'ecologia i l'etologia. Els naturalistes van començar a refusar l'essencialisme i a considerar la importància de l'extinció i la mutabilitat de les espècies. La teoria cel·lular va proveir una nova perspectiva sobre les bases fonamentals de la vida. Aquests desenvolupaments, com també els resultats de l'embriologia i la paleontologia, es van sintetitzar en la teoria de l'evolució per selecció natural de Charles Darwin. El final del segle XIX va veure la caiguda de la generació espontània i l'esplendor de la teoria microbiana de la malaltia, tot i que el mecanisme d'herència biològica va romandre un misteri. Al començament del segle XX, el redescobriment de la feina de Mendel va conduir cap al ràpid desenvolupament de la genètica per Thomas Hunt Morgan i els seus estudiants, i cap als anys 1930 la combinació de la genètica poblacional i la selecció natural en la "síntesi neo-darwiniana". Noves disciplines es van desenvolupar ràpidament, especialment després que Watson i Crick proposessin l'estructura de l'ADN. A continuació de l'establiment del Dogma Central i el desxiframent del codi genètic, la biologia es va dividir llargament entre biologia d'organismes-els camps que tracten amb la totalitat d'organismes i grups d'organismes-;i els camps relacionats amb la biologia cel·lular i mol·lecular. Cap a finals del segle XX, nous camps com la genòmica i la proteòmica estaven capgirant aquesta tendència, amb biòlegs d'organismes fent servir tècniques mol·leculars, i biòlegs cel·lulars i mol·leculars investigant l'interacció entre els gens i l'ambient, com també la genètica de poblacions naturals d'organismes.
- El término biología se acuña durante la Ilustración por parte de dos autores que, simultáneamente, lo utilizan para referirse al estudio de las leyes de la vida. El neologismo fue empleado por primera vez en Francia en 1802, por parte de Jean-Baptiste Lamarck en su tratado de Hidrogeología. Ignoraba que, en el mismo año, el naturalista alemán Treviranus había creado el mismo neologismo en una obra en seis tomos titulada Biología o Filosofía de la naturaleza viva: "la biología estudiará las distintas formas de vida, las condiciones y las leyes que rigen su existencia y las causas que determinan su actividad. " No obstante, a pesar de la reciente acuñación del término, la biología tiene una larga historia como disciplina.
- L’histoire de la biologie retrace les études de l'homme sur le monde du vivant depuis la nuit des temps jusqu'à nos jours. Cependant, le concept de biologie comme n'étant qu'une seule discipline ne naquit seulement qu'au XIX siècle. Les sciences biologiques émergent des traditions de la médecine et l'histoire naturelle venant directement des Grecs anciens et particulièrement de Galien et d'Aristote.
- 生物学史（せいぶつがくし）とは生物学の歴史、またはそれを扱う科学史の一分野である。 生物学の萌芽は古代ギリシアのアリストテレスやヒポクラテスなどの著作に見られる。特にアリストテレスは哲学としての動物学を集大成した業績から、生物学の祖とみることもできる。しかしこれらは生気論・目的論的であり、その後誕生した自然科学により否定された。現代生物学の系譜は17世紀の科学革命を経て自然科学が成立した近世以降に始まった。 生物学と有機化学の年表も参照のこと
- De geschiedenis van de biologie betreft de studie van de levende wereld van oude tot nieuwe tijden. Hoewel het concept biologie pas in de 19e eeuw als een enkel samenhangend veld ontstond, kwam de wetenschap van de biologie tevoorschijn uit tradities uit de geneeskunde en natuurlijke historie die teruggingen tot Aristoteles en Galenus in het oude Griekenland en Rome, die verder ontwikkeld werd in de middeleeuwen door Moslim geneeskundigen en geleerden zoals al-Jahiz, Avicenna, Avenzoar en Ibn al-Nafis. Gedurende de Europese renaissance en de vroegmoderne tijd maakte de biologische wetenschap in Europa een revolutie door, door een hernieuwde interesse in empirisme en de ontdekking van veel nieuwe organismen. Vooraanstaand in deze beweging waren Vesalius en Harvey, die experimenten en nauwkeurige waarnemingen in de fysiologie deden, en naturalisten als Linnaeus en Buffon die begon met de classificatie van de diversiteit van het leven en bestudering van de fossiellen, zowel als de ontwikkeling en het gedrag van organismen. Microscopie liet de tot dan onontdekte wereld van micro-organismen zien, en legde de grondslag voor de celtheorie. Het groeiende belang van natuurlijke theologie, deels een antwoord op de opkomst van de mechanische filosofie, moedigde de groei van de natuurlijke historie aan (hoewel inbreuk maakte op het Teleologische argument). In de loop van de 18e en 19e eeuw werden biologische disciplines zoals botanie en zoölogie meer en meer professionele wetenschappelijke disciplines. Lavoisier en andere wetenschappers begonnen de levende en levenloze werelden door middel van natuurkunde en scheikunde te verbinden. Wetenschappers als Alexander von Humboldt onderzochten de interactie tussen organismen en hun omgeving, en de manieren waarop deze relatie afhankelijk is van de geografie-en legden zo de basis voor biogeografie, ecologie en ethologie. Naturalisten begonnen het essentialisme te verwerpen en overwogen het belang van het uitsterven en de veranderering van soorten. Celtheorie gaf een nieuwe kijk op de fundamentele basis van het leven. Deze ontwikkelingen, samen met resultaten van embryologie en paleontologie werden gesynthetiseerd in Charles Darwins' evolutietheorie door middel van natuurlijke selectie. Aan het einde van de 19e eeuw kwam een einde aan de theorie van de spontane generatie en de opkomst van de baciltheorie van ziekten, hoewel het mechanisme van overerving een raadsel bleef.
- Historia biologii opisuje badanie życia na Ziemi od czasów starożytnych do współczesności. Biologia to jedna z głównych nauk przyrodniczych, ogniskująca w sobie wyniki innych nauk przyrodniczych. Ogarnia wszystkie zagadnienia życia w jego rozmaitych przejawach i stadiach rozwojowych. Przedmiotem biologii jest wszystko, co dotyczy budowy, rozwoju, pochodzenia i przemiany organizmów żywych. Przez długi czas zajmowała miejsce dominujące wśród nauk przyrodniczych, obecnie ustępując nieco innym, które wyłoniły się z niej w ostatnim stuleciu, np. biochemii czy genetyce. Odkrycia biologii i jej postępy spowodowały rewolucję w poglądach człowieka na świat; wiedza taka jak ewolucja, czy budowa komórek ciała ludzkiego zdobyta została dzięki biologii. Mniej znana jest sama historia odkryć biologicznych, zarówno tych pierwszych, które sprawiły, że biologia zajęła kiedyś dominujące miejsce wśród nauk przyrodniczych, jak i tych, które sprawiły, że ten prymat utraciła. Biologia w znaczeniu nowoczesnym pojawiła się w roku 1860, kiedy Max Schultze wyjaśnił po raz pierwszy, czym jest protoplazma.
- A Humanidade desde sempre estudou os seres vivos. Nos seus primórdios, o ser humano aprendeu a utilizar as plantas e os animais em seu proveito. Aprendeu a evitar plantas venenosas e como tratar os animais. Observando o comportamento dos animais, adoptou técnicas de caça. Partindo também dos conhecimentos acerca da utilidade e da época de frutificação de variados vegetais, desenvolveu a agricultura, aprendendo a garantir, de maneira mais constante e preditível, o sustento das comunidades. Os conhecimentos na área da biologia, embora empíricos e como exercício prático do dia a dia, existem já desde a época da pré-história. Prova disso são as representações de seres vivos em pinturas rupestres.
- Биология оформилась как самостоятельная научная дисциплина об общих свойствах живого только в течение XIX века. Это было связано с проблематизацией понятия жизни и установлением фундаментального различия между живыми и неживыми природными телами. Вместе с тем, знания о живой природе начали складываться задолго до этого, поэтому значительная часть этой статьи посвящена античности, Средним векам и началу Нового Времени.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
