| dbpprop:abstract
|
- Hilary of Poitiers was Bishop of Poitiers and is a Doctor of the Church. He was sometimes referred to as the "Hammer of the Arians" and the "Athanasius of the West. " His name comes from the Greek word for happy or cheerful. His optional memorial in the Roman Catholic calendar of saints is 13 January. In the past, when this date was occupied by the Octave Day of the Epiphany, his feast day was moved to 14 January.
- Hilarius von Poitiers (* um 315 in Poitiers; † 367 in Poitiers) war ein Bischof und Kirchenlehrer und während des Arianischen Streits einer der herausragendsten Vertreter der Trinitarier in der Westlichen Kirche.
- Hilari Pictaviense (Hilarius Pictaviensis) fou un eclesiàstic i escriptor del segle IV, nascut a Poitiers de família destacada. Va rebre una bona educació i va començar a estudiar les Escriptures i va quedar convençut de la veritat del cristianisme i va fer professió de fe. Fou batejat junt amb la seva dona i la seva filla Abra. Vers el 350, encara casat, fou elegit bisbe de la seva ciutat natal. Va dedicar els seus esforços a aturar els progressos dels arrians. A instigació dels prelats catòlics va excomunicar a Saturní bisbe d'Arle junt amb els seus dos suports principals: Ursaci i Valent. Al concili de Besiers, convocat el 356 per Constanci, els adversaris d'Hilari van triomfar, que per rescripte imperial fou desterrat juntament amb Rodà, bisbe de Tolosa, cap a Frígia. Allí va escriure el seu llibre De Synodis. El 359 un sínode de bisbes el va convocar a Selèucia d'Isàuria on Hilari va mantenir els seus punts de vista contra els anomeans i altres sectes que tenien la majoria a l'assemblea. Després va anar a Constantinoble on la seva influencia entre els eclesiàstics moderats va alarmar als seus opositors, que van decidir retornar-lo a la seva seu on fou rebut en triomf vers el 361. En aquest temps va publicar la invectiva contra l'emperador Julià l'Apòstata. Va demanar saber quins dels clergues havien subscrit la confessió de fe establerta pel concili d'Ariminum; va expulsar de l'església al seu vell enemic Saturní i altres que refusaven reconèixer els seus errors. En el regnat de Valentinià I va decidir també purificar Itàlia i va atacar a Auxenci, bisbe de Milà, que tenia el favor imperial. L'emperador els va cridar als dos i va tenir una conferencia i com que les respostes d'Auxenci foren molt bones, Hilari fou expulsat de Milà com a destorbador de la tranquil·litat de l'església i es va haver de retirar a la seva seu on va morir el 13 de gener del 368. Les seves obres són: 1. Ad Constantium Augustum Liber primus 2. Commentarius (s. Tractatus) in Evangelium 3. De Synodis s. De Fide Orientalium s. De Synodis Graeciae, o De Synodis Fidei Catholicae contra Arianos et pracvaricatores Arianis acquiescentes, o simplement Epistola 4. De Trinitate Libri XII. s. Contra Arianos s. De Fide 5. Ad Constantium Augustum Liber secundus 6. Contra Constantium Augustum Liber 7. Contra Arianos vel Auxentium Mediolanensem Liber unus o també, Epistola ad Catholicos et Auxentium 8. Commentarii (s. Tractatus, s. Expositiones) in Psalmos 9. Fragmenta Hilarii Altres obres són dubtoses: 1. Epistola ad Abram Filiam suam 2. Hymnus Matutinus Obres perdudes: 1. Libellus ad Sallustium Galliarum Praefectum contra Dioscurum medicum 2. Commentarius (s. Tractatus) in Jobum 3. Liber adversus Valentem et Ursatium 4. Hymnorum Liber 5. Mysteriorum Liber 6. Diverses Epistolae 7. Commentarius in Cantica Canticorum 8. Expositio Epistolae ad Timothecum
- Sv. Hilarius z Poitiers je významným latinsky píšícím teologem 4. století. Narodil se narodil kolem roku 315 v Poitiers (dnešní Francie, lat. Pictavium, odsud jeho latinské jméno Hilarius Pictaviensis) pohanským rodičům, dostalo se mu vynikajícího vzdělání a dovedl také číst řecky. Studoval spisy Starého a Nového zákona, což jej přivedlo k tomu, aby opustil dosud hájený novoplatónismus a přijal křesťanství spolu se svou ženou a dcerou. Obyvatelé Poitiers si jej vážili natolik, že jej roku 353 zvolili biskupem, ačkoli byl stále ženat a měl dceru. Jedním z prvních kroků, které podnikl, bylo prosazení exkomunikace Saturnina, ariánského biskupa města Arles. Ve stejné době napsal císaři Constantiovi II. , aby se ohradil proti násilí páchané ariány na katolících. Úspěšný nebyl – na synodě v Beziers (Biterrae) svolaný Constantiem roku 356 byl spolu s Rhodanem z Toulouse poslán do exilu ve Frýgii, kde strávil čtyři roky. Nadále se účastnil debat, které měly vyřešit trvající spory uvnitř církve v otázce Nicejského vyznání víry. Jeho spis o Trojici – De Trinitate – sepsaný v letech 359 a 360 je prvním zdařilým pokusem vyjádřit latinské subtilní teologické termíny, doposud definované pouze řecky. Toto rozsáhlé pojednání je nejvýznamnějším pojednáním starověké církve o Trojici, které překonává až stejnojmenné dílo Augustinovo v první čtvrtině 5. století. Po svém návratu z vyhnanství se přičinil, aby v celé Galii zvítězilo učení 1. nikajského koncilu (a tak si vysloužil přezdívku malleus Arianorum a Atanáš Západu). Zemřel 13. ledna 367. V roce 1852 byl prohlášen za učitele církve. Taktéž je označován titulem Malleus Arianorum, který znamená „kladivo proti ariánům". Někdy je též nazýván Atanášem Západu. Životopis Hilariův, sepsaný Venantiem Fortunatem kolem roku 550 není považován za dostatečně seriózní pramen. Spolehlivější jsou však Jeronýmovy poznámky v De viris illustribus' (kap. 100), Kronika Sulpicia Severa (2, 39–45) a Hilariovy vlastní spisy. Hilarius je považován za prvního latinsky píšícího autora církevních hymnů. Ve svém myšlení jde ve stopách dvou velkých alexandrijských teologů, Órigena a Atanáše (Athanasia). Zvláště v exegetických dílech je však myslitelem poměrně nezávislým a originálním. Z jeho biblických spisů se nám zachovaly Tractatus super Psalmos a Commentarius in Evangelium Matthaei.
- San Hilario de Poitiers fue un Obispo y escritor, santo, Padre y Doctor de la Iglesia nacido a principios de siglo IV, hacia 315, en Poitiers y fallecido en esta misma ciudad en 367. Se crió en el paganismo, en una familia de la aristocracia romana local, pero su gran curiosidad y su pasión por la verdad, le llevaron a estudiar filosofía, especialmente el neoplatonismo, y a la lectura de la Biblia. Se convierte al cristianismo por sus estudios, ya adulto, casado y con una hija, Abre. Poco después de su bautismo, el pueblo lo aclamó como obispo de su ciudad, cátedra que ocupó durante siete años, momento en el que Hilario fue desterrado a Frigia por el emperador Constancio II, que se había alineado con las decisiones del sínodo arriano de Béziers del año 356. Durante su pontificado en la Galia había continuado sus estudios y perfeccionado su formación teológica, pero es el contacto con la teología de Oriente lo que hace fructificar su pensamiento. El destierro en Frigia duró cinco años, durante los que aprendió el griego y descubrió a Orígenes, como también la gran producción teológica de los Padres orientales. Con estas bases escribe un riguroso estudio titulado De Fide adversus Arrianos o De Trinitate, el tratado más profundo hasta entonces sobre el dogma trinitario. Allí también escribió el opúsculo Contra Maxertiam, en el que atacó al emperador Constancio, acusándole de cesaropapismo y de inmiscuirse en las disputas teológicas y asuntos internos de la disciplina eclesiástica. Volvió a su diócesis en 361, tras la muerte del emperador. En esta época se convirtió en el protector del joven Martín de Tours. Es conocido como el «Atanasio de Occidente», de quien era contemporáneo. Ambos teólogos son cruciales en la crítica del arrianismo y participaron en las polémicas teológicas con discursos y escritos, defendiendo la ortodoxia teológica aun cuando hablaba del "cuerpo" de Jesús como un cuerpo celeste, dado que había sido engendrado de manera milagrosa en la Virgen María: de este modo, según afirma Hilario, el cuerpo de Jesús ya era glorioso en su vida humana aunque tal gloria estaba escondida a los ojos de quienes pudieron verlo a excepción de la Transfiguración, donde se mostró tal cual era. Además, sus himnos, descubiertos en época contemporánea, lo convierten en un pionero de esta forma poético-musical, precediendo a san Ambrosio de Milán, siendo quien introdujo en el mundo latino cristiano una nueva poesía inspirada en los modelos clásicos greco-latinos y bíblicos. Fue declarado Doctor de la Iglesia, por sus grandes aportaciones para la definición del dogma trinitario, en 1851 por el papa Pío IX. Su fiesta se celebra el 13 de enero. Sus reliquias se guardan en la iglesia parroquial de la localidad de Puy-de-Dôme, hay varias tradiciones que afirman su traslado al panteón real de la iglesia de San Denís, en París, y que fueron quemadas por los hugonotes durante las revueltas de 1572.
- Hilarius (noin 300–367) oli Poitiersin piispa ('pictavium'), teologi, filosofi ja puhuja. Häntä pidetään merkittävänä läntisen kirkon opettajana. Hän kirjoitti useita uskonopillisia teoksia. Hänen nimensä tulee kreikan kielen sanasta, joka vastaa merkitykseltään suomen kielen sanaa onnellinen tai iloinen.
- Saint Hilaire de Poitiers, évêque de Poitiers, né vers 315, mort en 367, écrivain latin chrétien, docteur de l'Église. Fête : 13 janvier en Orient et (depuis Vatican II, auparavant le 14) en Occident.
- Fájl:Hilaryofpoitiers. jpg Szent Hilarius püspökké szentelése egy XIV. századi kéziratban Szent Hilarius, régi magyar nevén Szent Vidor: latinul alkotó ókeresztény író, egyháztanító az egyházatyák egyike.
- Filosofo e scrittore, è venerato come santo dalla Chiesa anglicana e dalla Chiesa cattolica. È patrono della città di Parma.
- De heilige Hilarius, bijgenaamd de Athanasius van het Westen, was van adellijke, heidense afkomst. Hilarius huwde, kreeg kinderen (onder wie de heilige Abra), studeerde en kwam daarna tot het inzicht dat het heil bij de goede werken en het monotheïsme ligt. Toen hij de bijbel voor het eerst las, was hij tegen het einde van het Nieuwe Testament bekeerd. Hilarius werd daarna bisschop van Poitiers van 353 - 368. Na een conflict met de keizer werd hij verbannen en schreef hij diverse theologische werken. Hij introduceerde de oosterse theologie in het Westen en bestreed het arianisme. Zijn feestdag is op 13 januari. Hij werd in 1851 uitgeroepen tot kerkleraar. Hij wordt aangeroepen tegen slangen en slangenbeten en bij achterlijke kinderen. Hilarius is de patroon van Poitiers, La Rochelle, Luçon en de Vlaamse gemeente Bierbeek.
- Święty Hilary z Poitiers urodził się około roku 315 w Poitiers we Francji, był biskupem tego miasta. 13 stycznia w Kościele Katolickim obchodzone jest nieobowiązkowe wspomnienie świętego, w Poitiers czczony jest 26 czerwca. Hilary jest jednym z najpopularniejszych świętych we Francji. Uchodzi za pierwszego twórcę hymnów w Kościele Łacińskim, a jego dzieła są cenione także dzisiaj. W pamięci potomnych Hilary z Poitiers zapisał się jako nauczyciel i obrońca Kościoła.
- . Hilário de Poitiers, filósofo e escritor, é venerado como santo pela Igreja Católica e pela Igreja Anglicana. Foi bispo de Pictavium - atual Poitiers, e Doutor da Igreja desde 1851, proclamado pelo Papa Pio IX. Ficou conhecido pela sua luta contra a heresia ariana. Era referido como malleus Arianorum ("martelo contra arianos") e Atanásio do Oeste. Hilário nasceu em uma família pagã, abastada, que lhe proporcionou educação e instrução privilegiada. Procurou na filosofia do seu tempo, a luz da verdade plena sem a encontrar, até conhecer e aceitar o Evangelho como a suprema fonte de luz e verdade. Converteu-se com 30 anos tendo então sido batizado, e em seguida toda a família. Por esta época, findas as perseguições religiosas, a Igreja começou a viver um tempo de paz, mas isso no exterior, mas interiormente a heresia do arianismo deu origem a conflitos internos. Em 353, Hilário foi eleito e ordenado bispo, seguro de ser esta a vontade de Deus, deixou tudo por amor e serviço ao "Reino". Dentre as suas características, ele soube usar de doçura e persuasão com a intransigência mais corajosa, tanto para governar como para lutar contra o arianismo. Devido à sua pregação, foi exilado pelo imperador Valentiniano I. Santo Hilário caracterizou, com uma frase, sua têmpera de defensor da fé cristã: "Enganam-se os que crêem que conseguirão me fazer calar: falarei pelos escritos; e a Palavra de Deus, que ninguém pode destruir, voará livre". Antes de falecer, no ano de 367, Santo Hilário escreveu muito, a fim de propagar e defender a Doutrina da ortodoxia, até que voltou do desterro para sua terra e para a diocese de Poitiers. Devido à sua resistência enérgica a heresia não imperou. Sobre ele disse Bento XVI, em alocução, em 10 de outubro de 2007: "Hilário teve um papel decisivo para que a Gália, a antiga França, filha primogênita da Igreja, mantivesse sua fidelidade à fé dos apóstolos, particularmente no sínodo de Paris, celebrado no ano 360 ou em 361. Alguns autores antigos consideram que esta mudança antiariana do episcopado da Gália se deveu em boa parte à fortaleza e mansidão do bispo de Poitiers. Esta era precisamente sua qualidade: conjugar a fortaleza na fé com a mansidão na relação interpessoal. De fato, a mensagem central da obra teológica que Hilário de Poitiers deixou escrita é antes de tudo uma mensagem de amor. "Deus só sabe ser amor, e só sabe ser Pai. E quem ama não é invejoso, e quem é Pai o é totalmente", dizia o bispo segundo um de seus escritos. Por este motivo, o Filho é plenamente Deus sem falta ou diminuição alguma, dizia Hilário". "Quem procede do perfeito é perfeito, porque quem tem tudo lhe deu tudo", afirmava o doutor da Igreja. "Só em Cristo, Filho de Deus e Filho do homem, a humanidade encontra a salvação. " A Igreja Católica o inscreveu no Martirológio Romano no dia 14 de janeiro.
- Ilarie de Poitiers (în franceză Saint Hilaire de Poitiers) a fost episcop catolic, învăţător al Bisericii, Sfânt.
- Файл:Hilaryofpoitiers. jpg «Хиротония св. Илария», миниатюра XIV века. Святой Иларий Пиктавийский — епископ и учитель церкви, выдающийся западный теолог. За свою твердую позицию в борьбе с арианской ересью, отрицавшей божественность Христа, получил прозвище «Афанасий Запада». По свидетельству св. Иеронима, родился в Пуатье во второе десятилетие IV в. Происходя из знатного рода, получил классическое образование и посвятил ранние годы жизни изучению философии. Стремление постичь смысл жизни побудило его обратиться к Новому Завету. По преданию, в тот момент, когда он читал пролог Евангелия от Иоанна, где излагалось учение о божественном Слове-Логосе, на него снизошел небесный свет, что подвигло его к крещению. Около 350 Иларий был избран епископом его родного города, хотя он и был к тому моменту женат. Иларий не принял участия в Арелатском и Медиоланском соборах, подтвердивших низложение св. Афанасия Александрийского, однако активно занялся организацией оппозиции гальских епископов по отношению к Сатурнину, арианствующему епископу Арля, за что был сослан Констанцием в Малую Азию как политический смутьян. В период ссылки Иларий написал свое главное богословское сочинение, трактат «О Троице» (De Trinitate), посвященный доказательству божественности Сына. Интересно, что в другом важном сочинении, «О соборах» (De synodis), Иларий рассказывает о том, что лишь перед самой ссылкой он впервые познакомился с Никейским символом веры. В трактате «О Троице» высказана мысль о том, что различие между правоверным и еретическим вероучением иногда может оказаться разным пониманием терминов, а не действительным разномыслием. О либеральности его взглядов свидетельствует тот успех, которого Иларий достиг в установлении контактов с различными религиозными партиями на Востоке. В то же время Иларий осудил как «святотатство» декларацию крайних ариан, принявших т. н. 2-ю Сирмийскую формулу, согласно которой Сын «не подобен» Отцу. На Селевкийском соборе он приветствовал победу умеренной партии во главе с епископом Василием Анкирским и одобрил принятие Антиохийского символа веры, который мог стать гарантом правоверия Восточной церкви. В начале 360 г. Иларий обратился к императору с просьбой разрешить ему встретиться в публичном диспуте с Сатурнином и принять участие в новом Константинопольском соборе («К Констанцию Августу», книга вторая), однако на обе просьбы получил отказ, после чего выступил с открытым обличением Констанция («Против Констанция Августа»). Тем не менее в 361 Иларию было дозволено возвратиться в Галлию, где он возобновил свою борьбу с Сатурнином, в результате чего последний был вновь осужден на Парижском соборе. С этого момента арианство утратило свои позиции в Галлии, и Иларий попытался убедить императора Юлиана отправить в ссылку арианина Авксентия, епископа Медиоланского, однако, терпимо относившийся к арианам языческий император отказался это сделать. Иларий скончался, вероятно, 13 января 367 г. Папа Пий IX провозгласил его учителем церкви 13 мая 1851 г.
- Hilarius av Poitiers, född cirka 315 i Poitiers, död 13 januari 367 i Poitiers, var en fransk teolog och räknas som kyrkofader. Han var biskop av Poitiers. Hilarius av Poitiers vördas som helgon i Katolska kyrkan, Anglikanska kyrkan, Östortodoxa kyrkan, vissa lutherska kyrkor, Orientalisk-ortodoxa kyrkan. Hans helgondag firas den 13 januari. I Katolska kyrkan är han kyrkolärare.
|
| rdfs:comment
|
- Hilary of Poitiers was Bishop of Poitiers and is a Doctor of the Church. He was sometimes referred to as the "Hammer of the Arians" and the "Athanasius of the West. " His name comes from the Greek word for happy or cheerful. His optional memorial in the Roman Catholic calendar of saints is 13 January. In the past, when this date was occupied by the Octave Day of the Epiphany, his feast day was moved to 14 January.
- Hilarius von Poitiers (* um 315 in Poitiers; † 367 in Poitiers) war ein Bischof und Kirchenlehrer und während des Arianischen Streits einer der herausragendsten Vertreter der Trinitarier in der Westlichen Kirche.
- Hilari Pictaviense (Hilarius Pictaviensis) fou un eclesiàstic i escriptor del segle IV, nascut a Poitiers de família destacada. Va rebre una bona educació i va començar a estudiar les Escriptures i va quedar convençut de la veritat del cristianisme i va fer professió de fe. Fou batejat junt amb la seva dona i la seva filla Abra. Vers el 350, encara casat, fou elegit bisbe de la seva ciutat natal. Va dedicar els seus esforços a aturar els progressos dels arrians.
- Sv. Hilarius z Poitiers je významným latinsky píšícím teologem 4. století. Narodil se narodil kolem roku 315 v Poitiers (dnešní Francie, lat. Pictavium, odsud jeho latinské jméno Hilarius Pictaviensis) pohanským rodičům, dostalo se mu vynikajícího vzdělání a dovedl také číst řecky. Studoval spisy Starého a Nového zákona, což jej přivedlo k tomu, aby opustil dosud hájený novoplatónismus a přijal křesťanství spolu se svou ženou a dcerou.
- San Hilario de Poitiers fue un Obispo y escritor, santo, Padre y Doctor de la Iglesia nacido a principios de siglo IV, hacia 315, en Poitiers y fallecido en esta misma ciudad en 367. Se crió en el paganismo, en una familia de la aristocracia romana local, pero su gran curiosidad y su pasión por la verdad, le llevaron a estudiar filosofía, especialmente el neoplatonismo, y a la lectura de la Biblia. Se convierte al cristianismo por sus estudios, ya adulto, casado y con una hija, Abre.
- Hilarius (noin 300–367) oli Poitiersin piispa ('pictavium'), teologi, filosofi ja puhuja. Häntä pidetään merkittävänä läntisen kirkon opettajana. Hän kirjoitti useita uskonopillisia teoksia. Hänen nimensä tulee kreikan kielen sanasta, joka vastaa merkitykseltään suomen kielen sanaa onnellinen tai iloinen.
- Saint Hilaire de Poitiers, évêque de Poitiers, né vers 315, mort en 367, écrivain latin chrétien, docteur de l'Église. Fête : 13 janvier en Orient et (depuis Vatican II, auparavant le 14) en Occident.
- Fájl:Hilaryofpoitiers. jpg Szent Hilarius püspökké szentelése egy XIV. századi kéziratban Szent Hilarius, régi magyar nevén Szent Vidor: latinul alkotó ókeresztény író, egyháztanító az egyházatyák egyike.
- Filosofo e scrittore, è venerato come santo dalla Chiesa anglicana e dalla Chiesa cattolica. È patrono della città di Parma.
- De heilige Hilarius, bijgenaamd de Athanasius van het Westen, was van adellijke, heidense afkomst. Hilarius huwde, kreeg kinderen (onder wie de heilige Abra), studeerde en kwam daarna tot het inzicht dat het heil bij de goede werken en het monotheïsme ligt. Toen hij de bijbel voor het eerst las, was hij tegen het einde van het Nieuwe Testament bekeerd. Hilarius werd daarna bisschop van Poitiers van 353 - 368.
- Święty Hilary z Poitiers urodził się około roku 315 w Poitiers we Francji, był biskupem tego miasta. 13 stycznia w Kościele Katolickim obchodzone jest nieobowiązkowe wspomnienie świętego, w Poitiers czczony jest 26 czerwca. Hilary jest jednym z najpopularniejszych świętych we Francji. Uchodzi za pierwszego twórcę hymnów w Kościele Łacińskim, a jego dzieła są cenione także dzisiaj. W pamięci potomnych Hilary z Poitiers zapisał się jako nauczyciel i obrońca Kościoła.
- . Hilário de Poitiers, filósofo e escritor, é venerado como santo pela Igreja Católica e pela Igreja Anglicana. Foi bispo de Pictavium - atual Poitiers, e Doutor da Igreja desde 1851, proclamado pelo Papa Pio IX. Ficou conhecido pela sua luta contra a heresia ariana. Era referido como malleus Arianorum ("martelo contra arianos") e Atanásio do Oeste. Hilário nasceu em uma família pagã, abastada, que lhe proporcionou educação e instrução privilegiada.
- Ilarie de Poitiers (în franceză Saint Hilaire de Poitiers) a fost episcop catolic, învăţător al Bisericii, Sfânt.
- Файл:Hilaryofpoitiers. jpg «Хиротония св. Илария», миниатюра XIV века. Святой Иларий Пиктавийский — епископ и учитель церкви, выдающийся западный теолог. За свою твердую позицию в борьбе с арианской ересью, отрицавшей божественность Христа, получил прозвище «Афанасий Запада».
- Hilarius av Poitiers, född cirka 315 i Poitiers, död 13 januari 367 i Poitiers, var en fransk teolog och räknas som kyrkofader. Han var biskop av Poitiers. Hilarius av Poitiers vördas som helgon i Katolska kyrkan, Anglikanska kyrkan, Östortodoxa kyrkan, vissa lutherska kyrkor, Orientalisk-ortodoxa kyrkan. Hans helgondag firas den 13 januari. I Katolska kyrkan är han kyrkolärare.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
