| dbpprop:abstract
|
- Heuristic is an adjective for experience-based techniques that help in problem solving, learning and discovery. A heuristic method is particularly used to rapidly come to a solution that is hoped to be close to the best possible answer, or 'optimal solution'. Heuristics are "rules of thumb", educated guesses, intuitive judgments or simply common sense. Heuristics as a noun is another name for heuristic methods. In more precise terms, heuristics stand for strategies using readily accessible, though loosely applicable, information to control problem solving in human beings and machines.
- Heuristik (altgr. εὑρίσκω heurísko „ich finde“; heuriskein, „finden“, „entdecken“) bezeichnet die Kunst, mit begrenztem Wissen und wenig Zeit zu guten Lösungen zu kommen.
- Hom denomina heurística la capacitat d'un sistema per a realitzar de forma immediata innovacions positives per als seus fins. La capacitat heurística és un tret característic dels humans. Des d'aquest punt de vista del qual pot descriure's com l'art i la ciència del descobriment i de la invenció o de resoldre problemes per mitjà de la creativitat i el pensament lateral o pensament divergent. L'etimologia d'"heurística" és la mateixa que la de la paraula eureka, l'exclamació que hom atribueix a Arquimedes en un episodi tan famós com apòcrif. La paraula "heurística" apareix en més d'una categoria gramatical. Quan s'usa com substantiu, identifica l'art o la ciència del descobriment, una disciplina susceptibe de ser investigada formalment. Quan apareix com adjectiu, es refereix a coses més concretes, com estratègies heurístiques, regles heurístiques o sil·logismes i conclusions heurístiques. És evident que aquests dos usos estan íntimament relacionats ja que l'heurística usualment proposa estratègies heurístiques que guien el descobriment. La popularització del concepte es deu al matemàtic George Pólya, amb el seu llibre Com resoldre-ho (How to solve it). Havent estudiat un munt de demostracions matemàtiques des de la seua joventut, volia saber com els matemàtics hi arriben. El llibre conté la classe de receptes heurístiques que tractava d'ensenyar als seus alumnes de matemàtiques. Quatre exemples extrets d'ell il·lustren el concepte millor que no cap definició: Si no aconsegueixes entendre un problema, dibuixa un esquema. Si no trobes la solució, fes com si ja la tingueres i mira a veure què pots deduir d'ella (raonant cap enrere). Si el problema és abstracte, prova a examinar un exemple concret. Intenta abordar primer un problema més general .
- Heuristika je pojem pocházející z řečtiny (eúrískó, εύρίσκω, čes. sledovat, hledat něco, snažit se nalézt) a znamenající v přeneseném smyslu „umění objevovat“. Je to metoda, pomocí které se řeší problémy neobvyklým způsobem. Využívá se především jako technika, při které se často velice rychle najde velké množství řešení, z nichž je vybráno to nejlepší možné. Heuristika jsou „hrubé odhady“, převážně na základě zkušeností, případně intuitivní domněnky nebo, jednoduše řečeno, také prosté „použití rozumu“. V mnoha odborných termínech se heuristika vysvětluje jako použití lehce dostupné strategie, třebaže volně aplikovatelné, nebo znalosti pro řešení problémů a následnou kontrolu lidskými bytostmi nebo stroji.
- Se denomina heurística a la capacidad de un sistema para realizar de forma inmediata innovaciones positivas para sus fines. La capacidad heurística es un rasgo característico de los humanos, desde cuyo punto de vista puede describirse como el arte y la ciencia del descubrimiento y de la invención o de resolver problemas mediante la creatividad y el pensamiento lateral o pensamiento divergente. La palabra heurística procede del término griego εὑρίσκειν, que significa «hallar, inventar» (etimología que comparte con eureka). La palabra heurística aparece en más de una categoría gramatical. Cuando se usa como sustantivo, identifica el arte o la ciencia del descubrimiento, una disciplina susceptible de ser investigada formalmente. Cuando aparece como adjetivo, se refiere a cosas más concretas, como estrategias heurísticas, reglas heurísticas o silogismos y conclusiones heurísticas. Claro está que estos dos usos están íntimamente relacionados ya que la heurística usualmente propone estrategias heurísticas que guían el descubrimiento. La popularización del concepto se debe al matemático George Pólya, con su libro Cómo resolverlo (How to solve it). Habiendo estudiado tantas pruebas matemáticas desde su juventud, quería saber cómo los matemáticos llegan a ellas. El libro contiene la clase de recetas heurísticas que trataba de enseñar a sus alumnos de matemáticas. Cuatro ejemplos extraídos de él ilustran el concepto mejor que ninguna definición: Si no consigues entender un problema, dibuja un esquema. Si no encuentras la solución, haz como si ya la tuvieras y mira qué puedes deducir de ella (razonando hacia atrás a la inversa). Si el problema es abstracto, prueba a examinar un ejemplo concreto. Intenta abordar primero un problema más general .
- Heuristiikka on löytämisen ja keksimisen tiedettä ja taidetta. Sana tulee kreikan kielen ilmaisusta heureka, "löysin". Heuristiikka on myös epäformaali menetelmä ongelmanratkaisuun. Sitä käytetään metodina joka nopeasti johtaa yleensä rittävän lähelle parasta mahdollista lopputulosta, Heuristiikkaa ovat nyrkkisäännöt, akateemiset arvaukset, intuitiiviset päätökset tai maalaisjärki. Kyseessä on valmiiden, etukäteen mietittyjen tai hankittujen ratkaisumallien soveltaminen ongelmanratkaisussa, sekä tietokoneohjelmissa, että ihmisten päässä. Yksinkertainen esimerkki heuristiikasta "yritys ja erehdys". Kun valitaan ruuvia laatikosta polkupyöräremontissa, lähinnä sopivimman valintaan ei käytetä mittareita eikä lajittelua, vaan kokeillaan parhaalta näyttävää vaihtoehtoa ja tarvittaessa uusitaan yritys. Yleisiä heuristiikkoja ovat (Pólya, 1948) Yritys ja erehdys Systemaattinen vaihtoehtojen listaus Erikoistapauksien kokeileminen Ongelman variointi (helpomman ongelman ratkaiseminen, ongelman jonkin osan muuttaminen, ongelman yleistäminen) ‘Takaperin’ ajattelu Heuristiikkaa käytetään esimerkiksi: Tunkeilijan havaitsemisjärjestelmissä etsimään poikkeuksia tietoliikenteessä Tekoäly/Asiantuntijajärjestelmissä tietokoneessa Prospektiteorian mukaan inhimillisessä päätöksenteossa epävarmuuden vallitessa Tietokoneohjelmien käyttöliittymien arvionnissa (esimerkiksi Jakob Nielsenin kuuluisat kymmenen sääntöä)
- Heuristique (du grec ancien εὑρίσκω, eurisko, « je trouve ») est un terme de didactique qui signifie l'art d'inventer, de faire des découvertes (Littré). En sociologie, il s'agit d'une discipline qui se propose de dégager les règles de la recherche scientifique (Larousse). En optimisation combinatoire, Théorie des graphes et Théorie de la complexité, une heuristique est un algorithme qui fournit rapidement une solution réalisable, pas nécessairement optimale, pour un problème d'optimisation NP-difficile. Une heuristique, ou méthode approximative, est donc le contraire d'un algorithme exact qui trouve une solution optimale pour un problème donné. Les algorithmes de résolution exacts étant de complexité exponentielle, il est généralement plus judicieux de faire appel à des méthodes heuristiques pour des problèmes difficiles. On retiendra cependant que des méthodes de résolution exactes sont de complexité exponentielle mais parfois plus efficaces en pratique qu'une méthode heuristique. L'usage d'une heuristique est pertinente pour calculer une solution approchée d'un problème et ainsi accélérer le processus de résolution exacte. Généralement une heuristique est conçue pour un problème particulier, en s'appuyant sur sa structure propre, mais les approches peuvent contenir des principes plus généraux. On parle de métaheuristique pour les méthodes approximatives générales, pouvant s'appliquer à différents problèmes (comme le recuit simulé par exemple). La qualité d'une heuristique peut s'évaluer selon deux critères scientifiques : Critère pratique, ou empirique : on implémente l'algorithme approximatif et on évalue la qualité de ses solutions par-rapport aux solutions optimales (ou aux meilleures solutions connues). Ceci passe par la mise en place d'un banc d'essai (en anglais benchmark, ensemble d'instances d'un même problème accessible à tous). Critère mathématique : il faut démontrer que l'heuristique garantit des performances. La garantie la plus solide est celle des algorithmes approchés, sinon il est intéressant de démontrer une garantie probabiliste, lorsque l'heuristique fournit souvent, mais pas toujours, de bonnes solutions. C'est un fait que ces deux critères peuvent être contradictoires. Un exemple frappant est celui du transversal minimum. L'algorithme 2-approché pour ce problème est dans une imposante majorité des cas nettement moins efficace que l'heuristique des plus hauts degrés. Celle-ci consiste à former une solution réalisable en sélectionnant à chaque itération le sommet couvrant un maximum de sommets. Cette heuristique peut pourtant fournir des solutions aussi mauvaises que l'on veut, dans le sens que pour tout <math> \rho > 1 </math> on peut construire une instance pour laquelle l'heuristique donne une solution dont la valeur est supérieure à <math> \rho </math> fois celle de l'optimum. Ironiquement, la principale difficulté de la résolution exacte d'un problème d'optimisation combinatoire est non pas de trouver une solution optimale, ce qui souvent arrive assez rapidement lors du processus de résolution, mais de démontrer qu'une solution est bien la meilleure possible, c'est-à-dire de réaliser que l'on a la solution optimale. Le critère mathématique est surtout important car l'information qu'il donne est exploitable dans un processus de résolution exacte. Par-exemple, si l'heuristique 2-approchée pour le transversal minimum donne une solution réalisable de valeur 100, on sait que la valeur de la solution optimale est au minimum 50, on peut donc stopper un processus d'énumération dès que l'on possède une solution réalisable atteignant cette borne. Dans ce contexte il devient motivant d'élaborer l'algorithme 2-approché le plus mauvais qui soit, donnant la solution la plus éloignée de l'optimum, pour prouver une meilleure borne. On utilise donc un couplage maximum, alors qu'un couplage maximal suffit, pour cet algorithme 2-approché. Pour résumer l'heuristique est la logique d'esprit d'un algorithme.
- Heurisztika gör. heureszisz (rátalálás) szóból származik. Az új igazságok módszeres fölfedezésének művészete, az a folyamat, amelynek során nem szigorúan szabatos logikai következtetéssel jutunk el a premisszáktól a konklúzióig, ám az eredmény helyes lesz. Másképpen: az egyértelmű algoritmusok helyett próbálkozásokkal, korábban megszerzett tapasztalatok felhasználásával működő feladatmegoldási módszer.
- L'euristica (dal greco ευρίσκω, heurísko, letteralmente "scopro" o "trovo") è una parte dell'epistemologia e del metodo scientifico. È quella parte della ricerca il cui compito è quello di favorire l'accesso a nuovi sviluppi teorici o a scoperte empiriche. Si definisce, infatti, procedimento euristico, un metodo di approccio alla soluzione dei problemi che non segue un chiaro percorso, ma che si affida all'intuito e allo stato temporaneo delle circostanze, al fine di generare nuova conoscenza. È opposto al procedimento algoritmico. In particolare, l'euristica di una teoria dovrebbe indicare le strade e le possibilità da approfondire nel tentativo di rendere una teoria progressiva, e cioè in grado di garantirsi uno sviluppo empirico tale da prevedere fatti nuovi non noti al momento dell'elaborazione del nocciolo della teoria. Storicamente l'euristica è stata confusa per molti secoli con la giustificazione delle scoperte empiriche; infatti, ancora con l'elaborazione teorica di Francis Bacon, lo sviluppo delle scienze veniva indicato con la possibilità di un elaborato teorico di sopravvivere al "vaglio negativo dell'esperienza". Nella sostanza, si riteneva che una teoria scientifica dovesse essere in grado di produrre ipotesi che potessero poi essere confermate o respinte dagli esperimenti. È facile vedere come questa concezione tendesse a fornire un criterio che giustificasse a posteriori le nuove scoperte, ma che non indicava strade concrete né operative per conseguirle. Nel corso del XX secolo il dibattito sulla teoria della demarcazione ha portato a distinguere più nettamente questi due aspetti; tuttavia, proprio questa distinzione ha portato la maggior parte del mondo scientifico a rinunciare all'elaborazione di un'unica teoria dell'euristica. A partire infatti dalla constatazione che lo sviluppo delle scienze avviene in modo diseguale e sulla base di evoluzioni di carattere molto diverso fra loro (cambiamenti teorici, risultanze empiriche impreviste, mutamenti culturali), si è infatti per lo più rinunciato a delineare un'unica teoria dell'euristica, anche in considerazione del fatto che saltuariamente nella storia della scienza si sono determinati casi di sviluppo teorico e scientifico a seguito di presupposti errati o apparentemente irrazionali (un esempio tipico può essere offerto dagli studi di Camillo Golgi che studiò come confutare la natura neuronale del sistema nervoso umano e finì col confermarla). Oggi, pertanto, gli studi sull'euristica vengono piuttosto concentrati "all'interno" delle singole scienze o teorie; si può così parlare di un'euristica, ad esempio, della matematica o della biologia. L'euristica delle scienze in generale rimane, invece, una questione solamente teorica o terminologica, nel senso che ben difficilmente vengono avanzate proposte di euristiche così generali se non ad un livello di astrazione tale da renderle operativamente poco rilevanti.
- ヒューリスティック（英: heuristic, 独: Heuristik）とは、必ず正しい答えが導けるわけではないが、ある程度のレベルで正解に近い解を得ることが出来る方法。答えの精度は保障されないが、回答に至るまでの時間が少なくてすむ。主に計算機科学と心理学の世界で使われる語。どちらの分野での用法も根本的な意味は一緒だが、指示対象が違う。計算機科学ではプログラミングの方法を、心理学では人間の思考方法を指して使われる。 heuristic、Heuristik の直訳は「発見的」である。
- Heuristiek (Grieks heuriskein = vinden, vergelijk heurèka = ik heb het gevonden) is de wetenschap, de leer of de kunst van het vinden. Zij legt zich erop toe om methodisch en systematisch op uitvindingen en ontdekkingen te komen. De uitdrukking "om ... op ... te komen" (Latijn invenire, inventio) past in dit woordveld. Het gezegde "zoekt en gij zult vinden" is ontleend aan Mattheüs 7:7.
- Heuristikk (gresk εύρησις = «oppdagelse») er læren om hvordan man best oppnår og lagrer kunnskap, og er en gren av filosofien. Heuristikken beskjeftiger seg med metodene som kan eller bør brukes for å oppnå ny erkjennelse, for å løse problemer og for å beskrive disse metodene. Heuristikk er dermed beslektet med metodologi og vitenskapsteori. Adjektivet heuristisk betegner tilsvarende en lettilgjengelig fremstilling av et tema, eller at ett perspektiv har et større potensial for å belyse strukturen av et problem enn et annet. I informatikken brukes heuristisk om algoritmer som «tenker selv». Et heuristisk virussøk «antar» f. eks. at ukjente programmer som ligner på kjente datavirus, også er virus.
- Heurystyka (gr. heurisko – znajduję) – w języku logiki umiejętność wykrywania nowych faktów oraz znajdywania związków między faktami, zwłaszcza z wykorzystaniem hipotez. Na podstawie istniejącej wiedzy stawia się hipotezy, których nie trzeba udowadniać.
- A heurística (do greco ευρίσκω, heurísko, literalmente "descubro" ou "acho") é uma parte da epistemologia e do método científico. A etimologia da palavra heurística é a mesma que a palavra eureka, cuja exclamação se atribui a Arquimedes no conhecido episódio da descoberta de como medir o volume de um objeto irregular utilizando água. A palavra heurística aparece em mais de uma categoria gramatical. Quando usada como substantivo, identifica a arte ou a ciência do descobrimento, uma disciplina suscetível de ser investigada formalmente. Quando aparece como adjetivo, refere-se a coisas mais concretas, como estratégias heurísticas, regras heurísticas ou silogismos e conclusões heurísticas. Naturalmente que estes usos estão intimamente relacionados já que a heurística usualmente propõe estratégias heurísticas, que guiam o descobrimento.
- Эвристика (др. -греч. ευρίσκω «отыскиваю», «открываю») — наука, изучающая творческую деятельность, методы, используемые при открытии новых концептов, идей и взаимосвязей между объектами и совокупностями объектов, а также методики процесса обучения. Эвристические методы (другое название эвристики) позволяют ускорить процесс решения задачи.
- Heuristik används inom datavetenskap och matematik för att beteckna ett sätt att göra smarta gissningar som hjälper till att hitta lösningar till ett problem. Själva heuristiken garanterar inte en korrekt eller optimal lösning men den kan vara ett bra tillägg till en deterministisk algoritm. Det som kännetecknar en heuristik är dels att det inte finns något bevis för att den fungerar, annars skulle den vara en deterministisk algoritm, men också att det finns en metodik bakom heuristiken som förbättrar chansen att hitta den önskade lösningen. Slumpmässiga gissningar bildar alltså ingen heuristik. För att veta om en viss heuristik hjälper eller stjälper måste man testa den noga. Observera att en heuristik kan fungera olika bra för olika indata. Det kan finnas flera skäl till att man använder en heuristik istället för en deterministisk algoritm: Det finns ingen känd algoritm för att lösa ett specifikt problem, en heuristik är det enda sättet att närma sig en lösning. Vissa problem är svåra att lösa effektivt eller snabbt och en heuristik kan ge rimliga lösningar. I dessa fall föredrar man oftast att försöka hitta en lösning som är tillräckligt bra eller en lösning överhuvudtaget framför att hitta den optimala lösningen. En bra algoritm kan vara svår att implementera och en heuristik kan ibland godtas för att den är enkel att beskriva i ett programspråk och är beprövad, dvs heuristiken är känd för att ge goda resultat. Det främsta skälet för att använda en heuristik i kombination med en deterministisk algoritm är att man vill hjälpa algoritmen på traven så att säga. Sofistikerade algoritmer gynnas av en heuristik om den är tillräckligt snabb och enkel i jämförelse med algoritmen. Oftast används heuristiker i sökalgoritmer för att öka chansen att hitta en bra eller optimal lösning snabbt eftersom många problem är NP-fullständiga. Dessa kan bara lösas genom uttömmande sökning vilket tar mycket lång tid redan för ganska små problem. En heuristik ska inte blandas ihop med begreppet approximationsalgoritm, då man visserligen ger avkall på att beräkna en optimal lösning för ett optimeringsproblem, men har garanterat hur pass bra eller dålig lösningen är.
- Евристика (грец. heurisko — знаходжу, відшукую, відкриваю) — наука, яка вивчає творчу діяльність, методи, які використовуються у відкритті нового і в навчанні. Евристичні методи (друга назва Евристики) дозволяють пришвидшити процес вирішення задачі. Значний інтерес до їх дослідження виник у звязку з можливістю вирішення ряду задач (розпізнавання обєктів, доведення теорем і т. д. ), в яких людина не може дати точний алгоритм вирішення, з допомогою технічних засобів. Метою Евристики є побудова моделей процесу вирішення якої-небудь нової задачі. Існують наступні типи моделей: модель сліпого пошуку, яка спирається на так званий метод проб і помилок; лабіринтна модель, в якій вирішувана розглядається як лабіринт, а процес пошуку рішення — як прохід по лабіринту; структурно-семантична модель, яка рахується на даний час найбільш повною і яка відображає семантичні відношення між обєктами, які складають область задачі. Евристика повязана з психологією, фізіологією вищої нервової діяльності, кібернетикою і т. д. Евристики— сокупність методів пошуку вирішення задачі спосіб навчання, який бере свої початки від Сократівської маєвтики
- 启发法（heuristics，又译作：策略法、助发现法、启发力）
|
| rdfs:comment
|
- Heuristic is an adjective for experience-based techniques that help in problem solving, learning and discovery. A heuristic method is particularly used to rapidly come to a solution that is hoped to be close to the best possible answer, or 'optimal solution'. Heuristics are "rules of thumb", educated guesses, intuitive judgments or simply common sense. Heuristics as a noun is another name for heuristic methods.
- Heuristik (altgr. εὑρίσκω heurísko „ich finde“; heuriskein, „finden“, „entdecken“) bezeichnet die Kunst, mit begrenztem Wissen und wenig Zeit zu guten Lösungen zu kommen.
- Hom denomina heurística la capacitat d'un sistema per a realitzar de forma immediata innovacions positives per als seus fins. La capacitat heurística és un tret característic dels humans. Des d'aquest punt de vista del qual pot descriure's com l'art i la ciència del descobriment i de la invenció o de resoldre problemes per mitjà de la creativitat i el pensament lateral o pensament divergent.
- Heuristika je pojem pocházející z řečtiny (eúrískó, εύρίσκω, čes. sledovat, hledat něco, snažit se nalézt) a znamenající v přeneseném smyslu „umění objevovat“. Je to metoda, pomocí které se řeší problémy neobvyklým způsobem. Využívá se především jako technika, při které se často velice rychle najde velké množství řešení, z nichž je vybráno to nejlepší možné.
- Se denomina heurística a la capacidad de un sistema para realizar de forma inmediata innovaciones positivas para sus fines. La capacidad heurística es un rasgo característico de los humanos, desde cuyo punto de vista puede describirse como el arte y la ciencia del descubrimiento y de la invención o de resolver problemas mediante la creatividad y el pensamiento lateral o pensamiento divergente.
- Heuristiikka on löytämisen ja keksimisen tiedettä ja taidetta. Sana tulee kreikan kielen ilmaisusta heureka, "löysin". Heuristiikka on myös epäformaali menetelmä ongelmanratkaisuun. Sitä käytetään metodina joka nopeasti johtaa yleensä rittävän lähelle parasta mahdollista lopputulosta, Heuristiikkaa ovat nyrkkisäännöt, akateemiset arvaukset, intuitiiviset päätökset tai maalaisjärki.
- Heuristique (du grec ancien εὑρίσκω, eurisko, « je trouve ») est un terme de didactique qui signifie l'art d'inventer, de faire des découvertes (Littré). En sociologie, il s'agit d'une discipline qui se propose de dégager les règles de la recherche scientifique (Larousse).
- Heurisztika gör. heureszisz (rátalálás) szóból származik. Az új igazságok módszeres fölfedezésének művészete, az a folyamat, amelynek során nem szigorúan szabatos logikai következtetéssel jutunk el a premisszáktól a konklúzióig, ám az eredmény helyes lesz. Másképpen: az egyértelmű algoritmusok helyett próbálkozásokkal, korábban megszerzett tapasztalatok felhasználásával működő feladatmegoldási módszer.
- L'euristica (dal greco ευρίσκω, heurísko, letteralmente "scopro" o "trovo") è una parte dell'epistemologia e del metodo scientifico. È quella parte della ricerca il cui compito è quello di favorire l'accesso a nuovi sviluppi teorici o a scoperte empiriche.
- Heuristiek (Grieks heuriskein = vinden, vergelijk heurèka = ik heb het gevonden) is de wetenschap, de leer of de kunst van het vinden. Zij legt zich erop toe om methodisch en systematisch op uitvindingen en ontdekkingen te komen. De uitdrukking "om ... op ... te komen" (Latijn invenire, inventio) past in dit woordveld. Het gezegde "zoekt en gij zult vinden" is ontleend aan Mattheüs 7:7.
- Heuristikk (gresk εύρησις = «oppdagelse») er læren om hvordan man best oppnår og lagrer kunnskap, og er en gren av filosofien. Heuristikken beskjeftiger seg med metodene som kan eller bør brukes for å oppnå ny erkjennelse, for å løse problemer og for å beskrive disse metodene. Heuristikk er dermed beslektet med metodologi og vitenskapsteori.
- Heurystyka (gr. heurisko – znajduję) – w języku logiki umiejętność wykrywania nowych faktów oraz znajdywania związków między faktami, zwłaszcza z wykorzystaniem hipotez. Na podstawie istniejącej wiedzy stawia się hipotezy, których nie trzeba udowadniać.
- A heurística (do greco ευρίσκω, heurísko, literalmente "descubro" ou "acho") é uma parte da epistemologia e do método científico. A etimologia da palavra heurística é a mesma que a palavra eureka, cuja exclamação se atribui a Arquimedes no conhecido episódio da descoberta de como medir o volume de um objeto irregular utilizando água. A palavra heurística aparece em mais de uma categoria gramatical.
- Эвристика (др. -греч. ευρίσκω «отыскиваю», «открываю») — наука, изучающая творческую деятельность, методы, используемые при открытии новых концептов, идей и взаимосвязей между объектами и совокупностями объектов, а также методики процесса обучения.
- Heuristik används inom datavetenskap och matematik för att beteckna ett sätt att göra smarta gissningar som hjälper till att hitta lösningar till ett problem. Själva heuristiken garanterar inte en korrekt eller optimal lösning men den kan vara ett bra tillägg till en deterministisk algoritm.
- Евристика (грец. heurisko — знаходжу, відшукую, відкриваю) — наука, яка вивчає творчу діяльність, методи, які використовуються у відкритті нового і в навчанні. Евристичні методи (друга назва Евристики) дозволяють пришвидшити процес вирішення задачі.
- 启发法（heuristics，又译作：策略法、助发现法、启发力）
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
