| dbpprop:abstract
|
- Hero (or Heron) of Alexandria (c. 10–70 AD). was an ancient Greek mathematician who was a resident of a Roman province; he was also an engineer who was active in his native city of Alexandria. He is considered the greatest experimenter of antiquity
- Heron von Alexandria (genannt Mechanicus, Lebensdaten unbek. ) war ein antiker Mathematiker und Ingenieur.
- Heró d'Alexandria (Heron, Ἥρων) (aproximadament any 10 dC. - cap al voltant de la dècada del 70) va ser un enginyer, inventor i escriptor grec, que va florir a Alexandria, possiblement en el segle primer. Fou deixeble de Ctesibi. Va viure en el regant de Ptolemeu II Filadelf (284-246 aC) i Ptolemeu III Evergetes I (246-222 aC). Detalls de la seva vida són desconeguts i només queda constància per alguns relats de les seves invencions mecàniques. Després de la decadència de l'Imperi creat per Alexandre el Gran i amb ell la ciència grega, encara varen existir algunes espurnes de genialitat. Un d'aquests genis va ser Heró, que va desplegar una actitud quasi moderna per a la mecànica, descobrint de forma arcaica la llei d'acció i reacció, mitjançant experiments amb vapor d'aigua a través del globus giratori. Va descriure un gran nombre de màquines senzilles i va generalitzar el principi de la palanca d'Arquímedes. En matemàtiques va passar a la història sobretot per la fórmula que porta el seu nom i que permet calcular l'àrea d'un triangle coneguts els seus tres costats, apareguda per primera vegada en la seva obra "La Mètrica". En esta obra també s'hi troba exemples numèrics de mesura de longituds, àrees i volums, així com alguna demostració. L'experiment pneumàtic anomenat "Font d'Heró" fou un raig d'aigua mantingut per aire condensat, i li va donar popularitat i celebritat, que es va incrementar amb la invenció d'un motor de vapor que actuava per mitja d'una caldera amb uns forats i capaç de girar al entorn d'un eix; el vapor produïa pressió sobre les peces a l'altra costat que es movien en direcció oposada; més tard aquest enginy va arribar a tenir una força de sis cavalls. Les obres d'Heró, de les que queden alguns fragment, són: Altres obres s'han perdut totalment:
- Hérón Alexandrijský, zvaný Méchanikos (řecky Ἥρων ὁ Ἀλεξανδρεύς), byl starověký matematik a vynálezce. Žil v 1. století našeho letopočtu. Zabýval se praktickými úlohami z matematiky, mechaniky a dalších oblastí fyziky. Ačkoliv je jeho dílo mnohem obsáhlejší (pokoušel se rovněž sestrojit perpetuum mobile), je dnes znám především jako autor Heronova vzorce pro výpočet obsahu trojúhelníku, který uveřejnil ve svém díle Metrika.
- Herón (o Hero) de Alejandría (aproximadamente año 10 dC. - alrededor del año 70) fue un ingeniero griego, que destacó en Alejandría. Después de que desapareció el Imperio Alejandrino y con él la ciencia griega, todavía existieron algunos destellos de genialidad. Uno de estos genios fue Herón, que desplegó una actitud casi moderna para la mecánica, descubriendo de forma arcaica la ley de acción y reacción, mediante experimentos con vapor de agua. Describió un gran número de máquinas sencillas y generalizó el principio de la palanca de Arquímedes. Sin olvidar que realizó grandes trabajos, hizo numerables innovaciones en el campo de los autómatas, incluyendo uno el cual debería de hablar. Su mayor logro es la invención la primera máquina de vapor, conocida como eolípila y la fuente de Herón. Es autor de numerosos tratados de mecánica, como La neumática donde estudia la hidráulica, y Los autómatas. En La dioptra describe el funcionamiento de este aparato, similar al actual teodolito, usado en observaciones terrestres y astronómicas durante siglos. También es en este libro donde describe el odómetro, utilizado para medir distancias recorridas por un vehículo. Descubrió, de forma arcaica, la ley de acción-reacción de Isaac Newton, experimentando con vapor de agua. Generalizó el principio de la palanca de Arquímedes. Además, realizó una descripción detallada del hýdraulis de Ctesibios (un órgano que funcionaba con agua). En lo referente a la óptica, Herón, en su libro Catóptrico, propuso que la luz viaja a lo largo del camino geométricamente más corto. Hoy se sabe que esto es falso, según el principio de Fermat. Estudió la reflexión de la luz en espejos de distinta forma. También demostró que el angulo de incidencia es igual al de reflexión, conocido como Ley fundamental de la reflexión. Sin embargo, es conocido sobre todo como matemático tanto en el campo de la geometría como en el de la geodesia (una rama de las matemáticas que se encarga de la determinación del tamaño y configuración de la Tierra, y de la ubicación de áreas concretas de la misma). Herón trató los problemas de las mediciones terrestres con mucho más éxito que cualquier otro de su generación. Como matemático, escribió la obra La Métrica, donde estudia las áreas y volúmenes de distintas superficies y cuerpos. Desarrolla también técnicas de cálculo, tomadas de los babilonios y egipcios, como el cálculo de raíces cuadradas mediante iteraciones. Pero sin duda su logro más famoso en el campo de la geometría es la conocida como la fórmula de Herón, que relaciona el área de un triángulo con la longitud de sus lados. A Herón le cabe también el privilegio de haber identificado el cerebro como el órgano de la inteligencia, que hasta entonces era considerado el corazón.
- Heron Aleksandrialainen oli antiikin kreikkalainen keksijä, mekaanikko ja matemaatikko. Hänet tunnetaan etenkin nerokkaista mekaniikkaa, hydrauliikkaa ja pneumatiikkaa hyödyntävistä keksinnöistään, joiden tarkoitus oli pikemminkin hämmästyttää kuin tehdä mitään hyödyllistä. Eräs näistä laitteista oli eolipiili, jota pidetään ensimmäisenä höyrykoneena. Matematiikan alalla Heron tunnetaan etenkin Heronin kaavan keksijänä. Muutamia Heronin keksintöjä: Eolipiili (höyryturbiini) Automaattiteatterit, jotka mutkikkailla naru- ja ratasmekanismeilla ohjelmoituna pystyivät esittämään hyvinkin monivaiheisia esityksiä automaattisesti Erilaiset temppeleissä käytetyt automaatit kuten itsestään avautuvat ovet ja trumpetteja soittavat enkelipatsaat Kolikkoautomaatti Käsikäyttöinen katapultti ja sarjatulta ampuva ase (ei toteutettu) Matematiikan alalla: Heronin kaava Iteratiivinen algoritmi neliöjuurten laskemiseksi
- Héron d'Alexandrie ou Héron l'Ancien (Ἥρων ὁ Ἀλεξανδρεύς) est un ingénieur, un mécanicien et un mathématicien grec du I siècle après J. -C.
- Hérón görög gépész és matematikus. Alexandriából származott, Ktészibiosz tanítványa volt. Igen sok munkát írt, abből több fennmaradt, így „Peri thé automatopoiktikhón”, hogyan kell automatákat készíteni; „Pneumatika”, a fúvókészülékekről (két könyvben, ennek egy kézirata, a konstantinápolyi egykor Mátyás király könyvtárában volt); „Belopoika”, a nyílpattantyúkról; „Keirobalisztrasz kataszkené kai szummetria”, a kézi parittyagép szerkezetéről és arányosításáról; „Peri dioptrasz”, a dioptriáról; stb. Egyik első művelője volt a geodézia tudományának is.
- Lavori attribuiti ad Erone: Pneumatica, descrizione di macchine funzionanti a pressione (ad aria, acqua o vapore), incluso l'hydraulis, l'organo ad acqua. Automata, descrizione di macchine in grado di creare effetti nei templi per mezzi meccanici o pneumatici (apertura o chiusura autamatica delle porte, statue che versano vino, ecc. ) Mechanica, destinata agli architetti, contiene strumenti per sollevare oggetti pesanti. Metrica, descrizione di tecniche per calcolare superfici e volumi di differenti oggetti. Sulla dioptra, raccolta di metodi per misurare lunghezze; in questo lavoro viene descritto l'odometro, come pure un apparato che assomiglia ad un teodolite. Belopoeica, descrizione di macchine da guerra. Catoptrica, propagazione della luce e sua riflessione, uso degli specchi. Lavori che sono stati attributi ad Erone in passato, ma che oggi vengono considerati di altri autori: Geometria, raccolta di equazioni basate sul primo capitolo della Metrica. Stereometrica, esempi di calcoli tridimensionali basati sul secondo capitolo della Metrica. Mensurae, strumenti che possono essere usati per misure, basati sulla Stereometrica e la Metrica. Cheirobalistra, sulle catapulte Definitiones, raccolta di definizioni di geometria. Le opere di Erone pervenute sono state tramandate da manoscritti arabi.
- アレクサンドリアのヘロン(古希: Ήρων ο Αλεξανδρεύς、Heron Alexandrinus、Heron of Alexandria、生没年不詳)は、古代ローマ属州エジプト(アエギュプトゥス:Aegyptus)のアレクサンドリアで活躍したギリシャ人工学者、数学者。師はクテシビオスと言われる(クテシビオスの著作からアイディアを得た、とする説もある)。 蒸気の圧力を利用したさまざまな仕掛けも考案したが、自らが位置を変えて運動する蒸気機関は作らなかった。主な発明に、蒸気タービンや、蒸気を使って自動で開く扉などがある。 数学では測量法の改良者として知られる。また、著書“Metrica”においてヘロンの公式の証明を与えた。
- Heron (of Hero) van Alexandrië was een wetenschapper uit de Griekse oudheid. Hij was de uitvinder van de allereerste stoommachine, die hij aeolipile noemde. Sommige bronnen beweren dat hij ook de uitvinder is van de odometer, maar waarschijnlijk was deze al veel eerder uitgevonden en heeft Heron enkel dit apparaat uitgebreid beschreven. Hoewel er bronnen spreken van 150 voor Christus, is het zeer onwaarschijnlijk dat Heron toen al leefde. Zijn uitvindingen lijken namelijk uit de eerste eeuw voor Christus te dateren. De ongelijkheid in tijdschaal kan worden verklaard door een verkeerde interpretatie van "eerste eeuw voor Christus" of simpelweg door het feit dat Heron een veelvoorkomende naam was destijds. Heron was hoogstwaarschijnlijk docent aan het Mouseion, een onderwijs- en onderzoekinstelling waartoe onder meer de Bibliotheek van Alexandrië behoorde, aangezien zijn boeken dikwijls in de vorm van lesmateriaal zijn verschenen. Sommige van zijn uitvindingen zijn er duidelijk op gericht om het geloof in de magische krachten van de goden te versterken, bijvoorbeeld bepaalde uitbreidingen aan de tempel die deze de mogelijkheid gaf om "automatisch" de deuren te openen. Naast zijn vele uitvindingen heeft Heron zich ook gericht op de biologie, waarbij hij vivisectie uitvoerde, in ieder geval op dieren, maar mogelijk ook op terdoodveroordeelden. Heron heeft een aantal boeken geschreven waarin hij uitgebreide beschrijvingen geeft van velerlei machines, apparaten en toepassingen van natuurwetten uit zijn tijd. Van sommige van deze werken wordt echter betwijfeld of ze inderdaad van Herons hand zijn, of van anderen. Als wiskundige is hij vooral bekend vanwege zijn formule, de formule van Heron genoemd, voor het verband tussen de (halve) omtrek en de oppervlakte van een driehoek, iets wat voor de landmeetkunde van groot belang werd. De erkende werken van Heron zijn: Pneumatica, waarin hij apparaten beschijft die werken op lucht-, stoom- of waterdruk Automata, waarin hij diverse apparaten beschrijft die op mechanische of pneumatische wijze wonderen suggereren in tempels (zoals automatisch open- en dichtgaande deuren, beelden die wijn schenken, etc. ) Mechanica, een geschrift bedoeld voor architecten, met methodes om zeer zware objecten te verplaatsen Metrica, een beschrijving hoe oppervlaktes en volumes van diverse objecten te berekenen Dioptra, een verzameling van methoden om lengtes en afstanden te meten. In dit boek wordt o.a. de odometer beschreven, en ook een apparaat dat overeenkomsten vertoont met een theodoliet Belopoeica, een beschrijving van oorlogsmachines Catoptrica, over de voortplanting van licht, reflecties, en het gebruik van spiegels De laatste twee werken, Belopoeica en Catoptrica, zijn niet bewaard gebleven. Werken waarover onzekerheid bestaat of ze van Herons hand zijn: Geometrica, een verzameling vergelijkingen en uitweidingen gebaseerd op het eerste hoofdstuk van Metrica Stereometrica, voorbeelden van driedimensionale berekeningen gebaseerd op het tweede hoofdstuk van Metrica Mensurae, voorwerpen die gebruikt kunnen worden bij metingen gebaseerd op Stereometrica en Metrica Cheirobalistra, over katapulten
- Heron z Aleksandrii (gr. Ἥρων ὁ Ἀλεξανδρεύς Heron ho Aleksandreus, ok. 10 - ok. 70) – starożytny grecki matematyk, fizyk, mechanik, wynalazca i konstruktor. Jego największe odkrycia i wynalazki to: Bania Herona uważana za pierwowzór parowej turbiny maszyny do czerpania wody maszyny oblężnicze wzór na pole trójkąta zwany wzorem Herona wzory na powierzchnię i objętość innych figur geometrycznych metody przybliżonego obliczania pierwiastków Prace Herona z zakresu mechaniki mają charakter encyklopedii zawierającej stan ówczesnej wiedzy z tego zakresu. Mimo wielkiej aktywności naukowej i pisarskiej, o jego życiu wiadomo jest bardzo niewiele. Najprawdopodobniej żył w I w. n.e. , ale są historycy uważający, że w II w. p.n.e. a nawet w III w. n.e. Z jego dzieł zachowały się Pneumatyka, Automaty, Mechanika, Metryka i Zwierciadła, z czego trzy ostatnie znane są z tłumaczeń arabskich.
- Heron (também escrito como Hero e Herão) de Alexandria foi um sábio do começo da era cristã. Geômetra e engenheiro grego, Heron esteve ativo em torno do ano 62. É especialmente conhecido pela fórmula que leva seu nome e se aplica ao cálculo da área do triângulo. Seu trabalho mais importante no campo da geometria, Metrica, permaneceu desaparecido até 1896. Ficou conhecido por inventar um mecanismo para provar a pressão do ar sobre os corpos, que ficou para a história como o primeiro motor a vapor documentado, a eolípila. Matemático e mecânico grego (século I). É de sua autoria um tratado chamado Métrica, que versa sobre a medição de figuras simples de planos sólidos, com prova das fórmulas envolvidas no processo. Tratava da divisão das figuras planas e sólidas e contém a fórmula de Herão (embora esta talvez tenha sido descoberta por Arquimedes) para o cálculo da área de um triângulo e um método (já antecipado pelos babilônios) de aproximação a uma raiz quadrada de números não quadrados. Sua Mecânica foi preservada pelos árabes e anuncia a regra do paralelogramo para a composição de velocidades. Determina os centros simples de gravidade e discute as engrenagens pelas quais uma pequena força pode ser usada para levantar grandes pesos. A Catoptrica trata da reflexão da luz por espelhos e demonstra que a igualdade dos ângulos de incidência e reflexão num espelho seguem o princípio de sua fonte ao olho do observador pelo caminho mais curto. Também lhe são atribuídas invenções de diversas máquinas, entre as quais a fonte de Herão e a eolípila (aparelho para a medição dos ventos). O robô mais antigo do mundo não tinha, naturalmente, cérebro de silício nem era movido a eletricidade — era capaz não apenas de andar como até de apresentar um “teatrinho”. Quem está desenterrando detalhes sobre o autômato do século I d.C. é o cientista da computação britânico Noel Sharkey, da Universidade de Sheffield. Sharkey vasculhou as obras teóricas de Heron de Alexandria, o criador do autômato, e diz ter descoberto que se trata da primeira máquina guiada por um programa pré-estabelecido (tal como os computadores modernos). Sem disco rígido ou memória RAM, a “programação” era incorporada ao robô por meio de cordas, que eram enroladas em determinada seqüência em torno dos eixos de suas rodas dianteiras. A força motriz vinha do trigo: na parte de trás do autômato, a corda que estava enrolada em torno dos eixos ficava presa a um peso, que por sua vez ficava no alto de um tubo cheio de grãos do cereal. O tubo tinha um furo, do qual os grãos iam caindo aos poucos, baixando cada vez mais o peso e fazendo os eixos rodarem, movimentando o robô. Heron, que foi contemporâneo de Jesus Cristo e dos primeiros apóstolos, caprichou na sua invenção — o robô que era capaz de realizar movimentos complexos sem intervenção humana, como ir para frente e para trás automaticamente, cumprindo uma rota pré-determinada, e até mesmo fazer uma pausa em sua “caminhada” e depois retomar o movimento. Esta não é a primeira vez que Heron ganha fama de pioneiro tecnológico. Relatos sobre o inventor dão conta de que ele criou a primeira máquina de vender bebidas da história, na qual a pessoa colocava uma moeda nela e recebia um jato de água. Água benta, no templos. Heron era contratado por sacerdotes que queriam seus templos "automatizados" de modo a impressionar os fiés.
- Heron din Alexandria (c. 10 - 70 d. Hr. ) a fost un matematician şi inginer grec ce a trăit în Alexandria, Egiptul Roman.
- Герон Александрийский — древнегреческий математик и механик.
- Heron var en grekisk fysiker och matematiker som troligtvis levde under 1:a århundradet f. Kr och var verksam i Alexandria. Heron konstruerade vinpressar, kranar, pumpar, vattenorglar och krigsmaskiner. Han uppfann "Herons ångkula" som förebådade ångmaskinen, men som aldrig användes för praktiska behov. Heron var en framstående författare och inte bara inom den rena matematiken, utan även inom fältmätningskonsten och mekaniken. Som mekaniker är han känd genom uppfinningen av eolipilen och av den efter honom uppkallade Heronsbrunnen. Inom matematiken angav han en formeln för att bestämma en triangels yta, då alla tre sidorna är givna, samt för beräkningen av regelbundna månghörningar. Herons skrifter har till en del gått förlorade, av en del (bland annat en fullständig handbok i fältmätningskonsten) är blott spridda fragment kvar. Bland dem, som blivit utgivna, måste nämnas: Pneumatika (latin Spiritualia), utgiven av Commandinus (1575; sedermera flera gånger utgiven samt översatt till italienska, tyska och engelska) och Geometricorum et stereometricorum reliquiæ, utgiven av Hultsch (1864).
- İskenderiyeli Heron, 2. yüzyılda yaşamış Yunanlı matematikçi ve mekanik uzmanıdır. Ünlü Heron çeşmesi makinasını icat eden kişi olduğu sanılmaktadır. Ayrıca optikle de uğraşmış ve Katoptrikos adlı optik kitabını yazmıştır. Bu kitapta içbükey dışbükey ve düzlem aynaların işleyişlerini ele almıştır. İlkesel bir şekilde ışığın en kısa izlediği yolu bulup, yansıma ve geliş açıları ile ilgili tezlerini doğrulamıştır. Matematikte de hacimsel olayları ele almıştır. Babil ve Mısır geometrilerini Yunan geometri biçimiyle birleştirip, yalnızca uygulamada işe yarayan formülleri kitaplarında kullanmıştır. Matematikten elde ettiği bazı sonuçları jeodezi, mimarlık, duvarcılık gibi işlerde kullandı.
- Файл:Heron's Windwheel. jpg Орган з повітряним приводом Геро́н Александрі́йський — математик і винахідник античності. Невідомо точні дати народження і смерті цього давньогрецького ученого і винахідника з міста Александрії. Лише майже через 2000 років були знайдені і перекладені сучасними мовами арабські списки його праць. Далекі нащадки дізналися, що йому належать формули визначення площі різних геометричних фігур. Найбільш відома його формула для знаходження площі трикутника. Стало відомо, що Герон описав прилад діоптр, який з повною підставою можна назвати прапрадідом сучасного теодоліта. Без цього приладу не можуть зараз обійтися геодезисти, гірники, будівники. Він вперше дослідив п'ять типів простих машин: важіль, комір, клин, гвинт і блок. Герон заклав основи автоматики. Люди дивувалися дивам: двері храму самі відкривалися, коли над жертовником запалювався вогонь. Він придумав автомат для продажу «святої» води. Сконструював кулю, що обертається силою струменя пари. Винайшов ще ряд приладів і автоматів.
- 亚历山大里亚的希罗( Ἥρων ὁ Ἀλεξανδρεύς)(公元10年-70年) ,是一位古希腊数学家,居住于托勒密埃及時期的罗马省。他也是一名活跃於其家鄉亚历山大里亚的工程师,他被认为是古代最伟大的实验家,他的著作於希臘化時期文明(Hellenistic civilization)科學傳統方面享負盛名。 希罗發明了一種叫汽轉球的蒸汽機。在他這麼多種發明之中,最著名的是風輪,這發明是其中一種最早利用風能的設備。一般認為他也是一位原子論者,他的一些思想乃源自克特西比烏斯(Ctesibius)的著作。
|
| rdfs:comment
|
- Hero (or Heron) of Alexandria (c. 10–70 AD). was an ancient Greek mathematician who was a resident of a Roman province; he was also an engineer who was active in his native city of Alexandria. He is considered the greatest experimenter of antiquity
- Heron von Alexandria (genannt Mechanicus, Lebensdaten unbek. ) war ein antiker Mathematiker und Ingenieur.
- Heró d'Alexandria (Heron, Ἥρων) (aproximadament any 10 dC. - cap al voltant de la dècada del 70) va ser un enginyer, inventor i escriptor grec, que va florir a Alexandria, possiblement en el segle primer. Fou deixeble de Ctesibi. Va viure en el regant de Ptolemeu II Filadelf (284-246 aC) i Ptolemeu III Evergetes I (246-222 aC). Detalls de la seva vida són desconeguts i només queda constància per alguns relats de les seves invencions mecàniques.
- Hérón Alexandrijský, zvaný Méchanikos (řecky Ἥρων ὁ Ἀλεξανδρεύς), byl starověký matematik a vynálezce. Žil v 1. století našeho letopočtu. Zabýval se praktickými úlohami z matematiky, mechaniky a dalších oblastí fyziky. Ačkoliv je jeho dílo mnohem obsáhlejší (pokoušel se rovněž sestrojit perpetuum mobile), je dnes znám především jako autor Heronova vzorce pro výpočet obsahu trojúhelníku, který uveřejnil ve svém díle Metrika.
- Herón (o Hero) de Alejandría (aproximadamente año 10 dC. - alrededor del año 70) fue un ingeniero griego, que destacó en Alejandría. Después de que desapareció el Imperio Alejandrino y con él la ciencia griega, todavía existieron algunos destellos de genialidad. Uno de estos genios fue Herón, que desplegó una actitud casi moderna para la mecánica, descubriendo de forma arcaica la ley de acción y reacción, mediante experimentos con vapor de agua.
- Heron Aleksandrialainen oli antiikin kreikkalainen keksijä, mekaanikko ja matemaatikko. Hänet tunnetaan etenkin nerokkaista mekaniikkaa, hydrauliikkaa ja pneumatiikkaa hyödyntävistä keksinnöistään, joiden tarkoitus oli pikemminkin hämmästyttää kuin tehdä mitään hyödyllistä. Eräs näistä laitteista oli eolipiili, jota pidetään ensimmäisenä höyrykoneena. Matematiikan alalla Heron tunnetaan etenkin Heronin kaavan keksijänä.
- Héron d'Alexandrie ou Héron l'Ancien (Ἥρων ὁ Ἀλεξανδρεύς) est un ingénieur, un mécanicien et un mathématicien grec du I siècle après J. -C.
- Hérón görög gépész és matematikus. Alexandriából származott, Ktészibiosz tanítványa volt.
- Lavori attribuiti ad Erone: Pneumatica, descrizione di macchine funzionanti a pressione (ad aria, acqua o vapore), incluso l'hydraulis, l'organo ad acqua. Automata, descrizione di macchine in grado di creare effetti nei templi per mezzi meccanici o pneumatici (apertura o chiusura autamatica delle porte, statue che versano vino, ecc. ) Mechanica, destinata agli architetti, contiene strumenti per sollevare oggetti pesanti.
- Heron (of Hero) van Alexandrië was een wetenschapper uit de Griekse oudheid. Hij was de uitvinder van de allereerste stoommachine, die hij aeolipile noemde. Sommige bronnen beweren dat hij ook de uitvinder is van de odometer, maar waarschijnlijk was deze al veel eerder uitgevonden en heeft Heron enkel dit apparaat uitgebreid beschreven. Hoewel er bronnen spreken van 150 voor Christus, is het zeer onwaarschijnlijk dat Heron toen al leefde.
- Heron z Aleksandrii (gr. Ἥρων ὁ Ἀλεξανδρεύς Heron ho Aleksandreus, ok. 10 - ok. 70) – starożytny grecki matematyk, fizyk, mechanik, wynalazca i konstruktor.
- Heron (também escrito como Hero e Herão) de Alexandria foi um sábio do começo da era cristã. Geômetra e engenheiro grego, Heron esteve ativo em torno do ano 62. É especialmente conhecido pela fórmula que leva seu nome e se aplica ao cálculo da área do triângulo. Seu trabalho mais importante no campo da geometria, Metrica, permaneceu desaparecido até 1896.
- Heron din Alexandria (c. 10 - 70 d. Hr. ) a fost un matematician şi inginer grec ce a trăit în Alexandria, Egiptul Roman.
- Герон Александрийский — древнегреческий математик и механик.
- Heron var en grekisk fysiker och matematiker som troligtvis levde under 1:a århundradet f. Kr och var verksam i Alexandria. Heron konstruerade vinpressar, kranar, pumpar, vattenorglar och krigsmaskiner. Han uppfann "Herons ångkula" som förebådade ångmaskinen, men som aldrig användes för praktiska behov. Heron var en framstående författare och inte bara inom den rena matematiken, utan även inom fältmätningskonsten och mekaniken.
- İskenderiyeli Heron, 2. yüzyılda yaşamış Yunanlı matematikçi ve mekanik uzmanıdır. Ünlü Heron çeşmesi makinasını icat eden kişi olduğu sanılmaktadır. Ayrıca optikle de uğraşmış ve Katoptrikos adlı optik kitabını yazmıştır. Bu kitapta içbükey dışbükey ve düzlem aynaların işleyişlerini ele almıştır. İlkesel bir şekilde ışığın en kısa izlediği yolu bulup, yansıma ve geliş açıları ile ilgili tezlerini doğrulamıştır.
- Файл:Heron's Windwheel. jpg Орган з повітряним приводом Геро́н Александрі́йський — математик і винахідник античності. Невідомо точні дати народження і смерті цього давньогрецького ученого і винахідника з міста Александрії.
|