| dbpprop:abstract
|
- Flavius Heraclius was a Byzantine Emperor of Armenian origin, who ruled the Eastern Roman Empire for over thirty years, from October 5, 610 to February 11, 641. His rise to power began in 608, when he and his father, the viceregal Exarch of Africa, successfully led a revolt against the unpopular usurper Phocas. Heraclius' reign was marked by several military campaigns, and he was remembered in future generations both for his battles against the Sassanian Persian king Khosrau Parvez, and as the first of the Byzantine emperors to engage the Muslims (though probably indirectly; notwithstanding the Battle of Tabouk). At his request Pope John IV (640-642) sent Christian teachers and missionaries to the Dalmatia, newly Croatian Provinces settled by Porga, and his clan who practiced Slavic paganism. He is also remembered for abandoning the use of Latin in official documents, further Hellenising the Empire. He was also traditionally credited with establishing the Thematic system, though modern scholarship marginalizes his role in this development.
- Herakleios (griechisch Flavios Heraklios Φλάβιος Ἡράκλειος, lat. Flavius Heraclius; * um 575; † 11. Februar 641) war vom 5. Oktober 610 bis zum 11. Februar 641 oströmischer bzw. byzantinischer Kaiser. Er war einer der bedeutendsten byzantinischen Herrscher und kann zugleich als der letzte Herrscher der Spätantike und der erste Kaiser des mittelbyzantinischen Reiches gelten. Die von ihm begründete Dynastie sollte bis zum Jahre 711 regieren. Herakleios' gesamte Regierungszeit war von einem militärischen Abwehrkampf gegen äußere Aggressoren geprägt, zuerst gegen die Perser, später dann gegen die Araber.
- Heracli, va ser emperador bizantí des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641. Era fill d'Heracli el vell exarca d'Àfrica que fou cèlebre per les seves victòries sobre els perses i descendent d'Heracli d'Edessa, que havia conquerit la Tripolitana al vàndals. El 610 el seu pare el va posar al front de la conspiració contra l'emperador Flavi Focas; el principal conspirador era Crisp, el gendre de Focas, que va demanar la cooperació d'Heracli el vell; durant dos anys l'exarca va rebutjar participar, però finalment s'hi va sumar potser quan Damasc va caure en mans dels perses; el 610 va cancel·lar les exportacions de gra d'Àfrica a Constantinoble creant descontentament entre la població que per aquell temps depenia completament d'aquests subministraments; després va cancel·lar els enviaments de les taxes de la província, i finalment va acceptar la cooperació amb Crisp que li havia ofert la corona, però degut a la seva avançada edat va declinar aquesta oferta, i va enviar al seu fill Heracli amb la flota i al seu nebot Nicetes (fill d'un germà) i al seu lloctinent Gregori o Gregores amb un exèrcit que va sortir de Cartago i va avançar per Egipte, Síria i Àsia Menor, mentre ell mateix va sortir amb la flota. L'exèrcit va trigar uns tres mesos i la flota uns dotze dies. Al presentar-se la flota a Constantiboble, Crisp es va revoltar a les províncies orientals; Heracli va forçar l'entrada del Corn d'or i Focas, abandonat pels seus mercenaris, es va refugiar a palau (octubre) i va morir a mans del poble. Constantinoble estava llavors agitada per dues faccions identificades amb els colors de les curses: els blaus i els verds; aquests darrers eren partidaris d'Heracli, que fou aclamat emperador. Crisp va rebre riqueses i honors i li fou confiat el comandament suprem contra els perses. Quan van arribar Nicetes i Gregori la revolució ja s'havia acabat i van rebre també honors. El patrarca Tomàs fou substituit per Sergi, partidari de les doctrines monotelistes. El 603 s'havia iniciat la guerra amb els perses i els perses van poder conquerir Mesopotàmia i parts d'Armènia i vers el començament del regnat d'Heracli i van afegir Síria (610 Damasc, 611 Antioquia) i Palestina. El 613 van ocupar Tars. El general persa Sarbar va conquerir Jerusalem el 614 i la va saquejar i va agafar com a trofeu la suposada creu de Crist que fou enviada Ctesifont. El 615 Sarbar va entrar a Egipte i el 616 va ocupar Alexandria, igualment saquejada, i va seguir a Cirene a l'oest i al sud va remuntar el Nil fins a Abissínia; el subministrament de gra egipci a Constantinoble es va aturar i la gana va aparèixer a la ciutat (en realitat es va incrementar); els oficials grecs van demanar als perses d'abandonar a Egipte ja que no el podien mantenir molt de temps, i el victoriós general va dirigir un columna i va dir que no sortiria fins que els grecs s'empassessin la columna. Al mateix temps un altre exercit persa va assolar Àsia Menor, va assetjar Calcedònia i la va conquerir el mateix 616. Els grecs la van reconquerir més tard. Heracli va tractar de negociar amb el rei persa, però els ambaixadors bizantins foren empresonats i després executats. Finalment es va establir una treva el 618. Les províncies entre el Bòsfor i el Danubi eren objecte d'atacs búlgars i eslaus que les havien devastat. El 619 els àvars van arribar a les portes de Constantinoble; Heracli va negociar amb el rei àvar que va accedir a la retirada; l'emperador va anar al campament del bàrbar per negociar la treva definitiva; com que el rei àvar havia donat paraula de parar les hostilitats les portes de la ciutat es van obrir i molta gent va sortir per veure l'entrevista. Només arribar l'emperador al campament àvar fou rodejat per la guàrdia àvara, però es va poder escapar fuetejant al seu cavall i passant per entre la seva gent que van dificultar els moviments de la guàrdia dels àvars, aconseguint tornar a la ciutat, però els habitants que havien sortit foren massacrats o fets presoners. Els àvars es van retirar amb 250.000 presoners cap el seu país darrera el Danubi. Llavors van devastar les terres d'Il·líria entre el Danubi i la mar Adriàtica i les fronteres d'Itàlia. Aquestes terres imperials foren concedides per l'emperador com a feus imperials als dux dels eslaus (serbis i croats) amb l'obligació de defensar el territori contra els àvars amb els que aviat es va signar un tractat de pau; d'altra banda l'exarcat de Ravenna va quedar exposat als atacs dels llombards (i Ístria dels eslaus que la van ocupar). A Hispània vers el 616-624 els visigots van conquerir l'Oròspeda, província bizantina. Heracli amb totes aquests calamitats s'anava preparant per la guerra de mica en mica. Va reunir un exèrcit de grecs, eslaus i mercenaris bàrbars que va tenir preparat el 622. L'exèrcit va sortir del Bòsfor cap a Cilícia en vaixells, establint el seu camp a la plana d'Issos i va ocupar les Portes Cilícies (Pylae Ciliciae) i altres passos de les muntanyes del Taure i Antitaure cap a la plana del golf d'Issos (Iskanderun). Atacat per un exèrcit persa el va derrotar en una batalla decisiva (batalla d'Issos); llavors va pujar cap al Pont per passar el hivern (el mateix emperador va anar a Constantinoble) fins la primavera del 623 quan va sortir amb un nou exèrcit petit però ben entrenat, cap a Trebisonda. La campanya del 623 fou altra cop victoriosa. El 624 va fer la tercera campanya, creuant Armènia fins a Gandzaca que va ocupar després d'un setge. Els perses que eren a la vora amb un exèrcit de 40000 homes no van poder fer res; llavors va avançar cap al Caucas destruint al seu pas els temples dels mags perses, arribant a Albània del Caucas segurament per entrar en contacte directe amb el khan dels khàzars, Ziebel, amb el que va formar una aliança mútuament avantatjosa. Els khàzars (que dominaven les estepes al nord del Caucas entre el Don i l'Ural) aliats als colquis i a altres nacions del Caucas, van atacar amb conjunció als bizantins la Pèrsia a la part nord de la Mèdia, va vèncer a Thebarma a la vora del llac Úrmia, i probablement van arribar fins el centra de Pèrsia a la zona de la moderna Isfahan. Heracli va tornar al Caucas després de la campanya i abans d'establir el seu quarter de hivern fou atacat pel principal exèrcit persa manat pel mateix Cosroes II (Khusraw) al que va derrotar. El 625, assabentat de què Cosroes planejava una expedició contra Constantinoble, sota el comandament de Sarbar, va fer campanya a Mesopotàmia i d'aquí va passar a Cilícia amb la idea de caure damunt dels perses per darrera si Sarbar entrava a l'Àsia Menor. El general persa, per eliminar aquest perill, va atacar les forces imperials al riu Saros o Sarus (modern Sihfun) però Heracli va obtenir una gran victòria i ja es va guanyar definitivament la devoció de l'exèrcit per les seves probes de valentia personal; a la vora del riu Sarus va matar a un "gegant" persa en combat singular al que ningú més havia accedit. Sarbar es va retirar cap a Pèrsia i Heracli va tornar al Pont a passar el hivern. En aquest període Cosroes va fer aliança amb els àvars, que des del 620 estaven en pau amb l'imperi. El 626 els àvars van atacar Tràcia i van assetjar Constantinoble al mateix temps que els perses sota comandament de Sarbar avançaven per Àsia Menor. Llavors estava Heracli acampat al riu Halis i tothom esperava que aniria en ajut de la capital, però va fer just el contrari; va enviar al seu fill Teodor amb un exèrcit per envair Mesopotàmia que estava defensada pel general persa Sais, i ell mateix amb el gros de l'exèrcit, es va dirigir al Caucas on es va reunir amb Ziebel; probablement fou llavors quan els grecs van foragitar a la guarnició persa de Tiflis i van posar el Regne d'Ibèria sota protectorat bizantí. Units grecs i kh+azars van reunir un gran exèrcit; els khàzars van envair Mèdia i els grecs (amb 50000 auxiliars Khàzars) ven entrar a Assíria. Mentre Constantinoble dirigida pel patriarca Sergi resistia be l'assetjament ja que els atacants no tenien vaixells i ni podien atacar per mar ni podien reunir les seves forces, una a cada costat del Bòsfor. Els àvars es van retirar després de patir algunes derrotes parcials i Sarbar, que estava assetjant Calcedònia, va quedar amb el risc de veure tallada la seva retirada cap a Pèrsia. El 627 Heracli va fer un poderós atac al cord de l'imperi persa: va creuar el Gran Zab i va acampar a les ruïnes de Nínive. Se li va enfrontar Rhazates, general persa que va agafar una posició fortificada a la unió del Petit Zab i el Tigris, però l'emperador el va atacar i el va derrotar i va fer un gran botí. Dies després va ocupar Dastagerd o Dastagarda (Deskereh, avui la ciutat vella de Bagdad) o Artemita, no lluny de Ctesifont i les diverses residencies reials de la rodalia foren saquejades. Els tresors ocupats pels grecs (especialment a Dastagerd on sembla que el rei persa guardava els seus tresors) fou immens. El rei persa Cosroes va fugir a Selèucia de Piera i després cap a l'interior de Pèrsia; com que només li restava l'exèrcit de Sarbar va enviar missatgers a Calcedònia per ordenar-li la tornada immediata, però els missatgers foren interceptats i els missatges canviats per uns que deien que havia de restar al setge, cosa que Sarbar va obeir. El rei persa va considerar que com que Sarbar no hi anava l'havia traït i va enviar un missatger secret a comunicar a un oficial secundari que havia de matar a Sarbar i quatre cents dels principals col·laboradors, però aquest missatger va caure en mans de Sarbar, que quan va veure la seva vida en perill va acordar amb els altres quatre cents alts oficials, una pau separada amb els grecs. Ja sense aquest exèrcit i sense el seu millor general, Cosroes restava indefens. Un nou atac d'Heracli al cor de Pèrsia no va trobar pràcticament resistència; Cosroes va fugir cap a l'interior de Pèrsia (gener); va nomenar hereu al seu tercer fill Merdases o Verdases (que havia tingut amb una cristiana de Susa de nom Sira i Chirim); derrotat com estava, ja no va tenir la fidelitat dels seus i el seu propi fill gran Siroes (Kobad II), desheretat, es va revoltar i el va matar el febrer del 628 i als demés germans els va empresonar i també els va fer matar. Kobad II va nomenar visir a Barmek i va iiciar converses de pau. El març es va ajustar la pau entre l'imperi i Pèrsia, per la qual es restablien els antics límits entre els dos imperis excepte a Armènia de la que Bizanci adquiria una part, i les relíquies capturades foren retornades als cristians. El mateix Heracli les va portar al sant sepulcre el 629, després d'haver anat a Constantinoble a celebrar el seu triomf, del qual va rebre felicitacions d'arreu del mon. Quan Heracli anava a Jerusalem, estant a Edessa va rebre un ambaixador musulmà de Mahoma que el va comminar a adoptar la nova religió. S'havia produït el primer enfrontament amb els musulmans a Muta a la zona de la mar Roja, però sense conseqüències. L'emperador es va negar però va concloure un tractat de pau amb el profeta, però al cap de poc un incident fronterer a Síria va iniciar la guerra; els califes Abu Bakr i Omar van seguir la lluita i en poc temps altre cop Síria i Palestina amb Jerusalem, Mesopotàmia i Egipte tornaven a ser en mans estrangeres. De l'altra costat el desmembrament de l'imperi àvar va facilitar la fidelitat de serbis i croats, reconeguda de nou a partir del 630 després d'un període de vassallatge als àvars. En lloc d'agafar el comandament Heracli és va dedicar als plaers i a les discussions teològiques a Constantinoble. Els motius de la seva inactivitat no són coneguts però se suposa que estava cansat i debilitat per les campanyes darrers en les que a més havia rebut diverses ferides. El 633 els àrabs van ocupar el sud de Palestina, on el governador Sergi tenia molts pocs soldats; el general Walid ben Abd al-Walid va avançar cap a Damasc i Bosra; la conquesta de Palestina va continuar el 634 i els grecs foren derrotats primer prop de Damasc (el juny o juliol) i tot seguit a Yarmuth, prop de Jerusalem; Gaza, Siquem, Sebàstia i Bosra van caure a les seves mans; el 635 els bizantins foren derrotats a la batalla de Beishan prop d'Escitòpolis, a Bethsean, i a Pel·la de Palestina i els àrabs van arribar al llac Tiberíades el 24 de gener. El contraatac bizantí a Merdsch es Soffar fou efectiu i va morir el general àrab Ibn Said, pero Khalid Schorahbil i Abu Obeidah van respondre assetjant Damasc; la batalla d'Emesa fou un nou triomf grec pero a finals d'agost o al setembre, Damasc, on els notables de la ciutat eren en general oposats als bizantins, va negociar amb els assetjadors, sota la direcció del bisbe de la ciutat i del controlador general de finances Mansur ibn Sarjun (pare de sant Joan Damascè) i una porta fou oberta als musulmans; els bizantins van fugir vers el nord; els ciutadans de Damasc van poder conservar les terres i esglésies però haurien de pagar en endavant un tribut general i un impost personal. Van seguir Baalbek i Emesa; una nova victòria bizantina a Aiznadin, va permetre recuperar la iniciativa. A la primavera del 636 un exèrcit bizantí dirigit per Teodor, germà de l'emperador Heracli, i format per 40000 grecs, 20000 armenis dirigits per Vahan, i 20000 ghassànides sota comandament de Schabalah ben Al-Hidham, es va dirigir cap a Damasc des del nord i Khalid la va evacuar i va reorganitzar les seves forces a Al-Jabiya per passar després al darrera del riu Yarmuk, a l'est de Tiberíades. Allí, en el punt de unió del Yarmuk i el Jordà, es va lliurar la batalla decisiva (coneguda com batalla de Yarmuk, lliurada prop de Yakusa) en què Teodor i els bizantins foren derrotats el 20 d'agost del 636. Khalid no va tornar a Damasc i va marxar a Medina i la conquesta de Síria fou encarregada a Abu-Ubayda al-Jarrah. El desembre del 636 Damasc va capitular per segona vegada i també Baalbek, Homs, Alep, Jaffa i tota la resta de Palestina i Síria incloent el territori dels ghassànides. Jerusalem, Tir, Acre, Sidó i Cesarea van resistir uns mesos pero foren ocupades entre el 637 (Tir, Acre i Sidó) i el 638 (Jerusalem), resistint només Cesarea fins el 640. El 638 Heracli va iniciar una ofensiva des de Antioquia i va poder recuperar Homs i Kinnesrin i van obtenir una victòria important al sud-est d'Antioquia, pero mentre els àrabs van entrar a Jerusalem (febrer) i van passar a la ofensiva recuperant Homs i Kinnesrin i entrant finalment a Antioquia. El desembre del 638 va morir el patriarca Sergi i Heracli va fer nomenar a un altre monotelista de nom Pirros. El 639 els àrabs van entrar a Edessa i a Egipte. El 640 va caure Cesarea de Palestina. A Egipte el general Amr va vèncer a Al-Fayyum i a Babylon i va dominar tot Egipte menys Alexandria. El patriarca copte Benjamí va acollir be als àrabs i el governador de l'Alt Egipte, Mokakwar, també es va sotmetre sense lluita. Va morir el 11 de febrer del 641 i el va succeir el seu fill gran Heracli, que va agafar el nom de regne de Constantí III. Estava casat amb Eudòxia en primeres noces, amb la que havia tingut a Constantí III, i en segones noces amb Martina, de la que va tenir a Heracionas. Una estàtua colossal seva va existir a Barletto a la Pulla fins a finals del segle XV.
- Herakleios byl jedním z nejvýznamnějších byzantských císařů. Zastavil hlubokou krizi, jejímž důsledkem byl rozklad pozdně antické byzantské říše. Aby mohla Byzanc tuto krizi překonat, musela projít zásadním přerodem, klíčovou proměnou pozdněantického státu a společnosti ve stát a společnost středověkou. Podle slov významného byzantologa G. Ostrogorského „vdechl velký císař Herakleios zvětralému římskému impériu čerstvý život a obnovil je rozhodnými reformami“. Zasloužil se o definitivní porážku Peršanů. Založil vlastní dynastii. Na sklonku jeho vlády téměř zničili jeho dílo noví útočníci, Arabové.
- Heraclio, fue Emperador bizantino desde el 5 de octubre de 610 hasta su muerte el 11 de febrero de 641.
- Herakleios oli Bysantin keisari vuosina 610–641. Herakleioksen aikana kreikasta tehtiin Bysantin virallinen kieli latinan sijaan. Vanhat roomalaiset arvonimet imperator, augustus ja caesar jäivät syrjään keisarin alkaessa käyttää kreikaksi kuningasta tarkoittavaa arvonimeä basileus.
- Héraclius I (en latin Flavius Heraclius) ou Hérakleios fut empereur byzantin, d'origine arménienne et le fondateur de la dynastie des Héraclides.
- Fájl:Heraclius mule 612173. jpg Hérakleiosz és fia, III. Konstantin egy Karthágóban vert aranypénzen Fájl:Solidus-Heraclius-sb0764. jpg Hérakleiosz és két társcsászára, Kosntantin és Héraklónasz egy soliduson Hérakleiosz a Keletrómai Birodalom egyik legjelentősebb uralkodója, a középkori bizánci állam megteremtője volt, aki reformjai révén mintegy 800 évvel meghosszabbította a császárság történetét.
- ヘラクレイオス（ギリシア語: Ἡράκλειος （Hērakleios）, ラテン語: Heraclius）, 575年頃 - 641年2月11日）は、東ローマ帝国中期の皇帝（在位：610年 - 641年）。ヘラクレイオス朝の開祖｡「ヘラクレイオス」はギリシア神話の英雄ヘラクレスにちなんだ名で、中世ギリシア語読みでは「イラクリオス」。 サーサーン朝ペルシア帝国との6年にわたる戦いに勝利し、奪われた領土を奪回したものの、当時勃興してきたイスラーム帝国との戦いに敗れて、サーサーン朝から奪い返した領土を失った。 また彼の治世は、東ローマ帝国の公用語がラテン語からギリシア語へ変わり、軍事権と行政権が一体化したテマ（軍管区）制が始まるなど（テマ制の起源に付いては諸説あり）、古代ローマ帝国から中世のギリシア的要素の強い、中世東ローマ帝国の幕開けとなった。
- Herakleios of Heraclius, was van 5 oktober 610 tot 11 februari 641 Oost-Romeinse, of beter gezegd Byzantijns keizer. Hij was een van de belangrijkste Byzantijnse heersers en kan tegelijkertijd als laatste heerser van de late oudheid en eerste keizer van het Midden-Byzantijnse Rijk worden beschouwd. De door hem gestichte dynastie zou tot het jaar 711 regeren. Herakleios' regerings zal gekenmerkt worden door voortdurende militaire campagnes in het Midden-Oosten, eerst in de Romeins-Perzische oorlogen en later in de Byzantijns-Arabische oorlogen.
- Herakleios var en bysantinsk keiser som hersket fra 5. oktober 610 til sin død. Herakleios' veg til makten begynte i 608 da han sammen med sin far, visekongelig eksarkat av Afrika, med hell ledet et opprør mot den upopulære usurpator og tronraneren Fokas. Herakleios’ regime var markert av flere militære tokt og han ble husket av framtidens generasjoner for kampene mot Sasanide-dynastiets persiske kong Khosrau II, og som den første bysantinske keiser som ansatte muslimer (skjønt antagelig indirekte; til tross for slaget ved Tabouk). Han er også husket for gå fra bruken av latin i offentlige dokumenter til fordel for gresk. Han er også tradisjonelt blitt kreditert for etableringen av Themasystemet som endret den tidligere romerske forvaltningen, men moderne forskning har marginalisert hans rolle i denne utviklingen.
- Herakliusz – cesarz wschodniorzymski (bizantyjski) panujący w latach 610–641. Syn Herakliusza – egzarchy afrykańskiego z Kartaginy, założyciel dynastii heraklijskiej. Herakliusza często uważa się za pierwszego cesarza bizantyjskiego, a nie wschodniorzymskiego, ponieważ zastąpił on używany dotąd łaciński tytuł cesarski caesar imperator augustus greckim terminem basileus oraz zastąpił łacinę używaną w roli języka urzędowego greką. Herakliusz miał dwie żony: Eudoksję, którą poślubił w dniu koronacji, i Martynę (swoją siostrzenicę), poślubioną po śmierci pierwszej żony w 612 - małżeństwu temu bezskutecznie sprzeciwiał się patriarcha Konstantynopola Sergiusz. Z pierwszą żoną miał syna - Konstantyn III, a z drugą - Herakleonasa.
- Flávio Heráclio Augusto (c. 575 - 11 de fevereiro de 641) reinou como imperador bizantino de 5 de outubro de 610 a 11 de fevereiro de 641. Heráclio ascendeu à dignidade imperial após rebelar-se, juntamente com o seu pai e homônimo, contra o Imperador Focas. Foi aclamado imperador após tomar Constantinopla (com o auxílio da aristocracia local) e executar pessoalmente Focas. Foi coroado novamente naquela cidade em 5 de outubro de 610. O novo imperador enfrentou sérios problemas nas fronteiras, com os ávaros ao longo do Danúbio e a Pérsia a leste. O exército persa tomou Damasco, Jerusalém e o Egito e chegou até Calcedônia, à margem do Bósforo. Heráclio dedicou-se então a reorganizar o exército bizantino. Desenvolveu o conceito de outorgar terras a indivíduos em troca de serviço militar hereditário. As terras concedidas foram organizadas em themata (thema, no singular), palavra grega aplicada a unidades de terra agrícola pertencentes ao Estado, entregues a soldados, administradas por governadores militares e fornecedoras de recrutas por meio do serviço militar hereditário). Este sistema garantiu a sobrevivência do Império Bizantino por séculos e permitiu a Heráclio reconquistar o território tomado pelos persas. Heráclio abandonou o uso do vetusto título de "Augusto", adotando o de "Rei dos Reis", à moda persa. Mais tarde, passou a empregar o título de Basileus, termo grego que significa "rei" e que foi aplicado aos imperadores bizantinos por 800 anos. No final de seu reinado, as províncias da Síria, Palestina e Egito foram perdidas para os árabes, unificados por Maomé e professando o islamismo.
- Flavius Heraclius, sau Heraklonas I, a fost împărat bizantin între 5 octombrie 610 şi 11 februarie 641. El a fost întemeietorul dinastiei Heracliene. Heraclius era dintr-o familie de origine armeană, fiul lui Heraclius cel Bătrân, exarhul Africii. În 608, Heraclius cu tatăl său s-au revoltat împotriva tiranului Focas. Când a intrat în Constantinopol, Heraclius nu a întâmpinat rezistenţă. El personal l-a executat pe Focas. Pe 5 Octombrie 610 a fost încoronat în capela Sf. Ştefan. Heraclius a fost căsătorit înâi cu Fabia Eudokia, apoi cu Martina.
- Ираклий — византийский император, основатель правившей 100 лет династии, так называемой династии Ираклия.
- Herakleios, Flavius Heraclius Augustus, född cirka 575, död 11 februari 641, var bysantinsk kejsare från 5 oktober 610 till 11 februari 641. Herakleios var son och namne till den mäktige armeniske exarken i Afrika, en av den östromerske kejsaren Maurikios viktigaste generaler i kriget mot Persien 590. Herakleios födelseplats är inte känd, men man vet att han växte upp i det romerska Afrika och enligt traditionen ska han under sin ungdom ha slagits med lejon som gladiator. Herakleios den äldres lojalitet mot kejsar Fokas tog slut 608 sedan denne störtat Maurikios sex år tidigare. Rebellerna lät slå mynt med bilder av de båda Herakleios klädda som konsuler trots att ingen av dem då egentligen gjort anspråk på kejsartronen. En invasion av Egypten som Herakleois kusin Niketas initierade slutade 609 i ett nederlag för Fokas general Bonosus. Samtidigt seglade Herakleios d.y. österut via Sicilien och Cypern med sina trupper. När han närmade sig Konstantinopel tog han kontakt med stadens ledande aristokrater och lät arrangera en kröningsceremoni genom vilken han erkändes som kejsare. Sedan Fokas eget kejsargarde deserterat till Herakleios kunde Herakleios göra sitt intåg i staden utan större motstånd varefter han personligen avrättade Fokas. Den 5 oktober 610 lät han kröna sig en andra gång, denna gång i Stora palatsets kapell, samtidigt som han gifte sig med sin trolovade Fabia som tog namnet Eudokia. Hon var mycket omtyckt i Konstantinopel och då Herakleios efter hennes död gifte om sig 612 med sin brorsdotter Martina, accepterades aldrig detta andra äktenskap. Under Herakleios söners regering satt Martina sedan i maktens centrum och låg bakom alla intriger. Då Herakleios tog makten befann sig Bysantinska riket i ett delikat läge. Fokas revolt hade lämnat Donaufronten öppen och utelämnat hela Balkan i avarernas händer. Den sassanidiske kungen Khusrov II, som varit allierad med Maurikios, hade tagit dennes död som en förevändning till att inleda ett krig och nu höll han sig med en man som påstods vara Maurikios son Theodosius som han krävde att bysantinarna skulle acceptera som kejsare. Sedan Herakleios maktkupp utlöst ett inbördeskrig kunde sassaniderna utnyttja sitt tidigare övertag och tränga djupt in i Syrien. Herakleios fredssträvare avfärdades av sassaniderna som betraktade honom som ännu en usurpator och kejsarens första militära initiativ slutade med en katastrof. Sassaniderna intog Damaskus 613, Jerusalem 614 (där de förstörde Den heliga gravens kyrka och tog Kristi kors som krigsbyte) och Egypten 616. Vidare gjorde de räder djupt in i Mindre Asien och försökte koordinera sig med avarerna. Konstantinopel belägrades av avarerna 626 samtidigt som sassaniderna försökte ta sig över Bosporen, men den bysantinska flottan lyckades stoppa sassaniderna varpå avarerna drog sig tillbaka. Situationen såg så kritisk ut att Herakleios lär ska ha övervägt att flytta sin huvudstad till Karthago. Han blev dock kvar i öst och började organisera om den bysantinska armén. Han utvecklade ett system där land överläts till individer i utbyte mot militärtjänst. De landområden som delades ut kallades thema och dessa leddes av en guvernör. Themasystemet visade sig mycket framgångsriket och kom att bli Bystantinska rikets militära ryggrad under flera hundra år. Sedan Herakleios återskapat sin armé blev han den förste bysantinske kejsare som gått ut i krig mot en yttre fiende sedan Theodosius I. Herakleios var dock väl medveten om att Konstantinopels försvar var gott och att stadens invånare var ovilliga att ge sig in i ett utmattningskrig för att ta tillbaka de förlorade östra provinserna. Han valde därför att gå över Mindre Asien och invadera själva Persien. Herakleios anlitade khazariska och andra turkiska soldater. Han lyckades också framgångsrikt så splitt bland perserna genom att övertyga den framgångsrike persiske generalen Shahrabaraz att Khusrov försökte göra sig av med honom och planerade hans avrättning varigenom han förhöll sig passiv under Herakleios krigståg. I slaget vid Nineve 627 vann den khazarisk-bysantinska hären till sist en övertygande, om än inte förkrossande, seger över Khusrovs armé. Eftersom Khusrov fortsatte att avfärda en fredsuppgörelse fortsatte Herakleios sin kampanj. När han närmade sig den persiska huvudstaden Ktesifon avsatte den ledande aristokratin Khusrov och hans efterträdare slöt en fred som innebar att Herakleios återfick hela det erövrade territoriet. Den sassanidiska dynastin hann aldrig återhämta sig - det kunde ta en stark kung många år att ta sig segrande ur alla intriger och kupper - innan den plötsliga arabiska expansionen uppslukade det försvagade riket. Herakleios övertog i gengäld den gamla persiska titeln "kung över kungar" och övergav därmed den traditionella latinska titeln augustus. Senare gav han sig själv titeln basileus dvs grekiska för "kung", en titel som bysantinska kejsare kom att använda under de följande 800 åren. Herakleios lät också grekiskan ersätta latinet som officiellt språk och, trots att bysantinarna själva fortsatte kalla sig "romare", var Bysantinska riket under återstoden av sin existens ett grekiskt kungarike. 630 kunde Herakleios göra ett triumfartat intåg i Jerusalem och återbörda Kristi kors till Gravkyrkan. Han var då lyckligt ovetande att profeten Muhammed samtidigt enade alla arabiska stammar på Arabiska halvön. Araberna, som tidigare varit för splittrade för att utgöra ett hot mot omvärlden, blev plötsligt regionens verkliga maktfaktor, hänryckta av sin omvändelse till islam. Herakleios blev sjuk strax efter sin stora triumf och när araberna invaderade Syrien och Palestina 634 kunde varken han eller hans generaler erbjuda något motstånd. Slaget vid Yarmuk 636, ett förkrossande nederlag för den större romerska hären, innebar att man inom tre år förlorat såväl Syrien som Palestina igen. Nära Herakleios avled hade även större delen av Egypten fallit. Trots att Herakleios seger över perserna inte ledde till någon bestående fördel för Bysantinska riket räknas han ändå till en av de mest betydande bysantinska kejsarna. Hans administrativa reformer gjorde att korruptionen som etablerat sig under Fokas regering minskade och hans militära reformer blev också de en stor framgång. Efter Herakleios död kunde armén stoppa araberna i Mindre Asien och hålla stånd i Karthago under ytterligare sextio år, vilket var tillräckligt med tid för riket att något återhämta sig efter den arabiska chocken. Då rikets östra provinser återtogs från perserna aktualiserade det på nytt de religiösa dispyterna kring Kristus verkliga natur. Majoriteten av invånarna i Egypten och Palestina var monofysiter och förkastade konciliet i Chalcedon. Herakleios försökte lösa konflikten genom en kompromiss kallad monotheletism. Den betraktades dock som en heresi av båda lägren. Herakleios har på grund av detta senare beskrivits som en dålig regent av somliga på religiös grund. Sedan de monofysitiska provinserna förlorats övergavs denna trosriktning.
- Herakleios veya Heraklius Yunanca:(Ηράκλειος, Hērakleios) Latince: Flavius Heraclius) Doğu Roma İmparatoru :
- Іраклій — візантійський імператор, засновник так званої династії Іраклія. Іраклій був вірменином, сином екзарха Африки Іраклія. Покликаний візантійськими вельможами проти імператора Фоки, Іраклій-старший озброїв великі сили і доручив Іраклієві керівництво над ними. Іраклій скинув Фоку і був проголошений імператором.
- 弗拉维斯·希拉克略（拉丁语：Flavius Heraclius；古希腊语：Ηράκλειος，575年－641年2月11日），东罗马帝国皇帝（610年10月5日至641年2月11日在位），出生于一个亚美尼亚家庭。傳統上，希拉克略被認爲是軍事制度——塞馬制度的締造者，現代學者則認爲皇帝君士坦斯二世在位期間才建立。 608年，希拉克略随同其任阿非利加行省（首府在迦太基）总督的父亲老希拉克略起兵反对福卡斯，他率军从迦太基出发，由海路先后经过西西里岛和塞浦路斯，于610年抵达君士坦丁堡，福卡斯的军队大部倒戈，使得希拉克略轻易占领该城。据称希拉克略亲手处决了福卡斯。当年10月5日，希拉克略正式登基。 希拉克略登基时的情势对东罗马帝国颇为不利，由于福卡斯的兵变，帝国在多瑙河一带的防御受到严重削弱，阿瓦尔人得以蚕食帝国边疆。同时，波斯萨珊王朝也重新开始了敌对行动，在美索不达米亚占据上风，并一度将势力延伸到叙利亚。613年，波斯一度占领了大马士革和耶路撒冷，他们同时与阿瓦尔人建立联系，并入侵小亚细亚。波斯军队的前锋一度出现在博斯普鲁斯海峡东岸。最危急时，希拉克略曾考虑过迁都迦太基。 621年，希拉克略重建了一支军队，并亲自率军投入战斗。他对君士坦丁堡的城防十分有信心，因此决定避开波斯主力，直接率军侵入波斯本土进行反击。626年，阿瓦尔和波斯联军开始围攻君士坦丁堡，但是由于海战失败，波斯陆军无法渡过博斯普鲁斯海峡向阿瓦尔人提供支援。最后，阿瓦尔人在达尔马提亚的侧翼遭到克罗地亚人的骚扰，被迫撤退。 同一时期，希拉克略设法与西突厥汗国的统叶护可汗达成同盟，共同向萨珊王朝发起袭击。627年，在尼尼微战役中，希拉克略取得了决定性的胜利。不久，萨珊王朝因为连续的失败发生内乱，被迫向希拉克略求和，放弃了所有占领的东罗马帝国土地。 为宣扬自己的功绩，希拉克略以波斯的方式称呼自己为“万王之王”，629年，他又放弃了传统的奥古斯都称号，改用希腊称号“巴西利斯”（Basileus），意为“君主”。他还在全国推行希腊化政策，在其任内，古希腊语代替拉丁语，成为帝国的通用语言。 希拉克略的武功并未能维持长久。当阿拉伯帝国的大军出现在边境的时候，希拉克略已经身患重病，无法御驾亲征，其部将们屡战屡败，到希拉克略去世时，阿拉伯人已经占领了叙利亚和巴勒斯坦，埃及也几乎完全陷落。
|
| rdfs:comment
|
- Flavius Heraclius was a Byzantine Emperor of Armenian origin, who ruled the Eastern Roman Empire for over thirty years, from October 5, 610 to February 11, 641. His rise to power began in 608, when he and his father, the viceregal Exarch of Africa, successfully led a revolt against the unpopular usurper Phocas.
- Herakleios (griechisch Flavios Heraklios Φλάβιος Ἡράκλειος, lat. Flavius Heraclius; * um 575; † 11. Februar 641) war vom 5. Oktober 610 bis zum 11. Februar 641 oströmischer bzw. byzantinischer Kaiser. Er war einer der bedeutendsten byzantinischen Herrscher und kann zugleich als der letzte Herrscher der Spätantike und der erste Kaiser des mittelbyzantinischen Reiches gelten. Die von ihm begründete Dynastie sollte bis zum Jahre 711 regieren.
- Heracli, va ser emperador bizantí des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641. Era fill d'Heracli el vell exarca d'Àfrica que fou cèlebre per les seves victòries sobre els perses i descendent d'Heracli d'Edessa, que havia conquerit la Tripolitana al vàndals.
- Herakleios byl jedním z nejvýznamnějších byzantských císařů. Zastavil hlubokou krizi, jejímž důsledkem byl rozklad pozdně antické byzantské říše. Aby mohla Byzanc tuto krizi překonat, musela projít zásadním přerodem, klíčovou proměnou pozdněantického státu a společnosti ve stát a společnost středověkou. Podle slov významného byzantologa G.
- Heraclio, fue Emperador bizantino desde el 5 de octubre de 610 hasta su muerte el 11 de febrero de 641.
- Herakleios oli Bysantin keisari vuosina 610–641. Herakleioksen aikana kreikasta tehtiin Bysantin virallinen kieli latinan sijaan. Vanhat roomalaiset arvonimet imperator, augustus ja caesar jäivät syrjään keisarin alkaessa käyttää kreikaksi kuningasta tarkoittavaa arvonimeä basileus.
- Héraclius I (en latin Flavius Heraclius) ou Hérakleios fut empereur byzantin, d'origine arménienne et le fondateur de la dynastie des Héraclides.
- Fájl:Heraclius mule 612173. jpg Hérakleiosz és fia, III. Konstantin egy Karthágóban vert aranypénzen Fájl:Solidus-Heraclius-sb0764. jpg Hérakleiosz és két társcsászára, Kosntantin és Héraklónasz egy soliduson Hérakleiosz a Keletrómai Birodalom egyik legjelentősebb uralkodója, a középkori bizánci állam megteremtője volt, aki reformjai révén mintegy 800 évvel meghosszabbította a császárság történetét.
- Herakleios of Heraclius, was van 5 oktober 610 tot 11 februari 641 Oost-Romeinse, of beter gezegd Byzantijns keizer. Hij was een van de belangrijkste Byzantijnse heersers en kan tegelijkertijd als laatste heerser van de late oudheid en eerste keizer van het Midden-Byzantijnse Rijk worden beschouwd. De door hem gestichte dynastie zou tot het jaar 711 regeren.
- Herakleios var en bysantinsk keiser som hersket fra 5. oktober 610 til sin død. Herakleios' veg til makten begynte i 608 da han sammen med sin far, visekongelig eksarkat av Afrika, med hell ledet et opprør mot den upopulære usurpator og tronraneren Fokas.
- Herakliusz – cesarz wschodniorzymski (bizantyjski) panujący w latach 610–641. Syn Herakliusza – egzarchy afrykańskiego z Kartaginy, założyciel dynastii heraklijskiej. Herakliusza często uważa się za pierwszego cesarza bizantyjskiego, a nie wschodniorzymskiego, ponieważ zastąpił on używany dotąd łaciński tytuł cesarski caesar imperator augustus greckim terminem basileus oraz zastąpił łacinę używaną w roli języka urzędowego greką.
- Flávio Heráclio Augusto (c. 575 - 11 de fevereiro de 641) reinou como imperador bizantino de 5 de outubro de 610 a 11 de fevereiro de 641. Heráclio ascendeu à dignidade imperial após rebelar-se, juntamente com o seu pai e homônimo, contra o Imperador Focas. Foi aclamado imperador após tomar Constantinopla (com o auxílio da aristocracia local) e executar pessoalmente Focas. Foi coroado novamente naquela cidade em 5 de outubro de 610.
- Flavius Heraclius, sau Heraklonas I, a fost împărat bizantin între 5 octombrie 610 şi 11 februarie 641. El a fost întemeietorul dinastiei Heracliene. Heraclius era dintr-o familie de origine armeană, fiul lui Heraclius cel Bătrân, exarhul Africii. În 608, Heraclius cu tatăl său s-au revoltat împotriva tiranului Focas. Când a intrat în Constantinopol, Heraclius nu a întâmpinat rezistenţă. El personal l-a executat pe Focas. Pe 5 Octombrie 610 a fost încoronat în capela Sf.
- Ираклий — византийский император, основатель правившей 100 лет династии, так называемой династии Ираклия.
- Herakleios, Flavius Heraclius Augustus, född cirka 575, död 11 februari 641, var bysantinsk kejsare från 5 oktober 610 till 11 februari 641. Herakleios var son och namne till den mäktige armeniske exarken i Afrika, en av den östromerske kejsaren Maurikios viktigaste generaler i kriget mot Persien 590. Herakleios födelseplats är inte känd, men man vet att han växte upp i det romerska Afrika och enligt traditionen ska han under sin ungdom ha slagits med lejon som gladiator.
- Herakleios veya Heraklius Yunanca:(Ηράκλειος, Hērakleios) Latince: Flavius Heraclius) Doğu Roma İmparatoru :
- Іраклій — візантійський імператор, засновник так званої династії Іраклія. Іраклій був вірменином, сином екзарха Африки Іраклія. Покликаний візантійськими вельможами проти імператора Фоки, Іраклій-старший озброїв великі сили і доручив Іраклієві керівництво над ними.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
